dissabte, 30 de gener del 2010

Boicot al bufó del Borbó


Demà, amb gran solemnitat i xaranga inclosa, diuen, passejarà per Malgrat amb tota la camarilla d’importants i seguici inclòs, el virrei del borbó juntament amb la reina de la població, dos personatges sinistres i ambdós dedicats de ple a deixar constància de les seves dots de seductors catalanofòbics i tafurs professionals en hores baixes. L’un, amagant zelosament documents robats a diversos ajuntaments al final de la Guerra Civil, l’altre, negant drets bàsics de ciutadania a veïns del poble i votant sempre en contra de tot allò que representi donar un pas endavant en l’assoliment del nostres degradats drets i llibertats nacionals. Nosaltres animem a la bona gent de Malgrat a boicotejar l’esdeveniment i que quedin retratats pel dia de demà tots els aduladors, trepes i botiflers professionals que assisteixin a l’acte d’inauguració del nou camp de futbol. Aquest nou camp de futbol, realitzat per la generosa magnificència del també tafur Zapatero amb el seu “Plan E”, nomes pretén donar via lliure a un nou assentament de formigó i totxanes un cop enderrocat el camp vell i poder així inflar més el compte corrent d’un selecte grup de voltors i fauna diversa àvids sempre d’especular amb qualsevol tros de façana marítima que encara quedi per edificar.


Demà tindrem més futbol, enhorabona!, però l’escola de música ja no existeix i els joves tindran que seguir reunint-se al bar o al carrer i tot gràcies a la portentosa gestió de les nostres superdotades autoritats que, com sabem, amb aquesta facilitat que els caracteritza, sempre prioritzen el que és més urgent i important. Enhorabona!!!                

dijous, 28 de gener del 2010

Ràdio Súper-Caspa Malgrat



Sembla talment un malson tenir una emissora municipal i que aquesta sigui una fidel imatge de com eren les transmissions radiofòniques en plena dècada dels anys 60, tant per l’estil de fer ràdio com pels lamentables continguts que dia a dia ens ofereixen amb l’idea de que el ciutadà és un carallot integral disposat a riure les gràcies de qui fa possible mantenir semblant nivell durant anys i panys abocant-hi quantitat ingents de diners dels contribuents amb total impunitat i eludint les més elementals normes de bon gust i qualitat. Què hem fet els malgratencs per fer-nos mereixedors d’aital càstig?
Estem fins més amunt del capdamunt d’escoltar relíquies del passat com ara: Els diablos, Free, Perales, Luis Aguilé, Abba, Mª. Jesús y su acordeon,... a qualsevol hora del dia i qualsevol dia de la setmana amb obsessiva persistència sense descans dels seus fidels servidors, mentrestant, la música d’aquí, la que es fa a casa nostre i en català és sistemàticament ignorada. Són capaços, aquests responsables del mitja, de transmetre la cavalcada de Reis en rigorós directe mentre obvien la celebració de l’11 de setembre per no participar-hi el PSOE entre els convocants. Quin pèssim web de continguts tenen que no renoven des de el passat dia 7 de gener. Quina pressa de pel, en definitiva, mantenir un mitja alienant de ciutadania i manipulador de realitats com la que tenim la desgràcia de finançar i patir els malgratencs per a major glòria d’aquesta secta d’il·luminats del PPOE.
Si no estàs prou alienat, escolta cada dia Ràdio-Caspa Malgrat, la mijor per moltes rasons.



dimecres, 27 de gener del 2010

Enhorabona, ja tenim "presumpta delinqüent"



L'alcaldessa de Malgrat de Mar (Maresme), la socialista Conxita Campoy, ha estat denunciada per un ciutadà que l'acusa d'impedir-li l'entrada a un ple de l'Ajuntament. E-notícies ha tingut accés a la denúncia del cas, que, tot i que va ser arxivada en principi per un jutge, s'ha reobert ara per decisió del mateix magistrat.

Així ho ha explicat a e-notícies el denunciant, Ramon Solé, qui considera que els seus drets "han estat vulnerats". "Pensava que tenia dret a expressar lliurement les meves opinions, però l'alcaldessa em té vetat", critica l'home, que, fins fa uns mesos, era el responsable d'un taller d'ocupació a la localitat.

L'alcaldessa, un regidor de Malgrat de Mar (Josep Maria Lasheras, d'ICV-EUIA) i tres agents de la Policia Local estan citats per declarar davant el titular del Jutjat d'Arenys de Mar, segons ha afirmat el denunciant. "Jo entenc que no hi havia motius per acomiadar-me i per això volia protestar al ple", ha afegit.

___________________

Enllaços i àudios:

Guardó a l'alcaldessa i Cia. 

Vade Retro

 




dilluns, 25 de gener del 2010

Estabilitat precària


Ha estat per nosaltres un plaer descobrir aquest tema musical “Pretèrit imperfet” de Miquel Pujado editat l’any 2002 dins l’àlbum “Estabilitat precària” on, amb un sentit didàctic i musical excel·lent ens resumeix en cinc minuts el misteriós misteri de la transició del franquisme a l’abjecta i execrable democràcia piramidal que ingènuament gaudim. Pensant mentre l’escoltem, en el nostre poble, podem comprovar que hi surten, figuradament, una per una, totes les grans patums que actualment resten encauades en l’últim reducte d’intolerància democràtica acomodatícia en que s’ha convertit el nostre excel·lentíssim ajuntament, exercint cada una d’elles diversos graus de responsabilitat directiva, per activa o per passiva, en les seves representacions habituals de farsants dins la gran farsa. La sort és que la seva situació penja d’un fil i la seva estabilitat és, cada dia que passa, més insostenible i més precària.

“Potser és hora ja d’aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa”.



El porc va morir fotut,
entubat, sondat sense cap tendresa,
i el braç de santa Teresa
no li va servir de consol ni ajut.
Però morí horitzontal,
ni d’un tret al cap ni penjat d’un arbre,
i agonitzà amb la mà al sabre,
exigint sang fresca i clavant l’ullal.


Saltaven taps de xampany,
p’rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra
per esquivar el cop d’escombra
i seguir amb la clau ben ficada al pany.
I, mentre la ingenuïtat
ens tapava els ulls amb vels d’esperança,
oculta anava engreixant-se
la terrible larva de la realitat.


Llavors començà aquell temps
lamentable i gris dels grans transformistes,
i vam veure molts feixistes
llençar d’amagat la camisa als fems.
I es van vestir els criminals
de progenitors de la Democràcia,
ungits potser per la Gràcia,
potser per mesells menjadors d’alfals.



Com voleu vèncer un tafur
que juga amb cartes marcades?
Com voleu travessar un mur
atacant-lo a queixalades?
Com voleu triar el destí
si us heu malvenut les vides?
Com voleu que creixi un pi
que té les arrels podrides?


I van controlar els mitjans
i la por escampà aquí i allà l’amnèsia,
i vam patir una anestèsia
que ens deixà glaçats i lligats de mans.
I vam veure exresistents
pactar amb els cadells de la Dictadura
i renunciar a la ruptura
per poltrones toves i comptes corrents.


El somni sortí tan ful
que van coronar una anomalia,
i aquell qui abans se’n fotia
no va trigar gaire a llepar-li el cul.
I com que una llufa és poc
també ens van penjar una carta magna.
De llavors ençà, es dessagna
el país, a punt per a l’enderroc.


Perquè aquell text en qüestió
va ser fabricat, i no ho dic de broma,
per a esquarterar l’idioma
i desfer com sucre una nació.
I els qui el van voler votar
com un mal menor, corregible i pràctic,
els va encular el poder fàctic.
Amb altres paraules: se’ls van ben rifar!


Com voleu...

Llavors els nous Grans Germans
van desmantellar allò que els feia nosa
i van marcir tota rosa
que floria lluny de les seves mans.
Ens van convertir en votants,
en consumidors sense foc ni espurna,
i, amb una visita a l’urna,
enganyats, els nans van creure’s gegants.


I un vint-i-tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l’orni
es mirava encara amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d’Estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet, va assolir impecable
l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.



Després, s’han ‘nat alternant
espanyols d’esquerra, espanyols de dreta,
contra un govern de fireta
assenyat, poruc, que viu reculant.
Inflats, desacomplexats,
van traient la pols a l’Espanya eterna:
la bèstia que ja no hiverna
ha tornat amb gana i ens té ben clissats.


Com voleu...

Hem vist silenciada arreu,
amb subtils i nous estils de censura,
la veu discrepant i impura
de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.
Surem en un suc espès
de mediocritat informatitzada,
de vida banalitzada,
d’espots i d’esport, glamour i no-res.


Qui mana, qui té el control,
distorsiona els mots sense cap mania.
I a poc a poc, dia a dia,
els seus xuts ens marquen un i un altre gol:
les víctimes són botxins;
els nacionalistes, universalistes
quan són l’Estat, terroristes
quan són ocupats, espoliats i afins.


I els qui van bombes amunt,
trets al cap avall i fot-li castanya
engreixen de fet l’aranya
que treu rendiment de cada difunt.
Amb new look i més aspror,
revifa el franquisme, la caspa prospera.
Qui digui “Aquest exagera”
que es molesti a encendre el televisor!


(Així doncs, què podem fer?
Potser és hora ja d’aprendre a negar-se
a interpretar el trist paper
de titelles muts, de ninots de farsa.
Negant la resignació,
potser és hora ja d’indignar-se. Ens falta
tornar a aprendre a dir el gran NO
i deixar d’un cop de parar la galta.)


Si voleu vèncer un tafur,
apreneu-ne les jugades.
Si voleu travessar un mur,
porteu eines adequades.
Si voleu triar el destí,
preneu les regnes del viure.
Si veieu podrit el pi,
planteu una alzina lliure


dissabte, 23 de gener del 2010

Nota d'interès


Els responsables del blog informem que a partir d'ara els missatges seran filtrats, de manera que tots els que facin referència a persones que no tenen càrrecs públics no es publicaran. Tampoc es publicaran aquells que siguin ofensius per a les persones amb càrrecs públics. 


Aquest blog està pensat per exposar i debatre sobre temes d'actualitat municipal i, sembla ser que això molesta a alguns/es que només es dediquen a desqualificar a diferents ciutadans i ciutadanes de Malgrat. Fins ara hem estat tolerants amb aquest fet, però, s'ha acabat amb aquesta mena de comentaris.


Tothom és benvingut al blog i s'agraeixen els comentaris que enriqueixen el debat, però no aquells que l'eviten i el dificulten.


Creiem que a Malgrat és prou difícil donar una opinió, sobretot, si és crítica amb el pensament de l'Equip de Govern, per tant, aquest blog no tancarà, ja que s'ha de permetre que tothom pugui expressar-se lliurement, encara que tots lamentem que només es pugui fer des de l'anonimat.


Ens sap molt de greu haver de prendre aquesta decisió però ho fem per garantir la continuïtat del mitja.

divendres, 22 de gener del 2010

Temps era temps que a Malgrat...




Ens ha sorprès molt gratament el rumor arribat a les nostres oïdes del projecte que el nostre ajuntament per mitja de la regidoria de medi ambient -sens dubte, la més atrafegada de totes després de la d'inserció laboral- pensa endegar en breu, sota el lema “Temps era temps que a Malgrat hi havia fonts”, amb la finalitat de recuperar part del nostre malmès patrimoni històric local i sentimental. De fer-se realitat aquesta voluntat, que en cap cas qüestionem sinó a la que donem tot el nostre més ferm suport, el poble de Malgrat recuperaria un dels elements més característics d’una de les maneres d’entendre el temps del lleure, així com de socialització d’activitats que malauradament el pas del temps ha anat eliminat d’entre nosaltres en detriment d’altres més “modernes”, sedentàries i alhora més contraproduents i nocives, com ara: bars, TV...
Ens omplirà de goig ser pioners a la comarca d’aquesta important recuperació patrimonial i observar el tragí d’escoles, turistes i gent gran cap a aquesta perduda activitat d’anar a prendre les aigües, amb anissos o sense, i poder passejar relaxadament per les nostres contrades. Desitgem que no quedi, com sovint passa, en un rumor i es materialitzi abans d’acabar el mandat d’aquest nostre competent i il·lustríssim ajuntament de malgrat.   

dimecres, 20 de gener del 2010

I qui dia passa, any empeny!



Excel·lint altre cop en l’excel·lència que l’hi es pròpia al nostre excel·lentíssim ajuntament, ara tenen a bé, per boca de la regidora Mérida, de demanar-nos la nostra col·laboració en la gestió i fraccionament de residus a efectes d’abaratir-ne el cost i facilitar-ne la recollida. Després d’una portentosa campanya de recollida d’arbres de Nadal on, amb sis punts de recollida, han aconseguit 18 arbrets per reciclar; després de crear una patrulla de sis agents informadors medi ambientals per impartir doctrina PPOE de sostenibilitat; després d’haver repartit 30 bonificacions a selectes famílies de Malgrat per haver fet us de la súper oferta de la deixalleria; després d’intuir una propera nova temporada d’estiu amb el poti-poti que representa l’espai i us del Cap de la Tordera; després d’aconseguir multiplicar per deu, com a mínim, l’emissió de CO2 en els desplaçaments urbans; després de reivindicar una riera urbana completament desnaturalitzada i després de... encara tenen la percepció i la fe de comptar amb la credibilitat d’algú i que aquest algú faci cas a les seves demandes d’implicació en els temes ciutadans de sostenibilitat i respecte pel medi ambient local.
S’ha de ser barrut professional o polític espuri per sortir a predicar justament tot el contrari del que les nostres portentoses autoritats realitzen des de fa anys i dia a dia amb el seu persistent exemple i treball. Intentar en aquestes alçades de múltiple mandat fer passar bou per bestia grossa i pretendre fer creure al ciutadà que s’està treballant per ell i els seus interessos és d’un cinisme pervers i ofensiu, ambdues matèries, pel que sembla, en que el nostre ajuntament supera amb escreix la categoria d’excel·lència.


diumenge, 17 de gener del 2010

La nostra Misora



Nomes des de la perplexitat i indignació més absoluta ens podem creure que, tot i comptar amb una dotació econòmica gens austera i que pels malgratencs és un enigma d’allò més profund, aquesta emissora nostra, del poble, Ràdio Malgrat sigui capaç de transmetre un Ple Municipal amb el lamentable nivell de qualitat en què ho fa. Estem segurs que Pepe Gotera i Otilio aconseguirien uns nivells de so molt superiors als que actualment ens tenen acostumats els seus responsables.
Seria temerari demanar una perceptible millora per a futures emissions?
 

Ple Municipal 14/01/2010 - ORDRE DEL DIA

lr.- Aprovació de l’acta de la sessió celebrada el dia 17 de desembre de 2009.

2n.- Resolució de les propostes formulades pels Grups Municipals de CiU i ERC en relació a la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2010.

3r.- Adjudicació definitiva de la gestió del servei públic de neteja viària al municipi.

4t.- Moció del GPM d'ERC per tal de promoure diverses actuacions pel reaprofitament dels recursos i productes de consum i el foment de la cultura de l'intercanvi.

5è.- Moció del GPM d'ICV-EUiA per la inclusió de clàusules socials als projectes del fons estatal per l’ocupació i la sostenibilitat local 2010 del municipi de malgrat de mar.

6è.- Presa de raó de les resolucions de 1’Alcaldia des de la 2549 a la 2841/2009

7è.- Precs i preguntes.






 


dilluns, 11 de gener del 2010

Socialisme o democràcia?



Els populars socialistes de Malgrat, com sempre, diran el que vulguin dir, però, el que en l’acte d’organització d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya celebrat ahir va quedar meridianament clar és que no són demòcrates. Ells estan en contra de que el poble lliurement expressi la seva voluntat i pugui determinar el seu futur. Ells es deuen a un déu superior anomenat Estat Espanyol que no permet, amb les seves lleis, la secessió d’un territori i ho considera un fet delictiu greu, una rebel·lió o motí en llenguatge militar. Cap socialista va tenir ahir la decència d’assistir a l’acte celebrat a La Barretina tot i que són gent del poble i que viuen pagats pel poble dient representar-lo. El perquè d’aquest estrany i contradictori fenomen caldria cercar-lo en les profundes contradiccions ideològiques en què la gent d’aquesta secta està immersa. El que per nosaltres queda ben clar és que un cop més demostren viure d’esquena al poble, levitant i aferrats a un esperpèntic sistema democràtic fet a la seva mida, més proper a l’estraperlo del passat, que el conegut en el nostre món com a democràcia moderna.
 
Tic, tac, tic, tac...!      

dijous, 7 de gener del 2010

dilluns, 4 de gener del 2010

Els Duracelis




Apassionant any nou el que iniciem i del que només obrir-ne els finestrons ens adonem, producte d’una segona audició de l’últim Ple Municipal, de quines són les pèrfides intencions d’aquest grupuscle d’accelerats i sacrificats servidors municipals (Duracelis). No en tenien prou amb tenir la zona Ragull-Vilaró aturada, l’ARE en fora de joc i l’antic camp de futbol a l’espera d’edificar nous pisos que ara descobrim la voluntat de construir 400 vivendes coincidint amb la prolongació de l’Avinguda Barcelona. Realment la potència i durada dels “Duracelis” està fora de tot dubte, aguanten i aguanten fins l'impensable i amb l’única voluntat de folrar tot el poble de totxanes que ningú vol ni necessita tret d’ells mateixos per mantenir-se en el poder. Canviar color verd per color totxana. Quin gran negoci per Malgrat! Què faran aquesta trepa, amb el vist i plau del poble, quan ja no quedi verd per edificar? Quin trist paisatge futur ens depara la persistent dependència del poble a aquesta trepa de “Duracelis”?
Josep Pla, un dels més brillants cronistes de la idiosincràsia d’aquest país, ja va constatar, al llarg de la segona meitat del segle passat, dels perills del socialisme amb aquesta frase: “Aquests grans blocs de pisos pensant que la gent confraternitzaria, d’una manera socialista, bucòlica i sentimental, han resultat totalment contraris i nius de vespes desagradables. Jo tinc un gran respecte pel socialisme, perquè sempre s’equivoca.
Quanta clarividència!