Hem observat que a diferencia d'altres eleccions, a Malgrat de Mar, el PSC ha col·locat mitja dotzena mal comptada de cartells per engrescar a la gent a votar la seva opció. Els pobles veïns, a diferència del nostre, van farcits del famós cartell vermell dimonitzant als líders europeus i espanyols de la dreta més rància i casposa. Els socalistes de Malgrat no poden fer-ho, no fos cas que s'indisposessin amb la seva aliada de govern i es quedessin sense realitzar els grans projectes que pretenen endosar-nos amb traidoria els propers mesos. Camuflen els seus orígens reals, el seu tarannà antisocial i pretenen amagar el fort ferum espanyolista i mafiós que han escollit per perfumar-se. Creuen realment que poden engalipar a algú més, o més ben dit, queda algú que cregui que hi ha alguna diferència entre PSC i PP???
12 comentaris:
Si, si, pocs cartells i ben vigilats, just a davant de les casernes de la guàrdia pretoriana, amb la camara de video grabant tot el que passa al carrer de la riera... no fos cas que algu es passi...
i semblen dues mosquetes mortes. ¿El PP ha penjat algun cartell?
per no tenir, no te ni cartell,je todo por la pasta.levanta la mano, si wana.
lerdo, "messos" o mesos?
sembla mentida que vulguis donar lliçons...
Antisemitismo
Suele ser habitual aseverar que en España no hay antisemitismo. Según esa afirmación repetida hasta la saciedad, en nuestra nación – que expulsó a los judíos hace cinco siglos – el antisemitismo no existe por definición y, como mucho, se producirían algunas manifestaciones de anti-sionismo, bienintencionadas eso sí, porque arrancan de un desinteresado deseo de defender al oprimido pueblo palestino.
No dudo de que habrá gente que se creerá esos asertos, pero tengo la absoluta convicción de que no se corresponden, por desgracia, con la realidad. Permítaseme relatar, en apoyo de mi tesis, lo que sucedió hace unos días en una de las universidades de Madrid. Uno de los profesores decidió organizar una mesa redonda que analizara la existencia o no de antisemitismo en España. El día del acto, los invitados llegaron a la facultad para encontrarse con una gigantesca bandera de Palestina en la entrada, flanqueada por un pasquín en el que se acusaba a Esteban Ibarra, el presidente del Movimiento contra la intolerancia, de “fascista” y a Jacobo Israel de “adicto a la usura”. Dejo a juicio del lector si el conectar con la usura a un judío por que sí es o no una muestra flagrante de antisemitismo. Sí deseo indicar que los componentes de la mesa redonda tuvieron que cruzar los pasillos de la facultad entre los gritos de una turba de progres que uniformados de la manera tradicional, es decir, pañoleta palestina, ropa desaliñada y aspecto guarro, los increpó de “fascistas” y “judíos”. Esteban Ibarra no dudó entonces en enfrentarse con aquellos niñatos para preguntarles dónde estaban ellos cuando él estaba encarcelado por pertenecer a la oposición a Franco y es que si algo de lo que nadie podrá jamás acusar a Ibarra es de ser un nazi o un fascista. Nadie salvo esos mocosos que viven en el seno de una izquierda como la que parió al socialista Mussolini, inventor del fascismo. La mesa redonda transcurrió relativamente bien, es decir, los reventadores del acto sólo gritaron ocasionalmente. Sin embargo, al concluir las exposiciones, el turno de preguntas se transformó en un acto propio de la Inquisición en el curso del cual – con el apoyo ocasional de alguno de los docentes de la universidad – los asistentes se permitieron, por ejemplo, interrogar sobre su vida privada a Jacob Israel para saber si, efectivamente, era un empresario, circunstancia que, seguramente, hubiera dejado de manifiesto que, como todo judío, no pasaba de ser una rata interesada única y exclusivamente por el dinero. El episodio en su conjunto resultó tan bochornoso que el profesor que lo había organizado solicitó al decanato una condena de lo acontecido. No lo consiguió. Imagino que muchos consideraran que se trata de un hecho puntual. No es así. Es un botón de muestra de cómo la universidad – a la que ha renunciado la derecha – se ha convertido en uno de los bunkers del antisemitismo, un antisemitismo mucho más arraigado en España de lo que parece. Por que no se trata sólo de episodios como el relatado. Ese antisemitismo se percibe en los blogs donde hay gente que habla de los asesinatos rituales cometidos por judíos - ¡después del Vaticano II! – o en las poblaciones donde sigue celebrándose algún festejo denominado “matar judíos”. No es para estar orgullosos. Es, más bien, para que, mientras siga sucediendo, se nos caiga colectivamente la cara de vergüenza.
del blog de César Vidal
Ves muchas diferencias entre ellos y vosotros?
Parece que el fanatismo, la falta de respeto y sobretodo la falta de tolerancia no distingue el lugar de dónde uno procede, el insulto fácil esta claro que es lo más democrático.
podrias aclararme algo? que distáncia existe entre los que nos perdonais la vida desde el blog referido y los que lo haceis supuestamente desde OTROS postulados, porque no acabo de ver la diferencia. Estimado anonima espero que puedas arrojar algo de luz
Ves algua difere
"lerdo, "messos" o mesos?
sembla mentida que vulguis donar lliçons..."
Mercès per la correcció i també per l'erudita, encara que fallida, aportació al lèxic català del mot "lerdo" i que qualifica perfectament, creiem, a l'emissor del missatge.
Dir-te també que nosaltres no pretenem donar lliçons de res ni a ningú, només cerquem aprendre i entendre, fallidament per desgracia, dels que amb persistent contumàcia pretenen alliçonar al poble sobre les seves conveniències sense escoltar la clara voluntat del poble sobre els diversos temes que enfoquem.
Gràcies per llegir-nos.
"Mesos" no és l'única errada que trobem en aquest text, n'hi ha d'altres: diferència, orígens, mafiós,... jo ja estic acostumada a les faltes d'ortografia en aquest bloc. Per no parlar de la pèssima redacció... com es nota que sou de ciències.
Touche de nou i agraïts per les esmenes, esperem que ara definitivament el text s'hagi convertit en quelcom intel.ligible.
Sóc lector ocasional del Malgratot i també, em considero admirador i defensor del poble jueu.
Penso que l´esterotip que s´ha forjat d´aquest poble -de déspotes inhumans- supera amb escreix els episodis puntuals que es puguin produir puntualment.
Nosaltres, com a catalans, coneixem molt bé i en la própia carn què és ser objecte de llegendes negres i subjecte de les mentides més insidioses.
Ens mirem perplexos com la nostra condició de victimes de genocidi, es tergiversada per qui ens vol desapareguts i ens proclamen agressors dels nostres botxins.
Un dels individus més aficionats a aquest veritable capgirament de la realitat, és el tal César Vidal, historiador revisionista, panfletari radiofonista i catalanófob, expert en fer quadrar la història segons la seva voluntat. La seva realitat falangista.
Els insults i expressions més sectàries i genocides surten de la boca d´aquest personatge, així com les barbaritats científiques més exacrables, destinades a rentar el cervell dels incondicionals espanyols que l´escolten.
Ell i els seus escolanets son els que proclamen que Franco no va ser el culpable del cop d´estat del 36.
Segons aquests fenòmens de la ciència històrica, el culpable va ser Lluis Companys a l´any 34.
Aquest personatge, a Alemanya estaria tancat a la presó per revisionista.
Penso que amb aquesta persona, els jueus tenen un mal amic per a la seva causa.
És un mal model per a res, com no sigui com a model de crispació que segueix exactament les tècniques de pre-genocidi que van utilitzar els Hutus contra els Tutsis i els serbis contra els bosnians.
A mi no em comparis amb Israel,bé, almenys amb les seves autoritats,les persones com arreu n'hi ha de totes classes.Els catalans no em boicotejat a cap estat de manera permanent i continuada.César Vidal personantge "entrenyable" ja sabem de quina corda va i no hi ha dubte que aposta pel què aposta i les autoritats israelites sembla que no el defrauden amb la seva manera de pensar,tu diràs doncs,per tan no comparis els catalans amb la barbàrie de les autoritats israelites.
Anònim de les 21:25
Si no hi saps veure el paral.lelisme entre el poble jueu i el català.. doncs hi deu haver algun problema.
Els israelians tenen per veins i dintre casa seva, uns senyors que al punt segon de la seva declarció de principis diu que la seva raó d´existir és la destrucció física (per la mateixa via que els nazis) del poble d´Israel.
A tu qu`et sembla? estaran amb els braços plegats?
No et sona aixó a excatament el mateix que desitgen els nostres veins?
És necessari contrastar les informacions..siusplau.. no et quedis només amb les que venen de fonts pro palestines. És fàcil avui, poder contrastar les informacions.
I no estic defensant aferrissadament israel.. perquè fan veritables bestieses i inhumanitats.. peró em reventa aquesta simplicitat d´anàlisi: uns son els bons i els altres els dolents. No.no.
I per cert.. qui ho diu que les "autoritats" israelianes no defrauden al perillós César Vidal? Ell té quatre arreplegats que li fan costat allí i para de comptar.
Que a mi no em comparis!!a veure si ara ha de venir un tercer a dir-me a qui m'assemblo com a català.Si tu t'identifiques de conya,jo no.
Publica un comentari a l'entrada