Pur teatre del dolent

S'ha de tenir el doble de cara que d'espatlla per gosar fer aquestes declaracions en l'últim Butlletí informatiu de l'ajuntament i fonamentar-les en la fe, en la bona fe dels malgratencs que siguin capaços de creure's a ulls clucs, o com imbècils directament, el que aquesta “suposada” regidora manifesta sense aportar-ne cap prova del que diu, cap dada, cap paper, cap document, cap referència, res!, res de res. Si de tots és sabut que la filosofia d'aquesta senyora és mantenir la boca closa, durant quatre anys si fa falta, per allò de que en boca closa no entren mosques però hi pot entrar molta pasta gansa, nosaltres ens preguntem de com és possible que la Sra. Campoy li permeti de mantenir per més temps aquesta ofensiva i lamentable actitud cap a tot un poble que té el dret a saber en que es gasten els seus diners i com es justifiquen les seves “suposades” activitats consistorials. Quants contractes ha gestionat, quants contractes son estrictament de temporada i quants no, quantes persones han aconseguit un treball indefinit o no gràcies a l'ingent feinada d'aquesta servidora municipal, i còmplices, que té a bé de pregonar, que entén ella per gestió? Tenim tot el dret, com a contribuents que som, a saber-ho i la tolerant i passiva actitud dels seus socis de govern cap a aquesta execrable forma de fer política i comportar-se els converteix a ells, suposats socialistes, obrers i catalanistes d'esquerres, diuen, en còmplices complaguts de l'esperpèntica actuació teatral que representen i de la descarada burla de que està sent objecte tot el poble de Malgrat.
Si és lamentable que es pengin medalles sense haver-ne fet cap mèrit, encara ho és més que sigui un mateix el que se les col·loqui amb el vistiplau, tolerància i condescendència de tota una senyora alcaldessa. Sens dubte, això és el "guai" Malgrat real!