Finalment i en un atac de rebequeria producte, sens dubte, de l’experiència que dóna la permanència d’anys i panys en el poder municipal, el nostre govern local, comandat per la nostra entranyable alcaldessa, en una meditada decisió, ha decidit que aquest any en lloc de desitjar-nos bones festes als ciutadans, ens desitja a tots que ens donin directament pel sac i espavila que fa pujada.
Mireu si ens va agradar la felicitació de l’any passat de la nostra egrègia poetessa local, -alcaldessa a contracor i a ratets perduts- i els seus desitjos de pau, concòrdia i felicitat que aquest any ens sentim orfes i desemparats. El Nadal sense el seu tradicional missatge no és el mateix, ara ens sentim abandonats per la nostra màxima autoritat i desatesos en les nostres més bàsiques necessitats de moixaines intel·lectuals. D’on hem de treure sentit ètic i moral, tant necessaris per enfrontar-nos al dia a dia quotidià si les nostres autoritats no ens fan arribar aquestes vitals dosis de valors cívics?
Totes les webs municipals de les poblacions veïnes respiren aires festius i nadalencs, menys el nostre. És per aquest motiu i a efectes de donar consol a tanta aflicció, causada per aquesta remarcable absència, que hem recuperat el poema de l’any passat per pal·liar, en el possible, aquest gran greuge d’impossible reparació i d’incalculable repercussió ciutadana.
Si no coneixes la terra que trepitges,
O no saps calcular la cota en la qual et trobes,
Si veus que la boira o la rosada t’enganya la visió,
Si no tens ningú que et guiï o aconselli,
No tens cap brúixola que et pugui indicar el nord,
T’envaeix la por, et sents perdut, angoixat, desorientat,
Si et mous no saps quin ensurt pots trobar...
No saps si al davant s’hi troba, la muntanya, la plana, el bosc o el mar...
No tinguis por, serena el teu esperit, resta quiet per uns instants,
Veuràs que si la llum és d’albada,
Poc a poc la terra queda il·luminada
per contra, si es d’ocàs, la nit més tendra experimentaràs!
Bon Nadal i Feliç Any Nou !
Conxita Campoy i Martí
Alcaldessa
O no saps calcular la cota en la qual et trobes,
Si veus que la boira o la rosada t’enganya la visió,
Si no tens ningú que et guiï o aconselli,
No tens cap brúixola que et pugui indicar el nord,
T’envaeix la por, et sents perdut, angoixat, desorientat,
Si et mous no saps quin ensurt pots trobar...
No saps si al davant s’hi troba, la muntanya, la plana, el bosc o el mar...
No tinguis por, serena el teu esperit, resta quiet per uns instants,
Veuràs que si la llum és d’albada,
Poc a poc la terra queda il·luminada
per contra, si es d’ocàs, la nit més tendra experimentaràs!
Bon Nadal i Feliç Any Nou !
Conxita Campoy i Martí
Alcaldessa
19-12-2008
13 comentaris:
"Si veus que la boira o la rosada t’enganya la visió,
Si no tens ningú que et guiï o aconselli,
No tens cap brúixola que et pugui indicar el nord,"
és que potser ets l'alcaldessa. Ho dic jo, i punt. Ai deu meu, deu meu. Com.poy
"Si no coneixes la terra que trepitges,
O no saps calcular la cota en la qual et trobes,", també pots ser l'alcaldessa, i negar les evidències volguent tapar la riera de formigó. I què. Més reflexió és el què cal. Mare de deu, mare de deu. Xita.com
..es referix a algú que va mamat i s´ha desorientat?
Ostres Graupera! mal sí fa mal si no fa, no t'entenc?
Teniu poca feina a casa?
Ja es aqui el que senyala amb noms pero no dona el seu,ets una mica temerari no creus noi/a?.Ja se que diras que jo tampoc ho faig,pero mira quant un com tu dona noms(que es presuposen)crec hauries de donar el teu i aixi la cosa quedaria en equilibri.
A,i estalviat las desqualificacions a las que sols ser adicte.
El que queda absolutament clar al llegir aquesta enigmàtica homilia és que la brúixola del PSC no assenyala precisament el nord sinó que marca directament al PEPE del sud més profund i troglodític. L'antimatèria absoluta, la negació del pensament, la sàvia irracionalitat dels micos inconscients com són de comportar-se com a tals.
Aquest modern fenomen paranormal s'anomena socialisme i, francament, esgarrifa observar entre nosaltres aquesta regressió en la fase evolutiva humana.
QUANS EREN A LA BICICLETADA DEL DISSABTE 50? MACHO EL POBLE DE MALGRAT NO HOS ESTIMA GAIRE NO?
ALGÚ ÉS VA QUEDAR AMB LES GANES DE LLENÇAR UNA GALLEDA D'AIGUA DESDE CASA SEU....... JO NO! ÉS CLAR, NO TIRO AIGUA PER TIRAR, ABANS LA DONO AL POBLE SAHARAUI.
Ultim comentari, com sempre pijan fora de test.
I a sobre es xenofec.
Falta la nadala de la Vega i el Marcel el tocats del ppc.
Estos dos no tienen tiempo, estan ajetreados xupando las sobras de tanto festín navideño. Aún les quedan muchos huesos por roer.
Realment aquesta dona fa mala cara...
Qué és "xenofec"?
Publica un comentari a l'entrada