Ens ha plagut molt llegir-ho i ho volem compartir amb vosaltres. Posem que parlen del nostre estimat i maltractat poble.
Durant anys els has vistos actuar de prop. Fan política, sí. Però ben poc els importa quina. Hi són per a guanyar diners. Molts. Tants com siga possible i tan ràpidament com puguen. Van passant els anys i sembla que siguen intocables, immensos, imbatibles. Però, de sobte, hi ha un jutge, manat pels altres, que es posa a furgar una miqueta. I la gomina es glaça de por. I comencen les explicacions improbables. I tu seus. Per allò de veure passar el cadàver... Ara és l'hora de seure. Has vist com es menjaven bancal rere bancal fins a deixar la casa convertida en una autopista tan espessa com col·lapsada i absurda. Han aixecat hotels siderals a la porta de la ciutat que ara no saben si tancar, símbols d'una opulència de fang. Han fet córrer diners, substàncies, projectes, lleis i mercadeigs. Han fet creure a alcaldes que eren ministres i a ministres que eren lliures. Ho han passat bé. I tant, que ho han passat bé! Amb el talonari fluix i la papada ben oberta. I ara ens toca de seure a nosaltres i de mirar amb calma, sense gens de pressa. Ara corren a cremar i a amagar papers. S'interroguen si aquell dia no foren massa poc previnguts. Es miren de reüll per veure qui estirarà la manta i què sap de mi. Repassen les frases que cal dir a l'opinió pública, la careta de bona gent que han d'aprendre a fer. I maleeixen, amb raó, el mercenari que els ha posats contra les cordes. Perquè sí. Perquè li han dit que ara tocava això i som-hi! Es pensaven que la bona vida era eterna. Ha durat molt i durarà encara per a alguns. A uns altres, en canvi, els ha arribat l'hora de seure a l'ombra. Tan fresquets com inquiets d'haver descobert que això de la política, quan solament hi ets per a fer diners, a voltes és un negoci ingrat.
Vicent Partal dimecres, 11 de febrer de 2009
11 comentaris:
Molt bon escri ttan devo estiresin aquesta manta i aixequesin l'alfombra fins a treure tota la bruticia que i ha,pero malauradament qui fa la justcia es home o dona i els pose oes posen una vena els ulls,ja que la justicia no es cega,la fan cega i qui l'ha d'aplicar no es imparcial ni valent.
Parece que elgordo del abogado tiene mano con el dueño del blog.
Aparte de gordo eres tonto avocats-
Algú pot explicar que és aquesta història d´un advocat i el "dueño del blog"?
I a què es referix o què preten un altra que utilitza un tó emanaçador (tic-tac)?
La cosa és despistar del contingut del blog.
L'advocat es el que porta la seperacio del tic tac o legionario,i que el mateixtems es venificia la seva dona,i el pobre conca esta trauma la carrega contra el propietari del blog.En fdi paranoies d'equestes rares.
Jo estic desitjan que l'oficina antifrau es posi en marxa i pasi per Nalgrat.Recordem que la Conxita i l'quip de govern no estan d'acord amb aquesta oficina i la Vega tampoc,perque sera?.
que passi que passi així callareu!!!
La neus serra save quien es el antoni el gordo de abogado que esta liada con la clienta.
Neus canta que este pajar
o a parte de gordo tiene carcel.
GURU
Aquest tal guru ja pren el que ha de prendre's o ha abandonat la medicació?
Ancara me medico sa teba mare meporta la medicació.
Publica un comentari a l'entrada