El “Otrocidio”
El 12 de octubre de 1492, el Capitalismo descubrió América. Cristóbal Colón, financiado por los reyes de España y los banqueros de Génova, trajo la novedad a las islas del mar Caribe. En su diario del Descubrimiento, el Almirante escribió 139 veces la palabra oro y 51 veces la palabra Dios o Nuestro Señor.Él no podía cansar los ojos de ver tanta lindeza en aquellas playas, y el 27 de noviembre profetizó: Tendrá toda la cristiandad negocio en ellas. Y en eso no se equivocó. Colón creyó que Haití era Japón y que Cuba era China, y creyó que los habitantes de China y Japón eran indios de la India; pero en eso no se equivocó.
Al cabo de cinco siglos de negocio de toda la cristiandad, ha sido aniquilada una tercera parte de las selvas americanas, está yerma mucha tierra que fue fértil y más de la mitad de la población come salteado. Los indios, víctimas del más gigantesco despojo de la historia universal, siguen sufriendo la usurpación de los últimos restos de sus tierras, y siguen condenados a la negación de su identidad diferente. Se les sigue prohibiendo vivir a su modo y manera, se les sigue negando el derecho de ser. Al principio, el saqueo y el otrocidio fueron ejecutados en nombre del Dios de los cielos. Ahora se cumplen en nombre del dios del Progreso.
Sin embargo, en esa identidad prohibida y despreciada fulguran todavía algunas claves de otra América posible.
América, ciega de racismo, no las ve.
Al cabo de cinco siglos de negocio de toda la cristiandad, ha sido aniquilada una tercera parte de las selvas americanas, está yerma mucha tierra que fue fértil y más de la mitad de la población come salteado. Los indios, víctimas del más gigantesco despojo de la historia universal, siguen sufriendo la usurpación de los últimos restos de sus tierras, y siguen condenados a la negación de su identidad diferente. Se les sigue prohibiendo vivir a su modo y manera, se les sigue negando el derecho de ser. Al principio, el saqueo y el otrocidio fueron ejecutados en nombre del Dios de los cielos. Ahora se cumplen en nombre del dios del Progreso.
Sin embargo, en esa identidad prohibida y despreciada fulguran todavía algunas claves de otra América posible.
América, ciega de racismo, no las ve.
"COLÓN"
Desafiando la furia de los vientos y el hambre de los monstruos devoradores de barcos, el almirante Cristóbal Colón se echó a la mar.
Él no descubrió América. Un siglo antes habían llegado los polinesios, cinco siglos antes habían llegado los vikingos, y trecientos siglos antes que todos habían llegado los más antiguos pobladores de estas tierras, a quienes Colón llamó indios, creyendo que había entrado al Oriente por la puerta de atrás.
Como no entendía lo que esos nativos decían, Colón creyó que no sabían hablar; y como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gente de razón.
Aunque murió convencido de que sus viajes lo habían llevado al Asia, Colón tuvo sus dudas. Las despejó en el segundo viaje. Cuando sus naves anclaron en una bahía de Cuba, a mediados de junio de 1494, el almirante dictó un acta estableciendo que estaba en China.
Él no descubrió América. Un siglo antes habían llegado los polinesios, cinco siglos antes habían llegado los vikingos, y trecientos siglos antes que todos habían llegado los más antiguos pobladores de estas tierras, a quienes Colón llamó indios, creyendo que había entrado al Oriente por la puerta de atrás.
Como no entendía lo que esos nativos decían, Colón creyó que no sabían hablar; y como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gente de razón.
Aunque murió convencido de que sus viajes lo habían llevado al Asia, Colón tuvo sus dudas. Las despejó en el segundo viaje. Cuando sus naves anclaron en una bahía de Cuba, a mediados de junio de 1494, el almirante dictó un acta estableciendo que estaba en China.
Dejó constancia de que sus tripulantes lo reconocían así; y a quien dijera lo contrario se le darían cien azotes, se le cobraría una pena de diez mil maravedíes y se le cortaría la lengua.
Al pie, firmaron los pocos marineros que sabían firmar.
Eduardo Galeano / Espejos (2008)
24 comentaris:
Hoy es el día del padre de carot rovira el día de la GUARDIA CIVIL y la pilarica patrona de cuerpo Viva España.
Sí,sí, i el que li va ensenyar el camí d'Amèrica a Colom va ser un tal Jaume Ferrer de Blanes, no?, ja sabeu de qui és la culpa del descobriment.
No America o USA la descubrio la benemerita osease el padre de Carot Rovira que en una mision especial del Generalisimo mando a un maño ha la nueva alianza americana.
Total que el tontaco de su hijo llamado en castellano JETA hizo costruir unas escuelas para que los sudacas aprendieran catalá, pero se equivoco porque los priemeros catalanes del estranjero fueron los del carre monturiol osease los negros del maresme.
12 d'octubre, res a celebrar. David Minoves
Ara fa més de 500 anys, l'arribada de la flota dels Reis Catòlics al continent americà va significar l'inici d'un genocidi que va provocar la mort de 20 milions d'indígenes, la desaparició de centenars de civilitzacions, el saqueig de les seves riqueses i la destrucció de les seves cultures. Però el 12 d'octubre també marcaria el punt de partida de la resistència indígena que, malgrat ser sufocada a sang i foc, culminaria tres segles després amb una rebel·lió independentista que s'estengué per tot el continent americà i que sepultaria per sempre l'imperi espanyol.
De la mateixa manera que el nostre Onze de Setembre ha servit per transformar una derrota en un catalitzador del nostre alliberament nacional, fa temps que s'aixequen veus del continent americà perquè el 12 d'octubre deixi de representar l'anacrònic Día de la Raza o de la Hispanidad, o el més modern i ensucrat encuentro de civilizaciones, per convertir-se en un revulsiu de l'exercici del dret a l'autodeterminació de milers i milers de pobles que veuen vulnerats els seus drets individuals i col·lectius...
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179859
Espanya es va fent petita.
Entre 1740 i 1790, en el moment de la màxima extensió, Espanya sumava un poc més de vint milions de quilòmetres quadrats. Avui aquesta extensió és molt més modesta: tot just 504.000 quilòmetres quadrats, i la història no s'ha acabat encara.
Vist amb els ulls d'avui és entendridor de llegir el principi de la Constitució de Cadis. El primer capítol del primer títol, sota l'epígraf de 'De la nació espanyola', diu: 'La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis.' Perquè no oblidem que el 1812 la monarquia continuava considerant súbdits seus els ciutadans de Buenos Aires, per exemple, que ja havien proclamat la independència feia dos anys.
Llegir aquell text il·lustra que les nacions no són entitats que no canvien amb el pas dels anys. Ben a l'inrevés, els mapes es mouen, i de quina manera.
No cal anar tan lluny, emperò. En ma vida ja he conegut una Espanya que avui no existeix, perquè a l'escola m'ensenyaren que les 'províncies' espanyoles eren cinquanta-tres. Aleshores, primers anys seixanta, ningú no tenia cap mena de dubtes sobre l'espanyolitat de l'actual Sàhara Occidental i de les dues províncies en què es dividia l'actual Guinea Equatorial.
Els espanyols miren d'adaptar-se amb petites mentides pietoses a l'obvietat que, per molt que es declare la inviolabilitat de les fronteres i la unitat nacional, els mapes canvien i, des de fa segles, Espanya es va empetitint a poc a poc. Per exemple, ara tots dirien que el primer ferrocarril espanyol és el de la línia Mataró-Barcelona, del 1848. I tanmateix el primer ferrocarril espanyol anava de l'Havana a Bejucal, i va engegar-se el 1835. Com que ara l'Havana ja no és espanyola, aquell tren ha caigut de la llista. I amb això ells, molts dels qui celebren aquest 12 d'octubre, es pensen que tenen el problema resolt.
Resolt fins que no hagen d'adaptar-se de bell nou i dir que el primer ferrocarril espanyol és el de la línia Madrid - Aranjuez, del 1851. Que és la cosa que els passarà un dia d'aquests.
director@vilaweb.cat
Espanya, essencialment, ha estat un país exportador de misèria.
Aquest any 2010, Mèxic, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile i Veneçuela celebren els seus primers dos cents anys d’independència. L’any que ve arriba el torn a Paraguai i en la segona dècada del mil•lenni Perú, Brasil, Equador i Uruguai. A mitjans del segle XXI, El Salvador, i Cuba, que haurà d’esperar al segle XXII.
La invasió napoleònica d’Espanya va tenir una conseqüència fonamental allà on menys era esperable. El resultat és que avui Amèrica llatina celebra 200 anys sense Espanya i nosaltres encara fem homenatges al Timbaler del Bruc, que més hauria valgut que s’hagués guardat el timbal en un lloc que ara tampoc és el moment d’esmentar.
La conquista española entre 1492 i 1650 va endur-se pel davant més del 70% d’uns 70 milions de persones que vivien allà quan va arribar-hi Cristòfor Colom. Més de 200 idiomes han desaparegut. Consta a l’arxiu d’índies que només de 1503 a 1660 van arribar a Sanlúcar de Barrameda 185.000 quilos d’or i 16 milions de quilos de plata provinent de les colònies americanes. Als preus actuals, aquest or i aquesta plata saldarien el deute extern de tot el continent, i en sobraria. En canvi, cinc segles després, més de 200 milions de persones són pobres i 79 són indigents, segons la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib.
El saqueig castellà d’Hispanoamèrica té pocs exemples comparables a la història de la humanitat. És un rècord guanyat a pols i que els pertany de manera indubtable. La repressió, l’esclavatge, l’arrasament de cultures senceres lliguen aquest període amb la més negra de les criminals llegendes europees. És conegut i no ens hi detindrem.
Espanya, essencialment, ha estat un país exportador de misèria, materialment i espiritualment parlant. Tot el que ha estat tocat pels espanyols ha esdevingut font de discriminacions racials, diferències socials i subdesenvolupament. La “Madre Patria” ha acabat devorant sempre els seus fills i els ha deixat la pitjor de les herències: una identitat estrafeta, una memòria extirpada, la suburbialització mental.
Però ells, persisteixen. Els nostres veïns espanyols, governi qui governi, perseveren en el seu inveterat intent de dulcificar la historia i fins de transformar-la, com si haguessin estat ells mateixos els inspiradors dels processos d’independència, i així veiem, estupefactes, que continuen comportant-se com una gallina lloca, pretenent seguir acollint sota les ales a totes les pàtries americanes espoliades. No sé si sabien que el senyor Felipe González va ser nomenat “ambaixador” d’Espanya en les celebracions per a la independència. Pobra gent.
El 12 d’octubre, dia laborable per a tots els catalans, els espanyols celebren el Día de la Hispanidad, terminologia que ha substituït aquí –i no a Sudamèrica- l'enyorat Día de la Raza que, com a mínim, és explícit i no s’amaga en subterfugis. Dia de la raça, però quina raça? La que les Nacions Unides van abolir-ne el terme, l’any 1959, per no tenir cap mena de valor científic i per servir només per a incentivar l’odi entre els homes de diferents cultures? La dels conquistadors o la dels conquerits? La dels espoliadors o la dels espoliats? La dels extirpadors o la dels extirpats?
El que cal festejar és el dia d’avui, 11 d’octubre, el darrer dia de llibertat d’Amèrica.
http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=1839
Jaume I tampoc va ser una germaneta de la caritat´. De camí cap a Rodes, també va fer de les seves allà per on passava. A vegades ens fixem massa amb altres pobles però no atinem a pensar que nosaltres tampoc tenim tanta diferència i si no pregunteu a la gent de València, Ses Illes, Itàlia i Grècia.
Haber para los salvadores que lo saveis todo y eso que no os interesa españa! ¿Porque habeis hecho fiesta?
Bueno el que no ha hecho fiesta ha sido el de la seat yo loago al reves el 11S trabajo porque no creo en una fiesta de derrota.
Tu rai que encara tens feina. Deus ser un dels intubats del PSOE, els artífex dels 4.500.000 de parats i que encara pretenen justificar-ho amb allò de la conjuntura internacional i bla, bla, bla...
Amb una Catalunya independent, l'atur seria l'excepció.
Tu tranquil, ja t'arribarà espavilat.
En plé segle XXI és inconcebible una festa, una commemoració, com la que ahir celebrava Espanya.
A quin pais del món es pot seguir CELEBRANT un genocidi, l´expoli, l´esclavització massiva, l´implantació del terror i la misèria que arriba fins als nostres dies? Només a Espanya.
Espanya, que malda perquè la tortura d´un animal sigui proclamada bé de l´humanitat.
Espanya, que s´omnubila amb els rituals de la mort a la Sertmana Santa, que acompanya el Crist torturat, amb l´exercit armat i "novio de la muerte" a punt per matar.
L´Espanya de les ploreneres xabacanes i esperpèntiques, peró que no tenen ni una sola llàgrima per tot el dolor que els seus fills han causat.
Quin paper més galdós que fa la monarquia espanyola entre gorres de plat, tricornis, cabres i peinetes.
Jo no sóc d´aquesta cultura. Jo no sóc espanyol.
12 d´Octubre: res a celebrar i molt a lamentar.
en referència aquest escrit:
Espanya, que s´omnubila amb els rituals de la mort a la Sertmana Santa, que acompanya el Crist torturat, amb l´exercit armat i "novio de la muerte" a punt per matar.
Hauries de saber que aquest ritual que tu en dius de la mort, es l´inici dels cristians,tambè hauries de saber que aqui a catalunya tambè s´en fan de processons, en alguns llocs, com es el cas de tarragona, reus i girona, entre d´altres, Bè d´Interes Cultural.
Si us plau , respectem les creences i processons, i no feu mal de tant gratuaítament.
No em mou cap ànim de fer mal.
Simplement constato que en una àmplia zona de la Peninsula Ibèrica existeix un profund culte a la mort, basat en l´esplaiament de la mateixa, el qual no ha evolucionat gairebé gens.
A Catalunya, potser gràcies a l´adopció de l´esperit i la lletra del Concili vaticà II, hi hagué un agençament, una posada al dia de totes aquestes expressions.
Un bon grapat de les que es tornen a celebrar a Catalunya, han estat promogudes des del desig i la nostàlgia de la "cultura" originària dels fidels.
Cultura, amb la qual -repetixo- no m´identifico i que no sento meva.
Hi ha algún dubte que la desfilada de la Virgen de la Palomera, és un àcte nostàlgic vers la cultura originària (diferent) dels promotors??
I a Malgrat tambe s´en fan de processons, i ben respectables que son nois, es a dir , que respecteu a tothom i no menyspreeu als vostres mateixos veïns
Sí, processons absolutament edulcorades que en res s'atenen al sentir popular. Ni l'església els dóna suport de tant sectàries, folklòriques i anacròniques com són. A Malgrat, sortosament les processons varen desaparèixer ja fa molts anys.
Són de les coses que, francament, més val no recuperar per salvaguardar la ja prou precària salut mental així com la manca de llibertats individuals de les persones. Els que vulguin fer un via crucis, que el facin en privat, que pugin al Turó d'en Serra traginant i fent el que els hi roti, però no dins del poble. En una societat laica com la que pretesament tenim, no cal fer apologia pública de cap religió.
Para mi son como las sardanas tienen el mismo respeto porque eso si es flokore tiri,tiri,tiri.
Bar Reynols.
Maco, au, ves, comprat un bosc i t'hi perds, aixi no tindras que aguantar cap cosa que no t'agradi.
Si estas amargat i no t'agrada el que hi ha, fot el camp, busca un lloc que estigui d'acord amb el que tu vols i t'hi proclames rei del mambo, creas els teus propis actes institucionals i quan aquests es cel-lebrin agafes unes pulseres amb campanetes i ja saps el que podras fer.
Otro coches en el puente de la sal de mar asta el cuello de agua.
a qui dieu que era un dictador? que dieu, que voleu?
Ostres, el del rotllo antiespanyol, xaval tu ets un crack de la dialèctica, però potser et llegeixes abans
http://www.xpoferens.cat/index.html
Para el maku de las 20´59h yo no me tengo que ir porque estoy en España en la zona regional mas conocida como comunidad catalana.
Oh tu tienes un DNI o pasaporte que ponga zona de los valcanes o rumania? Que osmoki la yaya.
Aquest element anomenat Bar Reynols, a jutjar per les seves afirmacions, com a mínim deu patir la síndrome clàssica del troglodita esquizofrènic ibèric, tant freqüent durant el paleolític superior i que tants estralls va causar a la incipient civilització d'aquella època.
amb aquesta manera de pensar els que us tanqueu sou vosaltres, visca can palomeras i la seva confraria, que per molt que us molesti, ja suma vora el centenar de socis, un barri obert a tot tipus de creences, cultures i amb ganes d´obrir-se encara mes.
Viva Can Palomeras,Palomares,Palomo Linares,Palomino,Punta Paloma,menos Angel Palomo (COLON).
Me he fijado en el marco que la señera secae del día nacional, pero si esta la de valencia y baleares, depues os llenais la boca en hablar de paisos catalans, puescomo no sea la calle de malgrat donde esta toda la escoria con baleares y valenciano lo teneis mal.
Publica un comentari a l'entrada