dimecres, 27 d’octubre del 2010

Nyaps documentats

Aquí tenim un clar exemple de la genialitat de dos dels grans artistes que poc a poc i sense pausa estan modelant Malgrat al seu estil, per qualificar-ho d'alguna manera. En la imatge veiem la rotonda anomenada de la habichuela con gancho situada al carrer Lleida-Canigó i la seva senyalització, que ens mostra com en són de genials els autors del projecte, comandat per l'inefable edil Valentín i què sense cap rubor han perpetrat en la suposada millora del barri. Imagineu-vos per un moment la de meravelles que aquest home podria aportar al poble de tenir dedicació exclusiva a la realització de projectes de millora.
La segona gran artista l'hem d'escoltar perquè la seva gran obra és intangible, s'ha d'escoltar per a poder ponderar la dimensió metafísica del seu profund missatge i obra. Obra poc coneguda, gens valorada i magníficament perpetrada per la insuperable Ana Vega que a cops de vara ha capeado i ha anat aprenent amb molt treball a tombar la balança, els misteris de la caixa de Pandora, a aixecar mercats amb costos molt curts i buenu!... moltes coses més que ens explica, cada cop que li foten un micro al davant, i que fa feredat d'escoltar de tanta inconnexa i grandiloqüent xerrameca.
Pobre poble de Malgrat, estem ben apanyats amb aquesta tropa de farsants.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Incivisme legitimat

Finalment ja són tres les aplicacions pràctiques d'us que s'han pogut documentar del majestàtic fanal instal·lat fa unes setmanes davant la porta de l'ajuntament per obra i gràcia dels okupes que bunkeritzadament i incívica l'habiten. Anem a veure quins són aquests tres usos:
El primer us com a barra d'evacuació urgent de la sala de plens en cas d'aldarulls provocats per l'alcaldessa en el cada cop més sovintejat proces de pèrdua de papers durant els plenaris.
El segon us com a antena amplificadora de senyal radiofònica d'aquesta “nova cosa” anomenada “Ona Malgrat 107.4” amb que sistemàticament ens lloen les excelses virtuts de les monumentals parides realitzades pels okupes de la Casa Gran.
I el tercer, i de moment últim us, com a punt de recolzament per gitacions vàries pels cívics ciutadans que fastiguejats per tanta barroeria municipal s'han begut el seu propi seny i no suporten per més temps de veure com els ben peixats i incívics okupes de la Casa Gran es permeten la llibertat de malmetre un edifici públic, amb 100 anys d'història i catalogat, amb la futurista i inconnexa perxa que hi han plantat amb l'excusa que algun imbècil l'havia inclòs en el projecte inicial i per tant ja no es pot retirar.
Viure per veure!!!

divendres, 22 d’octubre del 2010

l'Alcaldessa menteix impunement

Encuriosits per les afirmacions fetes per la Neus Serra en l'última entrevista de Ràdio Malgrat, minut 24'26'' de l'àudio, varem buscar el butlletí informatiu a la pàgina web de l'ajuntament i oh! sorpresa, ha desaparegut el contingut de la revista hi han deixat (excepcionalment) només la foto de portada. Una mostra més del grau de manipulació de la informació de que són capaços de dur a terme els membres de la secta destructiva PPOE.
Hem buscat la publicació en paper i us reproduïm la pàgina a que fa referència la Neus i on es poden constatar les perverses mentides que ara sosté l'alcaldessa de Malgrat sobre el cobriment de la riera en el seu tram de C. Passada-Plaça del carrer Riera i on es demostra amb tota claredat que menteix sense cap escrúpol ni càrrec de consciència i explícitament, a més, es fa constar que al anar descobert no permet donar aprofitament urbanístic a la zona. Deuen ser coses de la seva rigorosa ètica personal i que nosaltres, ciutadans subnormals, com insinua irònicament -i quina gràcia que fa- el seu gran pope Montilla, no som capaços de comprendre.


Mentre fullejàvem diversos exemplars del butlletí informatiu també hem trobat en el nº. 3 de març de 2006 aquest fragment on novament afirmen que el tram de Can Feliciano anirà descobert, contradient novament l'afirmació feta de que sempre han mantingut el seu cobriment. Res de nou, una mentida més de les moltes amb que aquesta gentola de socialistes i populars fonamenten la seva dictadura governamental.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

D'això en fa dos anys

No cal comentar l'imatge, ens parla per sí sola, tampoc cal que de nou demanem la dimissió de ningú, és en va, tots, però què tots els membres d'aquesta secta de les cucurbitàcies ja varen dimitir el mateix dia que varen prendre possessió del càrrec. Treballar per malgrat en qualsevol dels seus àmbits o fer-ho en funció de les seves inconfessables martingales? Aquesta és la qüestió.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

La nostra molt honorable castanyera

Montilla té por de debatre amb Artur Mas i s’inventa qualsevol excusa, com ara un debat en castellà, per tal d’evitar una humiliació severa i pública. Montilla és curt. Montilla és un analfabet. Montilla és un quinqui del baix, intens mosso de magatzem. Montilla és a la cultura el que els pastissets de la Pantera Rosa són a la reposteria selecta. Montilla té terror d’assitir a un debat amb Mas perquè sap que no sap res, que per no saber no sap ni parlar. Ni català ni castellà, ni francès ni anglès. Jo proposo que es facin 4 debats, un en cada llengua, perquè els catalans tenim dret a saber si el nostre futur president comprèn les llengües que es parlen al món i sap parlar-les. Montilla és un pobre desgraciat, un triler de molt curta volada, i la brutal bufetada que li espera el dia 28 de novembre serà de les que faran època. Pot ser perfectament que el PSC no arribi ni als 30 diputats. Montilla és un pobre home, un indocumentat, un indigent moral. No té ni principis ni cap sistema ètic, i l’única fita és mantenir-se al poder. La seva presidència ha estat un insult a Catalunya. El tripartit ha estat una humiliació pitjor fins i tot que el franquisme. Després de 7 anys de tripartit, un 25% de catalans ha dit en una enquesta que tant hi fa si dictadura o democràcia. És aquesta indiferència que ha provocat el pitjor govern que Catalunya ha tingut mai, aquesta distensió, aquesta desmoralització a partir de la qual res no es pot edificar. Montilla és un desgraciat i que hagi arribat a president diu molt poc dels catalans. Haurem de fer tota l’autocrítica que sigui necessària, perquè el que no potser és que, aquesta vergonya, haguem de tornar-la a passar.
Salvador Sostres. Divendres, 15 d'octubre de 2010

dijous, 14 d’octubre del 2010

SOS: Amb l'aigua al coll

Ja som importants. Fins i tot sortim per televisió. Si aneu al minut 31:24 podeu veure les imatges del vídeo de TV3

dilluns, 11 d’octubre del 2010

12 d'octubre. Dia de la Raza


 
El “Otrocidio”
 El 12 de octubre de 1492, el Capitalismo descubrió América. Cristóbal Colón, financiado por los reyes de España y los banqueros de Génova, trajo la novedad a las islas del mar Caribe. En su diario del Descubrimiento, el Almirante escribió 139 veces la palabra oro y 51 veces la palabra Dios o Nuestro Señor.Él no podía cansar los ojos de ver tanta lindeza en aquellas playas, y el 27 de noviembre profetizó: Tendrá toda la cristiandad negocio en ellas. Y en eso no se equivocó. Colón creyó que Haití era Japón y que Cuba era China, y creyó que los habitantes de China y Japón eran indios de la India; pero en eso no se equivocó.
Al cabo de cinco siglos de negocio de toda la cristiandad, ha sido aniquilada una tercera parte de las selvas americanas, está yerma mucha tierra que fue fértil y más de la mitad de la población come salteado. Los indios, víctimas del más gigantesco despojo de la historia universal, siguen sufriendo la usurpación de los últimos restos de sus tierras, y siguen condenados a la negación de su identidad diferente. Se les sigue prohibiendo vivir a su modo y manera, se les sigue negando el derecho de ser. Al principio, el saqueo y el otrocidio fueron ejecutados en nombre del Dios de los cielos. Ahora se cumplen en nombre del dios del Progreso.
Sin embargo, en esa identidad prohibida y despreciada fulguran todavía algunas claves de otra América posible.
América, ciega de racismo, no las ve.


"COLÓN"
Desafiando la furia de los vientos y el hambre de los monstruos devoradores de barcos, el almirante Cristóbal Colón se echó a la mar.
Él no descubrió América. Un siglo antes habían llegado los polinesios, cinco siglos antes habían llegado los vikingos, y trecientos siglos antes que todos habían llegado los más antiguos pobladores de estas tierras, a quienes Colón llamó indios, creyendo que había entrado al Oriente por la puerta de atrás.
Como no entendía lo que esos nativos decían, Colón creyó que no sabían hablar; y como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gente de razón.
Aunque murió convencido de que sus viajes lo habían llevado al Asia, Colón tuvo sus dudas. Las despejó en el segundo viaje. Cuando sus naves anclaron en una bahía de Cuba, a mediados de junio de 1494, el almirante dictó un acta estableciendo que estaba en China.

Dejó constancia de que sus tripulantes lo reconocían así; y a quien dijera lo contrario se le darían cien azotes, se le cobraría una pena de diez mil maravedíes y se le cortaría la lengua.
Al pie, firmaron los pocos marineros que sabían firmar.

Eduardo Galeano / Espejos (2008)


dijous, 7 d’octubre del 2010

De contrastada solvència


Memorable Ple municipal on es certifica que entre els sistemes emprats per la màfia i els que utilitzen els socialistes de Malgrat no hi ha cap diferència. Cap ni una.

1er.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 2 de setembre de 2010.
2on.-Sol·licitud de bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres que formula Esport i Salut Malgrat SL, en relació amb el complex esportiu que construeix a l’Av. Ragull i Vilaró, del que és concessionària.

3er.-Informe favorable al “Projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera (tram I) – actualitzat -, redactat per TADEC, SL.
4rt.- Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del c/Riera i el pont del c/ Passada.
5è.- Aprovar la revisió del “Pla municipal de prevenció d’incendis forestals de Malgrat de Mar 2010 – 2013”, redactat per l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.
6è.- Moció del GPM CiU per instar la millora de la imatge, enjardinament i entorn d’una de les principals entrades de Malgrat des la Nacional II per l’avinguda Costa Brava.
7è.- Moció del GPM d’ERC per destinar una partida pressupostària per dur a terme una redistribució de les dependències de la Casa Consistorial.
8è.- Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 2089 a la 2249 /2010.

9è.- Precs i preguntes
 

dimecres, 6 d’octubre del 2010

El PSC surt de l'armari



Estan molt nerviosos últimament, tant que a la que es descuiden posen tot el seu tarannà al descobert i es mostren tal i com realment són. La por, l'amenaça i la prepotència formen part del seu argumentari. I és que és molt difícil mantenir la calma amb la que els hi està caient per totes bandes i fer veure que controlen la situació i tenen arguments per defensar les seves anacròniques i numantines posicions ideològiques, per dir-ho d'alguna manera. Porten incrustat en el seu codi genètic, qui són, d'on venen, que cerquen i quins són els seus "democràtics" mitjans per assolir la perpetuació en els càrrecs que maliciosament ocupen. Aquestes són les conseqüències de donar poder polític a individus provinents de les més tèrboles clavegueres del franquisme camuflats de demòcrates de tota la vida.
Aquí a Malgrat, malauradament, en tenim una important mostra i catàleg d'aquesta tropa.
 

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Presumpte delinquència organitzada

El ple de l'Ajuntament celebra aquest dijous 7 d'octubre a les set del vespre la sessió ordinària d'aquest mes.

4rt.- Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del c/Riera i el pont del c/ Passada.  

dissabte, 2 d’octubre del 2010

El somni d'alguns il·lusos

Només cal veure'ls-hi les cares per comprovar que tots mengen bé, bo, calent i amb regularitat d'aquesta magna obra que Malgrat necessitava de fa molts anys. Vint anys ha trigat l'alcaldessa de Malgrat en aconseguir ser tinguda en compte per les altes instàncies i aconseguir una inversió de l'estat pel nostre territori. Una realització vital que finalment dona solució al problema del pont d'en Pixota, constantment tallat per inundació i què facilita l'accés al Pla de Grau, al Cap de la Tordera i a la zona de fàbriques de Malgrat.
Felicitem-nos-en tots, ara Malgrat ja no té passos a nivell, el que equival a dir que, per molt que en parlin, per molt que ens queixem, la via del tren quedarà més assentada que mai al lloc on es troba, partint el poble en dos i impossibilitant en el futur un front marítim sense interrupció, el somni d'alguns il·lusos. Ara ja no hi ha motiu per a fer l'anunciat, segons el Pla Urbanístic Metropolità, trasllat de la via del tren a l'interior del territori. Possiblement, i si els nostres descendents tenen sort, els malgratencs hauran d'esperar l'arribada del quart mil·lenni per poder viure de cara al mar. No ho sabem del cert, queda per confirmar, però no ens estranyaria gens que la nostra representant acabes el seu servil discurs en castellà amb un “arriba España!”, i és que tenir de soci de govern al PP, obliga, i obliga a molt.