Vergonya, alcaldessa, vergonya!

Ens ha commogut de nou el saber al servei de qui està la nostra molt professional policia municipal, paraules textuals del regidor Valentin, quan es sol·licita el seu servei en la lluita contra els delictes mediambientals. Si l'espai públic urbà és responsabilitat de l'ajuntament, sembla ser que aquest concepte és una assignatura pendent per part de la regidoria de governació i els comandaments de la policia municipal. No arribem a entendre de què coi serveix dotar-nos d'una barraqueta de 3 milions d'euros per oferir-nos el nivell de serveis que ens ofereixen. Que la policia està al servei del ciutadà deu estar nomes en l'imaginari del poble i en els grans discursos de certs incompetents servidors municipals.

   

"Davant la troballa van informar immediatament a la policia local de Malgrat de Mar qui va dir que al dia següent “la brigada anirà a veure” Al matí següent al voltant de les 13 hores ningú de l’ajuntament havia fet acte de presència. Així, vam decidir trucar els Mossos d’Esquadra. Després de veure l’abocament, els agents van procedir a fer l’informe prescriptiu."

No té pèrdua l'article sencer de l'enllaç.

Catàstrofe i delicte ecològic municipal

Aquí tenim el resultat de la destrossa dels dos plataners, quasi centenaris, talats al carrer Ramon Turró i la imatge d'un dels cràpules pepoistes responsables directes d'aital despropòsit. Diuen que els arbres molestaven per la realització de l'obra, i els tallen ara quan l'obra ja està acabada, jejeje!. La soca la deuen voler deixar de decoració i que el poble recordi qui mana i qui legisla sobre viabilitat i armament ofensiu, es a dir, qui són els amos del poble i quines són les seves grans gestes de progrés i sostenibilitat. És ben clar que tant de verd com tenim els posa frenètics i han de prendre decisions per molt impopulars que siguin. És el progrés imbècils!, ciment és progrés i el verd evoca la selva, diuen, i es queden tant panxos. Aquesta gent són plenament ofensius en la doble accepció de la paraula.

Lamentable

artista1 1 m. i f. [LC] [AR] [PR] Persona que practica un art, especialment una de les belles arts. Mozart fou un gran artista.
1 2 m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que té per professió de cantar, tocar, dansar o representar obres de teatre, etc.
1 3 m. i f. [LC] Persona molt hàbil, llesta o eixerida. Ets un artista! Com has aconseguit que et convidin?

De lamentable qualifiquem que una ràdio pública, pagada amb diners de tots els malgratencs serveixi per promocionar una "artista" tal i com la qualifiquen i informen a la web municipal. Aquesta senyora podrà tenir molts mèrits, però confondre prostitució amb art ens dispara totes les alarmes sobre la línia programàtica i de servei públic de Radio Malgrat i els seus irresponsables gestors. Aquest cop en Creus s'ha passat de frenada diversos pobles.
Com que no varem puge escoltar-lo algú podria fer-nos un resum del tant interessant programa?

Fotografies extretes de: Jenny One Vs. Toto Garcia - Porno En Benidorm - Pornoaburrirse Xxx

Levitan tant com volen...

Els optimistes de mena

De primer ells solets creen els problemes i després diuen tenir i poguer realitzar les solucions a uns problemes que no ens feien cap falta, que no volíem però que mentre tant i, amb el pas del temps de fidel aliat, els hi ha permès perpetuar-se en el càrrec municipal foten-se les seves pròpies medalles a la ignorància, a la incompetència, a la poca vergonya i a la barra més gratuïta i transparent. Estem parlant, com bé heu intuït, dels auto anomenats socialistes i alhora neo lerrouxistes espanyols, una epidèmia destructiva de teixit social d'allò més eficaç. Cal jubilar-los d'una vegada per totes. El dia 9 de març podem fer-ho, endavant!

A l'infern hi manca gent!

Aquesta gent, guiada altre cop per la seva santa Conxita de la barra daurada, amb el seu lamentable alt grau de perversitat i que amb afany malaltís s'ha dedicat anys i anys a la destrucció sistemàtica de tot el que ens dotava d'unes senyes d'identitat local pròpia, després d'aconseguir el perfecte esmicolament de Santa Rita, la fàbrica de l'aigua, el sindicat, Torre del Castell, Pla de Grau, rieres,... Ara en aquesta postal podem veure el que també han estat capaços de trinxar amb la permanent persistència amb que han actuat en el que queda de la torre de la vídua Sala. De totes aquestes pintures no en queda res, volem dir res de res, l'aplaçament constant de la intervenció per part de l'ajuntament, aliada amb els fenòmens atmosfèrics dels últims dos anys, ha fet possible que novament aquesta colla de bergants incompetents i insensibilitzats ciutadans que diuen governar pel poble ens hagin fet perdre, a tot el poble, una part més del nostre ja molt migrat patrimoni local. Quina gran sensibilitat que ens han demostrat novament en la consecució dels seus prioritaris i nobles objectius de dotar al poble de Malgrat d'unes senyes d'identitat que és limiten a arrebossar el poble de gris ciment amb algunes capes de pintura color merda d'oca com a senyals identitaries i de modernitat més avantguardista.
I ves per on, com que son fidels creients en els seus sagrats dogmes privats, a sobre pretenen anar al cel!

Gran Circ Municipal (II)

Pautes, contrapautes i reconytrapautes d'un viatge a la nebulosa de cranc
La dura realitat del polític professional; motivacions, objectius, protocols, dinars, sopars, esmorzars, més menjars, lavabos, xapurrejats idiomàtics, eixida amb nocturnitat per l'eixida consistorial, caos informatiu, comèdia, cansament, satisfacció institucional, dietes, transparències-opacitats, sospites, claretats-foscors, Moha. Sahib, Consol Prados, Al Kalifi-Kalifi, màfies locals-internacionals, governadors, ministres, platós, teatre, competències, vols de baix cost, al·lucinacions, afanys electoralistes, comèdia, postals, FITUR, grimes varies, ai senyors!, Sant Benet, Diputació, urbanisme, que maques!!!... I tot pel mòdic preu de: 148x4+30+80=703euros + les tasses obligatòries corresponents que poden fàcilment arribar, si cal, a 20.000 euros de l'ala dels bocabadats ciutadans malgratencs que escolten embadalits els contes narrats per boca de la seva Sharezade local, sense piular quasi, emocionats i esmaperduts per les portentoses realitats consistorials. Estem parlant del PPOE, que quedi clar, i estem al·lucinats de tanta disbauxa municipal a tant baix cost oficial, com si diguéssim!

Seria fantàstic si algú pogués fer-nos arribar el vídeo de la TV marroquina amb l'entrevista a Ella, la dona, nosaltres li restaríem eternament agraïts en nom d'Alà i tota la seva família!

Gran Circ Municipal (I)

Visca la incultura!, diuen des del reajuntament

Com va quedar clar ahir en el Ple municipal, aquesta gent del PPOE no volen cultura, tenen al·lèrgia a la cultura, els espanta la idea que a Malgrat una part àmplia dels seus ciutadans demani la creació d'un Consell Municipal de Cultura amb l'objectiu de parlar obertament i coordinar el conjunt de temàtiques folklòriques, educatives, esportives, associatives, etnogràfiques, patrimonials, etc., que conformen l'enorme ventall que podem interpretat com a realitat cultural del nostre poble. És realment curiós adonar-se que davant la paraula cultura a aquesta gent se'ls hi disparin totes les alarmes i amb una gran demostració del nivell cultural que tenen, sobretot per part d'un dels membres de l'equip de govern, siguin capaços d'afirmar, després de lluir-se amb els seus demagògics arguments plantejats, amb un “nosaltres votarem no al Consell de Cultura”. Sense cap mena de dubte, ens volen enzes i llondros, dropos integrals és com ens veuen ells i tal com voldrien també a tota la ciutadania, saben que augmentant el nivell cultural del poble acabarà amb la presencia de tota aquesta gentussa que actualment ocupa els llocs de responsabilitats municipals i pels quals n'estan plena i documentadament incapacitats.
Aquesta gent, tota ella, més que falta de pautes, com diu la Vega, el que els manca és vergonya per no adonar-se del patètic espectacle que transmeten cada cop que la seva sòcia de govern, determinant per tenir la majoria, obre la boca per cagar-la novament, això ja sembla un eslàlom de cagarades. I així ens va als malgratots-tots en aquest llarg viatge d'incultura municipal superlativa i vergonyant.

I el seguici va seguint
darrera l'autoritat!

1er. Premi Genuïna garrofa malgratenca 2007

Molt ens temem que el nyap iniciat encara no ha finalitzat, poden millorar l'execrable castellicidi comes amb una capa de color d'allò més inadequat, tenen nivell per fer-ho, algú gosa posar-ho en dubte?

Nosaltres, el jurat de malgratots, ja ens avancem al resultat final de la parida, tot i que inacabada, i li atorguem el merescut i prestigiós primer premi del concurs: “Genuïna garrofa malgratenca 2007” dotat amb una magnífica cofa de garrofes tamany XXL per anar fent. Us pensàveu que el premi quedaria desert, doncs no! S'ho han currat a pols. Fan el que poden i...

Avis: si tenen pensat seguir millorant el barri del Castell amb aquest nivell de resultats, fora convenient que anessin encarregant una vitrina ben grossa per exposar tots els trofeus que de segur i per mèrits propis aconseguiran.

Trasplantament urgent

Calia tanta inversió en “art” serialitzat per donar tant poca informació als usuaris d'un parc? Un producte tant estèticament reprovable i funcionalment ineficaç com aquest, no mereix cap altre ubicació que la quincalleria de Malgrat. Senyors de la Casa Gran, esmenar és de savis i no fer-ho de babaus. Els que som malgratots, reclamem el trasplantament immediat d'aquestes sis andròmines espanta criatures al peu dels contenidors de la quincalleria municipal, lloc on, de segur, milloraran l'entorn, informaran amb propietat i justificaran una inversió feta que, assenyadament, podem qualificar d'espifiada monumental.

Quina gran oportunitat per establir models al poble de feina ben feta, som-hi?

Per un Malgrat sostenible, Ajuntament, cal reciclar ja, tu pots fer-ho! i amb el teu exemple tots hi sortim guanyant.

De cabres, seguicis i totxos

Sense comentaris.

De patrimonis i barres

Avui l'arqueòleg Sr. Antonio Caballé del Servei d'Arqueologia, depenent de la Direcció General del Patrimoni del Departament de Cultura, té previst visitar la xarxa hidràulica del sector Can Feliciano a efectes de realitzar un informe sobre l'antic rec de molí aparegut a l'arbreda els dies de la tala d'arbres.

Nosaltres els que som malgratots escamats amb el tema patrimonial i de recerca arqueològica, voldríem, des de aquí, demanar-li al Sr. Caballé si podria aprofitar el seu desplaçament per donar un cop d'ull a l'assentament Romà de Santa Rita o el que en queda d'ell i si dona temps, també fora convenient de fer una visita ràpida a la torre del Castell per constatar el tractament que les nostres autoritats locals donen al tema patrimonial. Mentre tant, ens mantenim a l'espera del seu dictamen, sabent d'antuvi que encara que el dictamen fos vinculant, les nostres autoritats faran el que voldran.

Medi ambient i Obra pública conjuntant esforços.

http://www.elpais.com

Vet aquí el resultat que s'obté quan els responsables de Medi ambient (Sra. Mérida) i d'Obra pública (Sr. Viñolas) treballant coordinadament i sumant heroics esforços aconsegueixen per mèrits propis: Convertir les seves actuacions en la riota del país, no nomes del d'aquí, sinó també dels de més enllà.

Aquests SERVIDORS elegits per sufragi universal i que tenen el deure de vetllar pels temes medi ambientals i d'obra pública del municipi, saben realment quina feina fan?, algú els hi ha explicat a que han de dedicar el seu temps d'oci, no ja el de treball que clarament ignoren, en vista dels lamentables resultats que de les seves no actuacions se'n deriven?

Sra. Mérida, en la seva condició de llicenciada vostè ha de saber que els arbres per viure necessiten aigua, oi!, o el dia que ho van explicar a classe va fer campana? Sr. Viñolas, no fem prou tenint un responsable d'obra pública que no s'apropi per l'obra, cal que desplegui els braços i faci un seguiment del que fan o deixen de fer els que estan sota la seva supervisió, sap?

No nomes els malgratots els hi agrairíem un esforç en els deures derivats dels seus càrrecs sinó que en vista dels pocs vestigis de naturalesa que queden al poble, molts d'ells en fase agònica, voldríem suggerir-li's, donada l'emergència del cas, la creació d'una BAF (brigada d'auxilis forestals) -ja no ve d'una brigada- per preservar el poc que malauradament ens queda ja de forestal. També fora convenient de fer un agermanament, aquest sí, molt proper, -poca despesa pública representaria- amb la Fageda d'en Jordà a la bonica i verda ciutat d'Olot on de segur quedarien contaminats de verd i de per vida, vostès i tot el seguici, i el poble tot hi sortiria guanyant. Oblidin Seynod, Moguer, Val d'Arno i Cárdenas que només m'ermen l'erari públic tant generosament gestionat pel seu partit.

Senyors meus, els arbres de Malgrat estan tristos i vostès no ho veuen, els malgratots estem tristos i vostès no ho veuen, la seva feina és un nyap i vostès no ho veuen. Els euros a fi de mes, aquests sí que els veuen, oi? És ben curiosa aquesta seva patologia política!