Ha dit la vicepresidenta del govern que és indecent que mentre la inflació és de -1%, i tinguem més de 4.000.000 d’aturats, hi hagi gent que no estigui d’acord en allargar la jubilació als 67 anys. M’agradaria transmetre a aquesta Sra. Vicepresidenta el que jo considero indecent.
Indecent, és que els funcionaris, a més de tenir plaça fixa, tinguin una pujada salarial del 2%.
Indecent, és que els funcionaris, a més de tenir plaça fixa, tinguin una pujada salarial del 2%.
Indecent, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 € / mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 € / mes.
Indecent, és que un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de festes o d’inserció laboral d'un ajuntament de tercera.
Indecent, és que un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de festes o d’inserció laboral d'un ajuntament de tercera.
Indecent, és que un simple policia municipal sense cap estudi universitari tingui un sou molt per sobre que un mestre d’escola.
Indecent, és que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust (sempre per unanimitat, per descomptat, i a l'inici de la legislatura).
Indecent, és comparar la jubilació d'un diputat amb la d'una vídua.
Indecent, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou només amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessiten jurar el càrrec.
Indecent, és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.
Indecent, és posar a l'administració a milers d'assessors (llegiu amigots amb sou) que ja voldrien els tècnics més qualificats.
Indecent, és l'ingent quantitat de diners destinats a sostenir els partits, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.
Indecent, és que un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (i no diguem intel.lectual o cultural).
Indecent, és el cost que representa per als ciutadans els seus àpats, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en gran classe) i targetes de crèdit per tot arreu.
Indecent, és que les seves senyories tinguin “nomes” sis mesos de vacances l'any.
Indecent, és que les seves senyories, quan cessen en el càrrec, tinguin un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos.
Indecent, és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic.
Indecent, és que s'utilitzi als mitjans de comunicació per transmetre a la societat que els funcionaris només representen un cost per a la butxaca dels ciutadans.
Indecent, és que ens ocultin els seus privilegis mentre tornen a la societat contra els que de veritat els serveixen.
I mentrestant, parlen de política social i drets socials? ¡¡QUÈ indecent!!
Indecent, és que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust (sempre per unanimitat, per descomptat, i a l'inici de la legislatura).
Indecent, és comparar la jubilació d'un diputat amb la d'una vídua.
Indecent, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou només amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessiten jurar el càrrec.
Indecent, és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.
Indecent, és posar a l'administració a milers d'assessors (llegiu amigots amb sou) que ja voldrien els tècnics més qualificats.
Indecent, és l'ingent quantitat de diners destinats a sostenir els partits, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.
Indecent, és que un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (i no diguem intel.lectual o cultural).
Indecent, és el cost que representa per als ciutadans els seus àpats, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en gran classe) i targetes de crèdit per tot arreu.
Indecent, és que les seves senyories tinguin “nomes” sis mesos de vacances l'any.
Indecent, és que les seves senyories, quan cessen en el càrrec, tinguin un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos.
Indecent, és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic.
Indecent, és que s'utilitzi als mitjans de comunicació per transmetre a la societat que els funcionaris només representen un cost per a la butxaca dels ciutadans.
Indecent, és que ens ocultin els seus privilegis mentre tornen a la societat contra els que de veritat els serveixen.
I mentrestant, parlen de política social i drets socials? ¡¡QUÈ indecent!!
14 comentaris:
Malgratot, avui t'estiro les orelles. El que tu defenses s'acosta molt a una democràcia de classes (els grecs ja en parlaven). Un polític passa examen en forma d'eleccions. Cert que cada vegada és més necessari que aportin un plus de coneixements, però polític ha de poder ser tothom sense distinció. Per això defenso que tinguin retribució, perquè sinó només podrái fer de polític la gent que pertany a classes privilegiades i això és poc democràtic. Si que et puc donar la raó en que cal posar certs límits.
La creixent i preocupant desafecció de la ciutadania cap als polítics professionals i/o oportunistes i les causes que la provoquen és el motiu pel que ens hem permès, només, traduir aquest escrit anònim que corre per la xarxa i expandir el seu missatge en el ben entès que les dades aportades són perfectament trasbalsables al cas del desgovern que pateix Malgrat.
Nosaltres no veuríem amb mals ulls que la tasca de polític, tal i com es feia a l'antiga àgora grega, fos assignada per sorteig i limitada en el temps entre tots els veïns de la ciutat, la forma més lògica de crear esperit cívic arreu de la població.
El que tenim, francament, és un sistema mafiós d'interessos creats i blindats al voltant del lucre i la vanitat personal de gent mancada del més mínim sentit d'ètica cívica.
Somiem doncs, tenint present que les utopies són la palanca que fa moure el món.
Al meu parer, la forma més transparent per determinar les retribucions seria que els càrrecs electes amb dedicació laboral a l´Ajuntament, cobressin el mateix que haurien fet constar a la última declaració de renda. Possiblement amb un increment del 25 ó 30% per despeses de representació, dignificació del càrrec, etc.i amb un topall inexcusable per a dietes.
D´aquesta manera ningú veuria la política com una forma ràpida d´enriquiment, ni ningú provinent de l´empresa privada, potser amb un salari alt, tampoc en sortiria perjudicat econòmicament.
Algún partit està disposat a posar-ho en pràctica per a les properes municipals?
Si proveu d'accedir al web de la revista som-hi! us regalen un troià.
Tens raó, al nostre ajuntament no quedaria ningú d'aplicar-se el teu raonament. Tota aquesta gent, mireu-los-hi les cares, estan a l'ajuntament per servir-se'n, com sovint, i amb raó, s'ha dit de la nostra alcaldessa.
Quin perill!, un col·lectiu governat pels menys capacitats dels seus integrants i alhora els més perversos, només pot aspirar a recollir i repartir patacades per totes bandes.
Esperem que en un futur proper els déus ens siguin favorables.
Per al més mínim carrec de funcionari demanen el nivell C de català, encara que siguis mut.
Ara, per president de la Generalitat pots ser analfabet (per mostra el que tenim ara)
Aixó no cuadra, no tothom pot fer-ho tot.
El president no és analfabet. Cal te nir respcte per les nostres institucions les ocupi qui les ocupi. Només és una persona sense cap estudi específic ni titulació. També em sembla inadequat, però que sap llegir en queda constància quan fa discursos. El que no sap precisament és dir res sense llegir el que li han escrit. Diuen les males llengues ben informades que no sap ni escriure una dedicatòria sense "chuleta".
Quién te conoció ciruelo!
¡Hermoso San Sebastián!
Del pesebre de mi burro
eres hermano carnal.
En mi huerto te criaste,
fruto no cogí de tí.
Los milagros que tú hagas
que me los claven a mí.
El monarca ha mantenido silencio en situaciones de extraordinaria gravedad, como es el caso del Estatuto catalán”
César Vidal qualifica la tramitació de l’Estatut com una “situación de extraordinaria gravedad institucional”. Emilio Campmany creu que no hi pot haver pacte d’Estat perquè “España quedará de una forma antes y después de la sentencia del Constitucional sobre el Estatuto”
Más de un millón de famílias tienen a todos sus miembros en el paro, mientras tanto hay autonomías que pagan embajadas'”
Sánchez Llibre imputat per frau fiscal
El president de l'Espanyol apareix com a client del bufet d'advocats relacionat amb el cas Pretòria. Segons el diari 'Público', aquest bufet hauria emès factures falses per a l'Espanyol per un valor de 300.000 euros.
No etnec la intenció dels missatges de 17,54 i 18,03.
Pot ser demagògica i populista (Espanaya està arruïnada per culpa de les "autonomies") o potser vol denunciar precisament el perill demagògic d´aquests veritables desestabilitzadors Vidal i Losantos.
Sí s'entenen sí, són d'un dissident del anavagismo pepero més radical que no pilla caxo en això del mapa d'innervació i excitació sexual de clítoris i llavis menors. Freaky, freaky de collons.
El estatut oslodara Carot Rovira i aparte un mojon para cada uno que se considere catalan.
Publica un comentari a l'entrada