divendres, 30 de novembre del 2007

Butlletí, Web, 107.4 - TOT CORTESIA


El butlletí una farsa, la pàgina web una vergonya i la ràdio? Que dir dels tres mitjans informatius municipals que no s'hagi dit ja, em falten paraules per explicar el que en penso i fer-ho amb la claredat que el tema es mereix. L'exponent més clar del concepte d'informació a Malgrat potser és aquest cartell, trobat tot passejant i que sembla indicar-nos, no cal, tant se val, els que tenim la informació ja l'administrem correctament per facilitar la convivència ciutadana, la informació l'hem de donar nosaltres, és nostre, nosaltres la generem i el mal us que d'ella se'n pugui fer pot perjudicar-nos greument a tots plegats. Són partidaris, per tant, de fer-nos feliços sumint-nos en la més absoluta de les ignoràncies. Quins grans gestors de misèries que ens manen, són els nostres grans benefactors i nosaltres, els malgratots, una colla d'immadurs desagraïts, també anomenats darrerament en la bloggoesfera malgratenca “recontraciutadans”, no sabem valorar-ho en la justa mesura. Mala gent, com si diguéssim, és el que sóm.

El que sí que tenim clar, és que la informació és poder i el poder corromp, en especial als que el fan servir amb total opacitat i perversió. No serà aquest, realment, el motiu pel qual la informació municipal a Malgrat està per sota dels mínims més elementals?



dijous, 29 de novembre del 2007

Orgull malgratenc






Malgrat ha d'estar orgullós de la seva realitat municipal, a les rodes de molí i podem afegir també les rodes gegants de chopped. Orgull socialista, orgull español i el poble que el ...!

Desperta Malgrat d'una vegada que això és gravíssim.

dimecres, 28 de novembre del 2007

D'immobilitats i d'inseguretats varies.



D'extraordinari cal qualificar aquest pla de mobilitat i seguretat viaria que Conxita Campoy i l'empresa Intra S.L., pretenen escampar als quatre vents com a modèlic exemple de seguretat viaria i feina ben feta. Nosaltres tenim seriosos dubtes de que aquest pla sigui un bon pla i més encara a l'estar fonamentat tot ell en tants per cents i sabent, com molt bé va sentenciar la Sra. Conxita fa pocs dies “parla de tants per cents i enganyaràs a la gent”. Nosaltres creiem que la reducció dels índexs de sinistralitat viaria venen donats exclusivament per haver aconseguit a Malgrat l'embús permanent del poble amb aquest nou pla de mobilitat viaria. Les capacitats d'aquesta empresa per fer un pla queden del tot qüestionades quan tothom es veu obligat a donar més voltes que un ventilador per fer qualsevol trajecte amb el mitjà que sigui. Com a mostra del que diem només volem fer menció de dos fets que exemplifiquen el problema i la poca confiança que ens mereix l'empresa Intra S.L i els seus clients, per no adonar-se del nyap comès en nom de la racionalitat viaria i el sentit comú més elemental.

1.- Qui ha observat que la majoria de malgratencs anem en direcció Blanes i ha donat aquesta direcció als dos carrers transversals i principals del poble?. Decidir fer els carrers Passada-Girona i Carrer del Carme en direccions oposades, segur que no hagués aportat clares avantatges respecte al que tenim ara? Aquí l'únic pla d'actuació que s'ha fet és l'alentiment de tota la xarxa viaria del municipi al prendre aquesta mesura totalment desencertada.

2.- Una persona procedent de Blanes, quan arriba al polígon industrial, es troba amb una senyal de prohibit circular a més de 40 quilometres per hora fins que arribant a la zona més densament freqüentada per vianants, com es el lloc on es troba l'hospital, el CAP, la policia, l'IES Malgrat i el poliesportiu, resulta que se li diu amb una nova senyal, que ja pot circular a 50 quilometres per hora, es a dir, accelerar.

Si això no és un greu despropòsit, una contradicció flagrant contra el que es pretén amb un pla de seguretat viaria, com ho anomenarien els responsables d'haver col·locat les senyals d'una forma tant poc assenyada? Un excés de senyalització com el que aquesta gent ha dut a terme, va en contra dels objectius que es pretenen aconseguir, sembla talment com si les senyals les haguessin col·locat per obtenir el màxim de confusió possible.

Per tot plegat, considerem aquest pla, més que un pla, un perfecte bunyol de quaresma. No han sabut ni escollir l'escut del poble amb més encert per donar una mica més de credibilitat a les 100 pàgines que venen darrera. Enhorabona als perpetradors del pla, quedaran en la nostra memòria per sempre.



dimarts, 27 de novembre del 2007

MALGRAT de ? - i II

Duros!
Bancs! Finances!
Or! Negocis!
Bosses!
I Milions!
Són paraules de la terra.
Són paraules de senyor.

Diccionari de butxaca
(Ovidi Montllor - Xavier Batllés)

dilluns, 26 de novembre del 2007

MALGRAT de ? - I

Ases!
Porcs! Vaques!
Gossos! Serps!
Sangoneres!
I llops!
Són animals de la terra.
Són animals del Senyor.

Diccionari de butxaca
(Ovidi Montllor - Xavier Batllés)

dissabte, 24 de novembre del 2007

La seguretat a Malgrat, o la in... d'alguns?


La seguretat , un dels argument del qual l'ajuntament n'ha fet bandera per justificar el projecte “calaix de formigó” a la riera, es veu seriosament qüestionat quan el Sr. Enrique Viñolas responsable de serveis i “Manteniment de tota la infraestructura urbana de parcs i jardins que comprèn un total de 126.300 m2 amb un cens de 2.325 arbres i més de 8.600 arbustos”, és capaç de tenir a escassos 20 m. d'un espai de lleure infantil, una instal·lació que demana a crits que un nen la destapi i experimenti en pròpia pell, el que passa quan una línia elèctrica es deixa al descobert.

Haurem d'esperar que el lamentable succés de la mort d'un infant s'esdevingui realitat per demanar responsabilitats al Sr. Viñolas, o serà capaç de desplegar els braços i arreglar el nyap perpetrat en contra de la ciutadania d'aquest municipi?

Això sí, hem quedat molt complaguts a l'assabentar-nos que en el bonic espai visitat i on no hi va mai ningú, ni el regidor Viñolas, hi tenim plantades vint varietats de gespa natural. Tot un prodigi de dedicació a la millora i seguretat de Malgrat.

divendres, 23 de novembre del 2007

I així estem, passant pel ARO.


Incomparable marc de convivència el que Malgrat ofereix als nou vinguts, als no vinguts encara i als vinguts de nou. ARO i ARO, super-aro a tope!!!

dijous, 22 de novembre del 2007

Benvingut i som-hi!

Volem aprofitar el dia d'avui per donar la benvinguda al nou i desitjat som-hi! digital que de segur seguirà essent un element indispensable, de coneixement local i creixement personal, com sempre ha estat al llarg de la seva ja dilatada història. Molta sort en aquesta nova etapa, podeu i sabeu com fer-ho. Malgrat hi guanya i la pocasoltada hi perd!

dimecres, 21 de novembre del 2007

Futur marc convivencial a Malgrat.

Acollonit he quedat al llegir el que diu la Mare de Déu, de com ens veu -ella- a molts dels malgratots i de com interpreta el concepte de convivència ciutadana. Fa por!!!, aquesta gent son un perill greu pel present i una perillosa amenaça de futur.

Aquest missatge ha estat robat impunement del blog “Des del Castell”. Que déu, si vol, m'ho tingui en compte.


dimarts, 20 de novembre del 2007

El nostre homenatge als 7 homes valents.


Estarem amb tots vosaltres!!!

A Malgrat, tant se val!


Estupefacte és com he quedat quan a l'obrir la porta dels serveis d'una dependència monocipal, m'he trobat amb el que ens mostra l'imatge. Inicialment i donat l'impacte inicial rebut, he pensat, val més que m'abstingui d'usar el servei i avocar-hi res a dintre, però com que el procés descompositiu seguia el seu curs i s'agreujava per moments, he decidit: TANT SE VAL!, a Malgrat, tant se val!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Viaje con nosotros!!!


Si quiere gozar!...

del magnífic DVD "espais fluvials malgratencos"

dissabte, 17 de novembre del 2007

Tsunami a la costa!


No em negareu que és molt divertit veure com el bescuit de la reina ja té la cirereta que li faltava per arribar a ser un autèntic bescuit coronat. El combinat rojigualda regirà monocipalment els objectius de futur d'aquesta bonica població els propers tres anys, pel capbaix.

Mare de deu de l'Esperança, fes que sigui lleu!!!


viaje con nosotros!!!

divendres, 16 de novembre del 2007

Predicar amb l'exemple, o sobre el descrèdit.

Apagada contra el Canvi Climàtic

L’Ajuntament de Malgrat de Mar s’ha adherit a la campanya que organitza Ecologistes en acció amb el lema "Enfront del canvi climàtic: actua ja”.

L’acte contra el Canvi Climàtic consisteix en apagar les llums de les dependències i l'enllumenat públic durant 5 minuts a partir de les vuit del vespre. L'apagada "Enfront del canvi climàtic: actua ja”, és una iniciativa ciutadana que busca sensibilitzar a l'opinió pública sobre les greus conseqüències i la necessitat de prendre mesures urgents davant aquesta greu amenaça. L'Ajuntament de Malgrat s'ha adherit a la iniciativa i anima a tots els ciutadans de Malgrat a fer el mateix i sumar-se a aquesta apagada general aquest vespre.”

_____________

Un franc aplaudiment a l'enorme esforç fet per les nostres autoritats, la seva presa de consciència en temes medi ambientals, de segur, molt aviat donarà els fruits esperats, que tots desitgem i, que també, alguns deformen amb les informacions que transmeten. Quina èpica proesa la d'apagar els llums 5 minuts un día a l'any i així poder dormir tranquil la resta.

Els mateixos servidors que pretenen impartir classes de sostenibilitat, no tenen cap rubor en deixar els llums encesos tota la nit, com es veu en la postal, en llocs deshabitats, aïllats o amb pistes de petanca. Però no poca energia malbaratada, no, sinó a l'engròs, a manta, com si diguéssim, una disbauxa de consum, altre cop confeti públic a dojo i que no es pot tolerar ni justificar de cap de les maneres. Tenir encès des de la posta a la sortida de sol la quantitat de llum innecessària, com fan metòdicament vostès cada dia de cada dia i, que no fa cap falta o que podria ser molt menor, desacredita davant el ciutadà qualsevol iniciativa, consell o argument que vostès plantegin, endeguin o promoguin.

Analitzin, diagnostiquin i actuïn, però siusplau no s'hi dormin o farem salat.

Ajuntament, tu sí que tens que despertar i actuar ja!!!


dijous, 15 de novembre del 2007

Volta i volta, revolta!

Estil urbanístic: “Nou Malgrat”


- Així ens quedarà de bonico!,




- l'anomenarem “el palmeral del feliciano”.


dimecres, 14 de novembre del 2007

Quí pagarà el nyap de tot plegat?


Vet aquí que està per caure l'última gran parida de l'ajuntament que considera que donar informació quan ja no cal, és d'allò més normal, com si diguéssim un deure moral cap a la ciutadania desconcertada davant del desenllaç de les obres de la riera.

Per a nosaltres, no és donar informació el que cerquen realment, és buscar confrontació, confusió i justificació alhora de les males formes emprades contra una voluntat clarament manifestada per gran nombre de veïns, que veient amb claredat les obscures intencions darrera de les obres, s'han plantat, han dit prou i, amb fermesa, però també amb calma, reclamen que es modifiqui el projecte inicial en pro d'un de molt més avançat tècnicament i a un cost zero pel poble, tot això aconseguit per la plataforma però no paït encara per l'ajuntament.

El cost del DVD desinformatiu “R que R”que està a punt de sortir de la Casa Gran, (uns 30.000 euros, diuen) és una despesa inútil, per innecessària i fora de plaç, caducada ja fa temps com ha reconegut la mateixa ACA amb la realització del nou projecte, però ells, l'ajuntament, vinga treballar, suar i bregar amb totes les seves forces per l'antic projecte fet a mida de l'alcaldessa.

Tremolors tenim en veure la magnificència amb que els nostres representants municipals van llençant el diner públic, com si de confeti es tractes, amb l'únic objectiu de preservar la seva cada cop més qüestionada coherència, però clar, ells només governen pels oients de 107.4 FM, els seus i prou, exigir que ho facin per tothom i, amb harmonia, ja seria demanar massa pel nivell que manifesten.

dimarts, 13 de novembre del 2007

I quedo curt, i quedo curt i quedo curt!!!*

Avui va de pal, aviso!...

¿Por qué no te callas?, ¿por qué no te largas?

"BIENVENIDA" AL REY DE ESPAÑA

El rey Juan Carlos es uno de los grandes invitados al Congreso de la Lengua en Cartagena y también estará de paso por Medellín. Sin embargo, para el escritor Fernando Vallejo su visita es todo menos un halago para Colombia. "Bienvenida" del maestro a su majestad.


Por: FERNANDO VALLEJO

El 12 de octubre del 2004 el periódico Romania Libera de Bucarest informó de la cacería en la región rumana de Covasna, al pie de los Cárpatos, en que Juan Carlos Borbón, alias Su Majestad don Juan Carlos I de Borbón y Borbón (con el "de" y la "y" que se suelen poner estos zánganos en sus nombres para significar que nacieron de la vagina de oro), mató a escopetazos a nueve osos, una osa gestante y un lobo y dejó malheridos de bala a varios otros animales que medio centenar de ojeadores le iban poniendo a su alcance de suerte que los pudiera abatir alevosamente. Varios miembros de la policía secreta rumana disfrazados de campesinos e infiltrados entre los ojeadores protegían de los osos y de cuanto peligro se pudiera presentar al señorito. La cacería o masacre tuvo lugar del viernes 8 de octubre al domingo 10 y la organizó la empresa Abies Hunting, experta en estas bellaquerías. El rey había llegado al aeropuerto Otopeni de Bucarest en su jet privado, y escoltado por diez patrullas de la policía y varios vehículos de acompañamiento protocolario se había trasladado a las cabañas que tenía en la región para sus cacerías Ceaucescu. Los lugareños de Covasna le depararon a Su Majestad un cálido recibimiento folklórico vestidos con trajes típicos y lo agasajaron con palinca, un aguardiente de ciruela que no sé si le gustó o no al borrachín. Porque han de saber que este señorito viejo además de cazador es mujeriego, buen vividor, borrachín y corrupto. Lo de mujeriego, buen vividor y borrachín es cosa suya y de su familia, que se lo tendrán que aguantar. Lo de corrupto es cosa de España, que lo alcahuetea. Y lo de cazador es cosa mía y la que me mueve a escribir este artículo para denunciar al bellaco. Dada la absoluta insensibilidad de la mayoría de los seres humanos ante el sufrimiento de los animales, pero dada también la indignación general que causan en todos lados la venalidad y los peculados de los funcionarios públicos, voy a mencionar de pasada a algunos de los amigos íntimos del rey, con quienes ha tenido negocios (ya no más porque están en la cárcel) y quienes, tramados en la más embrollada red de complicidades y llenándose de paso sus bolsillos de millones, han hinchado las arcas reales con los sobornos que han sacado de aquí y allá con su consentimiento y usando su nombre hasta el punto de convertirlo, del pobretón que era cuando llegó a la Corona en 1975, en uno de los hombres más ricos del mundo: en el 2003 la revista Forbes le atribuía una fortuna de 1.790 millones de euros. He aquí unos cuantos de sus amigos delincuentes:

Javier de la Rosa y Manuel Prado y Colón de Carvajal (otro con la "y" y el "de", nacido de la chimba de oro), condenados en diciembre del 2002 por la Audiencia Nacional de España el primero a cinco años y medio de prisión y el segundo a dos por los delitos de apropiación indebida y falsificación de documentos (75 millones de euros le transfirió De la Rosa a Prado para que éste se los repartiera con el rey). Mario Conde, "el banquero de la monarquía", que se embolsó 8.000 millones de pesetas, y que fue condenado por el Tribunal Supremo por los delitos de estafa, apropiación indebida y falsificación de documentos a 20 años de cárcel que viene purgando desde diciembre de 1994. Este Conde sin condado, un "financiero" (hampón), es el del famoso caso del banco Banesto, que presidió de 1987 a 1993 y donde el rey tenía dos cuentas, la 8317-172 y la 148963-172, vinculadas con operaciones en la Asturiana de Zinc, Sindibank y el propio Banesto. Alberto Alcocer y su primo Alberto Cortina, "los Albertos", del Banco Zaragozano y asiduos del Palacio de la Zarzuela, a quienes en marzo del 2003 el Tribunal Supremo condenó a tres años y cuatro meses de prisión por los delitos de estafa y falsificación de documento mercantil en la venta de la sociedad Urbanor, propietaria de los terrenos donde se construyeron las torres KIO de los kuwaitíes (de cuyos fondos en 1992 De la Rosa transfirió 12 millones de euros a una cuenta personal en Suiza del "administrador privado del Rey", el mencionado Manuel Prado y Colón de Carvajal). Los Albertos pidieron el indulto al Gobierno, que lo denegó, tras de lo cual recurrieron la sentencia del Tribunal Supremo ante el Constitucional, recibiendo el apoyo del rey. Obligados por la condena del Tribunal Supremo a renunciar a sus cargos en el Banco Zaragozano y a vender la participación del 40% que tenían en la empresa Barclays, se embolsaron en esta última operación 453 millones de euros. En los montes de Toledo tienen una finca de 2.000 hectáreas, Las Cuevas, donde para venderles una flota de carros de combate y cañones a los saudíes los invitaban a cazar en el mejor estilo del franquismo, cuyos jerarcas solían cerrar sus negociados y tramar sus corruptelas en el curso de las cacerías, a las que tan aficionado era el Caudillo. Impuesto por éste, Juan Carlos Borbón, el cazador, no surge pues de la nada por generación espontánea: brota de lo más corrupto e inmoral de España. Es la herencia infame que les ha dejado Franco a los españoles después de haber arrasado con su cultura.

Tres hijos oficiales y reales tiene Juan Carlos: dos infantas y un principito, casados todos y en pleno delirio reproductor. El principito anda ya por los cuarenta y se ha convertido en un principote alto y largo como una cañabrava que mandan a las tomas de posesión de cuanto presidentucho de América no alcanza a merecer rey (como Uribe) para que se destaque entre los invitados y los aborígenes por su gran altura moral. Lee bien los discursos que le escriben, a diferencia de su papá que será muy bueno para la escopeta y la rapacería pero que nos ha resultado a los de la raza hispánica bastante torpe de lengua así lo pongan a presidir los congresos de Academias de la susodicha, como el que viene a inaugurar en Medellín, la ciudad de las orquídeas en el país de los doctores (donde se le dice "doctor" a cualquier hijueputa).

Señor alcalde de Medellín: ahora que vaya el rey a mi ciudad y lo suba en su Metrocable para mostrarle desde arriba la bella villa toda despedorrada abajo por las obras de su Metroplús, muy respetuosamente le recuerdo que se debe dirigir a él como "Majestad", que es como le dijo Uribe en la última cumbre en que se vieron en el Cono Sur: "Majestad -le dijo con su vocesita, sumiso, el bajito mirando hacia arriba-, cómprenos nuestros productos pero no la coca, que nos hace mucho mal". ¡Pendejo! ¡Qué va a saber el Rey de España qué es la coca! Habrá pensado que son las Coca Colas que producimos en Colombia y no el polvito blanco que tan felices hace a muchos y que fabricamos con gran ingenio artesanal en nuestras cocinas repartidas por todo el territorio nacional como Tirofijo.

En fin, lo que el periódico rumano sacó a la luz no fue más que la punta del iceberg: la testa coronada estaba yendo a Rumania a cazar furtivamente desde hacía décadas, desde los tiempos de su compinche Ceaucescu, el tirano sanguinario de Rumania, que lo invitaba. Y a propósito de genocidas y tiranos, sabemos de una carta del 4 de julio de 1977 en que nuestro Borbón, recién encaramado al trono y en plena pobreza, le extiende la mano al sha de Persia: "Me tomo la libertad, con todo respeto, de someter a tu generosa consideración la posibilidad de conceder 10 millones de dólares como tu contribución personal para el fortalecimiento de la monarquía española". "Con todo respeto", como piden los mendigos de Bogotá. Y a la monarquía saudí le pidió un crédito de 100 millones de dólares, que la empresa kuwaití KIO le entregó a Manuel Prado y Colón de Carvajal a cambio de que durante la Tormenta del Desierto la aviación estadounidense pudiera disponer a su antojo de las bases españolas de Rota y Torrejón. Y hasta el sol de hoy. Nunca pagó.

Otros amigos y cómplices del Borbón son el georgiano Zourab Tchokotua, procesado en Mallorca en 1978 y 1992 por estafas inmobiliarias; el dueño de la FIAT Giovanni Agnelli implicado en casos de corrupción en Italia; y Marc Rich, calificado como "el delincuente más inescrupuloso de la era moderna", prófugo de la justicia norteamericana que lo perseguía por 65 delitos, enriquecido por sus suculentos negocios con la mafia rusa, Milosevic y la empresa Hallyburton de Dick Cheney y nacionalizado español.

"El rey de todos los españoles" no tiene que rendir cuentas de sus acciones, no se le pueden fincar responsabilidades, goza de inmunidad penal ante cualquier delito y está protegido por la Consitución, que lo considera inviolable. Y como si esto fuera poco, el artículo 490 del Código Penal español amenaza: "El que calumniare o injuriare al rey será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la multa de seis a doce meses si no lo son". Y así han llevado al banquillo entre varios, acusados de injurias al rey, a Jesús Zulets por una caricatura en la revista El Cocodrilo y a Javier Madrazo por decir "ya que le pagamos policías, yates, viajes a esquiar y a montar a caballo, no habría estado de más que por una vez abandonase sus ocupaciones y compartiese con la sociedad su preocupación por la guerra de Iraq". Sin embargo cuando José María Ruiz Mateos, prófugo de la justicia española, acusó desde Londres al rey de haber aceptado "miles de millones" no sólo de su propio bolsillo sino del de diversos empresarios y el Fiscal General del Estado lo iba a procesar por el delito de injurias, lo que habría podido convertirse en un sumario contra el impúdico monarca quedó reducido a nada, le dieron carpetazo al asunto. De la secta tartufa y cazadora de herencias del Opus Dei, este Ruiz Mateos fue el artífice de Rumasa, un holding de infinidad de empresas que le expropiaron. La Audiencia Provincial de Madrid lo ha condenado recientemente a tres años de cárcel por los delitos de alzamiento de bienes y de insolvencia punible en la venta de la agencia de viajes Mundo Joven, pecata minuta frente a la inconmensurable magnitud de sus fraudes. Éstos son pues los que le untan la mano al monarca y los que lo han situado en un buen puesto en el ranking de la revista Forbes.

Pero no nos desviemos y volvamos a los osos. No bien Romania Libera destapó la cloaca los ecologistas pusieron el grito en el cielo. Pero no porque don Borbón hubiera masacrado a mansalva a unos pobres animales que nada le habían hecho, sino porque estaba violando una ley internacional ya que el Urusus arctos, la especie de los osos que "abatió", está protegida por la Convención de Berna de 2001. Yo no tengo nada que ver con los ecologistas que creen, como ese libro imbécil del Génesis, que los animales están ahí para el servicio del hombre y que para eso los hizo Dios. Dios no existe y me importa un comino que se vaya al diablo este planeta. Para mí, simplemente, los animales son mi prójimo, los quiero y considero una solemne ruindad ir a matarlos por diversión. ¡Pero qué! Educados como hemos sido los colombianos y los españoles en la infame religión de Cristo que no tuvo ni una sola palabra de compasión por ellos, ¿qué se puede esperar de nosotros? Como les dijo a los ecologistas Demetre Janos, un funcionario rumano que participó en la cacería real, en declaraciones para el periódico Crónica cuando la polémica pasó de Rumania a España: "Su Majestad estuvo de visita privada. No entiendo por qué los ecologistas montan tanto jaleo. ¿Por qué no se manifiestan cuando se mata el cerdo en Navidad, o en contra de que las sopas se elaboren con gallinas?".

No escarmentado con el revuelo que desató en España y en toda Europa, don Borbón volvió a sus andadas y en octubre pasado fue a Rusia invitado por Putin y en la región de Vologda, en el noroeste del país, mató de un disparo a Mitrofán, un oso domesticado que le soltaron habiéndolo emborrachado antes con vodka mezclado con miel. Y este hombre valeroso es al que hoy invita el alcalde de Medellín con la esperanza de que se monte en su Metrocable y suba al barrio Santo Domingo Savio, en nuestras sangrientas comunas, a ver si salimos en la prensa internacional ya no por los carteles de la droga y nuestros incontables asesinados sino como anfitriones de todo un Congreso de Academias de la Lengua, que el zángano real va a presidir. ¿Y con qué derecho? ¿Qué ha hecho él por la lengua española, si ni siquiera sabe leer los discursos que le escriben? Piénselo bien, señor alcalde, antes de decirle "Majestad" a este bellaco, ya que metió las patas invitándolo a Medellín para arrodillársele, e infórmese y aprenda historia, por si no la sabe. Este Borbón es nieto del frívolo Alfonso XIII, que tuvo que salir huyendo a Roma, y descendiente de Fernando VII, el déspota tarado que provocó la guerra de Independencia de América convirtiendo a este continente que estaba unido en una colcha de retazos de paisuchos limosneros y desgarrando a España. Y no se olvide de estos versos de Epifanio Mejía, que hoy cantamos en el Himno de Antioquia:

Nací libre como el viento
de las selvas antioqueñas,
como el cóndor de los Andes
que de monte en monte vuela.

(...)

Señor alcalde de Medellín, paisano: por desinformación e ignorancia de la Historia (y no quiero pensar que por bajeza moral) metió usted las patas al invitar a mi ciudad a ese bellaco. No nos vaya a salir ahora de arrodillado con zalemas uribescas, lacayunas. Nada de "Majestad", que le va a sonar muy lambón y montañero. Dígale doctor. Doctor Borbón.

Ah, y no lo suba en su Metrocable que de pronto se le descula. Mejor llévelo a La Macarena y que Santiaguito Uribe, buen hijo de su papá, le organice una corrida.

El mateix , i més, en pensem del símbol que presideix la nostra real sala de llenos.

__________

*Poema de rima molt lliure trobat a la xarxa i dedicat a l'“Hidalg/oso y poder/oso caballero castellano”.

diumenge, 11 de novembre del 2007

En aquest indret hi havia una vegada una font.


ARTICLES (1.921) Josep Costa i Ribas Pàg. 91

A muntanya... Pietat i Misericordia” (fragment)

I…mentres tant la font, cantava…cantava…com si l’aigua els digues…”aprofiteume!” i ho féren... doncs, tot de sobte una d’aquelles persones, amb un gest sublim de pietat, agafà un vas, i plena d’amor, va anar donant aigua de la font, a uns lliris que justament estaven plantats, al bell cim de la mateixa, quins contemplant sempre, l’aigua que de la font lliscava...!se morien de set!..

I tot “donant veure al que té set” llur persona pietosa, digué.- “Pobrets! Bé han de beure també les plantes”

¡Oh persona pietosa! ¡Si en el mon tot fos, com Vos, quantes miseries s’evitarien! Quánts n’hi ha que nedant en l’abundància no’s recorden del necessitant!

I aquella acció, va quedar profondament gravada dins mon cor, i del fons d’ell, vareig pidolar un perdó, en aquelles plantes, per mi també oblidades, i vaig desitjar, molts anys de vida, en aquell ser, per llur consol, als necessitats...!

I tot devallant la montanya, mon cor me digué: “N’hi ha molts de lliris, en el jardí de la Vida, que contemplán l’abundància es moren de set”

Oh...salut...a les persones pietoses...!

(Inedit)
_________________

A Malgrat ja no queden fonts. Es “La nova cultura de l'aigua” diuen, però no parlen de demografia assumible, de la massificació del territori ni dels recursos existents per cobrir la demanda. Créixer, créixer i créixer per seguir especulant a l'engròs i viure tots plegats pendents d'un idil·lic futur perfecte que els venedors de fums ens volen fer creure com la felicitat humana assequible a la cantonada. Voldria de veritat ser optimista i transmetre-ho, però no puc, no paren d'empitjorar el medi i la convivència amb una fe cega en els seus objectius. Algú té el remei i que aquest no sigui l'exili o la medicació?

dissabte, 10 de novembre del 2007

De trinxaments territorials


De bracet del PSC les grans empreses estatals, Grupo ACS, Sacir Vallehermoso, etc., van aterrant al poble i alhora van trinxant sense cap mena d'escrúpol tot el que sigui edificable dins el POUM del PSC. Això, malgratots, s'assembla cada cop més al model urbanístic de Marbella. Jo he contat 26 constructors radicats a Malgrat i d'immobiliàries (45) ja en tenim quasi bé més que d'arbres. Voleu dir que això és normal, voleu dir que anem bé per aquest camí, no creieu que s'ha de posar fi a tanta disbauxa constructora?

Podríem dir que a dia d'avui, per a molta gent, el pertànyer a algun clan mafios és la millor garantia de solidaritat.

divendres, 9 de novembre del 2007

“Nova cultura de la mobilitat i sostenibilitat” Malgrat = 0



Els que ens volen fer creure, perquè bé que ho pregonen, que governen amb una gran eficàcia i competència en el càrrec que ocupen, tindrien que entendre el que fins i tot un nen petit entén al veure el mapa de Malgrat.

Un ciutadà vol anar del punt A al B i retornar a casa seva per una de les dues rutes possibles que té, una de curta i enigmàtica, i l'altre més llarga però alhora més ràpida, costeruda i perillosa, tant si el ciutadà va en bicicleta o en cotxe, la despesa energètica innecessària és extraordinària. Si tria la ruta enigmàtica, la tornada és quatre vegades més llarga que l'anada, i si tria la ràpida, sis vegades. Mobilitat i sos... gggrrrrrrrrpqtdkg!!!

Pretendre explicar a la ciutadania que vostès saben el que vol dir mobilitat, sostenibilitat i treballen dia a dia per a la seva millora, és una ofensa greu a la intel·ligència dels ciutadans. Caldria que en lloc de butlletins desinformatius, exposicions, grans despeses, grans projectes i ingents quantitats de xerrameca cofoista, modestament i d'una vegada per totes donin solució a un problema que el poble ha avaluat i que ja és un clam unànime de la ciutadania. “ZZZero zatapero”!

dimecres, 7 de novembre del 2007

“uno que dice ser arqueólogo”


De delirant volem qualificar que després de la rebuda dispensada el passat dia 31 d'octubre, amb impediments de tota mena, a l'arqueòleg de la Generalitat Sr. Caballé per fer una valoració del conjunt del tres elements que han resistit l'embat del ciment i que des de fa segles ha conformat la xarxa d'aigua del municipi, ara sigui el propi Ajuntament que fent gala d'aquesta exquisida sensibilitat a que ens té acostumats, munta una exposició que du per nom “La nova cultura de l'aigua” i pretengui que no hi ha passat i, de ser-hi, no cal preservar-lo ni contemplar-lo. Partim de zero i propulsats amb l'exposició dissenyada a l'efecte, entrem amb explosiva energia a la post modernitat més moderna.
Malgratots tots, posem-nos el casc, per si de cas!!!

P.D. Amb el nostre agraïment al malgratot de pro que ens ha tramès la foto.

dimarts, 6 de novembre del 2007

De cabres, seguicis i totxos


Sense comentaris.

dilluns, 5 de novembre del 2007

Per fi una bona noticia!!! RENFE es retira del litoral


Per alegrar-nos tots plegats en cas que es dugui a terme la retirada de la via de ferrocarril cap a l'interior que ha anunciat el Ministerio de Medio Ambiente dins l'estratègia per a la sostenibilitat de la costa i que contempla el tram, entre d'altres, que va de Sant Pol a Malgrat. La part dolenta, o no tant bona de la noticia, és que no es fixen dates concretes sinó que s'inclou dins el que denominen estratègies a llarg plaç. Per tant, veient com aquesta gent posa finalment fil a l'agulla d'un dels principals problemes urbanístics dels nostres pobles, i més val tard que mai, voldríem ser optimistes amb la mesura presa i alhora desitgem que es materialitzi abans que el medi ambient sigui ja irrespirable i els peixos encara nedin per la nostra malmesa línia litoral. Que entendran al Ministerio per estrategias a largo plazo? Si algú ho sap i ens ho vol fer saber, quedarem profundament agraïts als seus raonaments.


La Vanguardia. dissabte, 3 novembre 2007. Pàg. 4 Secció: Vivir - Medio Ambiente



dissabte, 3 de novembre del 2007

De turismes familiars, platges i rieres


Com a complement “il·lustratiu” i literari a la postal malgratenca d'avui, recomano visiteu l'enllaç ACA i Contxita del blog “La vídua us vigila”, on la brega és d'alt nivell i la broma poca.


divendres, 2 de novembre del 2007

De rodes de molí, carros i DVD's


Quan un govern local en lloc de governar per a tots els ciutadans ho fa tendenciosament només per un sector i en lloc d'informar es dedica a intoxicar i desinformar de forma matussera gastant el diner públic per fer demagògia vergonyant, ells mateixos son els que es retraten i ens mostren la seva incapacitat de govern. El poble ha de dir prou i exigir la seva immediata dimissió.

dijous, 1 de novembre del 2007