Pobre home, pobres de nosaltres, tot i ser un dels catalans universals més estimats i haver de morir en el exili, encara hi ha gent, com ara la nostra pròpia il·lustríssima alcaldessa que tot i tenir durant vint i cinc anys unes estàtues del músic aparcades al seu despatx, no sap a hores d'ara, encara, quin és l'instrument musical que va convertir Pau Casals en el més gran intèrpret de la seva època. Malgrat ha de fer un pensament d'una vegada per totes i anorreà tanta vergonya aliena com sentim. dimecres, 10 de setembre del 2008
...i els ocellets feren niu als seus cabells
Pobre home, pobres de nosaltres, tot i ser un dels catalans universals més estimats i haver de morir en el exili, encara hi ha gent, com ara la nostra pròpia il·lustríssima alcaldessa que tot i tenir durant vint i cinc anys unes estàtues del músic aparcades al seu despatx, no sap a hores d'ara, encara, quin és l'instrument musical que va convertir Pau Casals en el més gran intèrpret de la seva època. Malgrat ha de fer un pensament d'una vegada per totes i anorreà tanta vergonya aliena com sentim. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo no he dit això, això no ho he dit jo. Tenen que escoltar bé el que es diu aquí i no interpretar el que els hi convé.
Tot un clàssic.
Una mierda para el ayuntamiento en pleno, cuando un ayuntamiento habla en pasado como este esque no tiene futuro por lo tanto a los leones o alos hornos crematorios que ultimamente hay skyns en Malgrat.
Esto antes se hablaba en las plazas ahora se habla en la junta de plenos radicales peor que el franquismo eh tiri,ti ti.
Al final tedare.
Creo que no te salva ni el planchista.
Publica un comentari a l'entrada