dissabte, 7 de març del 2009

10Mil a Brussel·les


Mentre un ofensiu nacionalisme ecspanyol ens vol mantenir eternament africans en aplicació del seu carrincló i anacrònic concepte de democràcia orgànica emanada directament del franquisme més caspos, d'altres mirem cap al nord on diuen que la democràcia no és nomes una paraula o un joc de trileros, sinó una realitat. Tots junts, catalans, aconseguirem superar aquesta llarga nit de malson que quatre espavilats anomenen, encara, transició. Visca Catalunya independent i mori el mal govern!!!

MANIFEST DEL 7 DE MARÇ DE 2009
Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.
Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va
gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.
Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més
recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.
Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus
polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de
1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya
van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà
amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.
La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna.
Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.
La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària,
llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida
per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les
nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.
Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los.
Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.
Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte
pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret.
Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar.
Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.
Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!
Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!


9 comentaris:

Anònim ha dit...

VISCA CATALUNYA LLIURE,i es vergonyos que un sol vot d'un edil municipal ens doblegi a tots,i nefastos els que es serveixen d'aquest vot ultradreta.

Anònim ha dit...

L’alcaldessa de Malgrat de Mar denuncia una campanya de desprestigi cap a la seva persona.
Per Ràdio Palafolls ⋅ març 6, 2009 ⋅
Conxita Campoy assegura que des de fa temps hi ha orquestrada una campanya a Malgrat per desprestigiar-la.
Segons explica, en declaracions exclusives a RP, fa temps que hi ha la intenció de fer creure al municipi que l’alcaldessa és una dictadora i que pren les decisions sense comptar amb els regidors del consistori. Campoy, però recorda que totes les decisions que s’han pres al municipi s’han dut al plenari local.

Segons l’alcaldessa aquesta campanya constitueix al mateix temps un insult cap als treballadors de l’Ajuntament de Malgrat i alhora a departaments de la Generalitat que inspeccionen la feina del consistori.

Aquestes declaracions coincideixen amb l’aparició d’un comunicat de la Plataforma Salvem La Riera de Malgrat, en referència a la tala de 15 arbres del Polígon de Can Patalina.

En el comunicat s’assegura que Campoy enlloc de governar amb enteniment i saviesa ho fa amb mala llet. El comunicat repassa alguns episodis de la polèmica sobre el cobriment de la riera de PLF al seu pas per Malgrat i més concretament al tram de Can Feliciano. Una polèmica que encara està latent al municipi com es va demostrar ahir, una vegada més, al plenari.

Aquesta dona no pot aser mes nefasta.

Anònim ha dit...

Acabo de llegir que la Sra Conxita Campoy ha tornat a fer declaracions, és clar, a Radio Palafolls i les he buscat per poder saber que ha dit, sorprenent:

Al Ple del passat dijous va dir que ella no anava fent declaracions, tots sabem que, des de l'afer de la Riera se n'ha fet un tip, i ara li ha faltat temps per tornar-hi.

Denúncia una campanya de desprestigi cap a la seva persona.
Quina campanya, qui desprestigia? Hauria de rellegir-se les diferents declaracions que ha fet en les que ha insultat i desprestigiat a ciutadans i ciutadanes i a càrrecs d'organismes dependents de la Generalitat.

Segons explica, en declaracions exclusives a RP, fa temps que hi ha la intenció de fer creure al municipi que l’alcaldessa és una dictadora i que pren les decisions sense comptar amb els regidors del consistori. Campoy, però recorda que totes les decisions que s’han pres al municipi s’han dut al plenari local.

Només faltaria que no les passes pel Plenari, ara, això que compte amb els regidors, és qüestionable, molts seguim els Plens per la radio i escoltem les seves paraules.
Respecte a la intenció de fer creure al municipi que és una dictadora, que li molesta? En aquesta frase el mot s'utilitza com a adjectiu, ja que es refereix a una persona dictadora, i segons la definició que dóna el Diccionari de la Llengua Catalana un dictador: adj Que dicta.

Segons l’alcaldessa aquesta campanya constitueix al mateix temps un insult cap als treballadors de l’Ajuntament de Malgrat i alhora a departaments de la Generalitat que inspeccionen la feina del consistori.

Què pretén amb aquestes paraules? Desviar l'atenció, seguir desprestigiant als que no pensen com ella? ...

Senyora governi, governi per tots els ciutadans i ciutadanes de Malgrat, escolti totes les veus, ningú té tota la veritat, demostri que no dicta, demostri que creu en la democràcia, deixi de fer declaracions atacant a qui no pensa com vostè, accepti les crítiques, reconeixi quan s'equivoca, no digui mentides, no sigui demagoga...

M'he decidit a fer aquest escrit per salvaguardar la dignitat que ens correspon com a ciutadans.

I Visca Catalunya Lliure

Anònim ha dit...

Otro pelotaso del PP a Malgrat,,, el seu president en Xavie esta mosqueado porque le prometieron que si se presentava le darian la oportunidad de entrar el el cuerpo nacional de la Polisia de Malgrat y lean dado calabasas.
Srs peperos que mandais en vuestra cupula de vino y bailis del cortijo a este chaval hay que darle un cargo en la pocilisia a unque sea para mirar las horas de los estacionamientos.

Anònim ha dit...

Si. como hay pocos en la policia uno más, dentro de poco habra que hacer otra caserna mas, ademas de la que ya estan haciendo pa meterlos a todos

Anònim ha dit...

Caram no savia que hi hages cos de policia nacional a algrat?.Ignorancia supina la d'aquest anonim,es retrata d'allo mes ell i els seus amb el que diu,ara ,mes clar no o pot dir.

Anònim ha dit...

La concejal del PP, parece del PSOE, ya con esta famosa teoría misteriosa del estado plural.

Cada día nos averguenza más a los votantes del PP.

Anònim ha dit...

pos imaginat als altres.

Anònim ha dit...

Lògic que hi hagi una campanya de "desprestigi"... perquè de "prestigi" no sabria com empescar-me-la, ni el millor publicista es veuria amb cor de fer-ja!!