dimarts, 16 de juny del 2009

Moralina pepoeista


La patètica ètica de les nostres més altes autoritats queda de nou perfectament evidenciada en el fragment-resum del passat Ple i que us oferim la possibilitat de tornar a escoltar en format breu per tornar a fruir de les trepidants emocions que es donaren. Quan una persona elegida pel poble per a gestionar els seus afers municipals es nega a respondre reiteradament a les preguntes que li són formulades i que tracten, nomes, d'obtenir transparència i resposta a la seva gestió, deixa entreveure que l'assumpte en qüestió l'incomoda i amaga quelcom d'inconfessable amb el seu silenci. Cada cop els silencis per resposta són més habituals als plens, recordem els reiterats “no li penso contestar” a les preguntes fetes per Ramon Solé en els últims plens, cada cop sovintegen més i s'encomanen a la resta de regidors que queden d'aquesta manera perfectament identificats com a indignes servidors públics i consumidors compulsius, encara que ho neguin, d'un potent i grotesc estupefaent anomenat moralina pepoeista. La perversió de la democràcia i la victòria de la barra, vaja!, i avall que fa baixada.

Una casa no fa un carrer,
un carrer no fa una ciutat,
un arbre no fa un espai verd,
un espai verd.

Raimon. Qui pregunta ja respon


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Les no respostes a Ramon Solé són totalment inacceptables en democràcia, més encara quan s'ha demostrat, via judicial, que tenia raó.

Ara, la culpa també és de tots els que al Ple no vam insistir en les preguntes que Ramon feia. Si haguessim fet aixó potser el ple hagués durat deu hores, peró per pura vergonya haurien acabat contestant (o potser així tampoc?)

Anònim ha dit...

Aquest últim que intervé, podem saber qui és?¿ Ho dic per donar-li suport a la proposta que ha fet.