dimarts, 27 de juliol del 2010

Miserables!



Tot el que Catalunya ha rebut d'España

Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.

Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!

Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.

Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat. I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.


Joan Solà. 8-07-2010 AVUI

La cara de satisfacció d'un dels membres de les forces d'ocupació 


dissabte, 24 de juliol del 2010

10J. Dia de la teta


La mamella catalana

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, toves, flàccides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és
la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols
que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana,
la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però
la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment l
a teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que
no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això,
la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

divendres, 16 de juliol del 2010

Perdoneu, però algú ho havia de retratar!...

En el dia de la seva onomàstica volem felicitar molt cordialment a la nostra regidora de cultura española a Malgrat de Mar, senyora Carmen Aubanell.
El divendres dia 9 de juliol de 2010, quatre hores després de fer-se pública la sentència del TC sobre l'Estatutet de Catalunya i la seva sensacional esporgada, just a 24 hores de la manifestació a Barcelona del 10J (Som una nació), la regidora de CULTURA del nostre magnífic Ajuntament, va creure oportú plantar als quatre vents la seva bandera i mostrar-nos a tots els malgratencs la seva enorme satisfacció pel sentit de la sentència que reconverteix Catalunya, novament, en una peculiaritat regional més dins de la gran nació española, la seva Pàtria.
I nosaltres que ens n'alegrem per tanta franquesa com mostra la regidora en el seu posicionament polític-ideològic i sobretot cultural. FELICITATS.

dilluns, 12 de juliol del 2010

l'Estatut cap a Salamanca


La Brunete mediàtica ja s'ha posat en marxa i avui quantifiquen el nombre d'assistents a la manifestació massiva d'ahir en 425.000 assistents segons El País i en 56.000 segons l'agència EFE quan és sabut, per tothom que va assistir-hi, que érem molts més dels que ells volen i diuen. Una colla de farsants professionals, saquejadors i mentiders compulsius menyspreables és el que són tots plegats.
Les dades reals no enganyen i l'espoli fiscal perpetrat a Catalunya per aquesta banda de fenicis corruptes està arribant a la seva fi. Amb aquestes xifres és de tarats mentals defensar, com molts encara fan, la permanència de Catalunya dins Espanya en aquesta "democràcia" celtibèrica depredadora i alienant. Com deia ahir una pancarta: que arxivin l'estatut a Salamanca que nosaltres ja farem la nostra constitució, el que realment necessita el poble català.
Aprofitem l'avinentesa per felicitar molt cordialment a "La Rota" i al TC pels seus èxits en els camps esportiu i polític o polític i esportiu.


divendres, 9 de juliol del 2010

La fotografia de demà us la oferim avui


Diuen que plou... però nosaltres pensem que més que plugim, el que cau no és precisament aigua sinó que algú se'ns ha pixat a sobre els nostres caps i dissimula dient que això són apreciacions subjectives i partidistes de la realitat.
Que en penseu vosaltres?


ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, -la veu d´un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en´questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la patria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang.
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes. -no tens ningú.
Espanya, Espanya. - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!,salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
Adéu. Espanya!

(1898)

CANT DEL RETORN
Tornem de batalles,- venim de la guerra,
I ni portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança - la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, América, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Venim tots de cara - al vent de la costa.
encara que ens mati per fred i per fort.
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memòria
de lo que sofriren,- de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-ms si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d´altres gestes,
si encara les serres que ens han d´enfortir
s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu! .

(1899).

dimarts, 6 de juliol del 2010

Adéu, España!


Estorats estem de l'España democràtica que tenim i que s'empara en la seva constitució.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Promocions PPO€ s.l.


El poble de Malgrat té un greu problema de comprensió al no aconseguir entendre les explicacions de l'alcaldessa referents al nou projecte urbanístic de futur per aquesta zona. Si explicant-ho dues centes vegades no aconseguim entendre-ho, no sabem ben bé si el problema és de comprensió nostra o de l'explicació que del projecte en fan els seus inductors-promotors, l'emergent empresa PPO€ s.l. amb les seves diverses i innecessàries requalificacions al municipi. El que sí que tenim molt clar és que l'urbanisme és un negoci extraordinàriament sucós on les comissions de les conxorxes no es cobren fins la finalització del projecte ni es pagan perquè sí i sense factura. El cas Pretòria i els seus delictius interessos no ens és gens aliè.
Com trobem a faltar, passejant entre nosaltres, al jutge Baltasar Garzón i les seves acurades indagacions.
________
1er.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 3 de juny de 2010.

2on.- Aplicació del Reial Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, als càrrecs electes de l’ajuntament de Malgrat de Mar.

3er.- Aplicació del Reial Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, al personal laboral i eventual de l’ajuntament de Malgrat de Mar.

4rt.- Modificació pressupostària de baixa per anul·lació de crèdits.

5è.- Aprovació del "Text Refòs de la Modificació puntual del POUM per a ciutat sanitària als terrenys situats entre l'avda. Costa Brava i l'avda. dels Països Catalans i la Nacional II"

6è.- Aprovació del text refòs del Mapa d'Instal·lacions i Equipaments Esportius Municipals

7è.- Aprovació de l'acta de delimitació dels termes de Malgrat de Mar i Blanes.

8è.- Nomenament dels representants als òrgans de govern del "Consorci urbanístic per al desenvolupament de l'àrea residencial estratègica Escultor Clarà". 

 

divendres, 2 de juliol del 2010

Llops amb pell de xai

És un fet plenament excepcional, i què ve a corroborar la sospita que teníem de fa temps sobre l'autèntic pensament ideològic del president Montilla, la declaració que ha fet Maria Dolores de Cospedal deixant clar el que en pensa del polític d'Iznájar i de la seva ideologia. Aquí a Malgrat de Mar, com tots sabem, tenim entre nosaltres proves fefaents que confirmen l'agosarada afirmació feta per la política del PP. Que els autèntics feixistes “pata negra” identifiquin als seus opositors-amics ibèrics com a col·legues ideològics i companys de trajecte en la plena consolidació de l'imperi espanyol, deixa clar l'absoluta coincidència en la línia de pensament que ambdós partits propugnen.
El proper dia 10 encara veurem autobusos organitzats pel nostre magnífic ajuntament plens de petanqueros i lolailos que camuflats entre el personal autòcton i sota el lema “SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!” manifestaran la seva enorme capacitat de fer públicament el pallasso.
Surrealisme total PPOE “made in Spain”.
________
9è.- Moció del GPM d’ICV-EUiA contra les mesures del govern espanyol per tal de reduir el dèficit públic.

10è.- Moció des GPM PSC, PPC i CiU demanant a la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi per la Congregació de les Germanes Carmelites – Vedruna.

11è.-Moció del GPM d’ICV-EUiA de rebuig a la participació de les empreses de treball temporal en les contractacions laborals de l’ajuntament de Malgrat de Mar.

12è.- Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 1061 a la 1183/2010.

13è.- Precs i preguntes