Quan tot el país està inquiet per la falta d'aigua, nosaltres, aquí a Malgrat i de la mà de les nostres acèfales autoritats, tenim una solució fruit de la reflexió i el coneixement més profund per expandir al món i que consisteix en el futurista calaix de formigó combinat amb l'encimentat massiu de tot el sol municipal a efectes d'aconseguir que les fonts, avui ja cadavers, tornin a brollar fruit de l'emplenament del freàtic. Si no creieu el que afirmem, podeu preguntar-li a la responsable de medi ambient malgratenc que amb molt de gust us explicarà com funciona això tant elemental dels cicles naturals i de com pensen, ella i els seus, aconseguir omplir el freàtic, la piscina municipal i subministrar dutxes pels guiris aquest estiu. D'aquest tema també podria fer-ne una excepcional conferencia el nostre molt insigne mega-regidor que sap de tot i sinó ho sap, cap publema, Vinyoletti.
Un agraïment al company Toni Dalmau, autor de l'absurd diari, que ha fet la selecció d'acudits gràfics. Visiteu el seu blogg, val molt la pena.
3 comentaris:
Jo aquesta font l'he vist i està a má dreta en el camí que puja a les mines de can Palomeres. Algú sap com s'anomenava quan rajava aigua?
Alla en aquell indret i habia la font de Masaragai,de les manies i mes amnt la de l'esquena.
Publica un comentari a l'entrada