En els últims anys, la festa de Sant Joan està vivint, especialment a les grans ciutats, un procés de domesticació que amenaça la continuïtat de les fogueres com a element central de la celebració. En cada nova edició l'administració local posa més traves a la construcció espontània de fogueres al carrer. En nom de la seguretat (riscos personals, perill d'incendi, destrosses en el mobiliari urbà) i de la comoditat (carrers tallats, sorolls molestos, fum) cada vegada cal demanar més permisos per tal de fer la petita foguera de barri, de plaça, de cantonada, feta amb la participació de tots els veïns. D'aquesta manera s'està acabant amb un espai tradicionalment obert, de socialització, festeig, diversió comuna i responsabilitats compartides, i cedint el protagonisme a macro-revetlles de consum massiu en grans espais privats, que converteixen la festa de Sant Joan en un negoci de discoteca més.Contra la cultura de l'espectador que té el sofà, la passivitat i el consum com a paradigmes, us proposem cremar el tedi, sortir al carrer, córrer, saltar, vibrar, suar, emocionar-se i ballar al voltant d'una bona foguera.
3 comentaris:
estaria bé fer esment sobre el que va fer la regidora Aubanell quan va rebutjar el text presentat per uns ciutadans de Malgrat on s'explicava pels turistes que significava la diada de sant Joan
I que és el que aquesta dona tant culta va fer?
pots comptar, fer servir les tisores. És el que acostuma a fer aquesta comissària política en tot el que fa. La típica persona que no predica amb l'exemple, que parla de llibertat i exerceix el control politic en tot. Restes d'un comunisme mal entés, suposo que s'ha hagut de convertir a socialisme per raons óbvies.
Publica un comentari a l'entrada