Diuen que plou... però nosaltres pensem que més que plugim, el que cau no és precisament aigua sinó que algú se'ns ha pixat a sobre els nostres caps i dissimula dient que això són apreciacions subjectives i partidistes de la realitat.
Que en penseu vosaltres?
Escolta, Espanya, -la veu d´un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en´questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la patria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang.
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes. -no tens ningú.
Espanya, Espanya. - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!,salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
Adéu. Espanya!
(1898)
CANT DEL RETORN
Tornem de batalles,- venim de la guerra,
I ni portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Pel mar se us avança - la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, América, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Venim tots de cara - al vent de la costa.
encara que ens mati per fred i per fort.
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
De tants com ne manquen duem la memòria
de lo que sofriren,- de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-ms si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.
Si encara és ben viu el record d´altres gestes,
si encara les serres que ens han d´enfortir
s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu! .
(1899).
4 comentaris:
Penso que cal una resposta contundent avui assistint a la manifestació i a partir de demà amb l'actitud personal de cada un de nosaltres en el dia a dia i sobretot a les properes eleccions al parlament, enviant als polítics inútils que tenim, i en tenim molts, a l'ostracisme més absolut.
Ningú es va fixar el dia de de San Joan ,el Monarca va parlar amb la presidenta del constitucional? I cal cap de quatre dies sortia la sentència a corre-cuita .
¿A qué nos referimos cuando hablamos de nación, bandera e identidad españolas?...pues,a nada,la mayoría de la gente es idiota y no hay nada que hacer...están más preocupados por la "Roja"-a la que no se atreven a llamar selección nacional-que a las consecuencias del "Estatut".Solo les interesa el cachondeo,armar barullo,y beber hasta caer de culo.Mañana se acabará el Mundial,esconderán las banderas y volveremos a las gilipolleces habituales.No hay criterio y se acabó
Es evidente que los nacionalismos son un negocio basado en la ignorancia de la gente. Unos cuantos aprovechados conociendo la cantidad de ignorantes, envidiosos y resentidos que por desgracia hay en España, les fomentan un invento victimista para que den rienda suelta a sus frustraciones. El problema es que la mayoría de las veces el monstruo creado se va de las manos.
Publica un comentari a l'entrada