Volem retre homenatge, com és mereix, a Pedro, un anònim malgratot il·lustre que hem tingut l'immens plaer de conèixer de la ma d'un seu amic que ens ha trames aquest poema i que considerem que té dret i és mereixedor de tenir un lloc d'honor en el nostre blog, ja que representa i defineix amb tota claredat i sense equívocs el que és el nostre tarannà, quines son les nostres inquietuds, els nostres volguts anhels, la nostra lluita. Les seves paraules en forma de poema son la millor exposició del que és i representa ser malgratot, un estat anímic personal que Pedro, home avançat al seu temps, va saber captar i brillantment deixar per escrit a les noves generacions de ciutadans malgratots, que no arribem a ser, com voldríem, malgratencs de pro degut a les constants adversitats i sorpreses que la nostra política municipal any rera any ens ofereix. Dir-vos que “Te llaman Malgrat de Mar” va ser escrit pels volts de l'any 1968, d'això fa quaranta anys, i pren con a motiu inicial un poema de Lluís Garriga, també cal dir que tot això succeïa quan paral·lelament les nostres autoritats locals decidiren afegir “de Mar” al nostre topònim local. Avui Pedro malauradament és mort, però restarà per sempre en la nostra memòria com a ideòleg i teòric iniciador del pensament dels malgratots. Gràcies Pedro!, lluitarem per que Sant Nicolau ens reconeix-hi novament malgrat la forta oposició dels que no ho volen.
9 comentaris:
on és el poema?
MALGRATOT,el poema home que l'espero.ija en som 2.
on és el poema.dashd
Al lloc d'honor, lateral esquerra i bon profit!!!
!con belitres de peana! Einnn???
algú sap traduir-ho?
Pel demés, poema que el pas del temps revaloritza, com un bon vi.
belitre: adj. fam.Pícaro, ruin y de viles costumbres.
peana:Tarima que hay delante del altar arrimada a él.
Espero que ara la lectura sigui més entenedora.
És trist comprovar com el pas del temps no canvia ni la gent ni els seus actes.
J.
Pobre Sant Nicolau, el que ha de veure des de el seu privilegiat espai. Justament son tots els "belitres de peana" els que, festiu rera festiu, veu acudir a la comèdia dominical sense cap vergonya.
Gracies Malgratot...
mmjal
avui estava a casa de Marceli.
Publica un comentari a l'entrada