Enhorabona Malgratots! Lo gaiter ja ha arribat.

És un immens plaer per nosaltres el fer-vos arribar la primera de les col·laboracions que el nostre malgratot insigne " Lo Gaiter de la Riera" ens ha trames com a inici de les entregues a les que, així ens ho ha quasi garantit, en seguiran d'altres. Aquesta primera aportació la teníem pendent de publicar des de el passat 22-01-08 però per motius tècnics totalment aliens a la nostra voluntat hem tingut que posposar-la fin avui. Jutgeu vosaltres mateixos perquè a nosaltres el seu punyent i elegant estil versificador ens ha deixat en un estat de perplexitat i adicció absolut, que ho fruïu com nosaltres hem fet i moltes gràcies "Lo Gaiter de la Riera" pel temps esmerçat en la millora de Malgrat.

La cosa és greu si no s´atura,
que ens fan pujar la temperatura
tots aquests malaveranys,
simptoma de malaltia que es cova,
més o menys durant quatre anys.

Aixó de TAPAR, en aquest poble és falera:
amb barret, la torreta,
amb formigó, la riera,
al Som-hi la boqueta,
i amb el jutjat, els de l´Albera
(és a dir, els de l´Arbreda,
dit d´una altra manera)

"-Tant que tapes, i de mi te n´oblides!"
s´exclama el pobre Nicolau,
aquell Sant i Patró nostre,
que en llur fornícula es mostra
i com a estatua, rau.

"-Tapeu-me els ulls amb una vena,
o ulleres fosques, siusplau!
Que aquesta font llampant,
mareja!
Tant de coloms, tufeja...
I d´humitat, la vara em cau!

Poseu-me taps a les orelles:
no vull sentir trompes, ni cornetes
de les bandes a la tardor.
No vull veure majorettes,
ni militars de via estreta,
encara que toquin el tambor!

Tot plegat és un calvari
que em provoca vomitera,
i us ho prendreu com un agravi,
si algun dia,
no m´aguanto la rojera.

Imagineu, per exemple:
el Consistori en comitiva
entrant al nostre temple,
-el dia del Pilar-
de bracet amb els civils,
per anar a combregar.

Avui, no du peineta
una servidora,
peró ben engalanada
llú pamela blanquejada.
I modelet -car- la concejala.

I el puja i baixa, que no s´atura!
Quin mareig! Quina cremura!
Avui ja no me´n puc estar!
I tot per avall, tot pel dret...
...adéusiau pamela, tricornis
i modelet!

Com diu La Trinca -si no m´erro-
quina por i quin canguelo:
segur que m´han filmat,
-aixó sí, ben d´amagat-
els munipes de Malgrat!

I com a vulgar delinqüent,
o com de l´arbreda, gamberro,
m´empaperarant de valent,
perquè diuen
-molt astuts-
que, vomitant hi erem
jo i els menuts.

Valgue´m Déu quanta incultura!
Que jo sóc màrtir, verge i sant!
I els vailets de la cistella,
els salví de la graella,
-si ho preferiu, de l´escudella-
un dia, al restaurant.

Ja ho veieu, sa servidora,
quin embolic monumental,
per no comprar-me ulleres
fosques,
-Raibans, no cal-.

I als que porten gorra plana,
és a dir el cap tapat,
porra, pistola i manilles:
no cerqueu urbanes guerrilles,
ni hostatges menors d´edat.

Que tot plegat és molt senzill,
més fàcil i certer:
veig, de totes les edats,
els que passen pel carrer,
els malgratencs emprenyats.

Com que estic encimbellat,
m´ho permet la meva altura:
no volem ni aquell qui dicta,
ni qui actúa amb mano dura.

I amb rodes de molí,
no ens fareu pas combregar,
primer: perquè son de mal païr,
segon: que ja ho diuen en castellà:

"dime de que presumes..",
que d´aixó no en tens ni gota!
Sincerament, no ens feu cap gràcia,
ni que ens balleu una jota,
quan brameu tots a la una
visca la democràcia!"


Lo Gaiter de la Riera