Ens plau compartir amb tots vosaltres i, sobre tot amb els que us sentiu veritablement malgratots de cap i cor, el calendari de l'any 2008, desitjant-vos alhora que sigui aquest el punt de partida d'un canvi de fase cap a temps convivencialment millors. Amb un DIN-A4, un cop imprès, queda la mar de bé, i a més, és gratis!
Molt ens temem que el nyap iniciat encara no ha finalitzat, poden millorar l'execrable castellicidi comes amb una capa de color d'allò més inadequat, tenen nivell per fer-ho, algú gosa posar-ho en dubte?
Nosaltres, el jurat de malgratots, ja ens avancem al resultat final de la parida, tot i que inacabada, i li atorguem el merescut i prestigiós primer premi del concurs: “Genuïna garrofa malgratenca 2007” dotat amb una magnífica cofa de garrofes tamany XXL per anar fent. Us pensàveu que el premi quedaria desert, doncs no! S'ho han currat a pols. Fan el que poden i...
Avis: si tenen pensat seguir millorant el barri del Castell amb aquest nivell de resultats, fora convenient que anessin encarregant una vitrina ben grossa per exposar tots els trofeus que de segur i per mèrits propis aconseguiran.
*Els tècnics ens diuen que podem
Fora convenient que del centre a l'extrem esquerra ampliessin coneixements sobre Sisamnes per allò de poder dormir tranquils.
Ui!, que és vint-i-vuit.
Ara que ja tenim la primera mostra d'endegament, del que alguns consideren el pla de millores del barri del Castell, estem molt més preocupats encara, de quan el pla era només un projecte per definir i dotar de continguts reals. En vista de la primera reforma feta i que d'alguna manera condiciona i defineix el que vindrà més endavant, s'han disparat les alarmes ciutadanes pel que promet ser la perpetració d'un nyap de nyaps de dimensió local mai vist encara a la nostra bonica, en altres temps, comarca del Maresme, altre cop serem pioners en com no s'han de fer les coses i del que passa quan quatre temeraris clarividents i confabulats sota les sigles d'un partit anomenat PPOE decideixen intrèpidament endegar projectes que sobrepassen clarament les seves pròpies possibilitats de gestió més elemental.
Aquesta estructura que veiem a la foto, no sabem si anomenar-la “la gran parida” o bé “la gàbia del Castell”, i que ens ha tramés un malgratot de pro i a qui agraïm la seva aportació, deixa ben clar quina serà la tònica de les suposades millores que just estan al caure i que resignadament anirem assumint com a expiació pels nostres pecats a l'haver fet possible un govern municipal que va fent per, més endavant, poder desfer o refer amb aquella alegria que els caracteritza i que tant agraïm els que ens dediquem al seriós tema de l'humor municipal. ¿Aquesta andròmina plantada al final de la vorera, té algun sentit, és d'alguna utilitat coneguda, és la donació d'algun constructor amb mala consciencia, està adaptada per fer-ne us les persones discapacitades o amb motricitat limitada, s'ha de dur el casc posat per entrar-hi, no quedarem tancats a dintre, no enramparà?, etc., etc., preguntes i més preguntes a les que no trobem la resposta adient i que ens generen el neguit de no ser prou positius en les nostres apreciacions, posats com estem, a trobar-hi alguna raonada explicació a la perpetració efectuada.
El marc escollit en el catàleg, pel tema que ens ocupa avui, és el que duu per nom “llambordins blau granes”, tot un clàssic dels nostres grans clàssics!
Si algú s'atreveix a posar nom a la tradicional festassa nadalenca i informar-nos de si va haver-hi indigestions, li estarem molt agraïts.
La governabilitat de Malgrat val 24.000 Euros, així ho va manifestar la nostra alcaldessa l'endemà de l'acord amb el PP. Francament, hem quedat estupefactes al sentir-ho en els següents termes “...el pacte servirà per garantir la governabilitat al municipi i deixar de patir cada vegada que des del govern es porta un projecte i no se sap si s'aprovarà”. Què aporta el PP a la governabilitat si tot allò que no suma resta i, francament la senyora Vega no sabem encara quina altre cosa suma que no sigui despesa de l'erari municipal.
És pot superar aquest nivell de vergonya aliena que sentim pel pasteleig ... al poble?
A Malgrat les rates estan contentes per la gran qualitat del paper i varietat de tintes que el nostre Magnífic Ajuntament llenca directament a l'abocador. 5.000 euros per butlletí municipal -el butlletí d'ells-, això representa el sou de més de cinc mil·leuristes, però ells, els membres del consistori, dotats d'un sou de colló de mico i que de cap manera justifiquen amb les seves actuacions, ho consideren la mar de coherent i no hi veuen cap contradicció ja que son socialistes molt populars i convençuts partidaris del lema “la casa per la finestra”, com ha de ser vaja!
Com que a tot això si ha de sumar l'exempció de pagar IBI per part de l'amo, hem entrat en un estat de confusió mental que podríem anomenar-ho, sortir-se de comptes, com si estiguéssim embarassats de tanta tonteria, diguéssim!
Sabeu el nom del marc escollit avui?, va que és molt fàcil!
Volem guals gratis per tothom!!!
Alguna persona experta en discrecionalitats varies i/o viaries tindria que il·lustrar-nos sobre l'estrany fenomen observat des de fa ja molt de temps en el nostre poble i que consisteix en la no obligatorietat de tenir gual per entrar el cotxe al garatge. Els que som malgratots ens preguntem, probablement per vici, com es possible que uns ciutadans paguin per fer us del tros de vorera davant del seu domicili i d'altres, no deu o vint, sinó a centenars com hem pogut comprovar, puguin fer-ho sense necessitat de treure's la corresponent llicencia de gual municipal. El greuge comparatiu que se'n deriva d'aquesta arbitrarietat administrativa, demana una clara i urgent explicació per part del/s responsable/s d'aplicar criteris que molt ens temem, i aquí sí que voldríem estar equivocats, no puguin o no vulguin donar. Com a malgratots emprenyats d'allò més, però cívicament responsables i contribuents posats al dia en les nostres obligacions ciutadanes, exigim de les nostres autoritats locals, igualtat de drets en el tema que ens ocupa per no tenir que sentir-nos ciutadans maltractats i de segona categoria per més temps, es a dir, malgratots crònics.
Que hi ha algú a l'altre banda que ens pugui donar resposta?
Alcaldessa: -No podem tallar tots els arbres mentrestant?
Avui el marc que si escau a la il·lustració és el de "branca d'acàcia", el fragment de foto que falta el podeu posar vosaltres amb la vostra imaginació.
_____________
Dedicat cordialment a Claudia Rubio, animadora de bloggs.
Hem decidit de fer cessió del nostre nas de pallasso, que ahir amablement un lector va atorgar-nos, a l'indret que més li escau, que no és altre que el fantasiós i modèlic Parc del Castell, i emmarcar-lo amb el model de marc anomenat al catàleg com “Rodes de molí”, tota una mostra del tarannà malgratenc d'allò més exemplificant.
Cal dir que per una perfecta visualització de l'obra s'han de guardar unes distancies prudencials.
Ha quedat molt clar i li agraïm la seva claredat en el debat d'ahir entre vostè i l'ACA, clarificador i exemplificant del seu autèntic tarannà (talante, perquè ho entengui), suposadament, dialogant i democràtic.
Anar per feina, com vostè diu, i obviar les raons tècniques, perquè ja té les seves de críptiques raons, ha deixat meridianament clar a tots els malgratencs (els que som malgratots ja ho sabíem) quina és i ha estat, des de el primer moment, la seva autèntica i perversa intenció respecte al tema riera de Can Feliciano. Creiem que aquest fragment de diàleg mereix un lloc especial d'entre la multitud de perles memorables amb que constant i generosament ens obsequia, no son, ja ens n'adonem, filosofies, sinó realitats i és per aquest motiu que hem volgut emmarcar-lo, un element més que afegir a la nostra gloriosa història local, i fer-ho amb el marc que més li escau, i que no és altre que el model anomenat al catàleg com a “Marc del nas de pallasso”. Un altre document patrimonial a afegir al futur museu municipal. Alguns s'omplen de raons, altres de...
Els tècnics de l'ACA a hores d'ara encara deuen riure de tanta pallassada!
___________
Text de la il·lustració extret del bloc de la Neus Serra.
Encara es podria donar el cas, gens irreal, intuïm, que els mateixos que demanen a la ciutadania que tinguem un comportament cívic, sostenible i responsable per Nadal, siguin els més desautoritzats en fer-ho, per incomplir, ells mateixos, amb les més elementals normes de sentit comú que de fa temps els que som malgratots i prou venim reclamant a tots els que, en nom de la responsabilitat, solidaritat, sostenibilitat, civisme i el patatin i el patatan, actuen irresponsablement i amb comportaments totalment oposats al que prediquen al llarg de tot l'any.
Senyors de l'Ajuntament, no n'hi ha prou amb fer campanyes cíviques de temporada perquè ara toca, han de predicar amb l'exemple i fer-ho al llarg de tot l'any amb fets i no només amb paraules, altrament vostès mateixos es converteixen en la riota de la ciutadania normal, saben?
_________
Hem manllevat el dibuix de la imatge de neó de la publicada fa uns dies en el blog de la Mosca collonera. Esperem que no ens denuncii per la qüestió dels drets d'autor i per l'idea de la postal, que és tota seva, ell n'és l'irresponsable espiritual del postalicidi comés. Demanem excuses a tothom.
Després d'haver superat, altre cop, unes eleccions municipals democràtiques amb la sana alegria del que podia haver estat una legislatura plena d'emocions per l'equilibri de forces polítiques on tot era possible, fins i tot l'impossible, ens trobem ara davant d'una altre realitat ben diferent on l'apatia participativa de la gent serà, molt probablement, el component més remarcable d'aquesta nova fase que iniciem amb l'entrada al govern municipal de la regidora del Partido Popular Sra. Ana Vega. És per aquest motiu, per evitar de caure en el desànim més absolut i la grisor més profunda, que s'intueix d'aquesta nova fase de realitat política, que creiem oportú de donar un aire de modernitat escaient al que no és ja el nostre Ajuntament, sinó l'Ajuntament d'ells, d'ells solets, dels que han estat capaços de fer un Reajuntament d'allò més natural a les nostres contrades entre gents de la mateixa condició, extracció social i amb les mateixes capacitats humanes de servei a la comunitat, com venen fent des de que el cagaelàstics va petar deixant ben clara i fressada la línia de gloriosa unitat de destí en l'universal, quina gran capacitat de servei, quin ardor patri, quin altruisme que traspuen aquests abnegats malgratencs de pro que cada dia que passa ens roben un tros més del nostre patrimoni natural i cultural a canvi d'unes engrunes de suposat benestar personal, un megachachipirulidesou com si diguéssim, a canvi de suportar, i mai millor dit, a la lider del tot plegat.
Al que anàvem, que se'm fa tard, com veieu vosaltres el esdevenir d'aquests tres anys, amb que ens sorprendrà el futur immediat, serem capaços d'aguantar tantes meravelles de gestió municipal, com veieu en definitiva “La casa de la Conxi”? Com:
- Un berengenal.
- La casa de la mortadella*.
- Un museu d'art de l'esperpent.
__________________
*Dedicat molt especialment al nostre caro amici Enzo.
Passi el que passi demà en la reunió dels nostres representants amb l'ACA, res canviarà al que ja és un sentiment unànime de la majoria dels malgratencs respecte a la seva alcaldessa. Ara ja té majoria de govern, fins i tot podria ser que obstaculitzi el projecte dels tècnics, però ha de saber que el que no tindrà mai, podem garantir-li, serà el nostre reconeixement i la nostra admiració. Vostè senyora Campoy no està capacitada per manar més temps, ha perdut l'enteniment i la raó, les seves múltiples destrosses al poble aquests darrers anys son irreversibles i sembla que no en té prou encara, voldríem per tant, amplificar i expandir als quatre vents les sàvies paraules llegides ahir al som-hi on, com a colofó del magnífic article de l'Antonio Monguilod diu: “proposo que es canviï el nom del carrer de Can Feliciano pel de Carrer de l’Alcaldessa Campoy (l'enderrocadora i destralera)”.
- El voltor és un animal associat a la mort, perquè sobrevola els cadàvers en descomposició. Per això es considera un au de mala sort i apareix en pel·lícules i jocs com avís de desgràcia.
- La gavina és un ocell bàsicament oportunista, gairebé carronyer, que busca petits invertebrats i deixalles per les ciutats. Sempre van en grups d'entre 9 i 20 exemplars.
Després d'un dur i exhaustiu treball de recerca, finalment hem trobat un motiu de satisfacció pels malgratots tots i que ens plau compartir amb vosaltres.
Voldríem saber l'identitat del responsable que, desafiant els seus caps i contravenint tota lògica, ha decidit ell solet, plantar una de les trenta pilones situades al Parc del Castell amb la inclinació que veiem a la fotografia i que en absolut hem manipulat. Aquest intrèpid malgratot s'ha saltat la norma, s'ha jugat el seu lloc de treball desobeint les indicacions del seu cap i posant en evidència els sistemes i persones encarregades de la supervisió dels treballs municipals, en el supòsit que supervisin res. Enhorabona a aquest malgratot per haver estat capaç d'ultrar la norma, alienant i castradora, i ser capaç d'accedir per mèrits propis al cum laudem en l'obra realitzada i no detectada per l'irresponsable regidor de l'àrea implicada. Rep el nostre incondicional suport, pel que et pugui passar, i la nostra més sincera admiració per l'obra ben feta.
El nostre agent infiltrat en el SIM (Servei d'Intel·ligència Malgratenca) ens ha fet arribar la prova documental del pla de millores destinat a l'equip de govern i que consisteix, com veiem en la imatge, en un equip bàsic per a l'exercici del càrrec al llarg de la propera dura i esgotadora legislatura, l'entrega de l'equip bàsic als Nyors i Nyores beneficiats, es farà coincidint amb la festivitat de Sant PePe NoEl. Es veu que davant l'exigència formulada per part d'un dels implicats, s'ha optat per atendre la queixa exposada i personalitzar l'equip bàsic preceptiu adaptant-lo a la reclamació puntual sol·licitada.
Els que sóm malgratots i prou, desitgem que tinguin unes bones festasses de PePe NoEl, perquè si no ho aconsegueixen i veient com està l'eixida de la casa gran, de segur que Malgrat tot en fruirà nogensmenys i amb escreix més que vostès. I l'últim en sortir que tanqui la porta que hi ha un fort corrent de diners amb el llançament de tants DVD's.
A Santa Rita ja no li queden més recursos per concedir impossibles, la seva precarietat és manifesta, ni tant sols ha aconseguit preservar el seu propi turó de la pressió urbanística d'uns pocs malgratencs de pro, tot uns senyors, que diuen estimar-se molt la seva terra i les seves riqueses naturals. Molt aviat ja no en romandrà res de l'últim espai verd que encara ens queda, tot i que molt degradat i mutilat, a Malgrat.
Terrorisme medi ambiental és una denominació inadequada pel que si està gestant? Nosaltres, els que només sóm malgratots, volem donar la raó al costumari català, el nostre particular llibre sagrat, quan diu que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
Vosaltres que en penseu?
Calia tanta inversió en “art” serialitzat per donar tant poca informació als usuaris d'un parc? Un producte tant estèticament reprovable i funcionalment ineficaç com aquest, no mereix cap altre ubicació que la quincalleria de Malgrat. Senyors de la Casa Gran, esmenar és de savis i no fer-ho de babaus. Els que som malgratots, reclamem el trasplantament immediat d'aquestes sis andròmines espanta criatures al peu dels contenidors de la quincalleria municipal, lloc on, de segur, milloraran l'entorn, informaran amb propietat i justificaran una inversió feta que, assenyadament, podem qualificar d'espifiada monumental.
Quina gran oportunitat per establir models al poble de feina ben feta, som-hi?
Per un Malgrat sostenible, Ajuntament, cal reciclar ja, tu pots fer-ho! i amb el teu exemple tots hi sortim guanyant.
Els nostres responsables municipals, els que proclamen obertament i sense cap escrúpol al fer-ho, la imperiosa necessitat de ser sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, els que es lleven cada matí amb el neguit de plantar arbres, els mateixos que no escolten directrius europees per poc avançades, no poden seguir enganyant a la gent per més temps amb els seus projectes urbanístics de futur ara que veuen com el sector de la construcció va de baixa i l'única sortida a la col·locació de més totxana és acollir-se a plans pioners a Catalunya, diuen, de vivendes de protecció oficial. Els que al llarg de vint-i-cinc anys -com mostra la fotografia- han estat fidels seguidors del model urbanístic tardo-franquista, disbauxa constructora ho anomenarem nosaltres, els que han massacrat el territori malgratenc amb la col·locació arreu de totxana i ciment sense cap mirament, no poden parlar ara de racionalitat i sostenibilitat urbanística sense que el nas els hi creixi, pel cap baix, un pam. No poden donar lliçons de re de res als soferts ciutadans que han vist amb claredat quin ha estat, de sempre, el seu model d'urbanisme municipal i de respecte al medi ambient i a les persones que en formen part. A l'espai que es veu a la fotografia de l'horta d'en Joanet, algú pot dir-nos quants arbres s'han plantat, i quantes places si han construït? Només s'hi veu una palmera, supervivent encara, de la derruïda Fàbrica de l'Aigua. Això sí, tranquils, tots aquests veïns poden fruir de la seva quota verda a l'altre costat del turó del Castell, al parc Francesc Macià, la justificació perfecta i subtil per parcel·lar Santa Rita i obtenir-ne uns guanys espectaculars de l'acció contra el medi natural que se'n deriva. Ja sabem que el camí, per aquests veïns, és costerut i la distancia llarga, però això a la Casa Gran no l'amoïna gens mentre ells puguin seguir manipulant voluntats i col·locant totxanes i més totxanes, aquestes sí, ara diuen, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i HUMÀ.
Quins dallonses!
Tota sola i lluitant contra moltes adversitats va dissenyar un pla anomenat “Per la salvaguarda i remodelació de la dignitat del barri del Castell i el seu entorn” que un cop presentat a la gran reunió de caps, va ser aprovat per unànime unanimitat per tots els implicats a sucar-hi pa en el projecte de concertació d'habitatge que la Diputació de Barcelona inicia amb els ajuntaments, que és pioner a l'Estat espanyol i que a més inclou una riera en format “U” de grans perspectives de futurs inimaginables per a tots els súbdits de Malgratilandia i part de l'estranger.
Nosaltres hem tingut accés a alguns dels documents del projecte que ara fem públics i ho fem amb l'única intenció d'encetar el debat sobre les portentoses perspectives de futur de la família dels barrufets malgratencs.
