Hem cregut oportú alleugerir-vos el “línia directa amb l'alcaldessa” i fer possible entendre-ho tot en 4 minuts en lloc dels 40 que poden escoltar els valents malgratots que ho desitgin i estiguin preparats per pair-ho.
I és queden tant amples!!!
Arbitrarietat [de arbitrari]. f 1 Qualitat d'arbitrari. 2 Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc, dictat pel capritx.
Un pont per travessar la Nacional II mereix 3 focus de llum encesa tota la nit, mentre que un altre pont per travessar la via del tren en mereix 10 de focus de llum encès. Els focus instal·lats en un i altre cas son de 3 en un i 20 en l'altre. Algú s'atreveix a justificar aquesta intervenció?
Aquí algú ha pensat amb el cap? o tindrem que esperar a que ens visitin els auditors ambientals (Agenda 21) per atorgar-nos una homologació, diploma i medalla a la feina més mal pensada i realitzada al nostre territori.
Sostenibilitat, medi ambient, contaminació, petja ecològica, trinxament territorial,... Arbitrarietats monocipals de primera categoria!!!
De primer ells solets creen els problemes i després diuen tenir i poguer realitzar les solucions a uns problemes que no ens feien cap falta, que no volíem però que mentre tant i, amb el pas del temps de fidel aliat, els hi ha permès perpetuar-se en el càrrec municipal foten-se les seves pròpies medalles a la ignorància, a la incompetència, a la poca vergonya i a la barra més gratuïta i transparent. Estem parlant, com bé heu intuït, dels auto anomenats socialistes i alhora neo lerrouxistes espanyols, una epidèmia destructiva de teixit social d'allò més eficaç. Cal jubilar-los d'una vegada per totes. El dia 9 de març podem fer-ho, endavant!
Com que ningú diu res i el secretisme és absolut, com que tothom calla a l'espera que el temps esborri el pútid tuf que se'n desprèn del tema, de la seva vacuïtat, de la manca de valoració de resultats obtinguts i de l'obsolescència del viatge dut a terme a Gàmbia per part d'una colla de malgratencs amb voluntat evangelitzadora, a falta de més informació clarificant del tant important esdeveniment, nosaltres hem decidit atorgar el premi, creiem que sobradament merescut, “cagarruta d'aurada” a la companyia organitzadora del viatge, (Agència de viatges municipals Malgrat de Mar) per l'encert i poca vergonya mostrada a l'hora d'organitzar un viatge pels seus esbirros més destacats i familiars més propers. Aquest viatge sembla emmarcar-se dins l'apartat de viatges secrets i inconfessables o, algú pot i vol desmentir-ho aportant informació al respecte?
Que millor o pitjor que en plena campanya electoral el fer-ho, o no fer-ho!
- Si la seva lider et mereix confiança i t'il·lusiona el passat.
- Si en els seus socis de govern hi veus coneixement i una bona opció de futur.
Altre cop aquesta colla de pallassos professionals i optimistes de mena, representants de la caverna platònica més fosca i immobilista, màxims exponents de la ignorància més documentada i competents executors dels despropòsits més abstrusos comesos en nom d'un suposat afany de convivència ciutadana, tornen a polucionar l'ambient local amb les seves frases buides, les seves re-promeses incomplertes i la seva demagògia populista, perversa, mentidera i reaccionaria.Ara és l'hora del poble, l'hora de fer justícia popular. Votem-los fora del nostre àmbit social per recuperar l'autèntica i perduda salud democràtica.
El dia 9 tots a votar-los, però a les escombraries, el lloc que els hi pertoca pels mèrits propis sobradament demostrats!
Avui les paraules les posa ella, sense dutes ni publemes, la tinenta de 2abc. Ana Pega.
Totes les teories i capacitats de l'inefable regidor Viñolas comentades per ell mateix i compendiades en quatre minuts en que deixa clar, altre cop, quines son les seves capacitats, mèrits, i teories laborals respecte a la reforma perpetrada per ell a l'entrada de la biblioteca municipal. I a sobre l'han felicitat, és que, malgratots com som, no entenem res!
Teniu que disculpar-nos però 200 minuts de Ple municipal fan de difícil gestió la seva lenta digestió per els esperits, com el nostre, no donats a l'astracanada governativa i és per aquest motiu que ens havíem deixat per penjar aquest últim fragment en la línia dels anteriors i igualment de sucós pels seguidors de la ja clàssica teràpia del riure del malgratot. Aquí, com escoltareu, el comú denominador del fragment és aquesta repetida lletania que en un atac de lucidesa la nostra preclara alcaldessa ens situa a on estem i a on volen estar per ser conseqüents amb el seu vergonyós tarannà Pepoista recalcitrant, no per que si trobin a gust i bé, no, sinó per que com perfectament sintetitza la nostra Santa: "Som els que som i tenim el que tenim!". Saviesa sincrètica aquesta de nivell superlatiu.
Com podeu comprovar a la fotografia, així era la masia de Can Palomeres fa vint i cinc anys i així és com es veu ara després de tots aquests anys d'apatia municipal per part d'un consistori que ha aconseguit en aquest curt espai de temps el que set segles d'història han respectat. El concepte de patrimoni, el concepte de conservació de bens catalogats com d'interès històric local, els neguiteja, ells, i ja sabeu de qui parlem, a lo seu, pistes de petanca, ciment i viatges a dojo, mantenir el bosc net i protegit del foc no els preocupa, preservar un espai natural i arquitectònic d'un alt valor local tampoc els amoïna, ells son progressistes i d'esquerres i per això sembla ser que han habilitat, com podeu veure a la part superior dreta de la postal, un centre d'acollida per immigrants nou vinguts i sense recursos del que de segur n'estan molt orgullosos donat el seu tarannà pro cívic i social del que constantment fan gala.Ella, la dona, la que transita per unes altures que cap ocell no ha sobrevolat mai, la que es mira el poble com la seva propietat particular, nosaltres, els malgratots tots, hem decidit fer-la santa i atorgar-li l'apel·latiu de “Santa Conxita de la barra daurada” en honor a la seva desídia, indiferència i incompetència demostrada amb escreix en la gestió dels bens patrimonials de Malgrat, el nostre poble, no el seu, ja ho hem dit altres vegades, ningú que s'estimi el seu poble es dedica a destruir-lo amb un afany malaltís i mercantil com ella, la santa, fa.
Avui, companys, l'humor no el posem nosaltres sinó aquest astrafolari personajillu auto erigit en bufó major de la casa gran per mèrits propis amb el seu pedant i lamentable sentit de l'humor. Pensem que passar de jefe de caixer automàtic a bufó municipal en un plis plas com qui no vol la cosa, té molt de mèrit, i així li ho reconeixem. Escolteu-lo i rieu, rieu, que l'acudit s'emmarca dins del més pur estil consistorialesc.
De standings, estandars i moltíssim treball a Madrid
No tenim paraules per qualificar aquest fragment en que se'ns mostra amb tota claredat el que tenim a l'ajuntament fent feina pel poble -diu ella- cobrant del poble i amb l'únic objectiu de viure del poble a canvi de no fer res de res pel poble, per pura incapacitat personal i a sobre estar-ne molt contenta. Aquesta dona no sap ni el que és diu ni com ho diu ni perquè ho diu, això sí, amb el vistiplau vergonyant d'una gent auto anomenada progressista i d'esquerres. Ens falten paraules, com hem dit, per expressar la gran pena que ens posseeix al constatar la trista i patètica realitat municipal malgratenca. Passem molta pena pròpia i vergonya aliena al veure la jugada de covard enroc feta per la nostra més alta autoritat municipal senyora Conxita Campoy.
Pautes, contrapautes i reconytrapautes d'un viatge a la nebulosa de cranc
La dura realitat del polític professional; motivacions, objectius, protocols, dinars, sopars, esmorzars, més menjars, lavabos, xapurrejats idiomàtics, eixida amb nocturnitat per l'eixida consistorial, caos informatiu, comèdia, cansament, satisfacció institucional, dietes, transparències-opacitats, sospites, claretats-foscors, Moha. Sahib, Consol Prados, Al Kalifi-Kalifi, màfies locals-internacionals, governadors, ministres, platós, teatre, competències, vols de baix cost, al·lucinacions, afanys electoralistes, comèdia, postals, FITUR, grimes varies, ai senyors!, Sant Benet, Diputació, urbanisme, que maques!!!... I tot pel mòdic preu de: 148x4+30+80=703euros + les tasses obligatòries corresponents que poden fàcilment arribar, si cal, a 20.000 euros de l'ala dels bocabadats ciutadans malgratencs que escolten embadalits els contes narrats per boca de la seva Sharezade local, sense piular quasi, emocionats i esmaperduts per les portentoses realitats consistorials. Estem parlant del PPOE, que quedi clar, i estem al·lucinats de tanta disbauxa municipal a tant baix cost oficial, com si diguéssim!
Seria fantàstic si algú pogués fer-nos arribar el vídeo de la TV marroquina amb l'entrevista a Ella, la dona, nosaltres li restaríem eternament agraïts en nom d'Alà i tota la seva família!
Visca la incultura!, diuen des del reajuntament
Com va quedar clar ahir en el Ple municipal, aquesta gent del PPOE no volen cultura, tenen al·lèrgia a la cultura, els espanta la idea que a Malgrat una part àmplia dels seus ciutadans demani la creació d'un Consell Municipal de Cultura amb l'objectiu de parlar obertament i coordinar el conjunt de temàtiques folklòriques, educatives, esportives, associatives, etnogràfiques, patrimonials, etc., que conformen l'enorme ventall que podem interpretat com a realitat cultural del nostre poble. És realment curiós adonar-se que davant la paraula cultura a aquesta gent se'ls hi disparin totes les alarmes i amb una gran demostració del nivell cultural que tenen, sobretot per part d'un dels membres de l'equip de govern, siguin capaços d'afirmar, després de lluir-se amb els seus demagògics arguments plantejats, amb un “nosaltres votarem no al Consell de Cultura”. Sense cap mena de dubte, ens volen enzes i llondros, dropos integrals és com ens veuen ells i tal com voldrien també a tota la ciutadania, saben que augmentant el nivell cultural del poble acabarà amb la presencia de tota aquesta gentussa que actualment ocupa els llocs de responsabilitats municipals i pels quals n'estan plena i documentadament incapacitats.
Aquesta gent, tota ella, més que falta de pautes, com diu la Vega, el que els manca és vergonya per no adonar-se del patètic espectacle que transmeten cada cop que la seva sòcia de govern, determinant per tenir la majoria, obre la boca per cagar-la novament, això ja sembla un eslàlom de cagarades. I així ens va als malgratots-tots en aquest llarg viatge d'incultura municipal superlativa i vergonyant.
I el seguici va seguint
darrera l'autoritat!
Ara ja té carnet del PPOE i, ens agradi o no, ens causi nàusees o no, és el que haurà de patir el pobre Malgrat de Mar els propers anys si un empatx sobtat no ho evita, pregueu companys!, els que sapigueu resar, reseu el doble, a conte dels que no en saben, per que això, com veieu, pinta fatal.
Volem assegurar-vos que estàvem francament contents quan, el passat diumenge, en sortir a passejar pel poble varem adonar-nos que havíem trobat un motiu del que estar-ne cofois i aquest no era altre que el de constatar que finalment érem pioners en quelcom que podria catapultar-nos directament, per poc que les nostres autoritats ho promocionin, a rebre un diploma de record Guinness i ser l'enveja dels pobles veïns al tenir una vorera que no l'hem vist enlloc en els nostres molts i variats viatges pel país. Tenir quinze centímetres de vorera és d'una excepcionalitat indiscutible i per poc que es promocioni aquesta peculiaritat local els autocars de turistes arribaran com eixams de mosques omplint hotels i generant incomptables guanys en tot el teixit comercial de la nostra població i tot pel nimi esforç de la nostra insigne responsable de turisme en fer la corresponent sol·licitud d'homologació al Guinness Awards Record World en la modalitat de voreres impossibles d'utilitzar, i sinó, feu la proba de passar-hi sense ser atropellats pels cotxes que passen pel carrer, nosaltres ja ho hem provat i francament ni de canto és transitable. Això sí, abans de posar oli al llum potser caldria que el nostre admirat regidor en manteniments varis i viaris arrangi la paperera nº1 que, francament, resta mèrit al peculiar espai i, ja amb l'embranzida que agafi en fer l'arrengament podria aprofitar la inèrcia generada per actuar a continuació sobre les papereres nos. 2 i 3, més que res per una qüestió d'estalvi energètic i ser així més sostenible pel pobre poble que és qui el paga i coherent alhora amb els eslògans del seu incompetent partit.
Volem afegir-hi a la conya sostenible que una paperera que teníem clissada fa poc temps amb les mateixes anomalies que les de les fotos, el regidor i-responsable del tema, va trigar UN ANY en adonar-se'n i arrengar-la, de record Guinness també, vaja!
Finalment hem rebut dues postals de Gàmbia, la terra dels Mandinga, en que de forma coincident i contradictòria alhora, ens informen que no hem de preocupar-nos de res, que tot marxa segons els plans inicialment previstos en la planificació del viatge i\o projecte fet per l'agència de viatges municipals “Malgrat de Mar”, ens diuen que hi ha un riu amb molta aigua, fa molta calor, el cel és molt blau però sovinteja la pluja, han vist molts animals salvatges i la gent és molt amable i atenta, també ens diuen que més endavant ja ens faran arribar més informació si sorgeix alguna novetat important, cosa aquesta que no està prevista. La postal del cap de l'expedició solidaria és, com podeu veure, molt maca i engrescadora per les grans tasques que altruísticament estan realitzant en un pobre país deixat de la ma de déu, nosaltres voldríem dir-li's, senyors que manen, que el proper viatge que facin no sigui restringit només als membres del PPOE local, sàpiguen que la resta de malgratencs també frisem per participar en aquesta gran tasca solidaria a baix cost endegada pel nostre magnífic ajuntament que fins i tot per estalviar al màxim l'han realitzat sense acompanyar-se de cap metge per planificar el centre de salut previst, quina genial idea per reduir d'espessa innecessària i contar amb més diners per fer obra social.
La segona postal rebuda, aquesta d'en Morales, cràpula i llibertí de categoria contrastada a més de doble agent del SIM, coincideix en tot el que ens explica el cap d'expedició però ho amplia dient que voldrien allargar l'estada per la molta tasca que els hi queda per fer, també ens comenta que tenen una herba de primera qualitat (?) no sabíem que el Morales jugues a golf, el peix, segueix dient, és enorme i boníssim, les festes nocturnes salvatgement salvatges, les platges i allotjament idíl·lics, el menjar millor que el del Bulli i en quant a la gent, alegre, generosa i complaent amb els requeriments dels visitants,... és a dir, diu final i textualment, un paradís a la terra. Jutgeu vosaltres mateixos, nosaltres estem perplexos i no sabem que pensar-ne de tot plegat però sí dir-vos que hi veiem gat amagat.
I quan li sembli
que correspongui
quan li convingui
quan ella vulgui
quan ja li vingui
que faci el Ple.
______
...patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac...
Ahir quan estàvem visionant el telenotícies comarques de TV3 varem quedar pasmats, d'un pasme que encara ens dura, al veure dins el reportatge referent a la presencia catalana a la fira de turisme FITUR a la nostra regidora local Ana Vega passejant per la fira i fotografiant estands turístics, és a dir fent turisme de qualitat i tot pagat, per la capital d'allà. A nosaltres ens havien comentat que anaven a treballar però pel que varem poder veure amb els nostres propis ulls entre tasca i tasca i a pesar de la dispèpsia derivada de tanta tasca, encara els hi queda temps per fer el turista accidental amb propietat. Hem de suposar i així ho desitgem que a la tornada de les extenuants jornades de treball a la capital d'allà aquesta senyora, així com les cinc persones restants que l'acompanyaven en el seu seguici, justifiquin, naturalment per escrit, les seves activitats com a representants institucionals i els 4.500 euros més imponderables de l'ala que ens costarà pel cap baix l'alegre farra celebrada en nom de ves a saber tu quines martingales.
Diu l'alcaldessa que l'ajuntament no pot enganyar a la gent, però nosaltres ens sentim profundament enganyats per ella amb el pacte municipal de la mortadella i l'enviament de la senyora Vega, regidora d'inserció laboral -concepte aquest que ella pensa que deriva del grec i tradueix per: mortadella-, a fer gestions de turisme, matèria aquesta en que l'únic coneixement que en té és el de fer de turista ociosa i malgastadora de despesa pública com si d'una llima és tractes.
Algú hauria de dimitir per haver permès un despropòsit d'aquesta dimensió, no ho creu així senyora alcaldessa? I en quant a la senyora Ana Vega voldríem dir-li que, quan és recuperi de la dispèpsia adquirida de tanta tasca, no oblidi si us plau de fer-nos arribar un informe per escrit, com ha de ser, de tot el succeït, almenys nosaltres, els malgratots tots, farem salut llegint-lo, per allò del riure i que ja sap vostè que ens plau en gran manera de fer-ho a costa seva.
Avui obrim carpeta:
...patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac,...
