Encíclica* Conxitorum en el 18è. any del seu pontificat

De nou i de la ma d'aquesta gent de la secta PSOE, creadora de tsunamis econòmics i trencaments socials integrals, executors de conceptes reduccionistes empírics tant avançats com és ara i aquí a casa nostra la democràcia indirecta que practiquen, és a dir fer durant quatre anys seguits el que els hi rota sense donar explicacions de res, veiem com pontifiquen i pretenen adoctrinar-nos en que tots hem de fer actes de constricció i lluir novament bona cara al mal temps i al mal rotllo que amb persistent afany i provada eficàcia han aconseguit crear amb les seves astutes intervencions en tots els àmbits de la convivència social.

Éssers superiors que s'autoqualifiquen d'obrers i que amb les seves barroeres encícliques teològiques gosen fins i tot donar lliçons d'ètica i comportament als soferts treballadors que amb sous de 620 € al mes estan fent possible que una colla d'inútils percebin sous estratosfèrics sense saber ni tant sols d'on surten aquests diners. D'això en diuen el miracle socialista, la promoció dels més inútils al més alt rang de la piràmide social amb un discurs noètic on el coneixement intuïtiu n'és la norma i el peripatetisme oratori el símptoma més clar. Grans especulacions, grans requalificacions, grans desqualificacions, monstruositats urbanístiques arreu, trinxaments territorials i messianisme social a dojo són les característiques pròpies del socialisme a casa nostra, PA-TÈ-TIC!!! Tots els enzes del poble, voteu de nou socialisme i us quedareu definitivament en pilotes.

Un ressorgir més fort per a les persones

La majoria hem sentit parlar del pla ZP. A alguns ens ha semblat bé com a pla de xoc, d'altres l'han criticat per ineficaç o per enveja de competències administratives. Cadascú ha dit, mes que el que pensava, allò que convenia dir. Sigui com sigui, a TOTS els ajuntaments ens ha vingut de perles. Alguns ja teníem projectes i d'altres es varen afanyar a redactar-los per poder-se acollir al pla.

A Malgrat teníem a punt el camp de futbol, una demanda de feia temps, a la qual hem pogut incloure l'arranjament de la zona verda de davant del pavelló Germans Margall. Els diners atorgats ens h¡ quadren de ple, tant econòmicament, com en el temps, ja que les obres han d'estar acabades al 2010. 3158 mil euros no estan gens malament. Tant de bo es fes una cosa semblant cada any, directament als ajuntaments, ja que la demanda directa de totes les necessitats recau sobre la taula de l'alcalde o alcaldessa de cada població. Davant la situació creada, a l'Ajuntament, com ja us deia a la revista anterior, la situació econòmica que hem gestionat ens permet fer mes inversions per ajudar a pal·liar la crisi que estem patint.

Per això hem arranjat les rajoles trencades i malmeses del Passeig Marítim. Per això farem un petit local amb sanitaris adaptats a la plaça del Camp de la Figuera perquè el puguin utilitzar els que juguen a petanca i el comparteixin amb l'Associació de Veïns de Malgrat Sud. Per això volem ampliar la vorera de davant de l'escola Chanel, com ja vam fer amb la del davant de les escoles Fonlladosa, per donar mes seguretat a l'entrada i sortida dels alumnes. Per això arranjarem també les escales del carrer d'Hug Descolomer, actuació que va lligada a la llei de barris. En totes aquestes obres es vol tenir en compte la incorporació de gent en atur de Malgrat, tot i que som conscients que tot el que fem es poc per ajudar a pal·liar la situació que estem vivint.

No poder solucionar totes les demandes de les persones que s'acosten a l'Ajuntament buscant una resposta, és el pes mes dur que et cau a sobre com una llosa, i sents una gran la impotència. La situació és molt complicada, la crisi econòmica i financera que estem patint és de les mes dures per dues raons: una, per la gran bonança dels últims anys que ens ha fet creure que tots ho podíem aconseguir tot; i l'altra, perquè la mateixa situació ens ha portat a una societat desestructurada i desarrelada de la terra i de la família, que en la majoria de casos son les que mes pateixen el que estem vivint.

Seria molt llarg intentar explicar el perquè hem arribat a aquesta situació. El que sí que crec és que ens cal una acte de constricció de tota la societat, de TOTA, sense excepció, com ens deien abans. Hem volgut estirar mes el brac que la manega i ara ens adonem que la camisa ens va curta. Davant d'aquesta situació, situació que ens afecta a tots, només ens queda l'ètica per poder sortir d'ella, fer-nos tocar de peus al terra i pensar que no ho farem més, cosa difícil ja que som els únics que ensopeguem dues i tres i quatre vegades amb la mateixa pedra. Però com deia, només l'ètica ens pot fer sortir airosos i amb la lliçó apresa. Quan parlo d'ètica em refereixo a la de tots. Als empresaris, que no aprofitin per acomiadar treballadors i tancar l'empresa si vertaderament no és una situació extrema, o per no pagar els seus deutes o no parlar amb els treballadors per arribar a acords que perjudiquin el menys possible a tothom. Als bancs i caixes, que renovin o facin una moratòria o carència, sense abusar de l'interès, en els pagaments de les hipoteques de les persones que han complert amb els seus compromisos i que aquestes no es vegin assetjades per les amenaces davant la impossibilitat de pagament. Als col·lectius que no veuen amenaçat el seu lloc de treball, que no malgastin, però que no es retinguin més del compte , ja que l'economia és una roda i tots hem de fer que l'engranatge funcioni.

L'Estat que parli clar i que digui la veritat, que no hi haurà feina per a tothom, que a la majoria dels treballadors no ens està permès fer dispendis descontrolats, que s'ha de treballar per la vida laboral i la cobertura social amb justícia i no podem confondre les ajudes amb la caritat o la dependència. Els sindicats que lluitin per les millores socials dels treballadors, però també amb responsabilitat. Els ajuntaments, que vetllin per la despesa pública i pel compliment dels pagaments puntuals per no ser còmplices de la morositat empresarial. Les autonomies que racionalitzin la doble despesa que tenim en la gestió i donin recursos i competències als ajuntaments que són els que donem la cara. A les persones que tenen recursos suficients, que es desprenguin una mica del que tenen que de ben segur es sentiran solidaris, no de paraula sinó de fet. Les persones que tenen pisos de lloguer que siguin generosos i que abarateixin o facilitin els pagaments. Els mitjans de comunicació que parlin de la crisi, però també que parlin dels sectors que funcionen i que transmeten esperança. La jerarquia de l'Església que parli i orienti, però que no crispi la societat amb debats morals o legals. Que parli de comprensió, d'amor i de justícia, que és el que li toca.

La crisi té moltes conseqüències, des de la paralització de la persona humana, fins a la afectació psicològica que comporta la desestabilització de les famílies i d'altres de més imprevisibles.

Si ho fem bé, la crisi pot comportar un ressorgir més fort per a les persones. Feia molt que no veia pares i fills junts demanat ajuda, mares angoixades pel futur dels seus. La necessitat uneix, el diner ens enquista, ens deshumanitza i ens desuneix. La lliçó es per a tots, tan de bo sapiguem treure'n profit!

Conxita Campoy i Martí Alcaldessa de Malgrat de Mar

alcaldia@ajmalgrat.cat

_________

Encyclia, del llatí “embolicar en cercle”.