malgrat tot de mar: Som modèlics

divendres, 26 de febrer del 2010

Som modèlics

La gran faedora de la viabilitat de Malgrat ara es dedica a fer intervencions radiofòniques monogràfiques per intentar convèncer al poble de les excelses virtuts del Pla elaborat pel sapastre Valentín. Això passava el dia abans d'acudir al jutjat a declarar per la denúncia interposada pel veí Ramon Solé d'abús de poder en l'exercici de càrrec públic.

11 comentaris:

Anònim ha dit...: L'única persona capacitada per jutjar i condemnar sóc jo, eh. Per això condemno a qui decideixo que m'ha insultat a entrar o no entrar al Ple quan jo ho digui. Ai deu meu, deu meu, cuanta gent que no enten el què dic... Com.poy; 26 de febrer del 2010, a les 19:51
Anònim ha dit...: És que ara mateix ja no sé qui va decidir que aquest senyor no entrés al Ple. Jo crec que va ser ell mateix, que es volia quedar a la fresca del carrer en lloc d'escoltar-nos. Mare de deu, mare de deu, és que hi ha tanta politica en tot això...Clar jo de politica res de res, eh. Xita.com; 26 de febrer del 2010, a les 19:53
Anònim ha dit...: L'advocat de la Conxita... quina relació té amb en Quinta?? Investigueu, investigueu...; 26 de febrer del 2010, a les 20:25
Anònim ha dit...: Quina relació té l'advocat de la Conxita amb en Quinta?; 26 de febrer del 2010, a les 20:28
Anònim ha dit...: "0 patatero" per en Serrano i la pamtomima de MALGRAT CONFIDENCIAL. per la presentacio de la plataforma
"25A malgrat decideix" ni es va dignar a venir i en canvi per fer seguiment de la jefa per les seves tonterias mes de 4 minuts de reportatge.. on es el periodisme objectiu i imparcial? que reps calerons de la jefa serranillo?

apa siau.; 26 de febrer del 2010, a les 22:54
Anònim ha dit...: Per inutilitat, la teva. S'escriu la inutilitat i no amb l'.; 26 de febrer del 2010, a les 22:55
MALGRATOT ha dit...: La nostra inutilitat no la repercutim a ningú, la banda de la mortadel·la que desgoverna el poble la repercuteix directament a la butxaca i al malestar general de la ciutadania.

Moltes gràcies!; 27 de febrer del 2010, a les 10:51
Anònim ha dit...: Però encara que no repercuteixi a ningú ( cosa que dubto) no deixa de ser inutilitat.; 27 de febrer del 2010, a les 13:42
Anònim ha dit...: Ara que ja has aconseguit derivar l'atenció cap a l'apostrof d'inútil, podries enfocar altres temes com ara:
l'advocat de l'alcaldessa, relació amb en Quinta o qui pagarà la minuta de l'advocat de la Conxita?; 27 de febrer del 2010, a les 15:42
Anònim ha dit...: Jordi el que parleu del cuxi de amb quinta abocat o cusi de en serrano? Els serranos mijo que se dediquin a trebaya i en deixen en pau.; 27 de febrer del 2010, a les 17:35
Anònim ha dit...: Crec que és més interessant debatre això:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=691729&idseccio_PK=1008; 1 de març del 2010, a les 11:28

Publica un comentari a l'entrada

Te llaman Malgrat de Mar

A la vora de la mar

van rient les cases blanques...

L'amor passa, I xiscla el vent

rossolant les arrecades...

Ai, poble emblanquinat¡

Ai, Malgrat, vila estimada!

(Lluis Garriga)

Cuando eras solo Malgrat

eras una villa hermosa,

con una labra preciosa

desde tu monte a tu mar.

Pero vino a suceder,

que la suerte cambió

cuando el turismo llegó

y el sol se empezó a vender.

Llevada por la ambición,

el alma del mercader

hizo su "Agosto" a placer

vendiendo rayos de sol.

Los fabricantes fulleros,

(y los alcaldes barrueros)

al encontrar mejor fijo

que el estraperlo de hilo,

se metieron a hoteleros.

Fué un turismo sin riqueza,

de baja escala social,

de "souvenirs" de a reál

de aguardiente y cerveza.

Sin concierto ni recato,

a manera de cuarteles

fueron floreciendo hoteles

para el turismo barato.

Y el ayuntamiento aquel,

mas que ayuntamiento era (y es),

visto de cualquier manera

una casa de burdel.

Allí todo se aprobaba,

ya fuera tuerto o derecho,

a todo se "echaba pecho"

cuando el dinero sonaba (y suena).

Camisa azul y sotana

figuraban en la lista,

sin Ridruejos idealistas,

!con belitres de peana!

Picaros y oportunistas (siguen ahí)

y curas arrepentidos (sigen ahí)

estaban allí metidos

haciendo gorda la vista.

Y hablando de vista gorda

y de "ciertos" rumores,

de escandalosos amores

de maculosa deshonrra.

Y aquellos santos "varones"

de misa y de comunión,

que aquél adúltero amor

nunca les causó rubores.

Y todo así fué creciendo

sin concierto y sin razón,

sin moral ni amor a Dios

fué el comercio floreciendo.

Malgrat, que a cambio "de Mar",

perdiste el alma del "Ser"

y aquel humilde placer

de ser Villa y nada mas.

Eras una Villa noble

con labradores ufanos,

pescadores y artesanos,

gente rica y gente pobre.

Cuando algún hijo moría,

iban todos con amor,

a compartir el dolor

pues todos se conocían.

¿Que se hizo de tu cantar?

¿Tus sardanas que se hicieron?

Se siente aquí forastero

el mismo San Nicolás.

Ya no es tu nombre el que era

ni tus calles como antes

con lunas y con romances

con sardanas y verbena.

Te llaman Malgrat de Mar,

y ya no eres Villa hermosa,

ni tu labra es ya preciosa

al dejar de ser Malgrat.

Pedro - 1968

divendres, 26 de febrer del 2010

Som modèlics

11 comentaris:

El gran circ de Malgrat

El temps a Malgrat

El Tiempo

Enllaços a blocs que seguim

Arxiu del blog

El meu perfil

Te llaman Malgrat de Mar

Visites