dilluns, 21 d’abril del 2008

Dodecàleg de la ignomínia Pepoeista


Que seixanta anys no son res, com diu el tango d'en C. Gardel, o eren vint?, és igual, ho demostra aquest text publicat a la revista malgratenca Estilo (31-01-42) que s'ha creuat entre les nostres lectures i que ens ha disparat totes les alarmes al adonar-nos de la lamentable vigència que encara conserva de la mà del nostre incomparable PPOE local. Si això ho combinem amb la música que en aquells moments ens feia de coixí acústic en la nostra relaxada vetllada festiva, comprendreu el perquè hem volgut compartir-ho amb tots vosaltres i fer-vos partícips de la nostra més que justificada i alarmant inquietud.

MATARÓ-LLAVANERES
Fills de la Gran Puta
d'ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diurètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben acoflats al tou dels vostres fems,
aneu-s’en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh pústules de sempre i del meu temps!

Lletra i música: J. Cornudella i G. Quintana