dijous, 22 de desembre del 2011

Indignitats d'alcaldessa

Com pot, la més alta autoritat del poble, difondre un missatge de Nadal excloent i sectari cap a una part important dels veïns del poble?
De fet, ja fa temps varem detectar que aquesta dona només governa pels seus esbirros, pels seus interessos i pel suculent sou que enlloc percebria en compensació als seus limitats coneixements i capacitats.
Per tots els que són minoria i resten exclosos en els seus selectius desitjos de pau, concòrdia i felicitat, el nostre suport i comprensió més sentit.
Feu el que pugueu per passar unes BONES FESTES!!!


dimarts, 13 de desembre del 2011

“Com ajuntament no ho farem!!!

Gloriós Ple municipal amb què el passat dia 1-12-11 varen tenir el detall d'obsequiar-nos, deu ser amb motiu de les festes nadalenques, -pensem-, els membres de la secta PPOE.
S'inicià el Ple amb la sorprenent constatació que a l'acta de l'anterior Ple eludeixen recollir les paraules de l'alcaldessa després de perdre una votació dient ”com ajuntament no ho farem” i es queda tant ampla. Sort d'en Jofre que va adonar-se del “petit detall” de manifest incompliment d'acord de Ple per part de la senyora alcaldessa.
Més endavant ens assabentem per boca del regidor Puignou que no és el mateix un signe de més que un de menys, però que l'aritmètica ja les té aquestes coses i globalment no creu que s'estigui fent una mala feina. Sort de tenir-lo a ell, l'únic que realment treballa a l'ajuntament, per fer enginyeria creativa i poder anar maquillant partides i balances.
Pagament dels litigis de “Malgrat Desperta” més els recursos de la “Riera Feliciano” pugen en total 5.500 € de l'ala que gràcies a l'astúcia de la Campoy haurem de pagar, amb il·lusió, entre tots.
Respecte a la pregunta sobre el plus a percebre per l'àrea de política territorial, on es fa una valoració anticipada de la productivitat a realitzar pels membres del departament, la senyora Campoy no sabia ni de què li parlaven tot i què va signar l'ordre de pagament amb aquella alegria que li és pròpia. Un cas semblant es va descobrir fa uns anys a la bonica república del Kurdistan. I és que, per poc, per molt poc que no som pioners de nou en martingales sobre “complements de productivitat anticipada”.
“Como que no!!!, ja saben el que en penso jo sobre aquestes coses” són els sòlids arguments adduïts per la senyora alcaldessa per passar pàgina sobre el Consell de Medi Ambient, un tema aquest que últimament li treu la son. Deu ser a causa de l'acaparament de carteres i de la inutilitat dels membres que l'envolten.
A partir de les primeres paraules pronunciades per la regidora Merçe Mora -aquesta dona és un prodigi- ens assabentem que treballaran desmarcats dels pobles veïns però què el treball que realitzaran serà transversal amb consultes embastades i enxarxades amb l'habitació del costat -tot sigui per estalviar-.
I per acabar la sessió, un bonic missatge d'esperança i bons desitjos a tots els malgratenc, per part de la nostra alcaldessa i la seva vareta màgica, amb la voluntat de què després d'haver fet possible l'arribada de la monumental crisi en que ens trobem, seguim confiant en ella, pagant-li el sou i el de la seva competent tropa, per sortir-nos-en tots plegats i què per molts anys puguem seguir fruint d'una feina tant ben feta i de tanta solvència com la que s'apunta que han fet al blog El meu gos i jo.

Bones Festes a tothom i sobretot als que, gràcies als prodigis del mariachi Los ruinsenyores del cante, tot l'any en fan de festa.

 

diumenge, 4 de desembre del 2011

Rumiacions personals


Aquí tenim les últimes declaracions del fidel servidor de la seva pàtria, l'entranyable Pamplinius Simplicisimus Galus Valentinus que en un rampell d'erudició, combinada amb arrogància, ens justifica el motiu pel qual a cada nova elecció, el seu partit, va perdent bous i esquelles pel camí -2.000 en les últimes-, en el llarg trajecte de descomposició de la secta de la que ell n'és el principal ideòleg, que no guru.
Som la Galia del Maresme” és el “xist” que aquest gris personatge, sorgit de les espanyes més profundes, s'atreveix a explicar en ple atac de rumiació personal. Aquest personatge, per qualificar-lo d'alguna manera, que pateix la síndrome delinqüencial profunda, ha fet del tema “seguretat per damunt de tot” el seu modus vivendi i operandi, tot a expenses d'incauts ciutadans que, pel que veiem, sortosament cada cop estan més convençuts de qui és el dolent de la pel·lícula i de qui els enganya amb les seves patranyes de mal factor.
Es pot estar cobrant dos sous de l'administració, un a jornada complerta i l'altre a mitja jornada, impunement i alhora parlar de què la gent ho està passant malament, demanant coherència, sacrificis i austeritat?
A nosaltres, senyor Pamplinius, responsable polític de policia i viabilitats vàries, com vostè diu, de la profunda catalanitat del PSC i dels seus votants, afortunadament cada dia que passa ho veiem més clar, vostè en cada nova intervenció que fa, a nosaltres la fotografia ens surt més nítida.


dilluns, 21 de novembre del 2011

Spain in blue

El vídeo que us oferim a continuació és el nostre més sentit homenatge a tota aquesta tropa de tarats que amb les seves portentoses capacitats personals ens han projectat directament al trepidant marc actual en que ens trobem. Un nou govern nacional, de més tarats profunds encara, que de segur i sense cap esforç excel·lirà en els seus objectius i ambicions gràcies a la profunda tara transmesa pels seus predecessors en el desgovern de la nació.
A Malgrat de Mar, el binomi Campoy-Vega amb els seus acords-tripijocs de govern i vodevils consistorials de recíproca adulació i dependència n'és el paradigma perfecte i el màxim exponent d'aquest escandalós despropòsit anomenat ESPAÑA.

dijous, 17 de novembre del 2011

Prodigi d'elocució i transferència

Cinc mesos ha trigat la nostra més admirada regidora, la que acaba d'aterrar a la banda d'esports, com ella mateixa ho defineix, en fer les primeres valoracions de les seves tasques i mancances consistorials. Del pacte de govern, ni mu! Top secret.

És un plaer escoltar amb el seu prodigi d'elocució, que no d'erudició com ja va aclarir al seu dia, a la regidora i què ens detalli les dures tasques i sacrificis que està duent a terme per la millora de... inserció, orientació, formació, promoció i esport entre d'altres facetes de la seva polifacètica i àrdua tasca.

Hem quedat molt tranquils a l'assabentar-nos que, contràriament al que creiem, murris i malpensats com som, ella, treballa per les persones. Pro buenu!, això deu ser el que s'ha de fer, pensem, per poder cobrar 22.000€ de l'ala cada any i sembla ser que forma part del contracte anar-ho repetint com un mantra fins que al final la gent, imbècils com som, ens ho creguem de la mateixa manera que ella declara i es creu que en unes eleccions, i en el seu cas, la gent vota a la persona. Pro buenu!, escolteu, escolteu a la regidora de la banda d'esports i valoreu les tasques i mancances de tota esmena que desenvolupa.

dissabte, 12 de novembre del 2011

A la Campoy el blau li escau


De nou un lamentable Ple municipal on la màxima autoritat del poble aprofita per burlar-se cínicament de tots els veïns, dels nostres símbols, del nostre país i de tot plegat. Queda clar que a la nostra alcaldessa el que li escau de veritat i l'excita de debó és el color blau, el color del que properament es tenyirà Espanya amb gran satisfacció d'alguns dels seus més fidels servidors, encara que aquests, com ella mateixa, s'auto proclamin socialistes, adaptant-se convenientment la frase de “antes azul que rota”. Quina vergonya de gent arrogant i inútil que hem de mantenir amb els nostres impostos. Paràsits socials que des de la més pura ignorància i prepotència gosen pontificar sobre el que el poble demana i necessita, amb arguments tant sòlids com l'aplicació del sentit comú, la llestesa de la gent de Malgrat o que Malgrat no podem ser un poble perfecte, per no parlar del refinat cinisme d'una regidora paparra que ens vol fer creure que ella treballa.

El nostre poble cada dia que passa s'assembla més a qualsevol localitat siciliana amb gran satisfacció d'alguns dels seus més honorables servidors i talment, com fan allà, quan els hi convé es passen la democràcia per l'engonal i diuen que no hi ha un reglament que els obligui a complir els compromisos d'una votació, que amb l'omertà ja en tenen prou. Vuit honorables personatges malgratencs en plena fase encara pre democràtica dedicats de ple al saqueig i la rapinya de l'erari municipal. I mentrestant el regidor Medina, honorable representant de, en altre temps, l'incorruptible esquerra (PSUC), donant-los suport a l'ombra i mirant-s'ho amb singular satisfacció. PATÈTICS!


 
Ajuda pels qui el 20N no tenen clar que fer:
 

dimarts, 1 de novembre del 2011

Les coses mal fetes no tenen futur...


...com tampoc en tenen els seus inútils perpetradors que cada dia que passa estan més a prop de perdre el lloc de treball tant gratuïtament aconseguit i tant còmodament mantingut.
Aquesta simple reflexió ve a tomb de les primeres i recents declaracions del nou regidor d'urbanisme, obra pública, indústria, pagesia, platges i tot el que calgui, fetes al Malgrat Confidencial on afirmava que “els ruixats de dilluns van ser de caràcter excepcional”. És molt greu que Malgrat estigui inundat, els veïns rebotats i tant aquest individu com l'alcaldessa de Malgrat per Ràdio "La seva" s'espolsin les responsabilitats personals al·legant la poca freqüència amb què es produeixen aquests fenòmens naturals.

Quan tota aquesta patrulla d'experts en enginyeria hidràulica es posen en acció, passen coses tant curioses com què l'espai on intervenen el converteixen en una bassa mentre a l'altre costat del carrer, espai privat utilitzat també d'aparcament, curiosament, no pateix cap inundació i el drenatge natural manté l'espai en perfectes condicions per seguir realitzant les funcions previstes. Simultàniament, mentre Malgrat Centre quedava inundat a conseqüència del poc diàmetre de les conduccions de clavegueram que al seu dia varen instal·lar i què són del tot insuficients, a la part nord, en el pont per sota de la via, quedava inundat tot i ser una obra d'alta enginyeria a proba d'inundacions, o almenys així ens ho varen vendre al seu dia.

Mentre tant, com podem escoltar en el discurs per Ràdio Malgrat de la Conxita, la gent no para d'aturar-la pel carrer per felicitar-la per la sensacional gestió feta amb el tema clavegueram -textual-. Pensem que s'ha de ser un gran professional de la pressa de pel per ser capaç de fer declaracions, com les que fa la Campoy, sobre rieres urbanes cobertes i el poc perill que representen arreu mentre a Blanes els veïns de dos edificis estan desallotjats dels seus domicilis i amb una incertesa de futur que de ben segur no pagaran els responsables municipals que al seu dia, fa quaranta anys, varen decidir tapar i edificar enmig de la riera que travessa la població.

Ens tranquil·litza molt de saber que els referents que guien les actuacions del nostre magnific ajuntament, comandat per l'alcaldessa Campoy, es basen, com ella mateixa afirma, en la reflexió, la prudència i la humilitat. És sortosament degut a aquest estat de gràcia divina, en la presa de decisions per part de les nostres més competents autoritats, que afortunadament a Malgrat podem descartar pels segles dels segles de patir una catàstrofe de dimensions desconegudes, com ara una inundació per sobreeiximent d'una riera.

Lloem, malgratencs tots, a la deessa Campoy i a la seva excelsa gràcia divina juntament a la immensa perspicàcia hidràulica que poseeix.
Oh Campoy!, nosaltres no som dignes d'estar sota el teu diví i auster mandat de tant sols 70.000€ l'any i obligada a sobre, per mantenir aquest pla d'austeritat, de fer-ho acompanyada per la PPerla de la Vega.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Preparem la cartera i a pagar

Després d'escoltar acuradament la gravació (9 Moció IU tancament CAP- 20-10-11) no queda cap mena de dubte sobre l'autèntica intenció del regidor Medina “el del bombo” pels propers anys de la seva presencia a l'ajuntament. Els que pensaven que dins d'un ajuntament no es podia ser més inútil que la Vega, aquí tenen la prova de que no només algú ha assolit el seu nivell sinó que l'ha superat amb escreix, això sí, per l'esquerra, mostrant i posant la seva més vil cara dura sectària per davant dels interessos del poble. Un regidor que no sap fer ni defensar una moció i en el seu lloc presenta un lamentable pamflet mal girbat, improvisat i pactat prèviament i única amb els seus amics del PPOE, passa per mèrits propis a formar part integrant de l'entranyable secta destructiva local malgratenca que podem reanomenar a partir d'ara com a: PPOEIU. S'ha ben guanyat l'honor de treballar colze amb colze amb les seves col·legues en perversions espanyoles i malgratenques, Campoy i Vega.

Els ciutadans de Malgrat han de ser conscients de la dura i exemplar tasca dins el món de la martingala municipal que estan duent a terme els nostres representants governatius. Aquest equip del PPOEIU que inicialment, se suposa, tindrien que vetllar per administrar correctament els nostres diners, l'erari públic, ara es troben que, amb la construcció parada, l'activitat comercial al ralentí i la gent que ja no treu el cotxe per no poder pagar ni el combustible i per tant no poden ingressar diners per cap banda, abocats a pujar impostos a l'engròs per seguir fruint dels seus privilegis de selecta classe política local.

Paguem la compra descarada del vot de la senyora Vega i el seu càrrec de confiança (44.000€) que ara, i per què no es cansi la senyora, se la traspassa a Esports un cop han descobert que la Aubanell per promocionar-se econòmicament, ella sola se'n surt. La Mora, de mestre de cuina a regir Educació cobrant una pastarrufa gansa sense cap mèrit ni esforç. El tema Joan Mercader és encara de més escàndol, d'ocupar una plaça de dinamitzador juvenil creada especialment per ell i què ara no ocupa ningú, a passat a regir l'Urbanisme, Indústria, Pagesia i Obra Pública de Malgrat, tot i no tenir-ne ni el més remot coneixement de res d'aquests àmbits però amb un sou de tres parells de... Jordi Romero, un altre que tal, el noi, voluntarios de mena no se'n surt ni amb joventut, ni cultura, ni festes, ni consum, ni arxiu, ni amb res de res, però va fent, criant pel i cobrant a tutti pleni sense cap rubor. El voluntarios mega-factor de RENFE, jugant a lladres i serenos mentre cobra de l'Estat i alhora de l'Ajuntament, tot i ser incompatible per llei cobrar de dos administracions públiques. Anys i més anys de servei a l'empresa bancaria dels sociopates, avui ja en bancarrota, ha dut al senyor Puignou a fer de comptable de la Campoy per, amb el seu migrat sou de jubilació, poder arribar a fi de mes. En fi... anem preparant la cartera per què tota aquesta patrulla d'inútils integrals puguin, amb els estratosferics impostos que ens han configurat, seguir visquen a plaer del pobre poble de Malgrat. Que dir de la Faraona Campoy que no ho hagem dit abans? doncs, direm que dins la seva tasca de regidora de Participació Ciutadana, la pobra, va aconseguir, l'altre dia, encapçalar i reunir a 70 persones al carrer i fer-los-hi un míting d'arrauxat contingut social en pro de la sanitat pública, però, el que no va dir és que ella quan va al metge fa servir la sanitat privada, de l'altre no se'n fia, tot un exemple de coherència per part dels nostres competens, col·locats i entranyables polítics locals. No ens estranya gens que al finalitzar la dura jornada laboral, tota aquesta tropa necessiti l'ajuda d'un psicòleg, faltaria més!




dimecres, 19 d’octubre del 2011

Bunyols consistorials


Com què sempre és millor tard que mai, finalment, i passats cent dies de les eleccions municipals degut a les vacances del personal d'Ona Malgrat “la seva”, podem escoltar per boca dels seus protagonistes com varen dur a terme les negociacions per formar el govern municipal que alguns perpetraren. Faltarà per escoltar en propers dies les versions dels dos partits minoritaris que falten per fer-ne una valoració de conjunt definitiva.

Per altre part ens plau constatar, un cop més, les altes prestacions que desenvolupen tota aquesta patrulla de professionals del disbarat que deambula atrafegada per l'ajuntament sense perdre cap ocasió per fer la bestiesa més grossa que l'anterior. L'obituari d'en Pepito Mora no mereixia de cap de les maneres aquesta manca de consideració i aquesta taca en el seu record.

La feina mal feta no té fronteres, l'ajuntament de Malgrat n'és el paradigma perfecte.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Demagògia i esperpent malgratenc

El 14 d'octubre de 2011 passarà a la història local com el dia de la més clara manipulació a que pot ser sotmès un poble a mans dels seus prodigiosos polítics. Evidentment ens estem referint a la senyora Campoy, que estant en excedència del càrrec d'alcaldessa i havent delegat funcions a un gerro, no va poder reprimir-se de telefonar a les nou del matí a la seva ràdio privada ONA MALGRAT per realitzar la pertinent arenga a la tropa de cara a la manifestació que ella mateixa va organitzar per a les set de la tarda davant del CAP de Malgrat i on esperava reunir gràcies a la seva proverbial xerrameca a milers de malgratencs indignats per les retallades sanitàries comeses pels responsables governatius convergents, engrescats aquests en practicar arqueologia d'investigació a sota les estores d'antics palaus governamentals ocupats antigament per una tribu celtibèrica d'allò més curiós i extravagant comandada per un tal Don PePito.

Al que anàvem. Escolteu de primer la prodigiosa intervenció en pla prietas las filas de la faraona de Malgrat convocant, com qui no vol la cosa, a la manifestació del vespre a tots els esperits nobles, sensibles i indignats que hi ha al nostre poble en defensa dels interessos de la secta que ella sàviament dirigeix i que últimament tant malament ho passen amb això de les retallades a dojo perpetrades pels malfactors de CiU. Sembla ser que fins i tot hi han pobres desgraciats que han de sobreviure amb sous de 60.000 € a l'any mentre d'altres virtuosos ciutadans socialistes passen amb només 4.800 €. Que n'és d'injusta la vida! i quanta misericòrdia alguns, generosament escampen arreu.

Com que els tertulians del programa no garantien de posar prou èmfasi en les virtuts de la indignació popular i la necessitat de manifestar-se, de primer telefona la Conxita i a continuació ho fa una persona humil (minut 33:30) a qui l'hospital de Calella ha tingut al seu marit 17 dies ingressat per una terrible lumbàlgia???, el marit intervé, sense adonar-se'n per reblar el clau (minut 36:20) i un xic més endavant (minut 50) reapareix per art de màgia de nou el marit, convergent de tota la vida, renega dels seus orígens, estripa el carnet i queda postrat davant la llum irradiada per la gran deessa mare de Malgrat. Brutal!!! L'escena, no es capaç de millorar-la ni el mateix Benet i Jornet.

Total: a les set del vespre davant del CAP de Malgrat 70 persones mal contades, la meitat vingudes de fora, i convocades per tots els mitjans a l'abast de la secta, es manifesten reclamant una miqueta de caritat cristiana cap a la figura de la seva lider que, la pobre, davant tanta lamentació al seu entorn, acaba la jornada laboral amb ganes de visitar un psicòleg, de la privada naturalment. Ni els seus socis de govern del PP, ni els regidors del seu partit, ni la dona de la neteja, ni els milers de beneficiats de la seva generosa omnipotent activitat governativa varen assistir a l'acte litúrgic oficiat per la deessa de la secta.
I és que l'infern, de desagraïts n'és ple! i abans d'accedir a l'infern, tots aquests miserables, sembla que s'hagin empadronat a Malgrat.


dissabte, 8 d’octubre del 2011

Dues setmanes de caos municipal


Aquí teniu l'últim capítol de demagògia barata conxitera de la que tant li agradà exhibir a la nostra il·lustríssima servidora alcaldessa parlant de pactes i de coses, com diu ella, que només a Malgrat es poden entendre. Nosaltres el que no entenem encara, i a fe que ens hi esforcem molt, és la cara dura del personatge que amb total impunitat ens ha engaltat quinze dies amb una alcaldessa, pelacanyes en funcions, que per no saber distingir no distingeix ni la ma dreta de l'esquerra, talment el mateix que li passa al senyor Jordi Medina que al seu dia va negar el seu suport a la Neus Serra, per fer possible el canvi, dient que no podia pactar amb un partit de dretes i ara, amb el seu vist i plau, suporta que un element plenament feixista i analfabet ocupi l'alcaldia del poble durant dues setmanes. Quanta coherència eco-pijo-progre! Dues setmanes de caos municipal que ja s'encarregarà l'especialista en seguretats vàries i viaries que arribin a bon port i no es noti massa l'absència de la gran vedet municipal sense la qual Malgrat encara seria un poble enlloc del gran femer, en nom del progrés i la modernitat, en que l'han convertit.
Francament, aquesta dona està malalta, com ho demostra cada cop que enxampa un micro de la seva Ràdio Malgrat amb la seva obsessiva i persistent persecució d'enemics arreu, ja siguin amables convergents o dimonis escuats i molt estelats que, amb les seves conxorxes, només cerquen posar fi a tants i tants anys de felicitat immobiliària i destrucció de signes patrimonials clarament mefistofèlics, en definitiva, l'entrada de Malgrat a la fase del pervers caos universal en constant expansió.
Els tres sagrats fonaments de l'esquerra: Solidaritat, justícia i llibertat se'ls passa tots tres per l'engonal donant ajuts només al qui la vota, emprant la servil justícia que/quan li convé i negant la llibertat als que proclamen el seu dret a decidir. Que difícil que és eliminar l'ADN falangista que alguns porten adherit a la seva genètica més elemental.
S'apropa el dia en què el Malgrat narcotitzat per aquesta secta jacobina i destructiva PE* que tenim despertarà i sense tanta masturbació dreta-esquerra, i amb gent honrada i capaç, tornarà novament a ser poble. El que no hagués hagut de deixar de ser mai.
___________
* “Partit Espanyol” amic íntim del PP que pel camí ha perdut la S de socialista i la O d'obrer.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Cortines de fum i altres bagatel·les

Aquesta lamentable secta teledirigida des de Madrid que té el poder que aquest li atorga però que ha perdut tota autoritat, com ens demostren a cada Ple municipal i a cada actuació que prenen d'esquena al poble, ara veuen cortines de fum pertot arreu, enemics a cada cantonada i actituds hostils a les decisions preses unilateralment per la seva llei de l'embut, al marge de les necessitats del moment i del poble. On era tota aquesta gent, tant socialistes catalans ells, el passat dilluns dia 12 quan el poble reclamava respecte per l'escola catalana? Què feia la Casa de la Vila tancada? On era la regidora d'educació que al cap de tres dies va donar suport a la moció en defensa de la immersió en català? Quanta incoherència i menyspreu al poble demostren en les seves actuacions.
Aquest últim i breu Ple municipal, cada dia més breus i banals els plens, ens va deixar perles demagògiques insuperables i què la oposició en un lamentable estat de letargia post-vacances no va ser capaç de debatre i rebatre com es mereixien les afirmacions de l'alcaldessa i les cortines de fum sobre el sentit favorable del seu vot en la moció sobre la immersió lingüística -escoltar àudio, Català a l'escola-.
Que dir, sense patir basques, sobre la defensa a la immersió trilingüe per part d'aquest anacrònic partit d'inadaptats i indigents culturals liderat per la regidora Vega que Ple a Ple, i en un patètic estat pre-mental, supera les seves pròpies marques d'encadenar despropòsits per minut -escoltar PePeres en acció per comprovar-ho-.
Lamentablement, per culpa de Timofònica, queda incomplert l'àudio en què Jaume Martí, brillantment i amb remat de Neus Serra, varen posar en evidència a tot el govern en ple amb el tema càrrecs de confiança i compra i venda de voluntats amb finalitat escabrosament político-mafiosa -minut 6,22 de precs i preguntes-.
Per cert: ningú va donar explicacions sobre el cost real que suposa per l'ajuntament el recent viatge de la secta del PE* a Seynod. Amagar aquesta despesa no fa altre cosa que incrementar els nombrosos rumors que circulen sobre malbarataments sumptuosos de recursos municipals.

___________
* “Partit Espanyol” amic íntim del PP que pel camí ha perdut la S de socialista i la O d'obrer.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Oci i negoci entre farres catalanes i sardanes ibèriques



Després d'haver estat tot l'estiu treballant durament pel poble promocionant el turisme i amb uns resultats espectaculars, com podem comprovar en la foto del carrer R. Turró presa el passat dia 7 de juliol a dos quarts de deu del vespre, el personal de la Secta del PE*, esmaperduts de tant treball i de les calorades de finals d'agost, varen prendre la decisió de fotre ma directament a la caixa de l'ajuntament, la de tots, -20 ó 30 mil euros només, pel cap baix, suposem- amb el lloable objectiu de prendre les aigües i la fresca en els bonics i verds prats de Seynod a l'alta Saboya francesa i entre sardanes, paseos, filets Mignon, vins i més sardanes, fer una profunda immersió d'espanyolitat, himne espanyol inclòs, amb la celtibèrica penya ibèrica d'aquesta bonica població francesa.
En plena i galopant crisi com la que passem, ens omple d'orgull saber que els nostres representants s'ho passen la mar de bé i no pateixen penúries de cap mena amb el molt noble objectiu de reprendre la dura tasca municipal que els espera en els incerts dies que s'albiren en l'horitzó més proper. Voldríem, solidaris com som, que el personal tècnic de l'ajuntament que acompanyava al seguici, a més de cobrar dietes i hores extres, també veies recompensada la seva actitud col·laboracionista amb una paga extra per compensar el seu ardu sacrifici en bé del municipi. Total, ja no ve d'aquí!
Finalment ens hem assabentat que el nostre magnífic ajuntament, a fi de superar la crisi i reactivar l'economia local, ha aprofitat el viatge per establir acords comercials i obrir un local per vendre productes nostrats. Suposem que vendran tones i tones de mongetes del ganxet i quantitats ingents de blisters de verduretes del Pla. SENSACIOANAL!!!
___________
* “Partit Espanyol” amic íntim del PP que pel camí ha perdut la S de socialista i la O d'obrer.


dissabte, 10 de setembre del 2011

L'ordre dels factors no altera el producte

Malgrat de Mar, un any més, serà l'únic poble de Catalunya que celebrarà l'11 de setembre el dia 10. Els motius d'aquest canvi de dates en la celebració a que ens té acostumats, des de fa anys el nostre ajuntament, fa que el que hauria de ser un acte solemne organitzat pel nostre govern local, es converteixi en una comèdia sectària al més pur estil badaloní. El motiu d'aquest subtil canvi en el dia de celebració de la Diada caldria que algú ens l'expliques amb claredat, amb la mateixa, si fos possible, amb què ens expliquen la conveniència de cobrir la riera, descobrir les peixateries, plantar un fanal davant l'ajuntament o fer un auditori faraònic i irrealitzable negant d'aquesta manera al poble de tenir un espai digne per fer actes culturals diversos... El PP no cal que responguin res, ja sabem el que en pensen de tot plegat, però, els que s'auto anomenen PSC, així amb C, sí que caldria que ho fessin si no volen que el seu lamentable nivell i reputació, assolit els últims anys, rodoli encara més avall.
Dia 11 de setembre: dinar de germanor del PSC Malgrat i mercat de l'11 de setembre organitzat pels mateixos sequaços de la secta. Deu ser per aquest motiu que no poden celebrar amb dignitat la Diada Nacional, quan toca, ni assistir a l'acte unitari organitzat a Can Campassol el dia 11 per les entitats i partits al marge de l'equip de govern.
Com n'estan d'atrafegats aquesta pobra gent del PE* en pretendre desvirtuar i estafar-nos la nostra pròpia història.
___________
* “Partit Espanyol” amic íntim del PP que pel camí ha perdut la S de socialista i la O d'obrer.

dijous, 1 de setembre del 2011

Couleurs espagnoles du PE Malgrat et olé olé!!!

Els malgratencs normals hem de sentir-nos profundament avergonyits davant la provocació que representa la presència d'una legació municipal a Seynod formada per l'alcaldessa, quatre regidors, tècnics i una cinquantena d'esbirros de la secta PE* que equipats amb vestits de faralaes, armilles i barrets cordobesos -suposem- s'abraonen, amb entusiasme, a celebrar el cinquè aniversari de l'agermanament amb el poble de Seynod, municipi francès d'una sensibilitat profundament “rojo y gualda”.
Si en l'últim Ple municipal l'equip de govern va justificar la impossibilitat de contractació i pagament d'una cobla per fer una ballada de sardanes amb motiu de la celebració de la nostra Festa Nacional de l'11 de setembre, la nostra Diada, adduint la precària situació econòmica que estem travessant, algú hauria d'explicar-nos com ho han fet per trobar diners per contractar i pagar un autobús, durant cinc dies, per anar de catarsi col·lectiva a celebrar un acte de partit i d'enaltiment de la bandera espanyola, la única que els representa i excita.
És un autèntic motiu de vergonya que siguin capaços de fer un pregó de Festa Major a la balconada de l'Ajuntament sense una trista senyera onejant al vent, però aquest detall per a ells no té cap importància, la seva genètica d'espanyolitat profunda la duen, com no pot ser d'altre manera, amb orgull ibèric, la seva veritable i única essència.
Estarem expectants, com cada any, del que són capaços d'organitzar aquesta gentola, enemiga del poble per molt que ho neguin, el proper 11 de setembre a Malgrat per commemorar els quasi 300 anys de pèrdua dels nostres drets nacionals.

* “Partit Espanyol” amic íntim del PP que pel camí ha perdut la S de socialista i la O d'obrer.

dissabte, 6 d’agost del 2011

L'home que no té res a dir

Finalment i a dos mesos escassos de les eleccions municipals, al regidor d'esquerres, comunista i ecosostenible ell, se l'hi ha vist el llautó en tot el seu esplendor i ha respost, sense dir res, però amb tota claredat a la pregunta que es feia mig Malgrat: què hi fa el marit de la Mérida a l'ajuntament? Avui ja tothom ho té clar.
Si escolteu el fragment ESPECIAL de l'últim Ple municipal podreu comprovar com n'és d'hàbil el subjecte en qüestió en tirar pilotes fora i no donar cap resposta sobre el que se li pregunta. Amb respostes del tipus "no en sé res", "no ho porta el programa", "ja ho preguntaré al partit", alguns veïns del poble ja comencen a preguntar-se si aquest home viu al carrer Riera o es tracta d'un marciano que, suplantant-lo, fa el trist paper de Medina.
Si els últims quatre anys han estat una mostra constant del rerefons bucòlic d'un polític inútil, que no fa res, que no sap res, que no aporta res i que només serveix els seus miserables interessos personals, els propers quatre anys d'aquest nou mandat, amb el personal que suposadament ens representa, amb tota aquesta tropa, prometen ser un constant i delirant catàleg de la incongruència, la patranya i la cara dura en definitiva, que molts s'esforcen en mostrar Ple rere Ple.
Com trobarem a faltar el treball noble, honrat i seriós realitzat els passats vuit anys per Josep Maria Lasheras. Malgrat, lamentablement, és un poble malalt, no pot ser d'altre manera, només així s'explica el fet que persones amb tanta barra i tant maldestres hagin estat les elegides per gestionar els seus afers.
És un fenomen paranormal veure un partit socialista espanyol fent polítiques de dretes amb el suport d'un partit de talibans espanyols al que ara hi hem de sumar el recolzament -cobrant, clar, faltaria més- d'un home que no té res a dir, res per fer ni res nou a aportar. Com dèiem, tot plegat: DELIRANT!
       

divendres, 8 de juliol del 2011

El pacte de la bijuteria o una certa demagògia


Aquí us comentem els dotze punts que, feliçment i finalment per escrit, conformen l’acord de govern municipal entre PSOE i PP, és a dir, PPOE:


1. Estudi per a ubicar la regidoria d’Inserció Laboral a l’antiga caserna de policia. / Necessiten un espai ben ampli per fer les reunions de partit? Per fer inserció laboral amb un despatxet petit n'hi ha ben bé prou, però clar, les dues dames -star system- estan acostumades a circular amb Mercedes Benz d'alta gama i les carències personals s'han de maquillar amb bijuteria de la fina, ja se sap que altre cosa fa pobre.
2. Creació d’un Viver d’Empreses. / En lloc de mancomunar-se amb altres pobles, per estalviar i on ja funcionen aquestes iniciatives, fer veure que fan encara que ni elles mateixes sàpiguen el que s'ha de fer per incrementar l'activitat comercial i industrial. Ineptitud professional a dojo.
3. Donar continuïtat al servei d’Aula Oberta. / Aquest servei el gestiona Ensenyament, un ajuntament només ha de coordinar-s'hi i buscar llocs on els alumnes facin les pràctiques de perruqueria, jardineria, hotels, cuines... Algun lloc d'aquestes característiques deuran trobar dins un municipi de 20.000 habitants, encara que no tenim clar si en trobaran suficients donada la creixent demanda d'aquest tipus de reciclatge educatiu. Com veiem, una àrdua feina per la nova regidora de l'ajuntament.
4. Potenciació de serveis de platges com passarel·les, dutxes, lavabos,... així com reforçar-ne la vigilància i millorar l’accessibilitat. / Impressionant! Ingent tasca la d'incrementar les passeres, no pot ser que per anar a la platja durant dos mesos t'embrutis de sorra, oi? Una legislatura treuen les dutxes i a la següent les reinstal·len, i no passa res. Posar lavabos a la platja, més que una necessitat, és un clam de tot el poble sabedor que les dones a partir de certa edat tenen pèrdues diverses que cal atendre apropiadament. Nosaltres ens preguntem, ja posats, si no fora més adequat muntar un servei a la carta en què ens portessin la platja a casa i estalviar-nos tantes adversitats, inseguretats i incomoditats mundanes?
5. Creació de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. / Al ciutadà se l'atendrà amb un somriure d'orella a orella però no se li solucionarà res i se'l rifarà amb elegància, no fos cas que corres la veu i es satures el servei. Aquest, per altre banda, ja funciona en forma d'afiliació al partit, on tot són facilitats i se t'obren totes les portes a la felicitat popular.
6. Potenciació de les competicions esportives com a oferta de promoció turística. / Més petanca i poca cosa més poden donar de si dues persones de les que no es coneix cap activitat ni cap coneixement esportiu com no sigui la pràctica intensiva del poltronisme de despatx.
7. Noves zones d’aparcament. / És a dir, passar a pagar per aparcar arreu del poble. Algú ha de pagar la nova gran disbauxa d'aquest vergonyós pacte d'interessos econòmics particulars camuflat sota les sigles polítiques de PSOE i PP = PPOE.
8. Donar continuïtat al desenvolupament de la Llei de Barris. / Piano piano se va lontano. Quatre anys dedicats a marejar la perdiu amb participació ciutadana de vergonya, gàbies espectaculars i pagant cursets d'educació emocional per a la gent gran. No tenen cap pressa de millora, quan més duri el pla suspès als núvols, més eleccions pensen que podran guanyar.
9. Arranjament de la desembocadura de la riera de Palafolls. / Aquest tema depèn de Costes i de l'ACA. Els uns, a Madrid, passant de tot, els altres estan arruïnats. I el cobriment de la riera, tram Feliciano? Podria tenir a veure-hi la no menció dins aquest pacte el més que possible 8-9 en lloc del clàssic 9-8?
10. Construcció de dues rotondes a l’avinguda de la Costa Brava amb l’objectiu de millorar-ne la seguretat. / Aquí poden saltar guspires i de les grosses. Enlloc d'intentar arranjar el vergonyant tema mobilitat, la gran aportació dels il·luminats responsables de l'àrea és fer més rotondes i més ovalades, just el que el poble necessita i què com tothom sap és un clam unànime de la gent.
11. Elaboració d’un estudi que permeti la millora, modificació o reubicació de l’antic Pavelló Municipal d’Esports. / És a dir, volen vendre terreny i fer més pisos en lloc de fer un auditori decent d'una puta vegada. Clar que els uns no es reuneixen, ni falta que els hi fa, i els altres ja tenen el bar Los Olivos per fer els populars i clàssics mítings electorals que tant bons resultats els hi reporten. Quedarem estabornits de tan d'estudi.
12. Millora de l’avinguda del Carme i dels carrers Carme, Llibertat i Sant Elm. / Fer demagògia de qualsevol tema i tiro perquè em toca... fins i tot seran capaços d'asfaltar aquests tres carrers abans de les properes eleccions del 2015. Aquesta passada legislatura, amb tanta tasca feta, no han tingut temps d'enfocar-ho, total, són carrers que estan al mig del poble i per la poca gent que hi circula..., tant se val!, acabaran fent el que els hi roti, com han fet sempre, amb tot el morro de que són capaços de posar-hi, que en això, com han demostrat abastament, són i de lluny els millors de la comarca.
13. Mantenir el càrrec de confiança d'Inserció laboral. / Tota la família al departament, només hi faltarà el Marcelo, i és que ja se sap que la família que descansa unida... Per cert, quin obscur motiu amaga la Vega, amb les seves aptituds, per passar a regnar però aquest cop dins la regidoria d'esports, algú pot aportar llum al tema? És tot un misteri per nosaltres.

Resum: Amb aquest pacte de govern "rojo y gualda" el pobre poble de Malgrat pagarà a preu d'orfebreria fina el que tant sols es tracta de bijuteria barata. ENHORABONA!!!


dissabte, 2 de juliol del 2011

Els nostres botiflers malgratencs (actualització)

Fa ben poc Maria Badia, eurodiputada socialista, va subscriure un escrit dirigit al Parlament Europeu en el que es demana que, arran de l’adhesió de Croàcia a la Unió Europea, el català sigui reconegut amb l’estatus de llengua oficial.
Dijous els 25 representants del PSOE de Catalunya al Congrés dels Diputats (els de la foto tret del Joan Clos) van votar contra del reconeixement del català a Europa. Compromís que, malgrat les promeses del govern de Zapatero, el PSOE, com és habitual, no ha respectat.
No puc, però, deixar de considerar un frau i una traïció a Catalunya el que han fet aquests 25 diputats que han deixat de representar Catalunya per alinear-se amb la caverna carpetovetònica.
Com recorda Ramon SerraFa uns anys a les darreries del franquisme, alguns regidors de l’Ajuntament de Barcelona van votar en un ple en contra de l’ensenyament del català. El franquisme era a les acaballes i s’obrien portes. Però alguns polítics nomenats a dit continuaven aferrats als dictats de Madrid, amb molta por i també autoodi. El rebombori va ser molt gran i va durar molts mesos. Fins i tot Martín Villa, aleshores governador civil de Barcelona, es va veure obligat a anul·lar el ple. Alguns regidors van desaparèixer del mapa polític, mentre d’altres van haver de demanar-ne perdó“.
Jo vaig pensar el mateix. Recordo aquell vergonyós fet succeït al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 4 de març de 1975, el regidor Jacint Soler i Padró havia proposat a l’alcalde d’aleshores, Enric Masó, que es dediquessin 100 milions de pessetes a l’ensenyament del català. Van votar en contra 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona. Soler Padró no va poder fer servir el català perquè l’alcalde li ho va prohibir. Com recorda el bloc La Trinca, la societat catalana els va dir els regidors del no, i els va mostrar, de la manera més enèrgica i digna, el menyspreu que es mereixien. La Trinca els va fer la cançó “18 JUTGES” que podeu escoltar en aquest vídeo fet l’any 1976.
Ara La Trinca ja no hi és, però caldria immortalitzar el menyspreu als 25 diputats del no. La societat catalana hauria de mobilitzar-se i expressar la seva indignació per aquest fet. Condemnar la seva submissió als objectius anticatalans. Ho podeu fer aquí.
Això sí, per dissimular, van votar a favor del català una iniciativa d’ERC per la qual s’expressa preocupació per l’actitud dels governs del País Valencià i les Illes Balears perquè en l’afany de modificar l’ús del català en l’ensenyament pretenen reduir-lo a la mínima expressió. La moció també es proposa defensar i difondre la tasca pedagògica dels sistemes educatius que introdueixen el català com a llengua vehicular. Té tota la lògica, es tractava de votar contra el PP que governa al País Valencià i a les Illes, no de defensar el català.
Aquesta gent, no només va votar contra el català a la Unió Europea, també va tornar votar en contra de què el govern espanyol pagui a Catalunya els 1.450 milions del fons de competitivitat. Catalunya va votar al 2008 25 diputats que exerceixen sistemàticament contra Catalunya i només defensen allò que els mana la direcció socialista amb l’objectiu de mantenir Rodríguez Zapatero. El PSOE de Catalunya té prioritats que, evidentment estan a 600 km de Barcelona.
Deixant de banda la incoherència d’aquest conjunt de persones, és completament indignant que continuïn obrint la boca parlant de Catalunya. Aquesta gent és nefasta i no es mereix que els considerem catalans. Són els espanyols que viuen, alguns dies, a Catalunya i treballen per al projecte espanyol de convertir la llengua catalana en una llengua familiar exclosa dels àmbits de decisió.
És obvi que en aquest comentari excloc a aquelles persones, tantes, catalans, d’ideologia socialista i que han deixat anys de la seva vida i esforços personals impagables en defensa del PSC. El meu reconeixement a ells malgrat no compartir la seva ideologia. Això és la democràcia. M’agradaria que aviat les seves idees acabessin triomfant i tornés a renàixer el PSC, també ens cal. Discreparé profundament d’ells quan defensin un projecte federal davant la independència, però tothom és lliure de defensar el que pensa. Ells no són el PSOE de Catalunya malgrat que estan anihilats per la màquina del PSOE de Catalunya.
Potser dissabte vinent, a la Plaça Urquinaona de Barcelona podrem recordar a aquesta gent que som una nació, que vol ser un estat de la Unió Europea i que el català és la nostra llengua, també a Europa.
Enric Canela - 02/07/2011 - DeuMil.cat.

dissabte, 18 de juny del 2011

Fins quan durarà aquest calvari?

Per ser l'últim programa de la temporada, excepcionalment, us oferim la possibilitat d'escoltar “La tertúlia”, el lamentable programa estrella que setmanalment ens obsequia la molt galdosa Ràdio Malgrat per burlar-se sistemàticament de tot el poble a traves de la sàvia erudició dels seus habituals tertulians i les seves tedioses i sovint oprobioses valoracions sobre caques de gos, rieres cobertes, delinqüència en bicicleta,... entre d'altres apassionants temes de la més rabiosa actualitat municipal.
En l'intent de treu-res del damunt -després de 47 mesos- l'ofensiu tuf de reclòs i naftalina que el programa desprèn i en un agosarat gest de pluralitat informativa, han decidit, des de fa un mes, d'incorporar-hi un nou tertulià, molt jove ell, a qui fan servir de sac de les patacades per expandir, amb encara més força, la seva doctrina socio-pepera de pa sucat amb oli. Sort en tenim de què en Joan Piña, la incorporació de l'últim mes, tot i ser molt jove, com repetidament ens recorda un dels savis de la secta, es capaç de posar en evidència les repetides marrades i despropòsits d'aquesta colla d'il·luminats per la fe conxitaire, la única i autèntica fe de les persones normals -diuen-.
Encara no en tenen prou de torturar al poble, fins quan durarà aquest calvari, a la seva edat no se senten extenuats de tant esforç setmanal?

dijous, 16 de juny del 2011

Quan sembla que s'acaba, torna a començar



...”i evitar que els lamentables fenòmens, quasi bé paranormals ocorreguts al nostre poble, en un futur es puguin repetir.”
 
Això ho varem deixar escrit el passat dia 21 de maig a l'inici de la campanya electoral amb afany de no interferir en la política local i en el convenciment de què la nostra presència a la xarxa, amb un nou govern, deixava de tenir sentit. No ha estat així, hem de reconèixer que ha estat molt frustrant constatar que Malgrat compta amb 2932 irreductibles zombis espanyols amb els que no hi ha res a fer, els seus raonaments i referents no són els d'aquí sinó els d'allà, els de les escorrialles d'un imperi que es desintegra a velocitat de vertigen i en el que ells en són l'últim cagalló de la bèstia.
Nosaltres, lamentablement per a molts, som gent de naturalesa feble i no volem ni sabem resistir-nos a la temptació de seguir aportant els nostres petits granets de sorra en la millora, a traves de la crítica, del nostre maltractat poble fins que un canvi de cicle faci la nostra feina totalment innecessària.
Tot apunta a què, malauradament, aquests fets paranormals de què parlàvem estan a punt de repetir-se, i fer-ho amb una magnitud insospitada i mai vista enlloc a jutjar per l'elemental i patètic perfil personal dels components del pacte municipal a què, de nou, han arribat els partits PSOE i PP, més PPOE, el pacte de la cobdícia desfermada d'aquests entranyables servidors del poble adherits amb loctite a la poltrona municipal. En definitiva, quatre anys més governats per hàbils presumptes delinqüents.
És per tot això que exposem, que no podem, no sabem i no volem mantenir-nos-en al marge. Sigueu benvinguts de nou a l'engrescador i efervescent sidral municipal!...