A la vora de la mar
van rient les cases blanques...
L'amor passa, I xiscla el vent
rossolant les arrecades...
Ai, poble emblanquinat¡
Ai, Malgrat, vila estimada!
(Lluis Garriga)
Cuando eras solo Malgrat
eras una villa hermosa,
con una labra preciosa
desde tu monte a tu mar.
Pero vino a suceder,
que la suerte cambió
cuando el turismo llegó
y el sol se empezó a vender.
Llevada por la ambición,
el alma del mercader
hizo su "Agosto" a placer
vendiendo rayos de sol.
Los fabricantes fulleros,
(y los alcaldes barrueros)
al encontrar mejor fijo
que el estraperlo de hilo,
se metieron a hoteleros.
Fué un turismo sin riqueza,
de baja escala social,
de "souvenirs" de a reál
de aguardiente y cerveza.
Sin concierto ni recato,
a manera de cuarteles
fueron floreciendo hoteles
para el turismo barato.
Y el ayuntamiento aquel,
mas que ayuntamiento era (y es),
visto de cualquier manera
una casa de burdel.
Allí todo se aprobaba,
ya fuera tuerto o derecho,
a todo se "echaba pecho"
cuando el dinero sonaba (y suena).
Camisa azul y sotana
figuraban en la lista,
sin Ridruejos idealistas,
!con belitres de peana!
Picaros y oportunistas (siguen ahí)
y curas arrepentidos (sigen ahí)
estaban allí metidos
haciendo gorda la vista.
Y hablando de vista gorda
y de "ciertos" rumores,
de escandalosos amores
de maculosa deshonrra.
Y aquellos santos "varones"
de misa y de comunión,
que aquél adúltero amor
nunca les causó rubores.
Y todo así fué creciendo
sin concierto y sin razón,
sin moral ni amor a Dios
fué el comercio floreciendo.
Malgrat, que a cambio "de Mar",
perdiste el alma del "Ser"
y aquel humilde placer
de ser Villa y nada mas.
Eras una Villa noble
con labradores ufanos,
pescadores y artesanos,
gente rica y gente pobre.
Cuando algún hijo moría,
iban todos con amor,
a compartir el dolor
pues todos se conocían.
¿Que se hizo de tu cantar?
¿Tus sardanas que se hicieron?
Se siente aquí forastero
el mismo San Nicolás.
Ya no es tu nombre el que era
ni tus calles como antes
con lunas y con romances
con sardanas y verbena.
Te llaman Malgrat de Mar,
y ya no eres Villa hermosa,
ni tu labra es ya preciosa
al dejar de ser Malgrat.
Pedro - 1968
16 comentaris:
Si aquesta ha de ser la succesora de la Campoy anem arreglats; quan parla en els plens ho fa amb un tó de superioritat i menyspreu envers els membres de l'oposició. Malament anirem.
És molt "senyoreta Pepis".
és Chacón
También el Capitán Monasterio, archienemigo de los defensores de las causas perdidas como nosotros, se creyó invencible y al final...
EL ZORRO
És en definitiva una pobre noia que és on és sense haver fet cap gran esforç, que mira a tothom amb menyspreu i contesta amb prepotència i aires de suficiència.
Quina entrevista tant preparada.
De pobre noia no en te res. No te una propietat que dona a la famosa riera que varen cobrir...... Quan una persona assumeix un cárrec monocipal ha de saber a on es posa; de pobre noia res de res.
Avui, el procés de depuració ideològica socialista, ha assolit la peça més desitjada: fer caure en Bassas, de Catalunya Ràdio. Per massa nacionalista (català, off cours).
Estic molt emprenyat. No per en Basses, sinó pel procés implacable de substitució nacional que executen els socialistes.
S´està iniciant un moviment espontani per exigir als partits nacionalistes, catalanistes,- com els hi volgueu dir- que s´uneixin per expulsar els socialistes de la Generalitat i nomenar un govern d´obediència clarament nacional.
Jo hi estic d´acord.
ERC, Convergència, reaccioneu! Teniu la majoria!
Tant de bo que aquest moviment nacionalista català es pogues constituir i d'una vegada s'escombrés de la Generalitat tota la trepa del baix Llobregat.
Massa tard. Quan els haurem tret no quedarà res en peu del nostre país ni de la nostra identitat. Són màquines arrasant tot el que faci olor a catalanisme o sentiment de país.
Certament és un virus letal anomenat PPOE.
Ensenyeu els que no saben...
Fanatisme, odi, covardia,...
El que és letal és el fanatisme, penseu que els mateixos que son capaços de matar a Juan Alsina (us podrieu posar en contacte amb els seus descedents, encara porten bigoti i ulleres fosques... i saben més de maniular al ramat) o buscar heretges i mals catalans o mals espanyols, o mals ciutadans o el que sigui... o en definitiva a tot aquell que no accepti el pensament únic sigui blanc o negre,
esteu en la mateixa freqüència d'intolerància .
No us mou el bé comú, nomes canviar uns pels altres.
Hauríeu de demanar més psicòlegs o educadors socials o algú que us controli la medicació, el que calgui per tal de poder ser persones obertes al món, lliures de doctrines i veritats absolutes.
"En un mundo podrio y sin ética a las personas sensibles solo nos queda la estética..."
Maqui Navaja
PD: un peto humit i merda pelsfanatics
Ja tornem a tenir, altre cop, el llimac habitual babejant pel blog intentant il·lustrar-nos sobre perversions totalitaries i virtuts celestials com si d'un curset de catequesi es tractes. Son bons, son molt bons aquests homes purs del PPOE, son models de perfecció a seguir, de fet ja tenen un gran seguici de llimacs com ells escampant baba arreu i destruint allò que diuen defensar amb inequívoc afany, la convivència.
Malgrat tot ves que no sigui el delirium tremens, el que et fa veure tants llimacs, deixa l'alcohol, amb les drogues ja fas prou
és cert que en mongui esta barallat amb els seus germans pel tema del camping?
seria una pena cremar un cartutxo per tan poca cosa, no?
Anònim el tema drogues millor no el toquis, que en pot sortir de merda, bé, de fet aquesta merda ja està dins l'anecdotari malgratenc.Suposo que val més tenir la família emprenyada que ser el protagonista d'una d'aquestes anècdotes. I el tema d'educadors i psicòlegs el recolzo totalment, que tal si comencem per vestir els Serveis Socials Municipals?
Publica un comentari a l'entrada