dilluns, 22 de febrer del 2010

El polític psicòpata necessita crear crisi


"Els polítics de marcat perfil generalment són psicòpates, per una senzilla raó: el psicòpata estima el poder. Servir a les persones per obtenir més i més poder, i les transforma en coses per al seu propi benefici. Això no vol dir, per descomptat, que tots els polítics o tots els líders siguin psicòpates, ni molt menys, però sí que el poder és un àmbit on ells es mouen com peix a l'aigua".

Qui això afirma és el psicoterapeuta Dr. Soler, un dels principals especialistes del país en psicopatologia clínica i referència obligada per a aquells que miren amb lupa a aquestes personalitats atípiques, que no necessàriament són les que protagonitzen fets policials d'alt impacte i al que hem tingut el plaer d’entrevistar per conèixer el seu parer sobre la crisi que travessem i el paper que hi han jugat els sinistres, petits, esquifits, limitats i bocamolls polítics de casa nostra.

Perquè, precisament, la al·lusió no es dirigeix als assassins serials a l'estil d'Hannibal Lecter, el pertorbat psiquiatre de "El silenci dels innocents", sinó a aquelles personalitats que el Dr. Soler defineix com els "psicòpates quotidians". Personalitats especials, però que no només s'adapten perfectament al medi, sinó que també solen estar al nostre voltant sense grans estridències. I més encara: molts solen arribar al cim econòmic, polític i de ple reconeixement social.

La definició que fa el Dr. Soler, membre de l'Associació Catalana de Psicopatologia clínica i considerat una autoritat en la seva especialitat, és que el psicòpata no és un malalt mental, sinó una manera de ser en el món. És a dir: una variant poc freqüent de l'ésser humà que es caracteritza per tenir necessitats especials. L'afany desmesurat de poder i de protagonisme poden ser algunes d'elles. Funcionen amb codis propis, diferents dels que fa servir la societat, i solen estar dotats per ser capitans en tempestes pel seu alt grau d'insensibilitat i tolerància a situacions d'extrema tensió.

A la psicopatia, assenyala el Dr. Soler, no hi ha "tipus", sinó graus o intensitats diverses. Així, el violador en serie seria un psicòpata més intens o extrem que la quotidianitat, però portador de la mateixa personalitat.

-Dr. Soler, com distingir un polític psicòpata del que no ho és?

-Una característica bàsica del psicòpata és que és un mentider, però no és un mentider qualsevol. És un artista. Menteix amb la paraula, però també amb el cos. Actua. Pot, fins i tot, fingir sensibilitat. Un el creu una i altra vegada, perquè és molt convincent. Un dirigent comú sap que ha de complir la seva funció durant un temps determinat. I, acomplerta la missió, se'n va. El psicòpata, en canvi, una vegada que és a dalt, no el treu ningú: vol ser una vegada, dues vegades, tres vegades. No renuncia el poder, i molt menys el delega. Potser vostè recordi a algú així? Una altra característica és la manipulació que fa de la gent. Al voltant del dirigent psicòpata es mouen robòticament, gent que, sota el seu efecte persuasiu, és capaç de fer coses que d'altra manera no faria, que no són conscients d’ésser veritables zombies alienats per la seductora figura del líder psicòpata.

-Com sota l'efecte d'un encanteri, vol dir vostè?

-Són gent subjugada, sí, i fins i tot poden ser d'alt nivell intel·lectual. Aquest tipus de líders no prenen als ciutadans com a persones amb drets: els prenen com a coses. Perquè el psicòpata sempre treballa per a si mateix, encara que en el seu discurs digui tot el contrari. La gent és un mer instrument. No té l'habilitat emocional de l'empatia, que és la capacitat de qualsevol persona normal de posar-se al lloc de l'altre. Les "coses", per al líder polític amb aquestes característiques, han d'estar al seu servei: persones, diners, la famosa caixa, per comprar voluntats. Utilitzen els diners com un element de pressió, perquè fan servir la coerció. La pregunta del psicòpata típic és: com doblegar la voluntat de l'altre? Amb un càrrec, amb un pla, amb un subsidi?

-El clientelisme polític és, segons vostè, una forma de perversió?

-Sí, perquè és un "jo et dono, però tu m'ho tornes, véns a tal o qual acte, em respons com jo et demano". No és un donar desinteressat ni mogut per la sensibilitat de voler ajudar a qui no té. És un ús de les persones per construir el propi poder.

-Això està clar, però què el definiria com un acte psicopàtic?


-Que li està traient a la gent la capacitat d'escollir. El psicòpata sempre ens deixa sense opcions: la gent que manipula pateix un desavantatge econòmica tal que no té altra sortida: o mengo i el segueixo, o no el segueixo i no mengo. La llibertat de les persones és la capacitat de tenir alternatives.

-El líder psicòpata sap que treballa per a ell o creu realment lluitar per una causa superior?

-És molt difícil entrar en el seu cap. Tenen una lògica molt diferent. No obstant això, ho cregui o no, la bandera que utilitza sempre és suprapersonal, més enllà, fins i tot, d'aquest moment. Això es veu bastant, també, en líders religiosos psicòpates, que apel.len a la salvació del més enllà. Altres banderes poden ser la crida al home nou, el projecte nacional, l'alliberament, la raça superior, la Nació, la pàtria. El psicòpata sempre necessita buscar un enemic, per a aglutinar. I, per descomptat, mai dirà: "Treballarem per a mi".

-Què passa amb aquest tipus de polítics en períodes normals, sense crisis agudes?

- Bé, aquí ve el problema, perquè el psicòpata no s'adapta a la tranquil.litat. El necessita la crisi. Ser reconegut com a salvador. A la pau, ell no té paper. No la suporta. Per això les societats liderades per polítics d'aquestes característiques viuen de crisi en crisi.

-I aquest líder no pot canviar? Aprèn dels seus errors?

-No. Sempre és igual a si mateix: la psicopatia és una estructura que no canvia.

-Fins ara, els està pintant com a éssers indestructibles, però algun taló d'Aquiles han de tenir. Quin és aquest punt feble?

-La frustració dels seus plans. Quan aposten per un projecte, posen tot en ell i si no els surt com ells han previst, el psicòpata es desorganitza i comença a fer animalades. És una personalitat controladora. Per això en el moment de la frustració pot tenir actituds absolutament tosques, maldestres. I en aquest punt, la gent veu que fa catúfols, un darrere l'altra, i comença a trencar aquesta unitat, que va aconseguir amb la seva persuasió.

-Vostè diu que aterren al poder i que és molt difícil treure'ls. Algun suggeriment?

-Bé, fan falta un munt de líders dels comuns, normals, o bé un altre psicòpata pesat que se li contraposi. Entre molts aconsegueixen treure el dirigent psicòpata, o, almenys, reduir el seu poder. Una altra cosa és aprendre a no elegir. El psicòpata necessita desestabilitzar sempre les coses, aquí i allà. Per això necessita fabricar crisi. Si un va entenent com és el seu mecanisme, els pot distingir i votar per altres líders, que poden ser molt carismàtics, fins i tot, però no psicòpates.

-Si algun polític psicòpata arribés a llegir aquesta entrevista, es reconeixeria com a tal?

-Per descomptat que no. Acabarà de llegir i els dirà als seus interlocutors: Quina barbaritat; quants psicòpates hi ha donant voltes pel món!

-Moltes gràcies Dr. Soler per el seu estudi i aportació a l'apasionant i, sovint, inescrutable món de la política. 

13 comentaris:

Anònim ha dit...

El Gobierno catalán ha dado esta semana el pistoletazo de salida a la Ley de Veguerías. Se trata de un nuevo proyecto de reorganización del territorio catalán que pretende sustituir las cuatro Diputaciones provinciales actuales por siete consejos de veguerías. Las veguerías fueron la división territorial de las tierras catalanas desde el siglo XII al XVIII. Sus antecesoras fueron los condados. A partir del Decreto de Nueva Planta de Felipe V, se constituyeron los corrigimientos. Después de Napoleón, se dividió Cataluña en 4 departamentos. Y en 1833 se llegó a la división de provincias y partidos judiciales. Ahora, a propuesta de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), quiere recuperarse la división en veguerías, adecuada a la estratificación territorial actual. Pero la polémica está servida.

Anònim ha dit...

El 'nuevo orden' territorial de Cataluña subleva a parte de los socialistas catalanes

Anònim ha dit...

Doncs que es fotin. Tot això ho arreglarà definitivament la cada cop més propera independència de Espanya.

Anònim ha dit...

No em preocupa gens ni mica si hem de reimplantar les vegueries o hem de seguir amb les províncies.. El que m´interessa és que ben aviat Catalunya sigui un estat de plé dret dins de la Comunitat Econòmica.
Aleshores ja decidirem com organitzem el pais.

Anònim ha dit...

ESPAÑA UNA GRANDE Y LIBRE y si os jode osquedais sin las pagas de navidad y vacaciones que puso el Generalisimo Francisco Franco.
Por cierto se que preferis a los moros antes que los Españoles, pero el General Franco fue mas inteligente que los catalanes y terroristas Vasco y puso su guardia personal Mora para que gobernara CaTALUÑA LLIURA.

Anònim ha dit...

A aquest esclau dels còmics d'"hazañas bélicas" algú tindria que fer-li un trasplantament integre de cervell, l'única opció que li queda, si sobreviu a la intervenció per adonar-se de la realitat social en la que transita.

Anònim ha dit...

Como puesdes ser tan tonto si estas en una enpresa haciendo como que trabajas y dices que me transplanten el celebro y tienes al capu..o del carot rovira que aparte de robar a catalunya hace pagar a los catalanes peaje,. Ves como sois muy tontos.
Sigue viviendo de las sectas y de tu patria que pasa por aragon

Anònim ha dit...

Gràcies pel teu interés per salvar-nos de la nostra "tonteria".
Gràcies per la teva voluntat "d´alliberar-nos" de lladres autòctons..
Com es diu la teva ONG?

Anònim ha dit...

La ONG es diu (Votar a la independencia del Carot Rovira) Este ejemplar aparte de feo esta robando el dinero de los que osdenominais de origen catalanes.

Anònim ha dit...

Camacho demana als dirigents del PP que evitin "declaracions inoportunes" en clau catalana
La presidenta del PP català assenyala al comitè de Génova i davant Rajoy que la política la marca ella.

Anònim ha dit...

Comentarios de las 16,18-17,55 y 23,33.
Recomendaciones para una buena salud mental :
Lee un poco mas,sobre todo de historia, la real claro.
No estes tanto tiempo delante del televisor mirando tonterias,hay documentales,entrevistas etcc. que te pueden ayudar a tener un poco mas de cultura.
Y sobre todo dale cuerda al reloj porque por lo que se ve, hace tiempo que lo tienes parado.

Anònim ha dit...

A la d'aquí li és ben bé igual, no l'afecta, tampoc diu res, es limita a surar i cobrar i amb això ja fa prou, tampoc està capacitada per fer més. És el dit de la mestressa i alhora la vergonya aliena de tot un poble postrat a les seves potes.

Anònim ha dit...

Al listo de las 10.21h tengo pilas en el relog no como tu que ledas cuerda como el autentic catalan y veo la TV3 que la que pagamos todos losque vivimos aqui.