La nostra molt honorable castanyera

Montilla té por de debatre amb Artur Mas i s’inventa qualsevol excusa, com ara un debat en castellà, per tal d’evitar una humiliació severa i pública. Montilla és curt. Montilla és un analfabet. Montilla és un quinqui del baix, intens mosso de magatzem. Montilla és a la cultura el que els pastissets de la Pantera Rosa són a la reposteria selecta. Montilla té terror d’assitir a un debat amb Mas perquè sap que no sap res, que per no saber no sap ni parlar. Ni català ni castellà, ni francès ni anglès. Jo proposo que es facin 4 debats, un en cada llengua, perquè els catalans tenim dret a saber si el nostre futur president comprèn les llengües que es parlen al món i sap parlar-les. Montilla és un pobre desgraciat, un triler de molt curta volada, i la brutal bufetada que li espera el dia 28 de novembre serà de les que faran època. Pot ser perfectament que el PSC no arribi ni als 30 diputats. Montilla és un pobre home, un indocumentat, un indigent moral. No té ni principis ni cap sistema ètic, i l’única fita és mantenir-se al poder. La seva presidència ha estat un insult a Catalunya. El tripartit ha estat una humiliació pitjor fins i tot que el franquisme. Després de 7 anys de tripartit, un 25% de catalans ha dit en una enquesta que tant hi fa si dictadura o democràcia. És aquesta indiferència que ha provocat el pitjor govern que Catalunya ha tingut mai, aquesta distensió, aquesta desmoralització a partir de la qual res no es pot edificar. Montilla és un desgraciat i que hagi arribat a president diu molt poc dels catalans. Haurem de fer tota l’autocrítica que sigui necessària, perquè el que no potser és que, aquesta vergonya, haguem de tornar-la a passar.

Salvador Sostres. Divendres, 15 d'octubre de 2010

SOS: Amb l'aigua al coll

Ja som importants. Fins i tot sortim per televisió. Si aneu al minut 31:24 podeu veure les imatges del vídeo de TV3

12 d'octubre. Dia de la Raza

 

El “Otrocidio”

 El 12 de octubre de 1492, el Capitalismo descubrió América. Cristóbal Colón, financiado por los reyes de España y los banqueros de Génova, trajo la novedad a las islas del mar Caribe. En su diario del Descubrimiento, el Almirante escribió 139 veces la palabra oro y 51 veces la palabra Dios o Nuestro Señor.Él no podía cansar los ojos de ver tanta lindeza en aquellas playas, y el 27 de noviembre profetizó: Tendrá toda la cristiandad negocio en ellas. Y en eso no se equivocó. Colón creyó que Haití era Japón y que Cuba era China, y creyó que los habitantes de China y Japón eran indios de la India; pero en eso no se equivocó.
Al cabo de cinco siglos de negocio de toda la cristiandad, ha sido aniquilada una tercera parte de las selvas americanas, está yerma mucha tierra que fue fértil y más de la mitad de la población come salteado. Los indios, víctimas del más gigantesco despojo de la historia universal, siguen sufriendo la usurpación de los últimos restos de sus tierras, y siguen condenados a la negación de su identidad diferente. Se les sigue prohibiendo vivir a su modo y manera, se les sigue negando el derecho de ser. Al principio, el saqueo y el otrocidio fueron ejecutados en nombre del Dios de los cielos. Ahora se cumplen en nombre del dios del Progreso.
Sin embargo, en esa identidad prohibida y despreciada fulguran todavía algunas claves de otra América posible.
América, ciega de racismo, no las ve.

"COLÓN"

Desafiando la furia de los vientos y el hambre de los monstruos devoradores de barcos, el almirante Cristóbal Colón se echó a la mar.
Él no descubrió América. Un siglo antes habían llegado los polinesios, cinco siglos antes habían llegado los vikingos, y trecientos siglos antes que todos habían llegado los más antiguos pobladores de estas tierras, a quienes Colón llamó indios, creyendo que había entrado al Oriente por la puerta de atrás.
Como no entendía lo que esos nativos decían, Colón creyó que no sabían hablar; y como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gente de razón.
Aunque murió convencido de que sus viajes lo habían llevado al Asia, Colón tuvo sus dudas. Las despejó en el segundo viaje. Cuando sus naves anclaron en una bahía de Cuba, a mediados de junio de 1494, el almirante dictó un acta estableciendo que estaba en China.

Dejó constancia de que sus tripulantes lo reconocían así; y a quien dijera lo contrario se le darían cien azotes, se le cobraría una pena de diez mil maravedíes y se le cortaría la lengua.
Al pie, firmaron los pocos marineros que sabían firmar.

Eduardo Galeano / Espejos (2008)

De contrastada solvència

Memorable Ple municipal on es certifica que entre els sistemes emprats per la màfia i els que utilitzen els socialistes de Malgrat no hi ha cap diferència. Cap ni una.

1er.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 2 de setembre de 2010.
2on.-Sol·licitud de bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres que formula Esport i Salut Malgrat SL, en relació amb el complex esportiu que construeix a l’Av. Ragull i Vilaró, del que és concessionària.
3er.-Informe favorable al “Projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera (tram I) – actualitzat -, redactat per TADEC, SL.

4rt.- Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del c/Riera i el pont del c/ Passada.

5è.- Aprovar la revisió del “Pla municipal de prevenció d’incendis forestals de Malgrat de Mar 2010 – 2013”, redactat per l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.
6è.- Moció del GPM CiU per instar la millora de la imatge, enjardinament i entorn d’una de les principals entrades de Malgrat des la Nacional II per l’avinguda Costa Brava.
7è.- Moció del GPM d’ERC per destinar una partida pressupostària per dur a terme una redistribució de les dependències de la Casa Consistorial.
8è.- Presa de raó de les resolucions de l'Alcaldia des de la 2089 a la 2249 /2010.

9è.- Precs i preguntes

 

El PSC surt de l'armari

Estan molt nerviosos últimament, tant que a la que es descuiden posen tot el seu tarannà al descobert i es mostren tal i com realment són. La por, l'amenaça i la prepotència formen part del seu argumentari. I és que és molt difícil mantenir la calma amb la que els hi està caient per totes bandes i fer veure que controlen la situació i tenen arguments per defensar les seves anacròniques i numantines posicions ideològiques, per dir-ho d'alguna manera. Porten incrustat en el seu codi genètic, qui són, d'on venen, que cerquen i quins són els seus "democràtics" mitjans per assolir la perpetuació en els càrrecs que maliciosament ocupen. Aquestes són les conseqüències de donar poder polític a individus provinents de les més tèrboles clavegueres del franquisme camuflats de demòcrates de tota la vida.
Aquí a Malgrat, malauradament, en tenim una important mostra i catàleg d'aquesta tropa.

 

Presumpte delinquència organitzada

El ple de l'Ajuntament celebra aquest dijous 7 d'octubre a les set del vespre la sessió ordinària d'aquest mes.

4rt.- Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del c/Riera i el pont del c/ Passada.  

El somni d'alguns il·lusos

Només cal veure'ls-hi les cares per comprovar que tots mengen bé, bo, calent i amb regularitat d'aquesta magna obra que Malgrat necessitava de fa molts anys. Vint anys ha trigat l'alcaldessa de Malgrat en aconseguir ser tinguda en compte per les altes instàncies i aconseguir una inversió de l'estat pel nostre territori. Una realització vital que finalment dona solució al problema del pont d'en Pixota, constantment tallat per inundació i què facilita l'accés al Pla de Grau, al Cap de la Tordera i a la zona de fàbriques de Malgrat.

Felicitem-nos-en tots, ara Malgrat ja no té passos a nivell, el que equival a dir que, per molt que en parlin, per molt que ens queixem, la via del tren quedarà més assentada que mai al lloc on es troba, partint el poble en dos i impossibilitant en el futur un front marítim sense interrupció, el somni d'alguns il·lusos. Ara ja no hi ha motiu per a fer l'anunciat, segons el Pla Urbanístic Metropolità, trasllat de la via del tren a l'interior del territori. Possiblement, i si els nostres descendents tenen sort, els malgratencs hauran d'esperar l'arribada del quart mil·lenni per poder viure de cara al mar. No ho sabem del cert, queda per confirmar, però no ens estranyaria gens que la nostra representant acabes el seu servil discurs en castellà amb un “arriba España!”, i és que tenir de soci de govern al PP, obliga, i obliga a molt.

 

Campoysolutions

Demà dia 27 de setembre i com a colofó de la brillant setmana de la “Mobilitat insostenible i insegura” a Malgrat, entrarà en funcionament un nou servei de venda de carburants amb voluntat de donar solució al problema que representa, cada dia per a més malgratencs, quedar-se tirat i sense combustible a mig trajecte de desplaçament local giravoltant arbitràriament pel poble.

Hem d’agrair a la franquícia Carburantes Campoy la brillant iniciativa empresarial que de segur resoldrà el greu problema que tenim, com és el notable increment de quilometratge en els desplaçaments urbans en aplicació del nou dibuix de mobilitat insostenible i insegura malgratenca ideat i desenvolupat pels nostres més brillants i privilegiats cervells pensants, pensem, del consistori municipal.

Els hi augurem un gran futur a aquesta iniciativa econòmica mentre el sociopapanatisme de pa sucat amb oli que brillantment representen, governi el municipi de Malgrat.

27 atado y bien atado també a Malgrat

Gitanos romanesos

Aquí tenim una part dels membres de la tropa dels il·luminats que pretenen repetir mandat en vista del bé que ho han fet tot i tot durant els últims vuit anys.

El diumenge passat, a la tradicional Festa de la Rosa a Gavà, el gamarús indocumentat i sobradament acreditat que tenim de president va gosar afirmar:

"José Luis, las alternativas son el extremismo, el independentismo, el lío, y no queremos cuatro años más de lío".
Si fins i tot aquesta calamitat que tenim per president s'adona de l'enorme "lío" que tenen entre mans, vol dir que la discòrdia i raons al sí del tripartit és molt més gran del que habitualment i per raons d'imatge pretenen vendre'ns.
Clar que amb una banda formada per: un analfabet, una xiscleta, un Don Corleone gironí, un xoriço qualificat, la baby cabbage de gran, un filòsof cínic, un pedagog ex-presidiari, un pallasso integral, una neurastènica, un Tomeu prestidigitador, un bioleg-banquer neurastènic, una bleda caqui i a nivell local, una cosa rara més una ungida per la ma de Déu, no convida massa a l'optimisme. Pretendre com pretén aquesta secta oriünda del Baix Llobregat ser la base de l'ordre i progrés del nostre país, pensem nosaltres que la decadència i desfeta absoluta de Catalunya, si tornen a sortir votats com a opció guanyadora, està plenament garantida.

Com per queixar-nos dels pobres gitanos romanesos i del perill que representen.

 
 

Tres diplomats

Gràcies professor Josep Martí. Hem trobat el seu article exquisidament fi i de lectura imprescindible per poder entendre l'estranya i esotèrica fenomenologia que es dona al nostre poble de Malgrat amb la gent que ocupa càrrecs públics. Regint-ne el seu destí.

Polítics amb graduat escolar

“Entre els cinc primers de la llista aconseguiran sumar un graduat escolar”. Vet aquí un comentari anònim publicat a l’edició digital de La Vanguardia el dia que ens assabentàrem que Celestino Corbacho tornava a Catalunya per incorporar-se a les llistes electorals del PSC. El sarcasme de l’exagerat internauta propicia la rialla i fa rumiar sobre quina formació acadèmica resulta exigible als dirigents polítics i, encara més enllà, quina trajectòria professional és la desitjable abans d’assolir una posició de màxim relleu en l’entramat del poder públic.

No ens l’agaféssim amb paper de fumar. Hi ha titulats superiors als quals no confiaríem ni la presidència de l’escala de veïns. També som sabedors que hi ha molt fals prestigi acumulat a l’empresa privada; el nostre país és tan petit que converteix en gestor d’èxit a qui ha sortit diverses vegades al diari i sap fer correctament el nus d’una corbata de marca.

Ara bé, acceptar que ni estudis ni experiència capaciten automàticament per a regir els destins de la cosa pública no fa desitjable que ens posem en mans de persones que, independentment de les circumstàncies que ho expliquin, només poden aportar, posem per cas, un certificat d’estudis primaris i una trajectòria laboral viscuda, en exclusiva, a redós del partit de torn i l’administració (també de torn).

Hi ha una política, la de partit, que exigeix només instints desperts per saber quin arbre donarà la millor ombra i quin és el vent que acabarà per imposar-se. Aquesta política no demana estudis ni èxits professionals, només la vivacitat d’una guineu. Sempre ha servit per medrar, però existien topalls a partir de certa alçada. L’altra política, la del govern i les institucions, exigia més coses, sobretot preparació. Però això era, com diria el mestre del Priorat, Toni Orensanz, abans quan antes.

Es dirà, que no caben arguments classistes en un món democràtic que ens converteix a tots en electors i elegibles. L’únic que compta, afegiran els benintencionats, és la voluntat de servei públic i la capacitat per guanyar-se la confiança de la gent, independentment del currículum que cadascú arrossegui.

És veritat. Però anotem a peu de pàgina que cada vegada és més gran la munió d’aspirants a ajudar els altres quan encara no han acabat d’ajudar-se a ells mateixos. No hi ha censura possible, res no es pot retreure, només segueixen l’exemple. A casa nostra, quatre consignes i un discurs ideològic, senzillet però ben memoritzat, es convaliden per tot el cicle formatiu de l’Ecole National d’Administration francesa. Aviat, allò que era inimaginable esdevindrà realitat i a la sobretaula d’alguna família s’escoltarà per boca d’un fill que no acceptarà arguments en contra: “no vull seguir estudiant perquè ja sé que de gran vull ser...ministre”.