malgrat tot de mar: Jumelages a granel

dimecres, 3 de desembre del 2008

Jumelages a granel

Aquí teniu dos boniques imatges de l'entrada al poble i amb les que el nostre excel·lentíssim ajuntament obsequia a tots els visitants que accedeixen a la Vila provinents de Blanes. A destacar que l'espai en qüestió es tracta de la plaça de Seynod, dedicada i inaugurada a corre cuita fa just vuit mesos amb motiu del gran festival d'agermanaments amb plantada d'arbres, encaixades de mans, discursos de bones intencions, actes protocol·laris varis i àpats corresponents. Algú tindria que fer arribar la fotografia als nostres benvolguts agermanats de Seynod, segur que es posarien molt contents i al·lucinarien, fins i tot tant, com les nostres magnífiques autoritats monocipals.

7 comentaris:

Anònim ha dit...: Ostras! Ka fort!!!; 3 de desembre del 2008, a les 13:45
Anònim ha dit...: Sí és fort,sí, tenir plantacions de plantes al·lucinògenes "datura stramonium" a l'entrada del poble, diu ben clar on ens trobem.; 3 de desembre del 2008, a les 14:01
Anònim ha dit...: ..i amb tot aquest panorama tant animat, encara volen tirar endavant, l´ARE???
No hi ha ningú a l´equip de govern amb dos dits de front??; 3 de desembre del 2008, a les 15:06
Anònim ha dit...: Sembla que no, segons els aconteixements. I algú els defensarà sense cap argument, simplement perquè els hi ha bé.; 3 de desembre del 2008, a les 15:28
Anònim ha dit...: Si tira endavant la proposta de paticipació ciutadana als ajuntaments, la Conxita pensarà que es tracta d'un contuberni contra seva. Dirà que els qui proposen la participació ciutadana als Ajuntaments són persones sense opinió. Si no és la seva, les demes opinions no tenen cap valor. Qui ha perdut els trucs?; 4 de desembre del 2008, a les 9:09
Anònim ha dit...: Son els tics del franquisme que molts varen assumir i encara no saben dissimular.; 4 de desembre del 2008, a les 9:36
Anònim ha dit...: pero si fa uns dies enrere la sra alcaldesa sortia per la televisió amb un tecnic municipal passejan per aquesta nova urbanitzacio , del barri del matadero i ella manifestant tot preocupada el fatal desti del urbanisme . quin cinisme¡¡¡¡¡¡ si va ser voste qui va requalificar els terrenys , pero el cert es que no es pensi que es voste qui mana , manen els promotors inmobiliaris i vuste signa els que ells volen que es requalifiqui ; pobre sra alcaldesa quins deliris de grandesa¡¡¡¡; 15 de desembre del 2008, a les 19:59

Publica un comentari a l'entrada

Te llaman Malgrat de Mar

A la vora de la mar

van rient les cases blanques...

L'amor passa, I xiscla el vent

rossolant les arrecades...

Ai, poble emblanquinat¡

Ai, Malgrat, vila estimada!

(Lluis Garriga)

Cuando eras solo Malgrat

eras una villa hermosa,

con una labra preciosa

desde tu monte a tu mar.

Pero vino a suceder,

que la suerte cambió

cuando el turismo llegó

y el sol se empezó a vender.

Llevada por la ambición,

el alma del mercader

hizo su "Agosto" a placer

vendiendo rayos de sol.

Los fabricantes fulleros,

(y los alcaldes barrueros)

al encontrar mejor fijo

que el estraperlo de hilo,

se metieron a hoteleros.

Fué un turismo sin riqueza,

de baja escala social,

de "souvenirs" de a reál

de aguardiente y cerveza.

Sin concierto ni recato,

a manera de cuarteles

fueron floreciendo hoteles

para el turismo barato.

Y el ayuntamiento aquel,

mas que ayuntamiento era (y es),

visto de cualquier manera

una casa de burdel.

Allí todo se aprobaba,

ya fuera tuerto o derecho,

a todo se "echaba pecho"

cuando el dinero sonaba (y suena).

Camisa azul y sotana

figuraban en la lista,

sin Ridruejos idealistas,

!con belitres de peana!

Picaros y oportunistas (siguen ahí)

y curas arrepentidos (sigen ahí)

estaban allí metidos

haciendo gorda la vista.

Y hablando de vista gorda

y de "ciertos" rumores,

de escandalosos amores

de maculosa deshonrra.

Y aquellos santos "varones"

de misa y de comunión,

que aquél adúltero amor

nunca les causó rubores.

Y todo así fué creciendo

sin concierto y sin razón,

sin moral ni amor a Dios

fué el comercio floreciendo.

Malgrat, que a cambio "de Mar",

perdiste el alma del "Ser"

y aquel humilde placer

de ser Villa y nada mas.

Eras una Villa noble

con labradores ufanos,

pescadores y artesanos,

gente rica y gente pobre.

Cuando algún hijo moría,

iban todos con amor,

a compartir el dolor

pues todos se conocían.

¿Que se hizo de tu cantar?

¿Tus sardanas que se hicieron?

Se siente aquí forastero

el mismo San Nicolás.

Ya no es tu nombre el que era

ni tus calles como antes

con lunas y con romances

con sardanas y verbena.

Te llaman Malgrat de Mar,

y ya no eres Villa hermosa,

ni tu labra es ya preciosa

al dejar de ser Malgrat.

Pedro - 1968

dimecres, 3 de desembre del 2008

Jumelages a granel

7 comentaris:

El gran circ de Malgrat

El temps a Malgrat

El Tiempo

Enllaços a blocs que seguim

Arxiu del blog

El meu perfil

Te llaman Malgrat de Mar

Visites