Teniu que disculpar-nos però 200 minuts de Ple municipal fan de difícil gestió la seva lenta digestió per els esperits, com el nostre, no donats a l'astracanada governativa i és per aquest motiu que ens havíem deixat per penjar aquest últim fragment en la línia dels anteriors i igualment de sucós pels seguidors de la ja clàssica teràpia del riure del malgratot. Aquí, com escoltareu, el comú denominador del fragment és aquesta repetida lletania que en un atac de lucidesa la nostra preclara alcaldessa ens situa a on estem i a on volen estar per ser conseqüents amb el seu vergonyós tarannà Pepoista recalcitrant, no per que si trobin a gust i bé, no, sinó per que com perfectament sintetitza la nostra Santa: "Som els que som i tenim el que tenim!". Saviesa sincrètica aquesta de nivell superlatiu.Que vagi de gust l'audició d'aquest fragment del nostre lamentable "berenjenal" monocipal!
2 comentaris:
em quedo amb l'última frase de la senyora mèrida:
" a vara, no sé..."
" no és tan difícil..."
" crec"
no se, això és de acudit virtual dolen,semble mantida que sigui el nostre ajuntament.
Publica un comentari a l'entrada