Els Duracelis

Apassionant any nou el que iniciem i del que només obrir-ne els finestrons ens adonem, producte d’una segona audició de l’últim Ple Municipal, de quines són les pèrfides intencions d’aquest grupuscle d’accelerats i sacrificats servidors municipals (Duracelis). No en tenien prou amb tenir la zona Ragull-Vilaró aturada, l’ARE en fora de joc i l’antic camp de futbol a l’espera d’edificar nous pisos que ara descobrim la voluntat de construir 400 vivendes coincidint amb la prolongació de l’Avinguda Barcelona. Realment la potència i durada dels “Duracelis” està fora de tot dubte, aguanten i aguanten fins l'impensable i amb l’única voluntat de folrar tot el poble de totxanes que ningú vol ni necessita tret d’ells mateixos per mantenir-se en el poder. Canviar color verd per color totxana. Quin gran negoci per Malgrat! Què faran aquesta trepa, amb el vist i plau del poble, quan ja no quedi verd per edificar? Quin trist paisatge futur ens depara la persistent dependència del poble a aquesta trepa de “Duracelis”?

Josep Pla, un dels més brillants cronistes de la idiosincràsia d’aquest país, ja va constatar, al llarg de la segona meitat del segle passat, dels perills del socialisme amb aquesta frase: “Aquests grans blocs de pisos pensant que la gent confraternitzaria, d’una manera socialista, bucòlica i sentimental, han resultat totalment contraris i nius de vespes desagradables. Jo tinc un gran respecte pel socialisme, perquè sempre s’equivoca.”

Quanta clarividència!