Urbanisme sostenible

Els nostres responsables municipals, els que proclamen obertament i sense cap escrúpol al fer-ho, la imperiosa necessitat de ser sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, els que es lleven cada matí amb el neguit de plantar arbres, els mateixos que no escolten directrius europees per poc avançades, no poden seguir enganyant a la gent per més temps amb els seus projectes urbanístics de futur ara que veuen com el sector de la construcció va de baixa i l'única sortida a la col·locació de més totxana és acollir-se a plans pioners a Catalunya, diuen, de vivendes de protecció oficial. Els que al llarg de vint-i-cinc anys -com mostra la fotografia- han estat fidels seguidors del model urbanístic tardo-franquista, disbauxa constructora ho anomenarem nosaltres, els que han massacrat el territori malgratenc amb la col·locació arreu de totxana i ciment sense cap mirament, no poden parlar ara de racionalitat i sostenibilitat urbanística sense que el nas els hi creixi, pel cap baix, un pam. No poden donar lliçons de re de res als soferts ciutadans que han vist amb claredat quin ha estat, de sempre, el seu model d'urbanisme municipal i de respecte al medi ambient i a les persones que en formen part.

A l'espai que es veu a la fotografia de l'horta d'en Joanet, algú pot dir-nos quants arbres s'han plantat, i quantes places si han construït? Només s'hi veu una palmera, supervivent encara, de la derruïda Fàbrica de l'Aigua. Això sí, tranquils, tots aquests veïns poden fruir de la seva quota verda a l'altre costat del turó del Castell, al parc Francesc Macià, la justificació perfecta i subtil per parcel·lar Santa Rita i obtenir-ne uns guanys espectaculars de l'acció contra el medi natural que se'n deriva. Ja sabem que el camí, per aquests veïns, és costerut i la distancia llarga, però això a la Casa Gran no l'amoïna gens mentre ells puguin seguir manipulant voluntats i col·locant totxanes i més totxanes, aquestes sí, ara diuen, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i HUMÀ.

Quins dallonses!