diumenge, 23 d’octubre del 2011

Preparem la cartera i a pagar

Després d'escoltar acuradament la gravació (9 Moció IU tancament CAP- 20-10-11) no queda cap mena de dubte sobre l'autèntica intenció del regidor Medina “el del bombo” pels propers anys de la seva presencia a l'ajuntament. Els que pensaven que dins d'un ajuntament no es podia ser més inútil que la Vega, aquí tenen la prova de que no només algú ha assolit el seu nivell sinó que l'ha superat amb escreix, això sí, per l'esquerra, mostrant i posant la seva més vil cara dura sectària per davant dels interessos del poble. Un regidor que no sap fer ni defensar una moció i en el seu lloc presenta un lamentable pamflet mal girbat, improvisat i pactat prèviament i única amb els seus amics del PPOE, passa per mèrits propis a formar part integrant de l'entranyable secta destructiva local malgratenca que podem reanomenar a partir d'ara com a: PPOEIU. S'ha ben guanyat l'honor de treballar colze amb colze amb les seves col·legues en perversions espanyoles i malgratenques, Campoy i Vega.

Els ciutadans de Malgrat han de ser conscients de la dura i exemplar tasca dins el món de la martingala municipal que estan duent a terme els nostres representants governatius. Aquest equip del PPOEIU que inicialment, se suposa, tindrien que vetllar per administrar correctament els nostres diners, l'erari públic, ara es troben que, amb la construcció parada, l'activitat comercial al ralentí i la gent que ja no treu el cotxe per no poder pagar ni el combustible i per tant no poden ingressar diners per cap banda, abocats a pujar impostos a l'engròs per seguir fruint dels seus privilegis de selecta classe política local.

Paguem la compra descarada del vot de la senyora Vega i el seu càrrec de confiança (44.000€) que ara, i per què no es cansi la senyora, se la traspassa a Esports un cop han descobert que la Aubanell per promocionar-se econòmicament, ella sola se'n surt. La Mora, de mestre de cuina a regir Educació cobrant una pastarrufa gansa sense cap mèrit ni esforç. El tema Joan Mercader és encara de més escàndol, d'ocupar una plaça de dinamitzador juvenil creada especialment per ell i què ara no ocupa ningú, a passat a regir l'Urbanisme, Indústria, Pagesia i Obra Pública de Malgrat, tot i no tenir-ne ni el més remot coneixement de res d'aquests àmbits però amb un sou de tres parells de... Jordi Romero, un altre que tal, el noi, voluntarios de mena no se'n surt ni amb joventut, ni cultura, ni festes, ni consum, ni arxiu, ni amb res de res, però va fent, criant pel i cobrant a tutti pleni sense cap rubor. El voluntarios mega-factor de RENFE, jugant a lladres i serenos mentre cobra de l'Estat i alhora de l'Ajuntament, tot i ser incompatible per llei cobrar de dos administracions públiques. Anys i més anys de servei a l'empresa bancaria dels sociopates, avui ja en bancarrota, ha dut al senyor Puignou a fer de comptable de la Campoy per, amb el seu migrat sou de jubilació, poder arribar a fi de mes. En fi... anem preparant la cartera per què tota aquesta patrulla d'inútils integrals puguin, amb els estratosferics impostos que ens han configurat, seguir visquen a plaer del pobre poble de Malgrat. Que dir de la Faraona Campoy que no ho hagem dit abans? doncs, direm que dins la seva tasca de regidora de Participació Ciutadana, la pobra, va aconseguir, l'altre dia, encapçalar i reunir a 70 persones al carrer i fer-los-hi un míting d'arrauxat contingut social en pro de la sanitat pública, però, el que no va dir és que ella quan va al metge fa servir la sanitat privada, de l'altre no se'n fia, tot un exemple de coherència per part dels nostres competens, col·locats i entranyables polítics locals. No ens estranya gens que al finalitzar la dura jornada laboral, tota aquesta tropa necessiti l'ajuda d'un psicòleg, faltaria més!




dimecres, 19 d’octubre del 2011

Bunyols consistorials


Com què sempre és millor tard que mai, finalment, i passats cent dies de les eleccions municipals degut a les vacances del personal d'Ona Malgrat “la seva”, podem escoltar per boca dels seus protagonistes com varen dur a terme les negociacions per formar el govern municipal que alguns perpetraren. Faltarà per escoltar en propers dies les versions dels dos partits minoritaris que falten per fer-ne una valoració de conjunt definitiva.

Per altre part ens plau constatar, un cop més, les altes prestacions que desenvolupen tota aquesta patrulla de professionals del disbarat que deambula atrafegada per l'ajuntament sense perdre cap ocasió per fer la bestiesa més grossa que l'anterior. L'obituari d'en Pepito Mora no mereixia de cap de les maneres aquesta manca de consideració i aquesta taca en el seu record.

La feina mal feta no té fronteres, l'ajuntament de Malgrat n'és el paradigma perfecte.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Demagògia i esperpent malgratenc

El 14 d'octubre de 2011 passarà a la història local com el dia de la més clara manipulació a que pot ser sotmès un poble a mans dels seus prodigiosos polítics. Evidentment ens estem referint a la senyora Campoy, que estant en excedència del càrrec d'alcaldessa i havent delegat funcions a un gerro, no va poder reprimir-se de telefonar a les nou del matí a la seva ràdio privada ONA MALGRAT per realitzar la pertinent arenga a la tropa de cara a la manifestació que ella mateixa va organitzar per a les set de la tarda davant del CAP de Malgrat i on esperava reunir gràcies a la seva proverbial xerrameca a milers de malgratencs indignats per les retallades sanitàries comeses pels responsables governatius convergents, engrescats aquests en practicar arqueologia d'investigació a sota les estores d'antics palaus governamentals ocupats antigament per una tribu celtibèrica d'allò més curiós i extravagant comandada per un tal Don PePito.

Al que anàvem. Escolteu de primer la prodigiosa intervenció en pla prietas las filas de la faraona de Malgrat convocant, com qui no vol la cosa, a la manifestació del vespre a tots els esperits nobles, sensibles i indignats que hi ha al nostre poble en defensa dels interessos de la secta que ella sàviament dirigeix i que últimament tant malament ho passen amb això de les retallades a dojo perpetrades pels malfactors de CiU. Sembla ser que fins i tot hi han pobres desgraciats que han de sobreviure amb sous de 60.000 € a l'any mentre d'altres virtuosos ciutadans socialistes passen amb només 4.800 €. Que n'és d'injusta la vida! i quanta misericòrdia alguns, generosament escampen arreu.

Com que els tertulians del programa no garantien de posar prou èmfasi en les virtuts de la indignació popular i la necessitat de manifestar-se, de primer telefona la Conxita i a continuació ho fa una persona humil (minut 33:30) a qui l'hospital de Calella ha tingut al seu marit 17 dies ingressat per una terrible lumbàlgia???, el marit intervé, sense adonar-se'n per reblar el clau (minut 36:20) i un xic més endavant (minut 50) reapareix per art de màgia de nou el marit, convergent de tota la vida, renega dels seus orígens, estripa el carnet i queda postrat davant la llum irradiada per la gran deessa mare de Malgrat. Brutal!!! L'escena, no es capaç de millorar-la ni el mateix Benet i Jornet.

Total: a les set del vespre davant del CAP de Malgrat 70 persones mal contades, la meitat vingudes de fora, i convocades per tots els mitjans a l'abast de la secta, es manifesten reclamant una miqueta de caritat cristiana cap a la figura de la seva lider que, la pobre, davant tanta lamentació al seu entorn, acaba la jornada laboral amb ganes de visitar un psicòleg, de la privada naturalment. Ni els seus socis de govern del PP, ni els regidors del seu partit, ni la dona de la neteja, ni els milers de beneficiats de la seva generosa omnipotent activitat governativa varen assistir a l'acte litúrgic oficiat per la deessa de la secta.
I és que l'infern, de desagraïts n'és ple! i abans d'accedir a l'infern, tots aquests miserables, sembla que s'hagin empadronat a Malgrat.


dissabte, 8 d’octubre del 2011

Dues setmanes de caos municipal


Aquí teniu l'últim capítol de demagògia barata conxitera de la que tant li agradà exhibir a la nostra il·lustríssima servidora alcaldessa parlant de pactes i de coses, com diu ella, que només a Malgrat es poden entendre. Nosaltres el que no entenem encara, i a fe que ens hi esforcem molt, és la cara dura del personatge que amb total impunitat ens ha engaltat quinze dies amb una alcaldessa, pelacanyes en funcions, que per no saber distingir no distingeix ni la ma dreta de l'esquerra, talment el mateix que li passa al senyor Jordi Medina que al seu dia va negar el seu suport a la Neus Serra, per fer possible el canvi, dient que no podia pactar amb un partit de dretes i ara, amb el seu vist i plau, suporta que un element plenament feixista i analfabet ocupi l'alcaldia del poble durant dues setmanes. Quanta coherència eco-pijo-progre! Dues setmanes de caos municipal que ja s'encarregarà l'especialista en seguretats vàries i viaries que arribin a bon port i no es noti massa l'absència de la gran vedet municipal sense la qual Malgrat encara seria un poble enlloc del gran femer, en nom del progrés i la modernitat, en que l'han convertit.
Francament, aquesta dona està malalta, com ho demostra cada cop que enxampa un micro de la seva Ràdio Malgrat amb la seva obsessiva i persistent persecució d'enemics arreu, ja siguin amables convergents o dimonis escuats i molt estelats que, amb les seves conxorxes, només cerquen posar fi a tants i tants anys de felicitat immobiliària i destrucció de signes patrimonials clarament mefistofèlics, en definitiva, l'entrada de Malgrat a la fase del pervers caos universal en constant expansió.
Els tres sagrats fonaments de l'esquerra: Solidaritat, justícia i llibertat se'ls passa tots tres per l'engonal donant ajuts només al qui la vota, emprant la servil justícia que/quan li convé i negant la llibertat als que proclamen el seu dret a decidir. Que difícil que és eliminar l'ADN falangista que alguns porten adherit a la seva genètica més elemental.
S'apropa el dia en què el Malgrat narcotitzat per aquesta secta jacobina i destructiva PE* que tenim despertarà i sense tanta masturbació dreta-esquerra, i amb gent honrada i capaç, tornarà novament a ser poble. El que no hagués hagut de deixar de ser mai.
___________
* “Partit Espanyol” amic íntim del PP que pel camí ha perdut la S de socialista i la O d'obrer.