Hem cregut oportú alleugerir-vos el “línia directa amb l'alcaldessa” i fer possible entendre-ho tot en 4 minuts en lloc dels 40 que poden escoltar els valents malgratots que ho desitgin i estiguin preparats per pair-ho.
I és queden tant amples!!!
A la vora de la mar
van rient les cases blanques...
L'amor passa, I xiscla el vent
rossolant les arrecades...
Ai, poble emblanquinat¡
Ai, Malgrat, vila estimada!
(Lluis Garriga)
Cuando eras solo Malgrat
eras una villa hermosa,
con una labra preciosa
desde tu monte a tu mar.
Pero vino a suceder,
que la suerte cambió
cuando el turismo llegó
y el sol se empezó a vender.
Llevada por la ambición,
el alma del mercader
hizo su "Agosto" a placer
vendiendo rayos de sol.
Los fabricantes fulleros,
(y los alcaldes barrueros)
al encontrar mejor fijo
que el estraperlo de hilo,
se metieron a hoteleros.
Fué un turismo sin riqueza,
de baja escala social,
de "souvenirs" de a reál
de aguardiente y cerveza.
Sin concierto ni recato,
a manera de cuarteles
fueron floreciendo hoteles
para el turismo barato.
Y el ayuntamiento aquel,
mas que ayuntamiento era (y es),
visto de cualquier manera
una casa de burdel.
Allí todo se aprobaba,
ya fuera tuerto o derecho,
a todo se "echaba pecho"
cuando el dinero sonaba (y suena).
Camisa azul y sotana
figuraban en la lista,
sin Ridruejos idealistas,
!con belitres de peana!
Picaros y oportunistas (siguen ahí)
y curas arrepentidos (sigen ahí)
estaban allí metidos
haciendo gorda la vista.
Y hablando de vista gorda
y de "ciertos" rumores,
de escandalosos amores
de maculosa deshonrra.
Y aquellos santos "varones"
de misa y de comunión,
que aquél adúltero amor
nunca les causó rubores.
Y todo así fué creciendo
sin concierto y sin razón,
sin moral ni amor a Dios
fué el comercio floreciendo.
Malgrat, que a cambio "de Mar",
perdiste el alma del "Ser"
y aquel humilde placer
de ser Villa y nada mas.
Eras una Villa noble
con labradores ufanos,
pescadores y artesanos,
gente rica y gente pobre.
Cuando algún hijo moría,
iban todos con amor,
a compartir el dolor
pues todos se conocían.
¿Que se hizo de tu cantar?
¿Tus sardanas que se hicieron?
Se siente aquí forastero
el mismo San Nicolás.
Ya no es tu nombre el que era
ni tus calles como antes
con lunas y con romances
con sardanas y verbena.
Te llaman Malgrat de Mar,
y ya no eres Villa hermosa,
ni tu labra es ya preciosa
al dejar de ser Malgrat.
Pedro - 1968
4 comentaris:
això és el que se'n diu un gran governant !!!!
Tothom reconeix que els grans governants, els que marquen època, els que senyalen un abans i un després, són aquells que tenen "el país al cap" --en aquest cas "el poble al cap". Qui pot dubtar que ella li té, tot, complet, sencer.
és clar que ella li té una mica embolicat, confós, nuat, empastifat...fins al punt que a una trama urbana que des d'antic es caracteritza per basar-se estrictament en una xarxa rectilínia, de carrers que es creuen ortogonalment, la sra. alcaldessa li preveu un esquema de circul·lació RADIAL
jajajaja, i tant de bon humor que està ella...
Gran nivell per una peixatera, però per una alcaldessa, no sé, no sé si és tolerable tanta ignorància i a sobre fer-ne ostentació sense, pel que es veu, cap problema d'auto estima, fent el ridícul a l'engròs, sense xarxa, amb el cap ben alt, amb dos... Grandiós moment el que comunica al poble de Malgrat per ràdio i d'amagatotis del tot, que tindrà que passar un altre estiu sense accés a la platja per la seva nul·la gestió, per la falta de planificació, és a dir, per la seva incomparable i portentosa incompetència en les gestions més elementals.
El trenet?????? ein? RENFE???
VERGONYA majúscula la que se'n desprèn del document sonor.
he escoltat que diu?
quan arribis al carrer dels padres tindràs que girar pel carrer nou.
només puc dir:
olé, olé, ole, olé, oleeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Ara no tan sols tindrem una currua de cotxes per davant el col.legi Montserrat i per davant el col.legi Fonlladosa, ara també per davant el col.legi Chanel
més de 1 miler d'alumnes esquivant els cotxes.
Si, senyora, aixó es pensar amb el cap i el cor.
El que té la pita chumba, és que verdeja molt i amb la fòbia que aquesta dona li té al verd, no en quedarà cap en tot el poble per verdes, intrusives i mores descregudes.
Publica un comentari a l'entrada