...I dins les coves de can Palomeres
el més ancestral dels rats penats
penja tot un hivern i quan desperta
vola a Malgrat, vola a Malgrat.
No moriran més peixos a la Tordera
acabarà per sempre la foscor,
No moriran més peixos a la Tordera
tornaran els seus antics moradors...
Aquí tenim un fragment de cançó en que la nostra més humil servidora en afers municipals, fa una declaració de principis d'un dels objectius de futur dins el tema “Quatre camins a la Tordera” cantant a duo amb el seu col·lega i amic Valentí Agustí i que no tindria res de particular si no fos que la cançó la varen gravar fa prop de dotze anys, ha passat tot aquest temps i els peixos morts, com cada any, segueixen omplint el delta de la Tordera sense que cap dels dos, en altres temps, "progres polítics" hagin mogut un dit per evitar-ho, és més, amb les seves no actuacions han aconseguit que cada any sigui menor el nombre de peixos i l'estat del riu sigui dia a dia més lamentable. De fet no podem queixar-nos de res quan la principal aportació i única de la nostra servidora és el fragment aquest que us adjuntem i on es desentén de la Tordera i es centra en els rats penats, extraordinària aportació aquesta al corpus ideològic socialista internacional, això sí, feta amb una gràcia i elegància només comparable a la de la nostra molt admirada i alhora noble servidora Duquesa de Alba.
El fragment que podeu escoltar de 1,36 minuts sobre una durada total de 6,15 i que ens hem permès d'estalviar-vos per una qüestió de salut, repeteix 18 vegades, “No moriran més peixos a la Tordera” i un cop fins i tot s'atreveixen a dir “Mireu que està malalta la Tordera”. Sort tenim que els nostres servidors 12 anys enrere ja ho sabien això, no volem pensar en com estaria avui el riu si ho haguessin ignorat. Dotze anys de no fer res en pro del riu tret de cançons i romanços bé podríem anomenar-ho ben legítimament DEMAGÒGIA PEIXATERA, oi?
________
Fotografies extretes del blog: La Natura a la Baixa Tordera de Javier Romera.
5 comentaris:
quanta raó que tens Malgratot, la gent ja no creiem ambs els polítics pèrquè la majoria que en fan el seu modus-vivendi:
canten, parlen, discuteixen però.... que arreglen?
"segueixen morint peixos a la Tordera.
ni han de peixos?
Bon dia, jo soc la que vaig demanar la canço. Gràcies per trobar-la. La recordava molt bé. De fet, la recordo sovint quan veig aquests dos personatges instal.lats al poder des de fa tants anys, amb les seves llums -que les tenen- i les seves ombres- que també les tenen. personatges idolatrats injustament per la gent senzilla i confiada que es dediquen a predicar el que no creuen. Fa massa temps que ens deixem enganyar per gent com aquesta que han espatllat els pobles que governen fent creure als feligresos que és progrés, quan només es tracta de diners.Han convertit dos pobles del Maresme en parcs temàtics de ciment sense cap gràcia, sense cap tret singular.
Benvolguda anònima de les 10,56... i no t´oblidis del fantàstic eslogan de campanya a les primeres eleccions que es va presentar el personatge del poble veí: "Palafolls: encara es pot viure a pagés".
Que se n´ha fet avui, d´aquesta frase?
A pagés? No ho sabia això de l`eslògan, però bé´, més arguments. De pagesos cada dia en queden menys, i a Palafolls de camp i verd menys que mai. El proper invent del senyor alcalde és un centre comercial abominable. Temps al temps. Un petit racó més fet malbé.
Només demano que les persones pensin i raonin. No desespereu, encara, n'hi ha, potser són minoria, però, tot i així, és important, a éssers vius que pertanyen als animals racionals, com l'alcaldessa de Malgrat i l'alcalde de Palafolls, els dol, que encara hi hagi persones que pensin i raonin, els aniria molt bé que haguessin desaparegut, però, no, encara en queden, persones que recorden, que no es deixen manipular, que no es venen. Sr. i Sra. encara hi ha persones que no tenen preu, que no se'ls pot comprar, per tant, encara hi ha esperança.
Publica un comentari a l'entrada