A los nostres portentosos caps

Tota eixa prosperitat i eixos prohoms polítics amb
èpica reial que no nos meresquem de lo elevat del lo
seu esperit i virtut. I que quan los grans polítics
hòmens de lo dit comtat gran netegin la cosa
sortida del ventre matinera, que lo fesquin ab les
suors de lo nostre esforç, que fan de sobrades com
per arrebossar lo campanari de la seu vella de
Lleida. Mai nos defensaren de tan grans i gordos i
ínclits i de glòria universal. Que llegeixin la lletra
petita d'eixa glòria d'acord los estudiants de lleis
per aprendre a cada ventrada quin fou lo seu
llinatge.

I és que si cada any de lo nostre senyor se nos
emporten més de vintmil arroves i los matemàtics
de les economies licenciats a Cervera nos diuen que
d'ací a cinc o no se sap quants ens retornaran unes
tresmil arroves, doncs lo problema és difícil de
veure si en guanyem o en perdem, quan les arroves
són totes nostres comptades, que fins i tot lo fadrí
de can cuixes, que sols en sabia comptar ab una mà
i que li venien a faltar dos o tres dits d'eixa i l'altra
sempre la tenia fent-se estimar a la seua persona,
doncs ell lo hagués resolt ràpid i ab seguretat. Que
lo déu se nos ha posat de cul i los nostres caps no
arriben a la matemàtica, que som gent menuda. Lo
cap nostre! ai lo nostre cap! que ni los polls ni
altres bestioles lo voldran poblar de la buidor que
portem.

Anònim (Cimera extraordinària)