dijous, 29 d’abril del 2010

..............???


El bloc Malgrat tot, davant els últims esdeveniments ocorreguts en el nostre municipi, es declara en període de dol.
Germans, pregueu tots per la seva ànima.

dimarts, 27 d’abril del 2010

A voltes en el cor s'adormen les paraules

Certament el 25A quedarà en el cor i el record de molts malgratencs com el dia en que, al marge del resultat obtinguts, s'han generat moltes, bones i noves il·lusions i sinergies de futur dins l'ampli teixit social del poble. Aquest teixit social creat, d'implicació per a l'assoliment d'un objectiu comú de construcció de país, no ha estat en va i, aviat, si aprofitem correctament aquesta dinàmica creada, com fruit madur, recollirem el guany de tant esforç i dedicació. N'estem absolutament convençuts d'aquest fet i en aquest objectiu hem de seguir bogant fermament fins la independència que ja s'albira a l'horitzó. Gràcies a tots els ciutadans que amb la seva simple participació i/o voluntariós treball en l'organització, ens allunyen d'un passat tediós, caspos i cromàticament gris i ens projecten a un ric futur acolorit i ple d'esperança. 

divendres, 23 d’abril del 2010

25A Independència SÍ o SÍ

Botifler: Personatge històric i digne de rebre una pluja de tomàquets. Va traïr els Països Catalans i es va posar al bàndol castellà durant la guerra de successió en busca de benefici propi. Des de llavors els Països Catalans no han tornat a ser el mateix.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Cara dura, dura i dura

 Mira que se n'ha de ser de miserable, xulo piscines i mangant professional, per fer aquestes declaracions tenint com a aval la magna obra de govern duta a terme per aquesta oprobiosa secta del PPOE al llarg dels darrers tres anys i que tots els malgratencs coneixem amb pels i detalls. PALLASSOS!!!
  

dissabte, 17 d’abril del 2010

PPOEistes malgratencs


















PPOEista malgratenc exercint, amb plena satisfacció, el seu dret a vot el proper dia 25A.


 

















Ells en diuen solidaritat, nosaltres ho anomenem, tipologia del saqueig.

Va ser tot un plaer poder escoltar a Malgrat, el passat dimecres 14 d'abril, el rast d'arguments de caire econòmic exposats pels membres del Cercle Català de Negocis que amb el seu elaborat i documentat treball junt amb la vehement i apassionada exposició en pro de la independència del país varen captivar a la nombrosa audiència a l'acte.
Aquí us deixem, a l'abast de tothom, el treball íntegre dels arguments aportats i exposats al llarg de la xerrada. Seria convenient que tots els pepoeistes malgratencs se'l miressin exhaustivament i reflexionessin a fons sobre els motius pels quals, sovint, són titllats, justificat i documentadament, de saquejadors, malfactors i mangants asocials espanyols. Tot esforç no encaminat a la independència, només ens porta a perpetuar la dependència a Espanya. Ja n'hi ha prou!, un nou país és possible i està al nostre abast aconseguir-ho.


dimecres, 14 d’abril del 2010

Cofoisme pro-actiu

Aquí tenim l'última intervenció a “ràdio caspa, la meva” del regidor Valentín, expert en convivència, seguretat ciutadana i mobilitat, fent la complaent valoració d'actuacions de la seva regidoria sense passar cap angunia ni rubor, com bé justifica al final de la seva intervenció amb el literal “no hem pogut fer mes, ho sento!
És tot un luxe comptar al nostre poble, i al nostre servei, amb abnegats i sobrats ciutadans com ell que es desviuen per servir a la comunitat amb tant altruisme i dedicació al socialisme més científic i rigorós com es desprèn de les seves paraules.
Convivència: ha aconseguit aglutinar al seu entorn tota una amalgama d'urbanitas sense veu, però amb vot, complaents amb el lema de “menja, calla, però vota”, també anomenada “Convivència PPOE”.
Seguretat ciutadana: els robatoris, actes vandàlics i incivics que podem veure a les imatges que us mostrem, així com la última lamentable intervenció de la policia en l'afer “camp de tir” i la més recent encara imputació de quatre agents en el cas Soler, creiem que parlen per si mateixes de les grans tasques realitzades en aquest àmbit per una policia municipal amb una moral tant íntegra i professional que pel mòdic cost de 1000 € l'any -una paga extra-, fins i tot cuiden de la conservació de l'uniformitat i de no causar injustificadament absentisme laboral. Qui sap si per una altre prima de la mateixa quantitat, s'avindrien a patrullar a peu pel poble a més de fer-ho en cotxe, el que ja seria tota una encomiable proesa de professionalitat i servei.
Mobilitat: seguim voltant i revoltant d'una manera compulsiva per tot el poble sense cap esperança de millora. Ni tan sols els ciclistes s'atreveixen a sortir davant les marrades que es veuen obligats a realitzar per retornar al seu lloc de partida. Ens tranquil·litza saber que el Pla Integral de Mobilitat ha estat realitzat per un reputat gabinet d'urbanistes de la, com no!, Diputació i que amb la valuosa aportació de l'expert en seguretat viaria Ole Thorson, passarà en el futur a ésser estudiat en tot el món com a arquetip de com no s'han de fer les coses per evitar el cabrot unànime de tota la ciutadania. Almenys tant d'esforç i sacrifici haurà servit d'alguna cosa en benefici del progrés i de nou tornarem a ser pioners en quelcom.
Com veiem, una perla de regidoria i gestió la del Sr. Valentín Rodríguez.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Demagògia federal PSOE




Cabdal i clarificador discurs del nostre Molt Honorable President Montilla, també conegut com "el guerrillero", "el maoista" o "l'analfabet", on com a gran lector de Santiago Rusiñol com és, de nou pretén vendre'ns "duros" espanyols a quatre pessetes catalanes. Fotut país el nostre, políticament depenent d'aquesta xusma unionista.


Bon dia, amigues i amics,
Gràcies per haver-me volgut acompanyar en aquest dissabte d'abril a Pinós.
He volgut que sigui aquí, al centre geogràfic de Catalunya, on us parli de les raons per les quals vull tornar a ser elegit com a President de la Generalitat de Catalunya.
Som a Pinós, un magnífic espai natural i rural del Solsonès, aquest dissabte de primavera. Per parlar des del cor de Catalunya, pel seu simbolisme, i per parlar amb el cor i al cor dels nostres conciutadans.
És el primer cop que sóc a Pinós. Però no ho oblidaré mai. Estic envoltat d’amics i amigues, de companys i companyes. Aquí, al centre de Catalunya, sóc conscient que vivim un moment molt transcendent de la nostra vida política, col·lectiva i personal.
Us miro i sé dels vostres anhels i preocupacions. Ho noto. Ho sento. Sé que espereu molt de mi i, també, que em feu confiança. Sóc una persona tranquil·la, reservada, continguda, però sento també el vertigen de la responsabilitat.
Avui es un dia molt important per a mi, perquè avui es el dia en què, junts, iniciem un llarg camí que espero ens porti a guanyar la confiança majoritària del poble de Catalunya.
Començar bé és molt important. És important començar bé, continuar bé i acabar bé.
Sé dels riscos del camí, conec les dificultats que haurem de superar, però també sé de la il·lusió i la fortalesa que tenim per servir a Catalunya i la seva gent.
Sé que fer-ho des de la Generalitat i des de la Presidència és el més important que podem fer.
***
El proper dissabte els membres del Consell Nacional del PSC tenen la potestat de designar-me com a candidat socialista a la Presidència. Però he cregut convenient que, abans de prendre aquesta important decisió, tothom conegui quin és el meu propòsit.
Em proposo obrir una nova etapa, una etapa diferent.
Per això fa dies vaig presentar el meu equip de campanya. Amb un nou director. Idees noves i cares noves, i també experiència. I moltes ganes.
Volia que tothom conegués l'equip que m'envolta per afrontar aquesta propera campanya electoral. Com m'envolten els consellers i les conselleres socialistes, els diputats, els senadors, els alcaldes i regidors socialistes, la gran família que forma el PSC, i la gent que vol col·laborar i dialogar amb nosaltres, que afortunadament són molts.
Avui us parlaré de les idees que em mouen.
Us explicaré per què vull assumir el difícil repte de guanyar les properes eleccions. Soc conscient que és un repte difícil. Precisament quan els nostres adversaris, no sé si per ignorància o per prepotència, o les dues coses, les donen gairebé per guanyades.
¡Que poc que coneixen els socialistes! Si tot just comencem a posar-nos en marxa. ¡Que poc que coneixen el nostre poble, els catalans!
Que no volem que ningú decideixi per nosaltres.
I, si m’ho permeteu, amb tota la modèstia, que poc que em coneixen també a mi!
***
Amigues i amics,
El 28 de novembre de l'any 2006 prenia possessió del meu càrrec. Sóc el 128è President de la Generalitat. Va ser, sense cap mena de dubte, el dia més important de la meva vida. La meva vocació de servei públic m'ha portat a ser regidor, alcalde, president de consell comarcal, president de diputació, diputat al Congrés, ministre del govern d'Espanya i, finalment, a la més alta responsabilitat que pugui ostentar un ciutadà o ciutadana de Catalunya.
Quasi quatre anys després, recordo vivament el moment de la presa de possessió i les meves paraules en aquell acte. Em vaig comprometre a pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre càlidament. Em comprometia a treballar colze a colze amb tothom per construir una societat moderna, lliure, culta, solidària, equilibrada, desenvolupada econòmicament i respectuosa amb el medi ambient.
Allà hi havia la meva família, també. Els meus pares: discrets, humils, en silenci. Vull agrair-los els seu suport constant. Sé del seu patiment, de les seves preocupacions. Vull guanyar per ells també, per tot el que m’han donat, pel seu amor incondicional, pel seu exemple.
***
De mans del president Maragall vaig rebre el senyal que distingeix els Presidents de la Generalitat, i també la bona gestió del primer govern catalanista i d'esquerres i un nou Estatut que eixampla l'horitzó del nostre autogovern.
Segueixo creient i crec en l'Estatut i el defensaré sempre allà on calgui i davant de qui calgui, perquè aquest és l'Estatut que van acordar el Parlament de Catalunya i les Corts generals, l'Estatut que va ser referendat majoritàriament pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
És el vostre Estatut, és el nostre Estatut, és el meu Estatut.
Temps hi haurà de fer un balanç exhaustiu de l'obra d’aquests quatre anys de govern. Caldrà fer-ho perquè alguns s'entesten en negar l'evidència. Han estat anys de molta feina, de molta inversió pública, d'infraestructures, de polítiques socials vigoroses, del nou finançament, de les noves competències. Hem invertit com mai. Hem estat al costat de les persones i dels seus problemes, per atendre les seves necessitats i per això, hem inaugurat més escoles, més centres de salut i més hospitals que mai. Mai Catalunya ha tingut tants mestres, tants mossos i tants metges com ara. Avui Catalunya té el capital físic més important de la seva història: des de centres de recerca a kilòmetres d’autopista sense peatge o hectàrees de regadiu. Però és evident encara queda molt per fer.
***
I la política no només són números o estadístiques. La política no és només gestió. Hem treballat perquè persones com la CÀNDIDA NEVADO puguin rebre millors serveis i prestacions com les que garanteix la llei de la dependència o la llei de serveis socials. Ens vam comprometre a que la primera llei que aprovaria el Parlament seria la de serveis socials, i així va ser.
També perquè persones com la SOFÍA ACOSTA puguin estudiar, treballar, emancipar-se, i fer possible el dret a l’habitatge o al treball de qualitat.
I tot això és possible gràcies al desplegament del nostre Estatut.
Però queda molt per fer encara. La crisi no ha estat vençuda, el nostre ideal de país és més a prop que mai, però encara no és una realitat.
Avui conec millor el país i la seva gent que fa quatre anys. Avui conec molt millor el seu potencial i també les seves mancances. En algunes coses no estàvem tant bé com ens pensàvem i com ens deien aquells que van governar més de 20 anys.... Massa anys perduts sense resoldre els problemes de l’educació, l'energia, l'aigua, les infraestructures o els residus, entre d’altres.
Massa anys perduts sense posar les polítiques socials en el centre de l’acció de Govern.
***
Sóc conscient que vivim en una època de desconcert, de manca de confiança, de problemes que apareixen de vegades com a impossibles de resoldre. Una època de conflictes i fins i tot de por. És veritat. Però també sé com hem arribat fins aquí. Conec l'esforç dels nostres pares i dels nostres avis. Els seus sacrificis. Ells i elles van superar situacions força més complicades que aquesta.
I us puc assegurar que jo tinc personalment i que tots tenim col·lectivament l’energia suficient per superar aquests obstacles i els que encara trobarem en el camí.
Precisament per això vull seguir treballant quatre anys més al servei de la gent des de la Presidència de la Generalitat. No només per les moltes coses positives que estem en condicions de fer, sinó per les conviccions i els valors que comparteixo amb la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre país.
Sí, sóc i vull continuar sent el President de Catalunya. Ho vull ser. Estic preparat i disposat.
Sí, vull continuar representant amb dignitat i responsabilitat els milions de catalans, em votin o no.
Sí, vull ser hereu de la història i protagonista del futur del país. Junts. Colze a colze amb cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Sí, és Catalunya i la seva gent el que em mou i em motiva. No parlo de la Presidència, no parlo del poder. Parlo de Catalunya i del servei. M’han educat així i així vull seguir.
Crec que és molt més el que ens uneix que el que ens separa.
Crec en la força del treball i el valor de l'esforç i l'emprenedoria.
Crec en Catalunya, en aquesta nació forta i orgullosa, gelosa de la seva llibertat, generosa i apassionada.
Com no hauria de creure jo en Catalunya, precisament jo que sense haver nascut aquí vaig decidir esdevenir un català més.
Com no hi hauria de creure jo, que vaig arribar aquí als 16 anys, que em vaig obrir camí amb esforç i sacrifici, que vaig trobar aquí les oportunitats que la meva terra d'origen no em proporcionava.
Com no he de creure jo en Catalunya, que m'ha permès servir els meus conciutadans des de la més important de les seves institucions, la Presidència de la Generalitat.
***
Soc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans.
Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes.
Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.
Segueixo creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten.
Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable.
Segueixo creient en aquesta Catalunya, la Catalunya que no s'ha rendit, la que sempre ha sabut aixecar-se quan ha caigut, la que tampoc es rendirà avui davant les dificultats.
Segueixo creient en la política, en la nostra capacitat col·lectiva per a transformar la societat, per fer-la millor, més justa, més equilibrada, més pacífica, més pròspera, més sostenible.
Segueixo creient en els milers d'homes i dones, de tots els colors politics, que es dediquen a la política.
Segueixo creient que aquells que han abusat de la confiança ciutadana per servir-se de les institucions en benefici personal, no podran desqualificar la molta i molt bona feina feta pels que som fidels als nostres compromisos amb la ciutadania.
Política i polítics estem al servei de la societat, per garantir drets i assegurar que tothom pugui exercir-los, per exigir el compliment dels deures, per gestionar en nom de tots allò que és de tots. Per retre comptes davant de tots.
***
Crec en la llibertat i en el pluralisme. La diferència d'idees ens enriqueix. I la capacitat de diàleg i acord ens enforteix. Crec en la democràcia i el respecte, en el civisme i l'educació, en la cultura i la creativitat.
Crec que els prejudicis ofeguen la llibertat. I que les simplificacions empobreixen el debat i la vida col·lectiva. M’agrada escoltar les raons dels altres, precisament perquè sé que no sempre tinc raó. Sóc conscient de les meves limitacions i sóc capaç de reconèixer les virtuts dels demés, bé pensin com jo o bé exactament el contrari.
Segueixo creient en el respecte a les idees de tots i en que l’única forma de seguir avançant és aconseguir posar-nos d'acord en els temes importants.
Governar a partir del diàleg i l'acord és el que intento des que vaig començar a fer política, i així seguiré, perquè hi segueixo creient.
Com segueixo creient en el socialisme, com ideal de justícia social, com a impuls permanent a favor de les reformes que proporcionen més llibertat i més oportunitats a tothom.
Sé que alguns diuen molt sovint que ja no hi ha diferències entre dretes i esquerres.
Us diré una cosa: Normalment, ho diu gent de dretes.
Jo crec que sí que hi ha diferències.
Que no és el mateix conformar-se que rebel·lar-se.
Segueixo creient que per a l'esquerra el progrés implica el progrés de tots, i no només el privilegi d'alguns. Que la força de la llei i el pes de les institucions han d’estar al costat dels més febles, dels que més ho necessiten.
Llibertat, justícia, igualtat, solidaritat i fraternitat són els valors que donen sentit al meu compromís polític. Des de la lluita contra Franco, on molts no hi eren tot i que tenien edat, a la Presidència de la Generalitat.
Això és el que segueixo creient avui, i avui més que mai. Tant com a President del meu país, com des de la meva condició de ciutadà, des que vaig decidir viure i treballar a Catalunya, aprendre una llengua que no era la dels meus pares, formar una família, tenir cura dels meus fills i filles, i lluitar pel que creia i crec just.
Crec tot això. Segueixo creient en tot això. I el que per a mi és més important, crec que aquests valors i aquestes conviccions són majoritàries a Catalunya.
***
És per això que vull seguir treballant, per transformar el present, per construir un futur millor en què els valors que tants catalans i tantes catalanes compartim es vegin reflectits en la vida quotidiana.
Crec en Catalunya i en la seva gent.
Crec en el seu caràcter treballador i emprenedor,
Crec en el potencial de les dones i els joves, mai no aprofitat del tot,
Crec en la generositat i l'empenta dels més grans,
Crec en la força del teixit econòmic, social, sindical i associatiu del nostre país.
En això crec i per això governo.
És per això que us demano que em feu confiança.
És per això que quan arribi el moment demanaré als catalans i les catalanes que em facin confiança perquè sé quins són els problemes de Catalunya i tinc l’experiència, tinc la capacitat i tinc la determinació necessàries per superar-los.
Continuaré la lluita contra la crisi i impulsaré el creixement de la nostra economia, per afavorir la creació de llocs de treball.
Cercaré les millors solucions als problemes sense cap mena de dogmatisme.
Lideraré el combat contra la corrupció afavorint el compromís cívic i la participació ciutadana.
Garantiré que el nostre país mantingui el sistema de protecció social i de benestar i que compti amb l'adequada dotació d'infraestructures, un sistema educatiu de qualitat i una cultura a l'abast de tothom.
Promouré el màxim consens entre els catalanistes i els progressistes, en defensa de l'Estatut i de les polítiques socials.
Asseguraré sempre la unitat civil del nostre poble,
Impediré que res ni ningú no ens divideixi
Treballaré per a una Espanya plural, per l'evolució federal de l'Estat de les Autonomies i per l'enfortiment del projecte europeu.
***
Amigues i amics, el futur millor que sempre hem desitjat està al nostre abast.
Arribades les eleccions, els catalans i les catalanes tindran la paraula.
Segueixo creient, més que mai, que podem guanyar les eleccions, que cal que les guanyem.
Segueixo creient que som el partit central de Catalunya.
No es tracta només d’un desig. És, també, una interpel·lació personal i col·lectiva. És una responsabilitat. No podem claudicar ni abandonar el camí iniciat. Ens hi juguem el futur. El nostre i el de les properes generacions. No exagero. Ho penso.
Segueixo creient que Catalunya vol grans avingudes de convivència, unitat i progrés.
Segueixo creient que Catalunya no vol ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni passes enrere. I no tenim, a diferència que altres, més bandera que la senyera, l’Estatut i Catalunya.
Segueixo creient en cadascun de vosaltres i en cadascun dels catalans i catalanes, als que parlo de tot cor, i des del cor de Catalunya.
Jo segueixo creient que podem fer realitat els nostres somnis...
Jo segueixo creient. I tu? I vosaltres?
Si em dieu que sí, estic segur que tot és possible. Ja ho veureu. Guanyarem les properes eleccions, sens dubte.
Moltes gràcies.
 

divendres, 9 d’abril del 2010

Ple del Pepito grillo

Si algú, en aquesta alçada de mandat, té el més mínim dubte d'això, que escolti els precs i preguntes dels regidors i, sobretot, les del públic, per esvair qualsevol dubte al respecte.
- El calaix de la Vega i les jubilacions.
- On està el techu d'en Viñolas?
- Teoria del Morrut, pel mateix savi.
- Els grinyols de la "Pepito grillo" de l'ajuntament.
- La llofia: per l'alcaldessa.
- La perierudita mediambientalista pro-formigó, Mª. Lluïsa Mérida i el seu periargumentari sobre perisostenibilitat.
Tot això i encara més portentoses intervencions que ens fan comprendre, amenament, el profund significat de l'expressió "vergonya aliena" i el concepte de la "noètica socialista".

1r.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 4 de març de 2010.
2n.-Autorització per constituir hipoteca sobre la concessió per a la construcció i explotació d’un complex esportiu amb piscina coberta.
3r.- Aportació de capital i nomenament de membres del Consell d’Administració de la societat municipal Malgrat Turisme SL.
4t.- Aprovació inicial del reglament de la galeria de tir de la caserna de la policia local de Malgrat de Mar.
5è.- Denominació de noves vies públiques del municipi de Malgrat de Mar.
6è.- Moció del GPM d’ERC per a la constitució del Senat municipal a Malgrat de Mar.
7è.- Moció dels GPM d’ERC, ICV-EUiA i CiU contra la jubilació als 67 anys.
8è.- Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 351 a la 550 /2010.
9è.- Precs i preguntes
 

dijous, 8 d’abril del 2010

Calaixeres regidorials





Per tots aquells audiodependents que no podeu passar el mes sense la corresponent dosi de vàcua xerrameca amb que mensualment ens obsequia la megaregidora Vega, aquí teniu la seva última intervenció a "ràdio caspa, la meva" on, altre volta i sense sorpresa, ens relata els superlatius esforços que realitza tant ella com el seu departament en pro de la plena ocupació de tota la població. Elogiosa tasca la seva, la de treballar sempre i sense defallir al cent per cent i al servei del socialisme més llampat i asocial, accelerant les coses, com diu ella, per crear valor afegit al poble i a l'oficina d'empleu amb forces i variades propostes, com els cursos d'idiomes, d'informàtica i para de comptar no fos cas que derrapes la megaregidora al primer revolt i l'estropici fos d'una  vegamagnitud desconeguda. Buenu!, en aquestes alçades de mandat de la coalició de govern, algú s'atreveix a dubtar de la gran tasca que realitzaria, sense cap cost a l'erari públic, a l'àrea d'inserció i orientació laboral del nostre magnífic ajuntament una autèntica i típica calaixera catalana?

dimecres, 7 d’abril del 2010

Vergonya, alcaldessa, vergonya!

Ens ha commogut de nou el saber al servei de qui està la nostra molt professional policia municipal, paraules textuals del regidor Valentin, quan es sol·licita el seu servei en la lluita contra els delictes mediambientals. Si l'espai públic urbà és responsabilitat de l'ajuntament, sembla ser que aquest concepte és una assignatura pendent per part de la regidoria de governació i els comandaments de la policia municipal. No arribem a entendre de què coi serveix dotar-nos d'una barraqueta de 3 milions d'euros per oferir-nos el nivell de serveis que ens ofereixen. Que la policia està al servei del ciutadà deu estar nomes en l'imaginari del poble i en els grans discursos de certs incompetents servidors municipals.
   

No té pèrdua l'article sencer de l'enllaç.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Turisme celtibèric

De nou ha tornat la primavera i amb ella han retornat les al·lèrgies de tota mena, no només les del pol·len, que de segur patirem els propers mesos gràcies a l'ingent tasca realitzada per la regidoria de turisme i la seva espectacular gestió. Tres anys de total inactivitat i vet aquí que al despertar de la letargia pareixen, brillants com són, la brillant idea de revifar el turisme amb una irresistible oferta, en exclusiva, pensada per fer-nos arribar militars jubilats de tota España, col·lectiu que, si alguna cosa no tenen en compte a l'hora de viatjar, és el preu de l'estada, donada la seva alta capacitat adquisitiva fruit de l'elevat sou que tenen al retirar-se.
Com que la cosa d'entrada no promet i els 200.000 tríptics amb els preus fixats per dos anys ja estan fets, els creadors de la campanya ara insinuen que l'oferta també pot fer-se extensiva als grups acompanyants de majorettes, bandes, grups esportius i agermanaments diversos. És a dir, que ens vindrà, per variar, un turisme de gama alta inèdit fins avui, per fruir de l'elevat grau de qualitat que nosaltres els hi oferim i què de segur valoraran en la seva justa mesura, no en va, tenir tant de vi com es vulgui en el menjar, per molt a granel que sigui, és una raó de pes i molt bàsica per captar turisme de qualitat, com ho és també, el fet de ser ostentosament atesos per les més altes autoritats municipals a l'arribada -no sabem si amb xeflis inclòs de benvinguda-.
Gràcies a l'àrdua labor de tant cervell, privilegiat i pensant com tenim, ens adonem que el turisme és una indústria en què cada cop es nota més la indústria i menys el producte.
Encara resultarà que el sector de l'hostaleria hi perdi cales i siguem tots nosaltres els que haurem de pagar finalment -i via apujada d'impostos- les pèrdues ocasionades per tant brillant oferta turística, adreçada especialment a la genuïna fauna celtibèrica nacional.
Enhorabona!, amb aquesta espectacular estratègia industrial han desvetllat l'interès de molta gent per conèixer Malgrat i l'han situat clarament en el mapa com a destí preferent del turisme militar.
Que tinguem sort!