dijous, 23 de desembre del 2010

El meu poble i jo

 
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres
el meu poble i jo.


Salvàvem els mots

de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,
el meu poble i jo.

Lletra:   Salvador Espriu

dilluns, 20 de desembre del 2010

Grans gestes de la comissió anti-nyaps

Reunida amb caràcter d'urgència la comissió anti-nyaps del magnífic ajuntament de Malgrat, de recent creació i integrada per polítics varis i tècnics diversos, ha decidit per majoria, i després d'una acalorada discussió entre els seus membres, rectificar el contrasentit de les senyals posades en la recentment creada plaça de la habichuela con gancho a la confluència dels carrers Lleida i Canigó. Sembla ser que el motiu de la discòrdia va ser la negativa de la regidora Vega a donar l'opció a què la gent pogués fer el gir cap a l'esquerra, volent imposar la seva opció de què tothom ho fes cap a la dreta amb l'argument que la dreta és el costat de Déu i l'esquerra del dimoni. Finalment s'imposà l'opció d'aplicar el sentit comú a l'afer i modificar, després de tres mesos, el bonic bunyol creat.
La comissió després de llargues deliberacions desestimà, també, en el "Cas de la Vila" de retirar els dos elements plantats davant la façana de l'ajuntament argumentant la inestabilitat governativa absoluta que la dita retirada dels elements podria ocasionar.
Grans tasques, com veiem, les realitzades pel nostre magnífic ajuntament. Felicitem-nos-en!   

dilluns, 13 de desembre del 2010

La que sap de què va el "percal"

Aquí tenim una nova intervenció de la cap de la secta dels sociòpates populars profunds escampant "llòfies", "percals" i anatemes varis amb aquell estat de gràcia que li és característic a algú que està per sobre dels farsants, dels trileros, dels estraperlistes professionals i d'altres animetes que, sembla ser, pul·lulen per Malgrat disfressats d'oposició.


6.000€ ens ha costat als malgratencs que la senyora Campoy en ple estat d'al·lucinació decideixi tenir l'exclusivitat d'us dels termes "Malgrat Desperta!", no fos cas que algú, a les properes eleccions, es quedes dormit i no veies realitzat el seu somni de reelecció a la poltrona. Veient la fotografia, per emmarcar, de la tropa en l'ofici solemne de Festa Major constatem que la colla d'inútils que ocupen actualment l'ajuntament de Malgrat, semblen talment espectres sorgits de mitjans del segle passat (a destacar el detall que la Vega, com és habitual, està escaquejada). El mes de maig o bé obrim entre tots totes les finestres de l'ajuntament, orejant-lo a fons, o ni amb mascarareta si podrà entrar de la fortor de reclòs que escampa.


divendres, 3 de desembre del 2010

Apalancats habituals PPOE

1.Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 4 de novembre de 2010.
2.Aprovació inicial del pressupost de l'exercici 2011.
3.Modificació de l'organigrama i del catàleg de llocs de treball a incorporar a la plantilla de l'any 2011.
4.Aprovació de la valoració de dos nous llocs de treball integrats a la plantilla de personal.
5.Aprovació de la plantilla orgànica de l'Ajuntament per l'any 2011.
6.Proposta retributiva pendent de la Policia Local.
7.Aprovació de la revisió anual del Padró Municipal d'Habitants, amb referència a 1 de gener de 2010.
8.Aprovació definitiva del “Text refós del Pla Especial del geriàtric del c/ Joan Coromines i Vigneaux”.
9.Aprovació del Text Refós de la “Modificació puntual del POUM per la implantació d’un ús comercial en el sector delimitat pels carrers Joan Benimelli, Josep Planagumà, Badalona i Passatge Montserrat Rosell i Perellada”.
10.Moció del GPM CiU en defensa del català com a llengua preferent a les administracions.
11.Moció del GPM CiU per impulsar una taula de mobilitat a Malgrat
12.Moció conjunta d’ERC, CiU i EUiA sobre els últims fets al Sàhara Occidental ocupat.
13.Moció d’ICV-EUiA de commemoració del 25 de novembre dia internacional de la no violència contra les dones.
14.Moció d’ICV-EUiA en oposició al projecte de ronda del Baix Maresme, paral•lela a l’autopista C-32, entre Montgat i la ronda de Mataró.
15.Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 2503 a la 2774 /2010.
16.Precs i preguntes


Esplèndida mostra de com han convertit una emissora municipal, i per tant plural, en una eina llefiscosa i servil al servei solament del partit en el govern.

dilluns, 29 de novembre del 2010

dilluns, 22 de novembre del 2010

Govern dels “super” normals


Davant la colossal deriva cap a les clavegueres que ha pres aquesta última fase de la precampanya electoral, no ens podem estar de comentar la patètica fila del president super normal amb què han arrebossat tot el poble de Malgrat per intentar vendre’ns gat per llebre en nom del sociopapanatisme radical més ranci. Pensen que amb una descomunal despesa en cartells i amb mítings llampec, també anomenats “rapidillos”, als que, per cert, hi va acudir la nostra alcaldessa per aplaudir al molt miserable anunciant super ofertes en l’us d’autopistes, aconseguiran mantenir en el càrrec aquesta cosa rara que tenim ocupant la Generalitat.
Vídeos, rapidillos, super M, xuletes, orgasmes a dojo... quina vergonya que passem al constatar en mans de qui està el govern del nostre país.
El del nostre poble, de govern, segueix en la mateixa dinàmica, però encara pitjor -i ja és difícil-. Quina pena ens provoquen aquests quatre vells i honrats socialistes històrics que amb el seu esforç han encimat a tota aquesta gent que formen el miserable catàleg de descatalogats cagamandúrries actual.
El diumenge, més que mai, cal anar a votar i fer justícia amb ells, i què d’una vegada per totes deixin d’ofendre al poble amb les seves manifestes i transparents incapacitats.
Cartell resum
    

diumenge, 14 de novembre del 2010

De tarats mentals



Des d'aquí fem una crida a tota la població perquè, davant les imminents eleccions al Parlament de Catalunya (28N), tingui ben present el perill que representa per la salut i la dignitat del país la introducció dins l'urna d'una papereta amb les sigles PP o P$€ i actuïn amb tota la responsabilitat que socialment el tema mereix.
Per no posar el nostre destí, per més temps, en mans de canalles, inútils, tarats, verduleres, sectaris o mafiosos espanyols, cal prendre consciència de què l'arma més poderosa que tenim els catalans per a ser amos del nostre destí és el nostre vot que podem materialitzar recolzant a qualsevol dels partits que pertanyen al país, que són d'aquí, no d'allà. Cap vot català ha d'anar a parar a mans d'aquesta tropa de mercenaris botiflers, trinxeraires i apestats dependentistes que ens han destruït el poble, el país i què ara pretenen perpetuar amb rigor científic la decadència de Catalunya per a major glòria de les seves espanyes imperials.
El proper dia 28: OBRIM ELS ULLS I VOTEM CLAR I EN CATALÀ!

 
Han creat una crisi monumental i ara diuen que tenen la solució per arranjar el disbarat. Amb aquesta intenció es gasten un dineral dels nostres diners per empastifar els nostres pobles amb la cara més fefaent del que és la més pura incompetència contrastada, el nostre propi president. Fins i tot s'atreveixen a demanar el vot als cementiris (imatge de Pineda que ens ha trames un lector).

Han convertit espais molt estimats pel poble en una paròdia que anomenen rehabilitació quan tots sabem que es tracta simplement de destrucció patrimonial sistematitzada.


Ens venen grans projectes de futur mentre els projectes promesos fa quatre anys encara estan en dansa i en via morta.

En lloc d'esmenar errors comesos (fanals, gàbies, fonts dels collons, rieres...) es dediquen a fer ostentació de saber fer, de participació ciutadana i de l'encert en les vergonyants i ofensives reformes de millora realitzades. Algú, en vista del que veiem al nostre poble, gosa dissentir d'això que diuen que el socialisme pot provocar retràs mental?

dilluns, 8 de novembre del 2010

Hi, hi, hi, ha, ha, ha!!!

Tema musical dedicat especialment als fills de Buda socialistes molt populars del nostre municipi, gent, tota ella, orgullosa d'haver aconseguit el trinxament total del pobre poble de Malgrat pel seu propi benefici.
Rebeu la nostra més sincera felicitació.

dissabte, 6 de novembre del 2010

S'acabó!!!



1.-Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 7 d’octubre de 2010.

2.-Modificació pressupostària de concessió de crèdit extraordinari i suplement de crèdit a finançar amb baixes per anul·lacions de crèdit i amn majors ingressos.

3.-Concertació d’operacions de crèdit en la modalitat de prèstec a llarg termini per un import total de 4.250.000 € per finançar inversions diverses.

4.-Finalització de l’encomana de gestió en el Consell Comarcal del Maresme i modificació del contracte administratiu de gestió del servei públic de recollida domiciliària de residus municipals i comercials en el municipi de Malgrat de Mar, neteja i manteniment de contenidors i transport i descàrrega a la Planta de Transferència Mancomunada, als efectes d’incorporar a la concessió la gestió de la recollida selectiva de la fracció orgànica a grans productors.

5.-Suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats, de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, i atorgament de llicències en determinats àmbits, amb la finalitat d’estudiar la procedència de modificació del planejament general aplicable.

6.-Alteració de la qualificació jurídica de la finca de 2,283,94 m2 cedida per la Sra. Mercedes de Caralt per ser destinada a sistema d’equipaments i cessió gratuïta a favor de la Generalitat de Catalunya per la construcció d’un equipament educatiu en aquesta finca.

7.-Presa de raó de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, de 30.9.10, d’aprovació definitiva de la “Modificació puntual del POUM per a ciutat sanitària als terrenys situats entre l’avda. Costa Brava, l’avda. Països Catalans i la Nacional II” i alterar la qualificació jurídica mitjançant la desafectació del destí dels sistema d’equipaments públics d’una finca municipal.

8.-Moció del GPM d’ICV-EUiA per la millora de les finances municipals.

9.-Moció del GPM d’ICV-EUiA per arribar a un Pacte Nacional per la laicitat.

10.-Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 2250 a la 2502 /2010.


11.-Precs i preguntes
 

dimecres, 3 de novembre del 2010

Postal malgratenca sense títol

Quaranta dos mesos evitant retratar-se juntes per no deixar constància històrica de la ínfima talla moral que tenen algunes persones, amb càrrecs importants al govern municipal, a l'hora de fer pactes contra natura, o no tant com pugui semblar, amb individus als que en vista dels últims esdeveniments succeïts nomes se'ls pot definir com a talibans ejpanyols que tenen com a únic ideari polític i personal l'etnocidi sistemàtic del poble català. Aquesta mena de gent capaç d'arribar a fer pactes de govern amb els individus de que parlem són uns quinquis d'estirp baixllobregatenca, tots ells un veritable perill pel futur de la democràcia a l'estar llastats per les misèries que proclamen i persegueixen aquí a Malgrat els seus socis ultradretans de govern municipal.
Malgrat s'ha convertit per mèrits propis i de la ma d'aquests dos partits, PSOE + PP = PPOE = neofranquisme pur, en la riota de l'alt Maresme.
El dia 28N podem, tenim l'obligació d'expressar a las urnes el veritable sentir dels malgratencs al respecte. No hi faltis, fotem-los fora ja dels llocs que ocupen, són indignes de representar al poble malgratenc i català.


Els futurs recursos del PP al TC (Ucronia sinistra)
El Partit Popular, Ciutadans i la Defensora del Poble Espanyol portaran davant del Tribunal (pre)Constitucional les barretines, la faixa dels castellers, als mateixos castellers, les botifarres amb seques, la crema catalana, els panellets, els aromes de Montserrat, les espardenyes de vetes i el flabiol de les cobles sardanistes. Si a les properes eleccions el PP no guanya, el Tribunal (pre)Constitucional reescriurà els resultats electorals per que siguin el PP i els Ciudadanos els únics partits presents al Parlament, i nomenaran Alícia Sánchez Camacho presidenta de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya amb caràcter vitalici que immediatament canviarà el nom pel de fidelíssim govern de la província nord-est. Per garantir la fidelitat els ciutadans de província del nord-est es crearà la policia de l'espanyolitat, dirigida pel guardià de la nació espanyola Alberto Rivera que obligarà a tots els sospitosos de ser subversius a llegir les obres completes de César Vidal i Federico Jiménez Losantos vestits ells de toreros i elles amb vestit de farbalans.

 



dimecres, 27 d’octubre del 2010

Nyaps documentats

Aquí tenim un clar exemple de la genialitat de dos dels grans artistes que poc a poc i sense pausa estan modelant Malgrat al seu estil, per qualificar-ho d'alguna manera. En la imatge veiem la rotonda anomenada de la habichuela con gancho situada al carrer Lleida-Canigó i la seva senyalització, que ens mostra com en són de genials els autors del projecte, comandat per l'inefable edil Valentín i què sense cap rubor han perpetrat en la suposada millora del barri. Imagineu-vos per un moment la de meravelles que aquest home podria aportar al poble de tenir dedicació exclusiva a la realització de projectes de millora.
La segona gran artista l'hem d'escoltar perquè la seva gran obra és intangible, s'ha d'escoltar per a poder ponderar la dimensió metafísica del seu profund missatge i obra. Obra poc coneguda, gens valorada i magníficament perpetrada per la insuperable Ana Vega que a cops de vara ha capeado i ha anat aprenent amb molt treball a tombar la balança, els misteris de la caixa de Pandora, a aixecar mercats amb costos molt curts i buenu!... moltes coses més que ens explica, cada cop que li foten un micro al davant, i que fa feredat d'escoltar de tanta inconnexa i grandiloqüent xerrameca.
Pobre poble de Malgrat, estem ben apanyats amb aquesta tropa de farsants.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Incivisme legitimat

Finalment ja són tres les aplicacions pràctiques d'us que s'han pogut documentar del majestàtic fanal instal·lat fa unes setmanes davant la porta de l'ajuntament per obra i gràcia dels okupes que bunkeritzadament i incívica l'habiten. Anem a veure quins són aquests tres usos:
El primer us com a barra d'evacuació urgent de la sala de plens en cas d'aldarulls provocats per l'alcaldessa en el cada cop més sovintejat proces de pèrdua de papers durant els plenaris.
El segon us com a antena amplificadora de senyal radiofònica d'aquesta “nova cosa” anomenada “Ona Malgrat 107.4” amb que sistemàticament ens lloen les excelses virtuts de les monumentals parides realitzades pels okupes de la Casa Gran.
I el tercer, i de moment últim us, com a punt de recolzament per gitacions vàries pels cívics ciutadans que fastiguejats per tanta barroeria municipal s'han begut el seu propi seny i no suporten per més temps de veure com els ben peixats i incívics okupes de la Casa Gran es permeten la llibertat de malmetre un edifici públic, amb 100 anys d'història i catalogat, amb la futurista i inconnexa perxa que hi han plantat amb l'excusa que algun imbècil l'havia inclòs en el projecte inicial i per tant ja no es pot retirar.
Viure per veure!!!

divendres, 22 d’octubre del 2010

l'Alcaldessa menteix impunement

Encuriosits per les afirmacions fetes per la Neus Serra en l'última entrevista de Ràdio Malgrat, minut 24'26'' de l'àudio, varem buscar el butlletí informatiu a la pàgina web de l'ajuntament i oh! sorpresa, ha desaparegut el contingut de la revista hi han deixat (excepcionalment) només la foto de portada. Una mostra més del grau de manipulació de la informació de que són capaços de dur a terme els membres de la secta destructiva PPOE.
Hem buscat la publicació en paper i us reproduïm la pàgina a que fa referència la Neus i on es poden constatar les perverses mentides que ara sosté l'alcaldessa de Malgrat sobre el cobriment de la riera en el seu tram de C. Passada-Plaça del carrer Riera i on es demostra amb tota claredat que menteix sense cap escrúpol ni càrrec de consciència i explícitament, a més, es fa constar que al anar descobert no permet donar aprofitament urbanístic a la zona. Deuen ser coses de la seva rigorosa ètica personal i que nosaltres, ciutadans subnormals, com insinua irònicament -i quina gràcia que fa- el seu gran pope Montilla, no som capaços de comprendre.


Mentre fullejàvem diversos exemplars del butlletí informatiu també hem trobat en el nº. 3 de març de 2006 aquest fragment on novament afirmen que el tram de Can Feliciano anirà descobert, contradient novament l'afirmació feta de que sempre han mantingut el seu cobriment. Res de nou, una mentida més de les moltes amb que aquesta gentola de socialistes i populars fonamenten la seva dictadura governamental.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

D'això en fa dos anys

No cal comentar l'imatge, ens parla per sí sola, tampoc cal que de nou demanem la dimissió de ningú, és en va, tots, però què tots els membres d'aquesta secta de les cucurbitàcies ja varen dimitir el mateix dia que varen prendre possessió del càrrec. Treballar per malgrat en qualsevol dels seus àmbits o fer-ho en funció de les seves inconfessables martingales? Aquesta és la qüestió.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

La nostra molt honorable castanyera

Montilla té por de debatre amb Artur Mas i s’inventa qualsevol excusa, com ara un debat en castellà, per tal d’evitar una humiliació severa i pública. Montilla és curt. Montilla és un analfabet. Montilla és un quinqui del baix, intens mosso de magatzem. Montilla és a la cultura el que els pastissets de la Pantera Rosa són a la reposteria selecta. Montilla té terror d’assitir a un debat amb Mas perquè sap que no sap res, que per no saber no sap ni parlar. Ni català ni castellà, ni francès ni anglès. Jo proposo que es facin 4 debats, un en cada llengua, perquè els catalans tenim dret a saber si el nostre futur president comprèn les llengües que es parlen al món i sap parlar-les. Montilla és un pobre desgraciat, un triler de molt curta volada, i la brutal bufetada que li espera el dia 28 de novembre serà de les que faran època. Pot ser perfectament que el PSC no arribi ni als 30 diputats. Montilla és un pobre home, un indocumentat, un indigent moral. No té ni principis ni cap sistema ètic, i l’única fita és mantenir-se al poder. La seva presidència ha estat un insult a Catalunya. El tripartit ha estat una humiliació pitjor fins i tot que el franquisme. Després de 7 anys de tripartit, un 25% de catalans ha dit en una enquesta que tant hi fa si dictadura o democràcia. És aquesta indiferència que ha provocat el pitjor govern que Catalunya ha tingut mai, aquesta distensió, aquesta desmoralització a partir de la qual res no es pot edificar. Montilla és un desgraciat i que hagi arribat a president diu molt poc dels catalans. Haurem de fer tota l’autocrítica que sigui necessària, perquè el que no potser és que, aquesta vergonya, haguem de tornar-la a passar.
Salvador Sostres. Divendres, 15 d'octubre de 2010

dijous, 14 d’octubre del 2010

SOS: Amb l'aigua al coll

Ja som importants. Fins i tot sortim per televisió. Si aneu al minut 31:24 podeu veure les imatges del vídeo de TV3

dilluns, 11 d’octubre del 2010

12 d'octubre. Dia de la Raza


 
El “Otrocidio”
 El 12 de octubre de 1492, el Capitalismo descubrió América. Cristóbal Colón, financiado por los reyes de España y los banqueros de Génova, trajo la novedad a las islas del mar Caribe. En su diario del Descubrimiento, el Almirante escribió 139 veces la palabra oro y 51 veces la palabra Dios o Nuestro Señor.Él no podía cansar los ojos de ver tanta lindeza en aquellas playas, y el 27 de noviembre profetizó: Tendrá toda la cristiandad negocio en ellas. Y en eso no se equivocó. Colón creyó que Haití era Japón y que Cuba era China, y creyó que los habitantes de China y Japón eran indios de la India; pero en eso no se equivocó.
Al cabo de cinco siglos de negocio de toda la cristiandad, ha sido aniquilada una tercera parte de las selvas americanas, está yerma mucha tierra que fue fértil y más de la mitad de la población come salteado. Los indios, víctimas del más gigantesco despojo de la historia universal, siguen sufriendo la usurpación de los últimos restos de sus tierras, y siguen condenados a la negación de su identidad diferente. Se les sigue prohibiendo vivir a su modo y manera, se les sigue negando el derecho de ser. Al principio, el saqueo y el otrocidio fueron ejecutados en nombre del Dios de los cielos. Ahora se cumplen en nombre del dios del Progreso.
Sin embargo, en esa identidad prohibida y despreciada fulguran todavía algunas claves de otra América posible.
América, ciega de racismo, no las ve.


"COLÓN"
Desafiando la furia de los vientos y el hambre de los monstruos devoradores de barcos, el almirante Cristóbal Colón se echó a la mar.
Él no descubrió América. Un siglo antes habían llegado los polinesios, cinco siglos antes habían llegado los vikingos, y trecientos siglos antes que todos habían llegado los más antiguos pobladores de estas tierras, a quienes Colón llamó indios, creyendo que había entrado al Oriente por la puerta de atrás.
Como no entendía lo que esos nativos decían, Colón creyó que no sabían hablar; y como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gente de razón.
Aunque murió convencido de que sus viajes lo habían llevado al Asia, Colón tuvo sus dudas. Las despejó en el segundo viaje. Cuando sus naves anclaron en una bahía de Cuba, a mediados de junio de 1494, el almirante dictó un acta estableciendo que estaba en China.

Dejó constancia de que sus tripulantes lo reconocían así; y a quien dijera lo contrario se le darían cien azotes, se le cobraría una pena de diez mil maravedíes y se le cortaría la lengua.
Al pie, firmaron los pocos marineros que sabían firmar.

Eduardo Galeano / Espejos (2008)


dijous, 7 d’octubre del 2010

De contrastada solvència


Memorable Ple municipal on es certifica que entre els sistemes emprats per la màfia i els que utilitzen els socialistes de Malgrat no hi ha cap diferència. Cap ni una.

1er.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 2 de setembre de 2010.
2on.-Sol·licitud de bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres que formula Esport i Salut Malgrat SL, en relació amb el complex esportiu que construeix a l’Av. Ragull i Vilaró, del que és concessionària.

3er.-Informe favorable al “Projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera (tram I) – actualitzat -, redactat per TADEC, SL.
4rt.- Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del c/Riera i el pont del c/ Passada.
5è.- Aprovar la revisió del “Pla municipal de prevenció d’incendis forestals de Malgrat de Mar 2010 – 2013”, redactat per l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.
6è.- Moció del GPM CiU per instar la millora de la imatge, enjardinament i entorn d’una de les principals entrades de Malgrat des la Nacional II per l’avinguda Costa Brava.
7è.- Moció del GPM d’ERC per destinar una partida pressupostària per dur a terme una redistribució de les dependències de la Casa Consistorial.
8è.- Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 2089 a la 2249 /2010.

9è.- Precs i preguntes
 

dimecres, 6 d’octubre del 2010

El PSC surt de l'armari



Estan molt nerviosos últimament, tant que a la que es descuiden posen tot el seu tarannà al descobert i es mostren tal i com realment són. La por, l'amenaça i la prepotència formen part del seu argumentari. I és que és molt difícil mantenir la calma amb la que els hi està caient per totes bandes i fer veure que controlen la situació i tenen arguments per defensar les seves anacròniques i numantines posicions ideològiques, per dir-ho d'alguna manera. Porten incrustat en el seu codi genètic, qui són, d'on venen, que cerquen i quins són els seus "democràtics" mitjans per assolir la perpetuació en els càrrecs que maliciosament ocupen. Aquestes són les conseqüències de donar poder polític a individus provinents de les més tèrboles clavegueres del franquisme camuflats de demòcrates de tota la vida.
Aquí a Malgrat, malauradament, en tenim una important mostra i catàleg d'aquesta tropa.
 

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Presumpte delinquència organitzada

El ple de l'Ajuntament celebra aquest dijous 7 d'octubre a les set del vespre la sessió ordinària d'aquest mes.

4rt.- Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del c/Riera i el pont del c/ Passada.  

dissabte, 2 d’octubre del 2010

El somni d'alguns il·lusos

Només cal veure'ls-hi les cares per comprovar que tots mengen bé, bo, calent i amb regularitat d'aquesta magna obra que Malgrat necessitava de fa molts anys. Vint anys ha trigat l'alcaldessa de Malgrat en aconseguir ser tinguda en compte per les altes instàncies i aconseguir una inversió de l'estat pel nostre territori. Una realització vital que finalment dona solució al problema del pont d'en Pixota, constantment tallat per inundació i què facilita l'accés al Pla de Grau, al Cap de la Tordera i a la zona de fàbriques de Malgrat.
Felicitem-nos-en tots, ara Malgrat ja no té passos a nivell, el que equival a dir que, per molt que en parlin, per molt que ens queixem, la via del tren quedarà més assentada que mai al lloc on es troba, partint el poble en dos i impossibilitant en el futur un front marítim sense interrupció, el somni d'alguns il·lusos. Ara ja no hi ha motiu per a fer l'anunciat, segons el Pla Urbanístic Metropolità, trasllat de la via del tren a l'interior del territori. Possiblement, i si els nostres descendents tenen sort, els malgratencs hauran d'esperar l'arribada del quart mil·lenni per poder viure de cara al mar. No ho sabem del cert, queda per confirmar, però no ens estranyaria gens que la nostra representant acabes el seu servil discurs en castellà amb un “arriba España!”, i és que tenir de soci de govern al PP, obliga, i obliga a molt.
 


diumenge, 26 de setembre del 2010

Campoysolutions

Demà dia 27 de setembre i com a colofó de la brillant setmana de la “Mobilitat insostenible i insegura” a Malgrat, entrarà en funcionament un nou servei de venda de carburants amb voluntat de donar solució al problema que representa, cada dia per a més malgratencs, quedar-se tirat i sense combustible a mig trajecte de desplaçament local giravoltant arbitràriament pel poble.
Hem d’agrair a la franquícia Carburantes Campoy la brillant iniciativa empresarial que de segur resoldrà el greu problema que tenim, com és el notable increment de quilometratge en els desplaçaments urbans en aplicació del nou dibuix de mobilitat insostenible i insegura malgratenca ideat i desenvolupat pels nostres més brillants i privilegiats cervells pensants, pensem, del consistori municipal.
Els hi augurem un gran futur a aquesta iniciativa econòmica mentre el sociopapanatisme de pa sucat amb oli que brillantment representen, governi el municipi de Malgrat.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Gitanos romanesos

Aquí tenim una part dels membres de la tropa dels il·luminats que pretenen repetir mandat en vista del bé que ho han fet tot i tot durant els últims vuit anys.
El diumenge passat, a la tradicional Festa de la Rosa a Gavà, el gamarús indocumentat i sobradament acreditat que tenim de president va gosar afirmar:
"José Luis, las alternativas son el extremismo, el independentismo, el lío, y no queremos cuatro años más de lío".
Si fins i tot aquesta calamitat que tenim per president s'adona de l'enorme "lío" que tenen entre mans, vol dir que la discòrdia i raons al sí del tripartit és molt més gran del que habitualment i per raons d'imatge pretenen vendre'ns.
Clar que amb una banda formada per: un analfabet, una xiscleta, un Don Corleone gironí, un xoriço qualificat, la baby cabbage de gran, un filòsof cínic, un pedagog ex-presidiari, un pallasso integral, una neurastènica, un Tomeu prestidigitador, un bioleg-banquer neurastènic, una bleda caqui i a nivell local, una cosa rara més una ungida per la ma de Déu, no convida massa a l'optimisme. Pretendre com pretén aquesta secta oriünda del Baix Llobregat ser la base de l'ordre i progrés del nostre país, pensem nosaltres que la decadència i desfeta absoluta de Catalunya, si tornen a sortir votats com a opció guanyadora, està plenament garantida.
Com per queixar-nos dels pobres gitanos romanesos i del perill que representen.
 
 

dimecres, 15 de setembre del 2010

Tres diplomats


Gràcies professor Josep Martí. Hem trobat el seu article exquisidament fi i de lectura imprescindible per poder entendre l'estranya i esotèrica fenomenologia que es dona al nostre poble de Malgrat amb la gent que ocupa càrrecs públics. Regint-ne el seu destí.

Polítics amb graduat escolar

“Entre els cinc primers de la llista aconseguiran sumar un graduat escolar”. Vet aquí un comentari anònim publicat a l’edició digital de La Vanguardia el dia que ens assabentàrem que Celestino Corbacho tornava a Catalunya per incorporar-se a les llistes electorals del PSC. El sarcasme de l’exagerat internauta propicia la rialla i fa rumiar sobre quina formació acadèmica resulta exigible als dirigents polítics i, encara més enllà, quina trajectòria professional és la desitjable abans d’assolir una posició de màxim relleu en l’entramat del poder públic.

No ens l’agaféssim amb paper de fumar. Hi ha titulats superiors als quals no confiaríem ni la presidència de l’escala de veïns. També som sabedors que hi ha molt fals prestigi acumulat a l’empresa privada; el nostre país és tan petit que converteix en gestor d’èxit a qui ha sortit diverses vegades al diari i sap fer correctament el nus d’una corbata de marca.

Ara bé, acceptar que ni estudis ni experiència capaciten automàticament per a regir els destins de la cosa pública no fa desitjable que ens posem en mans de persones que, independentment de les circumstàncies que ho expliquin, només poden aportar, posem per cas, un certificat d’estudis primaris i una trajectòria laboral viscuda, en exclusiva, a redós del partit de torn i l’administració (també de torn).

Hi ha una política, la de partit, que exigeix només instints desperts per saber quin arbre donarà la millor ombra i quin és el vent que acabarà per imposar-se. Aquesta política no demana estudis ni èxits professionals, només la vivacitat d’una guineu. Sempre ha servit per medrar, però existien topalls a partir de certa alçada. L’altra política, la del govern i les institucions, exigia més coses, sobretot preparació. Però això era, com diria el mestre del Priorat, Toni Orensanz, abans quan antes.

Es dirà, que no caben arguments classistes en un món democràtic que ens converteix a tots en electors i elegibles. L’únic que compta, afegiran els benintencionats, és la voluntat de servei públic i la capacitat per guanyar-se la confiança de la gent, independentment del currículum que cadascú arrossegui.

És veritat. Però anotem a peu de pàgina que cada vegada és més gran la munió d’aspirants a ajudar els altres quan encara no han acabat d’ajudar-se a ells mateixos. No hi ha censura possible, res no es pot retreure, només segueixen l’exemple. A casa nostra, quatre consignes i un discurs ideològic, senzillet però ben memoritzat, es convaliden per tot el cicle formatiu de l’Ecole National d’Administration francesa. Aviat, allò que era inimaginable esdevindrà realitat i a la sobretaula d’alguna família s’escoltarà per boca d’un fill que no acceptarà arguments en contra: “no vull seguir estudiant perquè ja sé que de gran vull ser...ministre”.