Som modèlics

La gran faedora de la viabilitat de Malgrat ara es dedica a fer intervencions radiofòniques monogràfiques per intentar convèncer al poble de les excelses virtuts del Pla elaborat pel sapastre Valentín. Això passava el dia abans d'acudir al jutjat a declarar per la denúncia interposada pel veí Ramon Solé d'abús de poder en l'exercici de càrrec públic.

Conxita Campoy, imputada

El proper divendres dia 26 de Febrer de 2010 a les 10:00 hores del matí, la Sra. Conxita Campoy Martí, actual Alcaldessa de Malgrat, està cridada a declarar com a imputada al Jutjat d’Instrucció 1 d’Arenys de Mar.

El Presi té un pla, jajajajajaja!!!

Seria molt convenient, per no col·laborar a enrarir encara més l’ambient de crispació del ciutadà, que el nostre molt honorable President fes cas al savi consell del mosso i desistís demà d’explicar-nos al Parlament de Catalunya les presumptes idees anticrisi que han imaginat tenir la banda de “quinquis” del Baix Llobregat i que amb posat greu, com requereix l’ocasió, la d'aquell que fa veure que no ha matat mai cap mosca, ens llegirà amb aquell estil i alegria que li és habitual i que tanta trempera provoca als seus sobre-narcotitzats súbdits.

Ens delim per saber quina solució pretenen aportar i aplicar per fer-nos sortir de l’esvoranc en què metòdicament i sense defalliment al llarg de set anys han ocasionat al país sota el rigorós pla d’una suposada economia social i de creixement, és a dir, totxanes, asfalt i ciment arreu i a l’engròs, el model de riquesa que des del Baix Llobregat i sota la directriu del PSOE han expandit a tota la geografia catalana amb els resultats que tots podem contemplar al nostre poble/s: ARES aturats, variacions arbitraries al POUM, polígons residencials buits, obres aturades, trinxaments paisatgístics i desconcert general del personal a l’engròs. Facis, faci'ns un favor, tiri la tovallola d’una vegada, retiris, no es mortifiqui més ni pel país ni per nosaltres, no cal, i pensi que de fer-ho així serà recordat com aquell president que va saber retirar-se a temps, altrament la patacada final serà monumental i el seu record perdurarà entre nosaltres com la patètica i fidel imatge amb que magistralment ens obsequia cada setmana el gran Sergi Mas a Polònia. Passarà a ser, si no ho és ja, i per sobrats mèrits propis, l'autèntica riota de tot el nostre País.

L'economia catalana l'endemà de la independència

View more presentations from salvagarcia.

   

El polític psicòpata necessita crear crisi

"Els polítics de marcat perfil generalment són psicòpates, per una senzilla raó: el psicòpata estima el poder. Servir a les persones per obtenir més i més poder, i les transforma en coses per al seu propi benefici. Això no vol dir, per descomptat, que tots els polítics o tots els líders siguin psicòpates, ni molt menys, però sí que el poder és un àmbit on ells es mouen com peix a l'aigua".

Qui això afirma és el psicoterapeuta Dr. Soler, un dels principals especialistes del país en psicopatologia clínica i referència obligada per a aquells que miren amb lupa a aquestes personalitats atípiques, que no necessàriament són les que protagonitzen fets policials d'alt impacte i al que hem tingut el plaer d’entrevistar per conèixer el seu parer sobre la crisi que travessem i el paper que hi han jugat els sinistres, petits, esquifits, limitats i bocamolls polítics de casa nostra.

Perquè, precisament, la al·lusió no es dirigeix als assassins serials a l'estil d'Hannibal Lecter, el pertorbat psiquiatre de "El silenci dels innocents", sinó a aquelles personalitats que el Dr. Soler defineix com els "psicòpates quotidians". Personalitats especials, però que no només s'adapten perfectament al medi, sinó que també solen estar al nostre voltant sense grans estridències. I més encara: molts solen arribar al cim econòmic, polític i de ple reconeixement social.

La definició que fa el Dr. Soler, membre de l'Associació Catalana de Psicopatologia clínica i considerat una autoritat en la seva especialitat, és que el psicòpata no és un malalt mental, sinó una manera de ser en el món. És a dir: una variant poc freqüent de l'ésser humà que es caracteritza per tenir necessitats especials. L'afany desmesurat de poder i de protagonisme poden ser algunes d'elles. Funcionen amb codis propis, diferents dels que fa servir la societat, i solen estar dotats per ser capitans en tempestes pel seu alt grau d'insensibilitat i tolerància a situacions d'extrema tensió.

A la psicopatia, assenyala el Dr. Soler, no hi ha "tipus", sinó graus o intensitats diverses. Així, el violador en serie seria un psicòpata més intens o extrem que la quotidianitat, però portador de la mateixa personalitat.

-Dr. Soler, com distingir un polític psicòpata del que no ho és?

-Una característica bàsica del psicòpata és que és un mentider, però no és un mentider qualsevol. És un artista. Menteix amb la paraula, però també amb el cos. Actua. Pot, fins i tot, fingir sensibilitat. Un el creu una i altra vegada, perquè és molt convincent. Un dirigent comú sap que ha de complir la seva funció durant un temps determinat. I, acomplerta la missió, se'n va. El psicòpata, en canvi, una vegada que és a dalt, no el treu ningú: vol ser una vegada, dues vegades, tres vegades. No renuncia el poder, i molt menys el delega. Potser vostè recordi a algú així? Una altra característica és la manipulació que fa de la gent. Al voltant del dirigent psicòpata es mouen robòticament, gent que, sota el seu efecte persuasiu, és capaç de fer coses que d'altra manera no faria, que no són conscients d’ésser veritables zombies alienats per la seductora figura del líder psicòpata.

-Com sota l'efecte d'un encanteri, vol dir vostè?

-Són gent subjugada, sí, i fins i tot poden ser d'alt nivell intel·lectual. Aquest tipus de líders no prenen als ciutadans com a persones amb drets: els prenen com a coses. Perquè el psicòpata sempre treballa per a si mateix, encara que en el seu discurs digui tot el contrari. La gent és un mer instrument. No té l'habilitat emocional de l'empatia, que és la capacitat de qualsevol persona normal de posar-se al lloc de l'altre. Les "coses", per al líder polític amb aquestes característiques, han d'estar al seu servei: persones, diners, la famosa caixa, per comprar voluntats. Utilitzen els diners com un element de pressió, perquè fan servir la coerció. La pregunta del psicòpata típic és: com doblegar la voluntat de l'altre? Amb un càrrec, amb un pla, amb un subsidi?

-El clientelisme polític és, segons vostè, una forma de perversió?

-Sí, perquè és un "jo et dono, però tu m'ho tornes, véns a tal o qual acte, em respons com jo et demano". No és un donar desinteressat ni mogut per la sensibilitat de voler ajudar a qui no té. És un ús de les persones per construir el propi poder.

-Això està clar, però què el definiria com un acte psicopàtic?

-Que li està traient a la gent la capacitat d'escollir. El psicòpata sempre ens deixa sense opcions: la gent que manipula pateix un desavantatge econòmica tal que no té altra sortida: o mengo i el segueixo, o no el segueixo i no mengo. La llibertat de les persones és la capacitat de tenir alternatives.

-El líder psicòpata sap que treballa per a ell o creu realment lluitar per una causa superior?

-És molt difícil entrar en el seu cap. Tenen una lògica molt diferent. No obstant això, ho cregui o no, la bandera que utilitza sempre és suprapersonal, més enllà, fins i tot, d'aquest moment. Això es veu bastant, també, en líders religiosos psicòpates, que apel.len a la salvació del més enllà. Altres banderes poden ser la crida al home nou, el projecte nacional, l'alliberament, la raça superior, la Nació, la pàtria. El psicòpata sempre necessita buscar un enemic, per a aglutinar. I, per descomptat, mai dirà: "Treballarem per a mi".

-Què passa amb aquest tipus de polítics en períodes normals, sense crisis agudes?

- Bé, aquí ve el problema, perquè el psicòpata no s'adapta a la tranquil.litat. El necessita la crisi. Ser reconegut com a salvador. A la pau, ell no té paper. No la suporta. Per això les societats liderades per polítics d'aquestes característiques viuen de crisi en crisi.

-I aquest líder no pot canviar? Aprèn dels seus errors?

-No. Sempre és igual a si mateix: la psicopatia és una estructura que no canvia.

-Fins ara, els està pintant com a éssers indestructibles, però algun taló d'Aquiles han de tenir. Quin és aquest punt feble?

-La frustració dels seus plans. Quan aposten per un projecte, posen tot en ell i si no els surt com ells han previst, el psicòpata es desorganitza i comença a fer animalades. És una personalitat controladora. Per això en el moment de la frustració pot tenir actituds absolutament tosques, maldestres. I en aquest punt, la gent veu que fa catúfols, un darrere l'altra, i comença a trencar aquesta unitat, que va aconseguir amb la seva persuasió.

-Vostè diu que aterren al poder i que és molt difícil treure'ls. Algun suggeriment?

-Bé, fan falta un munt de líders dels comuns, normals, o bé un altre psicòpata pesat que se li contraposi. Entre molts aconsegueixen treure el dirigent psicòpata, o, almenys, reduir el seu poder. Una altra cosa és aprendre a no elegir. El psicòpata necessita desestabilitzar sempre les coses, aquí i allà. Per això necessita fabricar crisi. Si un va entenent com és el seu mecanisme, els pot distingir i votar per altres líders, que poden ser molt carismàtics, fins i tot, però no psicòpates.

-Si algun polític psicòpata arribés a llegir aquesta entrevista, es reconeixeria com a tal?

-Per descomptat que no. Acabarà de llegir i els dirà als seus interlocutors: Quina barbaritat; quants psicòpates hi ha donant voltes pel món!

-Moltes gràcies Dr. Soler per el seu estudi i aportació a l'apasionant i, sovint, inescrutable món de la política. 

Barra incívica popular

Un amable visitant del blog ens ha fet arribar aquesta fotografia amb el comentari de que és una absoluta manca de civisme que persones "suposadament importants" dins del seu partit tinguin la barra incívica popular d'aparcar on volen pel sol fet de conduir un Mercedes C 220. Si aquest individu "notable" actua públicament obviant qualsevol normativa del codi de circulació, com ha de comportar-se i circular en el seu àmbit privat de partit?

¡Adéu, partits polítics!

Adéu partits polítics, que una vegada vau ser instrument de transformació i avui ho sou de manutenció. Adéu, perquè us heu convertit en màquines amorfes de gestió sense ideologia. Adiós, perquè només prometeu allò que vol sentir la gent. Perquè us heu convertit en un trust que defensa els seus propis interessos i no els seus votants. Adéu, aparells aparatosos, que heu pervertit la vostra organització, cada vegada més blindada i burocràtica. Adéu, perquè tots esteu tacats per un finançament tèrbol i il·legal. Good-bye, per haver perdut l’ètica buscant desficiosament l’aritmètica. Agur, per recol·lectar addictes en lloc d’afins, fidels en lloc de fidedignes, empleats en lloc de col·legues.
Adieu, perquè el vostre corporativisme us deslegitima. Adeus, perquè tots elaboreu el mateix programa electoral pensat per acontentar tothom, i que sabeu perfectament que no complireu. Adéu, perquè només us distingeix la prioritat de subsistir i només us preocupa què diran els mitjans de comunicació.
Auf Wiedersehen, perquè tenir militants ja és una aberració anacrònica i premonitòria. Adéu, perquè, des dels vostres despatxos, sempre us assabenteu tard i malament del que passa al carrer. Adéu, perquè no sou exemple de transparència ni de renovació. Adéu, perquè encara seguiu elegint el vostre líder amb el 95% dels vots.
Adéu, perquè en pro de l’eficiència heu cancel·lat el debat i la discrepància. Adéu, perquè cada vegada esteu més lluny de la gent i més a prop entre vosaltres. Ciao ciao, perquè us espanta la gent que destaca i preferiu entre les vostres files mediocres. Adéu, perquè feu pudor de ranci i de tancat. Perquè us defenseu entre vosaltres a costa del ciutadà, segrestant-lo de la política. Au revoir, perquè intenteu silenciar altres organitzacions socials i moviments polítics que no podeu manipular i us van prenent terreny.
Adéu, estimats partits polítics, us esteu carregant la democràcia que un dia vau ajudar a forjar. Sens dubte vau ser útils, gràcies pels serveis prestats, però el segle XXI us diu adéu, sense nostàlgia.

Juli Capella

17-02-2010 El Periódico.cat

Per emmarcar

Ha dit la vicepresidenta del govern que és indecent que mentre la inflació és de -1%, i tinguem més de 4.000.000 d’aturats, hi hagi gent que no estigui d’acord en allargar la jubilació als 67 anys.

M’agradaria transmetre a aquesta Sra. Vicepresidenta el que jo considero indecent.

Indecent, és que els funcionaris, a més de tenir plaça fixa, tinguin una pujada salarial del 2%.

Indecent, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 € / mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 € / mes.

Indecent, és que un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de festes o d’inserció laboral d'un ajuntament de tercera.

Indecent, és que un simple policia municipal sense cap estudi universitari tingui un sou molt per sobre que un mestre d’escola.

Indecent, és que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust (sempre per unanimitat, per descomptat, i a l'inici de la legislatura).

Indecent, és comparar la jubilació d'un diputat amb la d'una vídua.

Indecent, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou només amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessiten jurar el càrrec.

Indecent, és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.

Indecent, és posar a l'administració a milers d'assessors (llegiu amigots amb sou) que ja voldrien els tècnics més qualificats.

Indecent, és l'ingent quantitat de diners destinats a sostenir els partits, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.

Indecent, és que un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (i no diguem intel.lectual o cultural).

Indecent, és el cost que representa per als ciutadans els seus àpats, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en gran classe) i targetes de crèdit per tot arreu.

Indecent, és que les seves senyories tinguin “nomes” sis mesos de vacances l'any.

Indecent, és que les seves senyories, quan cessen en el càrrec, tinguin un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos.

Indecent, és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic.

Indecent, és que s'utilitzi als mitjans de comunicació per transmetre a la societat que els funcionaris només representen un cost per a la butxaca dels ciutadans.

Indecent, és que ens ocultin els seus privilegis mentre tornen a la societat contra els que de veritat els serveixen.


I mentrestant, parlen de política social i drets socials? ¡¡QUÈ indecent!!

CARNESTOLTES MUNICIPALS A MALGRAT

Un cop l’any una part del poble es disfressa i gaudeix de les Carnestoltes. Un cop s’ha passat la festa, s’acaba la transgressió i es torna a la “normalitat”. Però hi ha Carnestoltes que duren tot l’any: les Municipals de Malgrat.

La capacitat d’aquest Equip de Govern per disfressar les realitats hauria d’estar guardonada amb el millor premi de Carnestoltes permanents.

Amb una aparença democràtica – es governa fruit del resultat d’unes eleccions – es funciona amb tics dictatorials sense cap mena de vergonya. Cada persona de Malgrat coneixerà aspectes d’aquesta forma d’actuar, però jo en descriuré alguns que fan pensar en la necessitat de posar fi a aquesta situació:

-         Inserció Laboral, és una regidoria on la millor inserció ha estat per la seva regidora i la seva càrrec de confiança. L’atur a Malgrat creix i creix, però si sentim a la regidora sembla que a Malgrat s’hagi donat més feina que la que hi ha a la comarca.

-         La mobilitat dins de Malgrat, amb qualsevol tipus de vehicle, és per llogar-hi cadires. Cadires per poder esperar asseguts/des a que la regidoria “responsable” es digni organitzar la circulació amb paràmetres d’eficàcia, eficiència i una mica de sentit comú. Les despeses en combustible innecessari i les emissions de gasos, per les voltes i voltes al poble que s’han de fer, esgarrifen.

-         La responsable de la participació ciutadana, l’Alcaldessa, és totalment aliena a la participació ciutadana reivindicativa de Malgrat organitzada en temes com la Riera, la Torre de la Vídua Sala o el Dret a Decidir. És evident que són temes que no lliguen amb la seva actuació al capdavant de l’Ajuntament, però hi són malgrat ella.

-         En temes de cultura i educació, s’observa un divorci clar entre les necessitats del poble: ampliació de l’Institut, Escola de Música, Ensenyament d’Idiomes...i les actuacions de la seva titular municipal.

-         El jovent ho té clar amb la voluntat del govern municipal de no facilitar la mobilitat nocturna i no impulsar altres iniciatives que no vinguin imposades per plans de la Diputació. S’han d’escoltar les opinions a peu de carrer i d’Institut sobre el paper del dinamitzador...

-         En esports, amb el nou camp ja està tot fet, oi ? La veritat és que manca un fort impuls a les activitats esportives ( no parlo de la petanca) per poder gaudir del nivell que Malgrat es mereix i necessita.

-         En temes de medi ambient, la seva responsable mira cap al Turó d’en Serra mentre el Delta del Tordera s’omple de plom per les activitats d’un camp de tir il·legal.

-         En serveis socials, l’èxit és més que evident: la seva regidora obtindrà una bona jubilació – difícil d’altra manera – i per això no calen gaires programes d’atenció a d’altres persones ( només així es pot entendre que, amb la que està caient, no es destini cap euro del nou pla d’inversió estatal en temes socials, com es fa en d’altres Ajuntaments del voltant ).

-         La regidoria d’hisenda no sap o no contesta quan d’altres regidors/es de l’oposició demanen explicacions d’alguns possibles excessos dels pressupostos vençuts o per desenvolupar, i es queda tant ample. Qui dia passa any empeny.

-         La transparència d’aquest equip de govern, a voltes, és tant i tant transparent que ni es deixa veure en temes importants: canvi de direcció a Ràdio Malgrat – a dia d’avui sense explicació – encara que aquests temes importants siguin finançats pel poble. El Síndic de Greuges encara està esperant una resposta a la seva recomanació que s’apliqui el Conveni Laboral als tallers d’ocupació i escoles taller (motiu del meu acomiadament ). Ara deixo entrar un ciutadà al Ple, ara no el deixo, i visca la festa....

-         Es tramiten per urgència les licitacions de les obres per canalitzar la Riera de Can Feliciano, sense encara tenir legalitzat el cobriment del tram entre els carrers Passada i Carme. Sembla que pesen més els interessos particulars que els populars.

-         La majoria absoluta obtinguda entre PSC-PP ( coneguda en molts àmbits com a PPOE ), dóna fruit en votacions als Plens 9 a 8, sense fer gaires raonaments del fons del tema que es tracti, i la manca de diàleg de l’equip de govern amb l’oposició es mostra contínuament, i poques informacions i la majoria més tard del compte, quan sembli que anar contra els seus acords és anar contra el poble i el progrés.

-         I per si no en tenim prou, l’Alcaldessa – amb un sou minso com té – es permet donar lliçons de moral i dir que el problema es fer de la pela un Déu. ( Missatges bíblics a Ràdio “Ajuntament” Malgrat).

I com diu el “mestre” Puyal a la ràdio “i més i més i més i més....” però seria llarg continuar repassant les activitats i les inactivitats d’aquest equip de govern. Cada persona, si fos possible, hauria de fer el seu propi repàs i posar el seu gra de sorra per acabar amb aquestes carnestoltes permanents. Crec que ja és hora de dir a aquestes persones que “s’acabat la festa”.

Ramon Solé.

Ex-director del Taller d’Ocupació.

Tour operators - Malgrat

Prepareu-vos malgratencs per la que molt aviat ens caurà sense haver-ho demanat i de la ma de nostra, cada cop més, molt il·lustríssima alcaldessa. Si de bones a primeres en el sarau organitzat pel rellançament de la indústria del sector turístic van insinuar que, aquest, aniria de turisme familiar i més endavant de turisme de qualitat, ara, aprofitant la presència de la Chacón al ministeri de la guerra sumat a les magnífiques afinitats ideològiques de la nostra alcaldessa amb ella, el que ens vindrà en un futur immediat serà ni més ni menys que turisme casernari directament importat de Madrid. La crème de la crème dels gloriosos ministeris nazionals. Ara entenem del tot per què es van petar l’escola de música de cal Arnau, necessitaven un edifici singular per vendre la imatge de poble de categoria a la capital del regne. Un edifici públic, pagat amb diners de tots, però al servei dels deliris de grandesa de la nostra alcaldessa. Primer l’ajuntament va convertir-se en una immobiliària però, en vista del cataclisme que han provocat amb el seu enginy, ara pretenen reconvertir-se en una empresa de “tour operators”. Qui sap si el proper pas, i prenent l’exemple de Mataró, serà el de destinar l’espai del futur i hipotètic auditori en un macro bordell, el més important d’Europa en nombre d'habitacions per a major glòria dels abnegats servidors del pobre poble de Malgrat.

 

Malgrat es promocionarà com a destinació turística entre els treballadors del Ministeri de Defensa

La iniciativa s'adreça al col•lectiu de més de 55 anys, unes 150.000 persones

TERESA MÁRQUEZ

Malgrat ha creat un paquet turístic concret adreçat al col•lectiu de persones de més de 55 anys que estan o han estat vinculades al Ministeri de Defensa. Es tracta d'una oferta de vacances que pretén captar nous sectors de clients fora de la temporada d'estiu i desestacionalitzar un sector que no passa pel millor moment. En la iniciativa hi participen hotelers locals, l'agència de viatges Iristour Vacances i el mateix Ajuntament, que dijous va aprovar la creació d'un nou ens públic de gestió turística.

Les converses mantingudes prèviament amb la direcció general de l'Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) per presentar la proposta van ser prou satisfactòries per tirar endavant una proposta feta a mida de les demandes que poden sorgir del col•lectiu de persones que treballen o han treballat al Ministeri de Defensa. Més de 150.000 persones repartides en diverses delegacions del territori peninsular que tindran accés al material de promoció com a destinació de vacances del municipi de l'Alt Maresme. L'alcaldessa de Malgrat i regidora de Turisme, Conxita Campoy (PSC), manté que la iniciativa és viable gràcies a la col•laboració de part de l'empresariat hoteler local «que ha entès que calen accions com aquesta per mantenir una oferta turística fora de la temporada tradicional de l'estiu». En aquest sentit, la promoció inicialment seria vàlida durant la temporada baixa d'aquest any i del 2011, tant la temporada baixa de primavera –de març a juny– com la de tardor –de setembre a novembre–. «El paquet turístic es planteja d'una setmana o vuit dies, inclou l'estada, les excursions i fins i tot una visita al consistori», planteja l'alcaldessa, que no descarta aplicar la mateixa fórmula a altres col•lectius d'administracions superiors.

Nou ens

El ple de l'Ajuntament de dijous va aprovar la creació d'un nou ens íntegrament de capital públic que gestionarà la promoció turística del municipi. Malgrat Turisme és una societat mercantil que s'instal•larà a l'edifici de Ca l'Arnau, l'antiga escola municipal de música, i tindrà un capital social inicial de 4.000 euros. Conxita Campoy va justificar els canvis que ha experimentat el nou organisme, que, en un principi, es va plantejar com un ens de capital mixt amb la participació econòmica del sector privat. «Necessitàvem un instrument àgil i executiu que ens permetés portar a terme accions concretes basades en la gestió de la destinació i en la promoció del municipi», apunta l'alcaldessa, que hi afegeix que la tria de la societat mercantil es basa en les recomanacions fetes pels experts. El sector privat hi participa com a membre dels òrgans de govern i col•laborarà en projectes concrets. «Els estatuts ja preveuen que en una fase posterior, quan ja hi hagi un nivell de desenvolupament suficient i una sòlida base de confiança, l'empresariat podria entrar en l'organisme i convertir-lo en mixt», assenyala Conxita Campoy.

L'aprovació del nou instrument de gestió turística va tenir el suport del govern del PSC i el PP. CiU i ERC hi van votar en contra i ICV-EUiA es va abstenir.

13.02.1010 – El Punt 

Rares avis malgratenques

Prepareu la cartera per que el futbol ens costarà molt més del que alguns imaginàvem i volíem. Ni el mateix responsable d’afers esportius, Mr. Viñolas, té la més remota idea del que gestiona ni de com justificar les aportacions municipals a les diverses entitats esportives. Uns tot i altres res sembla ser la sàvia opció escollida per aconseguir simplificar el ple descontrol dels ajuts municipals a la pràctica de l’esport. Amb aquest afany de control ha quedat ben clar el controlat descontrol que transmet aquest arbitrari mega-crak del ping-pong i.

Les delirants justificacions del sàvi Valentin , sens dubte i de lluny, la ment més preclara i privilegiada del nostre poble quan es dedica a rumiar, fent modificacions de qualsevol mena en qualsevol àmbit i amb el seu inquisitiu esguard de guàrdia civil, deixen absolutament clar que al poble ja som aproximadament 17.999 carallots integrals inguaribles que no ens assabentem de res i sort en tenim els malgratencs de comptar amb el seu altruista esforç i aportacions per avançar en direcció a la postmodernitat més lamentablement inquietant. Lloem al senyor!

 

Presumptes infractors habituals

Malgratenc, no passis més penes, pren exemple dels que en saben i fes com fan ells per estalviar temps, neguits i desplaçaments. No passa res si veus que l’únic espai d’aparcament lliure sigui el reservat especialment per discapacitats funcionals, que s’espavilin, com hem de fer tots els ciutadans capacitats funcionalment -pensa el nostre brillant servidor-. Amb el seu acurat exemple aquest extra-ordinari servidor del poble, immens ell, ens dona les claus de com hem d’entendre els demes ciutadans el civisme i la forma correcta de practicar-lo.

 

Són molt grans aquests membres de la secta PPOE. Practiquen el contrari del que prediquen amb total impunitat i sense ocasionar-se cap luxació d’esperit ja que compten amb la moral súper ètica de la seva líder, ungida ella de súper poders franquistes d’innegable eficàcia.

Quants diners s’ha estalviat aquest infractor multi-reincident, conegut per tot el poble, al llarg dels anys que porta a l’ajuntament amb la vergonyosa connivència implícita de la policia municipal?

Fa la policia municipal la seva feina amb professionalitat i rigor o per contra està sotmesa totalment a la servitud del partit que governa donant mostra d’un exquisit i lamentable sentit selectiu a l’hora de sancionar infractors de normatives? Nosaltres, cada dia que passa, tenim malauradament més certeses que dubtes al respecte.

Incompetència absoluta

Com bé sabeu, el Fons Estatal d'Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL) permet que l’ajuntament de Malgrat demani ajuts estatals per endegar projectes locals i destinar la quantitat de 395.621 del total dels 1.974.000 euros a despesa de caire social. El nostre magnífic ajuntament ha decidit sol·licitar acollir-se als ajuts amb els següents projectes:

Que cadascú en faci la valoració que cregui oportuna.

S'ha acabat la festa

Ja fa temps que ho dic Jo! Mare de Déu, Mare de Déu!

Fa temps que ho dic jo!

“Demagògia es pot considerar com un tipus pervers d’oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels demés utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'un anàlisis de la circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes”.

Aquí teniu una hora de la més genuïna pura i dura xerrameca, a càrrec de la “más mijor” en hores baixes amb ecos inclosos. I diem en hores baixes perquè no pot dissimular de cap de les maneres que d’aquí un any de nou es celebraran eleccions i, com és habitual, ara és hora d’iniciar realitzacions tangibles que demostrin als seus votants en particular i al poble en general la multitud d’abnegada feina que han realitzat aquesta tropa del PPOE en els quatre anys de mandat.

La primera gran reforma per encarar aquesta recta final ha estat fer neteja i situar al capdavant de la seva emissora “Ràdio-Caspa Malgrat” a un professional com cal, algú que no faci preguntes incòmodes  i que, sobretot, no surti del guió prèviament acordat i xerri quasi bé tant com la “más mijor” per emfatitzar les idees que els vulgars oïdors no copsaríem en la nostra ignorància. Cap explicació d’aquest canvi, perquè, a casa seva mana Ella i fa el que vol sense tenir que donar explicacions a ningú. On s’ha vist tenir que donar explicacions del que és teu -pensa-. Quina impertinència pretendre rebre explicacions al respecte.

Si fins ara teníem una emissora municipal amb caspa, molt ens temem que en aquesta nova etapa radiofònica tindrem una nova ràdio amb encara més caspa i que serà una autèntica farsa amb comparsa inclosa. Demagògia ecoica a tope!

Brams d’ase no arriben al cel...

...però, es fan sentir arreu cada cop que el fantasma que va comprar l’ajuntament per garantir mandat i poder alhora revaloritzar l’hortet particular de quatre propietaris espavilats, surt als mitjans, siguin els que siguin, impartint brams d’autocomplaença sobre les extraordinàries capacitats i virtuts d’una regidoria que no regeix res de res, absolutament innecessària, i de la que ningú sap quins són els seus resultats fefaents en ocupació, ni tots els partits de l’oposició junts han estat capaços de treure’n l’entrellat d’aquest misteri. El que sí sabem d'aquesta regidoria és que: per 22.000 euros l’any, més etèries assignacions que com tontets paguem els veïns del poble, un partit suposadament d’esquerres s’alia amb un altre d’extrema dreta sota l’aglutinant de dur la perversió del totxo i el ciment al poder al preu que sigui i que sigui el mateix poble qui ho pagui, i a sobre ho aplaudeixi. Tota aquesta estratègia elaborada en nom d’una praxis ètica immaculadament concebuda al palau municipal per la “más mijor” de l’Olimp.

Farà goig de veure com el futur ERO que l’ajuntament forçosament haurà d’afrontar d’aquí poc temps per no poder pagar la factura de tanta festassa i disbauxa municipal farà canviar de cara a tota la gent d’aquesta secta destructiva instal·lada temporalment en l’opulència de l’Olimp, allà on habiten els déus. Finalment seran mortals i se’ls hi hauran acabat els jijijis i els jajajas tant lamentablement habituals.

Exercici de pirotècnia consistorial

De magnífic exercici de pirotècnia consistorial cal qualificar l’aplegament, el passat diumenge, de centenars d’innocents nens acompanyats dels seus pares delerosos ells de veure jugar als seus fills el seu primer partit de futbol en les noves instal·lacions esportives municipals inaugurades sota l’auspici de l’ajuntament i acollint-se a la martingala del famós “Plan E” zapateril d’estímul a l’economia i a l’ocupació de, com tots sabem, espectacular i contrastat èxit arreu.

Els nens s’ho van passar d’allò més bé amb la cercavila de pallassos.

Moment dels parlaments oficials on podem veure com les autoritats no varen perdre el paper de les tres línies preparades expressament per glossar l’acte.

Ballaruga oficial de “Los pajaritos” a càrrec de les il·lustríssimes autoritats.

Cara que els hi va quedar a les il·lustríssimes quan l’encarregat general de la pirotècnia va comunicar-los que no tenia previst, a causa de la crisi, oferir cap vernissage de petit-sandwich per donar categoria a l’acte.