diumenge, 26 de setembre del 2010

Campoysolutions

Demà dia 27 de setembre i com a colofó de la brillant setmana de la “Mobilitat insostenible i insegura” a Malgrat, entrarà en funcionament un nou servei de venda de carburants amb voluntat de donar solució al problema que representa, cada dia per a més malgratencs, quedar-se tirat i sense combustible a mig trajecte de desplaçament local giravoltant arbitràriament pel poble.
Hem d’agrair a la franquícia Carburantes Campoy la brillant iniciativa empresarial que de segur resoldrà el greu problema que tenim, com és el notable increment de quilometratge en els desplaçaments urbans en aplicació del nou dibuix de mobilitat insostenible i insegura malgratenca ideat i desenvolupat pels nostres més brillants i privilegiats cervells pensants, pensem, del consistori municipal.
Els hi augurem un gran futur a aquesta iniciativa econòmica mentre el sociopapanatisme de pa sucat amb oli que brillantment representen, governi el municipi de Malgrat.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Gitanos romanesos

Aquí tenim una part dels membres de la tropa dels il·luminats que pretenen repetir mandat en vista del bé que ho han fet tot i tot durant els últims vuit anys.
El diumenge passat, a la tradicional Festa de la Rosa a Gavà, el gamarús indocumentat i sobradament acreditat que tenim de president va gosar afirmar:
"José Luis, las alternativas son el extremismo, el independentismo, el lío, y no queremos cuatro años más de lío".
Si fins i tot aquesta calamitat que tenim per president s'adona de l'enorme "lío" que tenen entre mans, vol dir que la discòrdia i raons al sí del tripartit és molt més gran del que habitualment i per raons d'imatge pretenen vendre'ns.
Clar que amb una banda formada per: un analfabet, una xiscleta, un Don Corleone gironí, un xoriço qualificat, la baby cabbage de gran, un filòsof cínic, un pedagog ex-presidiari, un pallasso integral, una neurastènica, un Tomeu prestidigitador, un bioleg-banquer neurastènic, una bleda caqui i a nivell local, una cosa rara més una ungida per la ma de Déu, no convida massa a l'optimisme. Pretendre com pretén aquesta secta oriünda del Baix Llobregat ser la base de l'ordre i progrés del nostre país, pensem nosaltres que la decadència i desfeta absoluta de Catalunya, si tornen a sortir votats com a opció guanyadora, està plenament garantida.
Com per queixar-nos dels pobres gitanos romanesos i del perill que representen.
 
 

dimecres, 15 de setembre del 2010

Tres diplomats


Gràcies professor Josep Martí. Hem trobat el seu article exquisidament fi i de lectura imprescindible per poder entendre l'estranya i esotèrica fenomenologia que es dona al nostre poble de Malgrat amb la gent que ocupa càrrecs públics. Regint-ne el seu destí.

Polítics amb graduat escolar

“Entre els cinc primers de la llista aconseguiran sumar un graduat escolar”. Vet aquí un comentari anònim publicat a l’edició digital de La Vanguardia el dia que ens assabentàrem que Celestino Corbacho tornava a Catalunya per incorporar-se a les llistes electorals del PSC. El sarcasme de l’exagerat internauta propicia la rialla i fa rumiar sobre quina formació acadèmica resulta exigible als dirigents polítics i, encara més enllà, quina trajectòria professional és la desitjable abans d’assolir una posició de màxim relleu en l’entramat del poder públic.

No ens l’agaféssim amb paper de fumar. Hi ha titulats superiors als quals no confiaríem ni la presidència de l’escala de veïns. També som sabedors que hi ha molt fals prestigi acumulat a l’empresa privada; el nostre país és tan petit que converteix en gestor d’èxit a qui ha sortit diverses vegades al diari i sap fer correctament el nus d’una corbata de marca.

Ara bé, acceptar que ni estudis ni experiència capaciten automàticament per a regir els destins de la cosa pública no fa desitjable que ens posem en mans de persones que, independentment de les circumstàncies que ho expliquin, només poden aportar, posem per cas, un certificat d’estudis primaris i una trajectòria laboral viscuda, en exclusiva, a redós del partit de torn i l’administració (també de torn).

Hi ha una política, la de partit, que exigeix només instints desperts per saber quin arbre donarà la millor ombra i quin és el vent que acabarà per imposar-se. Aquesta política no demana estudis ni èxits professionals, només la vivacitat d’una guineu. Sempre ha servit per medrar, però existien topalls a partir de certa alçada. L’altra política, la del govern i les institucions, exigia més coses, sobretot preparació. Però això era, com diria el mestre del Priorat, Toni Orensanz, abans quan antes.

Es dirà, que no caben arguments classistes en un món democràtic que ens converteix a tots en electors i elegibles. L’únic que compta, afegiran els benintencionats, és la voluntat de servei públic i la capacitat per guanyar-se la confiança de la gent, independentment del currículum que cadascú arrossegui.

És veritat. Però anotem a peu de pàgina que cada vegada és més gran la munió d’aspirants a ajudar els altres quan encara no han acabat d’ajudar-se a ells mateixos. No hi ha censura possible, res no es pot retreure, només segueixen l’exemple. A casa nostra, quatre consignes i un discurs ideològic, senzillet però ben memoritzat, es convaliden per tot el cicle formatiu de l’Ecole National d’Administration francesa. Aviat, allò que era inimaginable esdevindrà realitat i a la sobretaula d’alguna família s’escoltarà per boca d’un fill que no acceptarà arguments en contra: “no vull seguir estudiant perquè ja sé que de gran vull ser...ministre”.

dilluns, 13 de setembre del 2010

dilluns, 6 de setembre del 2010

dijous, 2 de setembre del 2010

Ajalà, el plat del chef



Quant s'hi posen, s'hi posen de veritat, no s'estan d'orgues a l'hora de donar qualsevol explicació per acontentar l'exquisit gust dels gurmets que es delecten amb els preparats elaborats pels cuiners locals més reputats dins del seus respectius àmbits, ja es tracti d'organitzar una ruta psicodèlica d'autobús urbà, una fira de la diada per fer calaix -uns pocs- o uns actes de l'11 de setembre dissenyats específicament per tarats mentals. I és que la capacitat per sorprendre d'aquesta gent de la secta federal és absolutament il·limitada, estan molt més enllà de la dimensió desconeguda, que no és poc.
Que vagi de gust!