Fem festa grossa

Voldríem demanar-vos, amb motiu de la festa de Sant Joan, a tots els que us sentiu malgratots de pro que doneu via fora als vostres instints més bàsics i reprimits al llarg de l'any i que ens expliqueu el que penseu que val la pena d'afegir a la virtual foguera purificadora i que a tall d'exemple i amb poca originalitat -ho confessem- nosaltres us mostrem de com la voldríem. Vinga!, trastos, andròmines, corporacions, projectes,... aquí tenim barra lliure per regurgitar tot allò que ens indisposa en aquest ferregos i vital itinerari de "convivència" municipal.

"La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, és una celebració que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.

No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable."

"Els estudiosos apunten que els ritus motivats per la Festa de Sant Joan a Europa tenen un mateix origen. Cèltic. I que l'Església, com amb molts altres ritus precristians, la fagocita. L'adapta al seu credo i la fa seva. Així, una festa mil·lenària i d'origen mític es converteix en religiosa."

L'origen cèltic de la màgica nit de Sant Joan ens porta a indagar en els ritus que realitzen els druides, els sacerdots celtes. Els druides són els dipositaris de la saviesa profana i de la sagrada. Convençuts que, tard o d'hora, el foc i l'aigua s'ensenyoriran del món i que, per tant, és imprescindible adorar-los i sacralitzar-los."

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates,
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrella de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
-Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porto perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li vereu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és tan petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona potser un comediant.
És jove i no ho és, geniut i immoral.
Astut i què més?

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li vereu les banyes, el barret i els guants.