dijous, 22 de desembre del 2011

Indignitats d'alcaldessa

Com pot, la més alta autoritat del poble, difondre un missatge de Nadal excloent i sectari cap a una part important dels veïns del poble?
De fet, ja fa temps varem detectar que aquesta dona només governa pels seus esbirros, pels seus interessos i pel suculent sou que enlloc percebria en compensació als seus limitats coneixements i capacitats.
Per tots els que són minoria i resten exclosos en els seus selectius desitjos de pau, concòrdia i felicitat, el nostre suport i comprensió més sentit.
Feu el que pugueu per passar unes BONES FESTES!!!


dimarts, 13 de desembre del 2011

“Com ajuntament no ho farem!!!

Gloriós Ple municipal amb què el passat dia 1-12-11 varen tenir el detall d'obsequiar-nos, deu ser amb motiu de les festes nadalenques, -pensem-, els membres de la secta PPOE.
S'inicià el Ple amb la sorprenent constatació que a l'acta de l'anterior Ple eludeixen recollir les paraules de l'alcaldessa després de perdre una votació dient ”com ajuntament no ho farem” i es queda tant ampla. Sort d'en Jofre que va adonar-se del “petit detall” de manifest incompliment d'acord de Ple per part de la senyora alcaldessa.
Més endavant ens assabentem per boca del regidor Puignou que no és el mateix un signe de més que un de menys, però que l'aritmètica ja les té aquestes coses i globalment no creu que s'estigui fent una mala feina. Sort de tenir-lo a ell, l'únic que realment treballa a l'ajuntament, per fer enginyeria creativa i poder anar maquillant partides i balances.
Pagament dels litigis de “Malgrat Desperta” més els recursos de la “Riera Feliciano” pugen en total 5.500 € de l'ala que gràcies a l'astúcia de la Campoy haurem de pagar, amb il·lusió, entre tots.
Respecte a la pregunta sobre el plus a percebre per l'àrea de política territorial, on es fa una valoració anticipada de la productivitat a realitzar pels membres del departament, la senyora Campoy no sabia ni de què li parlaven tot i què va signar l'ordre de pagament amb aquella alegria que li és pròpia. Un cas semblant es va descobrir fa uns anys a la bonica república del Kurdistan. I és que, per poc, per molt poc que no som pioners de nou en martingales sobre “complements de productivitat anticipada”.
“Como que no!!!, ja saben el que en penso jo sobre aquestes coses” són els sòlids arguments adduïts per la senyora alcaldessa per passar pàgina sobre el Consell de Medi Ambient, un tema aquest que últimament li treu la son. Deu ser a causa de l'acaparament de carteres i de la inutilitat dels membres que l'envolten.
A partir de les primeres paraules pronunciades per la regidora Merçe Mora -aquesta dona és un prodigi- ens assabentem que treballaran desmarcats dels pobles veïns però què el treball que realitzaran serà transversal amb consultes embastades i enxarxades amb l'habitació del costat -tot sigui per estalviar-.
I per acabar la sessió, un bonic missatge d'esperança i bons desitjos a tots els malgratenc, per part de la nostra alcaldessa i la seva vareta màgica, amb la voluntat de què després d'haver fet possible l'arribada de la monumental crisi en que ens trobem, seguim confiant en ella, pagant-li el sou i el de la seva competent tropa, per sortir-nos-en tots plegats i què per molts anys puguem seguir fruint d'una feina tant ben feta i de tanta solvència com la que s'apunta que han fet al blog El meu gos i jo.

Bones Festes a tothom i sobretot als que, gràcies als prodigis del mariachi Los ruinsenyores del cante, tot l'any en fan de festa.

 

diumenge, 4 de desembre del 2011

Rumiacions personals


Aquí tenim les últimes declaracions del fidel servidor de la seva pàtria, l'entranyable Pamplinius Simplicisimus Galus Valentinus que en un rampell d'erudició, combinada amb arrogància, ens justifica el motiu pel qual a cada nova elecció, el seu partit, va perdent bous i esquelles pel camí -2.000 en les últimes-, en el llarg trajecte de descomposició de la secta de la que ell n'és el principal ideòleg, que no guru.
Som la Galia del Maresme” és el “xist” que aquest gris personatge, sorgit de les espanyes més profundes, s'atreveix a explicar en ple atac de rumiació personal. Aquest personatge, per qualificar-lo d'alguna manera, que pateix la síndrome delinqüencial profunda, ha fet del tema “seguretat per damunt de tot” el seu modus vivendi i operandi, tot a expenses d'incauts ciutadans que, pel que veiem, sortosament cada cop estan més convençuts de qui és el dolent de la pel·lícula i de qui els enganya amb les seves patranyes de mal factor.
Es pot estar cobrant dos sous de l'administració, un a jornada complerta i l'altre a mitja jornada, impunement i alhora parlar de què la gent ho està passant malament, demanant coherència, sacrificis i austeritat?
A nosaltres, senyor Pamplinius, responsable polític de policia i viabilitats vàries, com vostè diu, de la profunda catalanitat del PSC i dels seus votants, afortunadament cada dia que passa ho veiem més clar, vostè en cada nova intervenció que fa, a nosaltres la fotografia ens surt més nítida.