Butlletí desinformatiu del PPOE nº. 18

No tots els polítics som iguals (però, agrupadets per famílies, uns som més iguals que altres)

A tots ens han colpit les notícies aparegudes els últims dies sobre els afers de corrupció en diferents àmbits de la política a diferents llocs de l'estat i encara més en la política i societat catalana. Davant d'això us vull demanar perdó pel mal i el desencís que aquests casos provoquen a tota la societat (No estem aquí per perdonar, per aconseguir perdó ha d’anar a l’església).

Ambtot, a mi m'agradaria fer una reflexió que ens portés més enllà (a nosaltres més cap aquí) i ser capaç de fer-vos veure que: No tots els polítics som iguals (però uns són més iguals que altres). La majoria creiem en la política com un servei (per estar-hi anys i anys i discretament forrar-se), com l'instrument per posar-nos al servei de la població, per millorar les nostres (butxaques) poblacions i atendre en la mesura del possible les seves demandes (Riera, Referèndum, ARE...). Tant en Ajuntaments com en Autonomies o en l'Estat, vull creure, he de creure i crec, que la majoria de les persones que es dediquen a la política ho fan honestament i que fan les coses tan ben fetes com saben (aquí a Malgrat per confirmar aquesta afirmació tenim el cas de la Vega i les seves incomparables aportacions a la política i al repartiment del pastís municipal).

La corrupció no és una cosa del nostre temps, és una cosa que s'ha donat sempre. En les dictadures no surten a la llum pública perquè hi ha al darrere una cobertura tan judicial com governamental. Per tant, hem d'estar satisfets que la (pseudo)democràcia que hem aconseguit entre tots faci aflorar aquests casos, i que els membres corruptes siguin expulsats de la política, siguin jutjats i castigats com cal (per jutges no corruptes i veritablement independents dels poders legislatiu i executiu).

Davant d'aquest casos que ens han "alarmat a tots" (a alguns més que a d’altres) es proposen tot un seguit de mesures de més control en les lleis, en fer el patrimoni dels representants polítics més públic, etc. (els mateixos elements socials corruptes faran les noves lleis?) Tot això ajudarà a fer la política més transparent per als que la veien opaca.

Personalment crec que tota mesura és bona, però les lleis ja hi són, el compromís també, el codi ètic ja es va firmar... (l’ètica, científicament se la passen per l’arc de triomf cada vegada que ho consideren oportú) A més de les mesures pel control en la política, també s'ha de incidir en els valors com a norma fonamental de vida, si no, tot control no servirà de res (per això, llestos com som i com ja he declarat fa pocs dies, no som partidaris de tenir una oficina antifrau tocant-nos els bemolls). El que vol aprofitar-se del càrrec sigui el que sigui i de què sigui; el que vol escapar-se de la legalitat, sempre trobarà l'escletxa per sortir-se'n (quina gran obvietat, estem pensant en la legalitat de les mesures preses en contra del ciutadà Ramon Solé), i això no es només per els polítics, que també, sinó per a tots i cadascun de nosaltres.

Per tot això, es fa urgent la correcció ètica per a tota la societat. Els polítics no som una raça a part de la societat (alguns pensem que els que tenim actualment sí que són una raça apart) i si tenim en compte que sortim de la pròpia societat (a voltes ho dubtem, ens semblen zombies), la correcció és urgent per als polítics, però també ho és per a tota la societat. La democràcia només té sentit i s'aguanta si té la base de l'ètica (si pot ser moral millor), l'honestedat i el servei del bé comú: sinó, no té futur (farem una riera coberta per demostrar, jejeje, jijiji!, que interès privat i comú van a l’uníson). En aquest moment de crisi econòmica, de descrèdit i de crispació política, de dificultats familiars, de crítica facilona (és facilona per què ni dissimulen, actuen descaradament), de desorientació general (els únics desorientats són la gent del PSC), hauríem entre tots a ajudar a que política sigui com no pot ser d'altra manera, el contracte de servei públic (vuit anys màxim, no dinou) amb la ciutadania, i, per sobre de tot, d'integritat i responsabilitat personal (està ben clar que, on no n’hi ha, no en pot rajar). Per això també calen mesures de la societat, respectant la classe política i animant-la (això a Malgrat, perquè també en aquest sentit, s'ha de reflexionar. La democràcia sense la classe política tampoc és possible (certament, però, no cal confondre política amb saqueig sistemàtic del poble).

Conxita Campoy i Martí

Alcaldessa de Malgrat de Mar

alcaldia@ajmalgrat.cat

Comentaris de Malgratot

Per voluntat divina

És absolutament intolerable que un mitja públic, pagat amb diners de tot el poble, s'atreveixi a tallar, per via digital, l'emissió d'una entrevista a l'alcaldessa. Aquí podeu seguir els primers trenta minuts fins que els servils i colocadets responsables del mitjà han decidit que ja n'hi havia prou. Lamentable de nou i una mostra més de la poca o nul·la professionalitat dels responsables de Ràdio Malgrat. 

De neolerrouxistes i zombies

Ambdòs texts estan extrets del “Butlletí municipal nº. 18, (BOE local).

L’opinió dels partits polítics

Anem tancant l’any 2009 i fent una mirada enrere tot mirant la feina feta que s’ha fet durant l’any podem dir a grans trets que hi arribem amb molta feina feta a l’esquena i amb una fortalesa sòlida de l’equip de govern per encarar el final de mandat. La nova caserna de la Policia Local, el nou camp municipal d’esports, l’inici de les obres de la nova piscina coberta,.. ..etc són clars exemples que s’ha treballat durant aquests mesos. El compromís de governar el municipi de Malgrat de Mar, implica fer-ho amb rigor, treball constant i amb serenitat. Queda palès que durant tots aquests anys que hem governat a Malgrat, mai hem perdut pistonada i hem seguit treballant amb perseverançia per fer un Malgrat per a les persones amb fets. Per altra banda, entenem que tants anys d’oposició puguin desgastar i crear una dinàmica dels plens municipals amb constants retrets personals inclosos a l’equip de govern. La falta d’arguments i el victimisme constant no és la millor carta de presentació d’una opció de relleu a Malgrat. No és l’estil del PSC. És més, ens caracteritzem pels fets i no pas per les paraules. El treball i la veritat sempre s’obren camí. Veritats com estar d’acord amb la recollida de la tracció orgànica d’escombraries però a la vegada dir amb veu alta que implicarà un sobrecost, dir que hem congelat les taxes o dir que qui realment ho necessiti, li fraccionarem el rebut de l'IBI. El rigor és sinònim que distingeix en aquest cas entre uns i altres. Tirar un municipi com Malgrat, endavant, en plena crisi econòmica, amb els comptes sanejats i sense perdre de vista en disminuir els efectes indesitjables de la crisi sobre la ciutadania, requereix ademés de rigor, serietat, constància i una estratègia política per seguir un camí. La serietat i el silenci també quan toca alhora de governar, fins i tot quan ens critiquen i menyspreen, mantenint les formes i aguantar per respondre quan sigui el moment. Han estat molts mesos d’aguantar comentaris dins i fora de la sala de plens contra l’equip de govern. La paciència també té un límit i més quan el dret d’expressió passa a ser una falta de respecte i menyspreu. No tot s’hi val.

Sembla que la crisi econòmica, cada vegada fa majors estralls en el món laboral, doncs un mes mes, la taxa de l’atur a Espanya, ha pujat i això repercuteix en tots els sectors. Malgrat, una localitat que viu bàsicament del turisme, s’ha vist afectada per aquest augment en la seva taxa de l’atur a causa del fi de la temporada estiuenca a la qual toquem final a la fi del mes passat. Tanmateix, sabem que en pocs dies. donarà començament la campanya de Nadal, que farà que les contractacions tinguin un augment per la necessitat de les botigues, hotels o altres negocis que es veuen obligats a augmentar la seva plantilla en aquestes significatives dates, per un sobre excés de feina. Per descomptat, que la borsa de treball de la Regidoria d’Inserció Laboral de Malgrat, segueix oberta per a totes aquelles persones que desitgen trobar un lloc de treball. En aquest mateix servei de l’ajuntament, els interessats, poden indicar el tipus de treball que els interessa, si el treball desitjat és a horari complet o a mitjan jornada i la durada del contracte. Sabem, el dur que és estar sense treball i el desesperant que això pot arribar a ser, pel que des de la regidoria de Malgrat, s’han iniciat els tramitis per a poder donar inici a uns cursos de formació reglada, tant d’idiomes com d’altres oficis per a les persones que en aquests moments, no tenen un lloc de treball i que desitgen trobar-lo augmentant el seu currículum vitae, una part molt valorada per l’empresa, ja que és la carta que ens serveix com presentació en el moment de sol·licitar un lloc de treball.

El PPOE i els tutti quanti

És altament preocupant que, els mateixos que han aconseguit amb les seves accions menystenir el parer i el sentir de tot el poble de Malgrat en la preservació del seu patrimoni històric, ara en una frenètica carrera contrarellotge i amb l’objectiu de renovar mandat, intentin tirar endavant diversos nous endegaments aliens del tot a la necessitat i voluntat popular: Cobriment de la riera, Enrunament de les peixateries velles, Auditori, ARE, Pelotazo mèdic Campoy, trenet ajagut sense piles, arranjament de la Verneda a compte del Castell... Clares mostres totes elles dels interessos ocults de les administracions implicades en tots aquests projectes i que en res beneficien els interessos urbanístics i de creixement del nostre malmès i decadent municipi.

Si al llarg del seu llarg i antisocial període governatiu, la gent d’aquesta vergonyosa secta destructiva de tot allò, patrimonial o no, que s’interposa al seu pas, han estat capaços de realitzacions urbanístiques absolutament agressives i totalment contraries a les necessitats de creixement reflexiu i compensat, no entenem com el poble de Malgrat no és capaç de revoltar-se massivament d’una vegada per totes i dir ja n’hi ha prou d’aquest color.

No volem ser un raval metropolità més perquè així ho vol una Diputació, una Generalitat o un partit que bassa tota la seva política en la infinita capacitat de formigonar tot el territori sense les més mínimes mostres de planificació urbanística, de sostenibilitat i de futur. Ara amb el nou PAC a punt, realitzat per la Diputació per encàrrec de l’Ajuntament i amb una pretesa i ample participació ciutadana, cerquen de donar sentit i justificar el macroprojecte de l’auditori omplint-se la boca de cultura quan al darrera només hi ha l’afany de reconvertir un sector econòmic tant inestable,  precari i malgirbat com és el nostre turisme. No els hi interessa el més mínim la cultura, la cultura és la coartada que fan servir per maquillar l’afany inconfessable de nous endegaments, de grans negocis de les xarxes del partit com si d’una autèntica màfia es tractes, i al darrera, bavejant només, tots els promotors, auditors, caixes i tutti quanti del macro seguici PPOE que fidelment els acomboia.

Alarmant!!!           

Les allargades ombres

Ignoràvem que Luis Aguilé hagués estat puntualment un cantant dels anomenats de “protesta” i que tingues una cançó del seu repertori molt poc coneguda i que, com ens ha descobert un amic, ens recorda en gran manera el que està passant al nostre municipi i és la que podeu escoltar en aquest vídeo.

Sembla que l’ombra del “Luigi” és tant llarga que ja arriba -de moment- fins a Arenys de Mar i es va perllongant pel Maresme... uuuuuuuuuuuuuuuuuuh!!! 

 

Vostra actuació desastrosa i planyidera

Voldríem que fixéssiu l’atenció en la última de les grans epopeies constructives realitzades per l’ínclit regidor E. Viñolas. L'incomparable matxambrat aconseguit amb l’us compensat i auster de la fusta combinat amb la pedra serà amb tota certesa i en un futur no llunyà matèria d’estudi en els principals centres formatius d’arquitectura moderna.

Fruit de les seves altes prestacions en el càrrec que ocupa ara ens assabentem a l’escoltar aquesta seva última intervenció a Ràdio Malgrat que ell no para quiet ni un moment, cada dia tot el dia, d’obra en obra, gruant i gruant, de gesta en gesta i amb una agenda tant atapeïda que no li queda temps per anar a la ràdio a impartir conferències magistrals com si de l'ínclit Aznar es tractes.

Li ha quedat un parc del Castell molt bonic, ara nomes falta que després de més de dos anys d’anunciar-ho als quatre vents tingui l’amabilitat de posar les plaques, amb el seu corresponent número, a les plantes per tal de poder identificar cada varietat i justificar l’existència dels quatre plafons informatius que trobem dins del parc i que ningú sap que collons hi fan, apart d'ombra.

Entre tant tragí voltant obres, ara que la construcció està parada, tot i estar atrafegat perseguint escorrenties superficials i arbustives disperses, voldríem demanar-li que d’una vegada per totes restableixi el Parc del Castell al seu estat inicial de fa dos anys i la gent en general i les escoles en concret, puguin almenys fer us dels pedagògics continguts florals que inicialment preveia i tenia l'espai.

Això ho demanem amablement a efectes de poder veure-ho realitzat abans d’acabar el seu mandat, buenu, en resumides cuentes seria la seva obra magna dins la regidoria que magistralment ocupa, vamus, gràcies a Deu, suposem.                

Mirada retrospectiva i fanatisme* social

*FANATISME m.
Qualitat de fanàtic; entusiasme cec i obstinat; cast. fanatismo. Lliurant-la abans de tot dels vells fanatismes qui la mantenen atrassada, Rosselló Many. 185. Entrava en son temple amb l'ardent fanatisme del neòfit, Oller Febre, i, 5

Al poble de Malgrat el cec fanatisme que practiquen una part important dels seus veïns ve de molt lluny i això es desprèn d’aquest article  de Josep Costa i Ribas publicat al periòdic nacionalista La Falç. 
Avui, igual que fa 93 anys, seguim sota l’imperi del mateix fanatisme radical i xaró de que ja es feia ressò i denunciava l’autor d’aquest interessant article en aquells convulsos anys. Fixem-nos en la denuncia que fa l’autor sobre la falta d’escoles al municipi i de com, semblantment a fa un segle, les nostres portentoses i planificadores autoritats pretenen fer un ARE de cinc-centes vivendes sense tenir previst aquest augment de població ni en serveis, ni en sanitat ni en educació... Clar que, sembla ser, el tema educatiu ja el contemplen, perversament i d’amagat, prioritzant subtilment l’ensenyament privat per sobre del públic.

Fa 93 anys l’autor ja ens alertava sobre els perills del fanatisme religiós, polític i personal que observava al seu voltant. Res o molt poc ha canviat el nostre poble de Malgrat al respecte quan veiem, i hem de patir encara, un govern de persones inútils pel càrrec que ocupen i encimades per fanàtiques forces alienes a la realitat i als interessos locals. Un seguici constantment sota sospita, mediatitzat, alienat i farisaicament pervers que no aspira a altre cosa que no sigui la perpetuació dels seus privilegis de classe. Ells ho anomenen Partit Socialista Català (PSC), nosaltres en diem:  Partit Popularment Obscè i Estraperlista ecspanyol (PPOE).

Ja n’hi ha prou, hem de dir prou a tanta ignomínia i menyspreu per part dels nostres autistes i engalipadors governants.

 

Recons de l’ánima

Sadollant-se a doll d’amor i frases respectuoses. LA FALÇ va festejar, enèrgica i clamorosa, la primera urpada al caciquisme...! Com aixamplen el cor arreu les bones obres! ¡Com van quedant gravades dins mi aquelles estones, en que ens veiem dolçament bresolats en un ambient de amor gran i redemptor! ¡Com han quedat esculpides dins mi, aquelles paraules, de conhort, de encoratjament, impulsores de fer mes camí en el camp de la cultura, que ‘ns dirigiren, a tota vents i a totes veus, nostres diputats, nostres protectors, nostres volgudes autoritats dels pobles veins Pineda i Calella... ¡Com m’ha captivat aquella dolça espectació dels nostres germans catalans i malgratencs que concorregueren amatens a dita festa, anelosos de infiltrar-se en nostre auriola de amor patri! Però amb tot i el ser tots, tan ben observats, tan admirablement acompanyats, de persones tan volgudes, mon cor, allí dins hi anyorava quelcom, hi anyorava la presencia d’aquelles persones, que intenten i procuren intencionadament o ignocentment, destruir nostre obra, despreciar nostres fets...

¡No sigueu fanátics!

¡No sigueu sorvilistes!

¡Cumpliu vostres deurers!

¡Feu valer vostres drets!

Ahont éreu vosaltres que tan ens desprecieu¡ Ahont éreu vosaltres que no sabeu capir, els resultats profitosos que vos donarán nostres desferres! Perqué no venieu a sentir les paraules redemptores, que tenien de fer en nosaltres una transformació complerta! Lluny esteu, sempre allunyan-vos de tothom que vos prediqui amor! ¿Perqué no veniu a sadollar-vos de nostres doctrines? Perque lo que mou vostres fets no es cap ideal perque no es cap impulsió propia... perque es solsament un fanatisme que os fa esclaus de la persona que tan aduleu, una persona qu’es vostre rutina, qu’es vostre enderrocament... ¡ai de vosaltres si sou fanàtics! Eix fanatisme vos taparà vostres ulls... afogarà ‘ls batecs de vostre cor, matarà vostres sentiments d’amor i com pedra empesa, per fatal carrera, anireu rodolant, fins a estimbar-vos en el precipici, que será el fossar, do vostra actuació desastrosa i planyidera!

Y aquestes persones que vos han fet ésser fanàtics, amb mirada estoica y despreciativa mirarán vostra caiguda, i encare sobre el fossar de vostre mort espiritual, posarán la llosa de l’ignorancia, perque no pogueu jamai, tindre forses per aixecarvos-en, i tirar sobre sos cossos, ‘l terrible anatema de vostra eterna agonía...

Perque haveu de ésser tan servils, germáns meus, amb aqueixes ruins persones! ¡perque heu de cumplir les fatals ordres que vos donen! ¡vos amanyaguen dolçament, vos fan promeses de coses que vos usurpen i vosaltres sens dar-vos-en compte, seguiu com ignocents anyells ses doctrines enganyoses! i perque... perque ho feu? Perque vos han fet un favor, fent-vos avans el perjudici! ¡perque vos allugereixen els pagos e impostos locals, carregant-los sobre les espatlles de vostres germáns, que voleu fruir de sos drets i complir vostres debers! ¡No... no podeu capir la responsabilitat que recau sobre vosaltres! ¡vosaltres sou els causants de nostre enderrocament, vosaltres sou els que amb vostra poca compenetració, en dies electorals, mateu els sants i sagrats esforsos dels que volen viurer, dels que tenim ansies de progrés, de llibertat! ¡Vosaltres no sabeu capir que vos falta ensenyança, no sabeu capir que la falta d’aquest element vos fa anar a raurer als peus de qui vos ho quita... no sabeu capir que quan vos fa aquell mínim favor, vos ha fet ja el perjudici de matar-vos la manera de fer-vos-el vosaltres mateixos... privant-vos de l’instrucció no saben capir que vostres fills creixen ignorants i que un cop crescuts tiraran sobre vosaltres la culpabilitat de sa ignorancia, “no compreneu que hi ha persones que els priven de lo que tan a dreta llei los hi pertoca... i vosaltres en pago els aduleu eixes persones, i les hi doneu inconscientment vostre graó de sufragi per manténdrels sempre, sempre dalt del seu prestigi i poder.

¡Mireuvos Pineda! I veureu el batlle señor Serra i Moret, que fomenta les escoles, que procura per son diminut poble una culta biblioteca, que trevalla per cumplir amb son deurer.

¡Mireuvos Calella! I veureu el señor Angel Cabutí, que com autoritat gelosa de son deurer trevalla junt amb sos companys per conseguir a Calella son poble, un esdevenir gran.

¡Mireuvos nostre districte! I veureu la deficiencia en vers los altres que ‘l circunden... i ansiareu les mans, el cor, l’efecte del nostre diputat electe senyor Regué; ansiareu la prompta representació vostra en persona que dignament vos representi, i que sia un ver defensor de vostres fruits i furs com ho es el senyor Rosés. ¿Perqué els detesteu? Perque quins vos manen vos ho diuhen, no perque vostres cors vos ho dictin... ¡en nostra festa teníeu que sentir-los! ¡allí havieu de jutjar-los!... ¡per aixó mon cor’ vos hi anyorava!

I per últim ¡mireuvos Malgrat!... ¿i que hi veureu? ¡potser... res! Vostre fanatisme vos entela la vista, no veieu que a Malgrat li falten escoles per vostres fills, li falten lliçóns exemplars de vostres direccións... penseu que encara sou a temps a reinvidifiacar-vos... nostre poble, nostres llars, vostres fills, vos ho imposen, per els cumpliments de vostres deurers, per els espectes de vostres drets, al nostre crit de protesta que diu: Complín nostres deurers, volém nostres drets i el día que ‘l senyor vos aconselli traïdorament que no atengueu, que desprecieu el crit de LA FALÇ... digueu-li “S’ha acabat ja nostre paràlisis ¡volém ser lliures! Volém ensenyança per nostres fills, volém que nostra actuació local siga progresiva...” i el día que se vos cridi, per més que siga LA FALÇ qui ho faça... acudiu al seu crit de convocatoria, i coadjuvant en sa obra redemptora... penseu sempre, que un poble, com mes ansies te de llibertad, mes gran es, i que ‘l mes gran obstacle per arrivar a sa grandesa, es que los seus ciutadans sien fanàtics.

Josep Costa i Ribas

La Falç. Malgrat, 7 de maig de 1917.

    

Paradisos perduts

Ens plau molt llegir aportacions com la que fa el mestre Espadaler sobre la destrucció de la franja litoral, i del país en general, en nom d’una pretesa modernitat urbanística per part d’inútils i ofensius polítics tarambanes que només aspiren a lucrar-se mitjançant l’especulació salvatge i el menyspreu a la ciutadania, al patrimoni i al futur.  

Saturada ya la costa, el ladrillo avanza imparable hacia el inmediato interior, y con la misma estética

Me da a conocer Juan Pedro Bator un libro de su invención que constituye uno de los ejercicios más necesarios, pero al mismo tiempo más dolorosos que alguien pueda hacer hoy en España por poco sensible que sea a la contemplación del paisaje. El ejercicio es de geografía, aunque quizá sería mejor de memoria geográfica. El libro se titula Paraísos perdidos (Saga Editorial), y propone un recorrido por las costas españolas, de las Canarias a Portbou, de Cádiz a Hendaya y de Eivissa a Finisterre.

El trabajo, tan hermoso como duro, consiste en ilustrar con una fotografía de hace unos cincuenta años un pedazo de costa representativo de una zona, y que sea a la vez emblema de las razones por las que aquel lugar atrajo el interés de los primeros veraneantes y de unos admirados turistas. Y luego, con toda la intención del mundo, Bator coloca a su lado una fotografía actual, en color, tomada desde el mismo ángulo. Uno va pasando páginas y no gana para sustos. Quien mira y lee los textos con los que Bator narra el contraste llega fácilmente a la triste conclusión de que el mundo, sin discusión posible, tenía muchísimo más nivel en blanco y negro.

Este libro, magnífico y ejemplar, didáctico y nada retórico, lleva como subtítulo Crónica gráfica de la transformación de la costa española,aunque uno en seguida se pregunta si su autor, movido sin duda por su amabilidad a prueba de bomba, se ha propuesto no asustar. La costa, en efecto, se ha transformado, pero a la vista de los documentos gráficos que ofrece - excelentemente escogidos, por cierto-,uno diría que el verbo se queda corto.

Lo más sorprendente de todo es que la destrucción de la costa española haya sucedido en estos últimos años con ayuntamientos democráticos, comprometidos todos verbalmente con el respeto al medio ambiente, regidos por una legislación suficiente, inequívoca y fácil de interpretar, sometidos a control por las sucesivas instancias superiores, y, por si no bastara, con un ecologismo militante dispuesto a no dejar pasar ni una. A la vista está, sin embargo, que pasaron casi todas, y por la puerta grande.

Tal como marchan estos asuntos, me temo que la cosa no haya terminado ahí, y que dentro de pocos años al bueno de Juan Pedro Bator le tocará ilustrar un ineludible complemento. Saturada ya la costa, el ladrillo avanza imparable hacia el inmediato interior, con la misma estética e idéntico método operativo. Si ahora se observa poco movimiento privado, porque la crisis ha impuesto un estado de letargo, eso no significa que haya aportado sentido común, ni siquiera buen gusto ni mucho menos un cambio en los objetivos. Y si alguien lo duda, observe la obra pública en lugares afectados. Y si no sabe dónde efectuar la observación vaya de La Bisbal a Figueres… si es que la perplejidad le permite finalizar el recorrido.

Paraísos perdidos
Anton M. Espadaler  - L.V. 11/11/2009

    

Dolce far niente

Aquí teniu la darrera entrega de l’últim Ple municipal on el nostre regidor de finances, en un quasi monòleg, ens explica lo bé que porta els comptes del poble i la impossibilitat de fraccionar els pagaments del rebut de la contribució, contràriament a com es fa a d’altres pobles veïns, sota perill de posar en entredit el seu dolce far niente.

Curiosament, aquesta última incorporació dins de la secta PPOE Malgrat, lluny d’aconseguir dotar al govern de seriositat i rigor, ha aconseguit tot el contrari, és a dir, convertir les seves arengues metafísico-financeres en xerrameca sota sospita de constant engalipada dins el que ja es conegut arreu com a “Gran Circ Municipal, PPOE Malgrat”. I és que a demagògia a aquest fidel servidor del poble, socialista d’última degeneració, no el guanya ningú com tampoc el guanya ningú en planificació de jubilacions daurades. Aquesta pestilent xarxa mafiosa de Caixa Catalunya amb Narcis Serra, Diputació amb Antoni Fogué i PSC amb el Tio Pepe al capdavant tenen els dies comptats, ho saben, i és per això que el saqueig de l’erari públic i els escàndols urbanístics cada dia que passa serà més descarat sota el lema de: “pilla avui el que saps que no podràs pillar demà.

        

Denunciï’m, denunciï’m!

Aquí teniu una entrega, la penúltima, amb les cinc mocions presentades pels tres grups de l’oposició en l’últim Ple municipal. A nosaltres, dins la moció de la consulta popular, ens ha agradat molt l’argumentació -clarament excuses de mala pagadora- feta per la Conxita i on ens mostra el seu clar perfil antidemocràtic i espanyolista. “Virtuts” ambdues que sembla ser omplen de goig a la nostra servidora social, sempre amb la llei per davant i donant la cara, el cas cobriment de riera n’és el perfecte paradigma.

Fer enquestes pagant l’ajuntament per a us del PSC és legal. Demanar una consulta popular, no vinculant, per dir sí o no a la independència és un fet il·legal, perillós, un acte terrorista vaja.

Pensem, per tot plegat, que l’oficina antifrau tindria que inspeccionar sota la enorme catifa de l’ajuntament de Malgrat -conegut també com a “Casa de la Xita”-, amb tanta Diputació, CCM, ARE’s, pelotazos, caixes, bancs i tanta immobiliària, obtindrien uns resultats espectaculars en la seva primera indagació i que cobriria a l’oficina antifrau, amb escreix, de glòria, prestigi i honor.

Animi-se’n! Malgrat tot els hi aplaudirà.

La catifa municipal

L’acusada deriva del nostre ajuntament cap a formes plenament autoritàries, excloents i antidemocràtiques, com podem comprovar a l’escoltar els dos àudios de l’últim Ple municipal, hauria de disparar totes les alarmes dels màxims responsables governatius supramunicipals i obliga a tots els ciutadans d’aquest poble a preguntar-se amb inquietud i justificada alarma sobre el que està passant a Malgrat.

Amistats molt perilloses

Aquí teniu la última intervenció a Ràdio Malgrat de la regidora Ana Vega en un nou intent d’infondre confiança als desinformats ciutadans que ho ignoren tot de les seves gestes municipals. Són tantes les tasques que realitza aquesta dona en aquest pou de presumpta corrupció en que s’ha convertit Malgrat que compta amb l’assistència i assessorament als Plens de Malgrat de d’inefable ex alcalde de Llavaneres, Victor Ros, pels que ho ignorin, el gran creador dels presumptes -o no tant- escàndols de corrupció a Llavaneres. Tot plegat un estol gremial de mosques que sobrevolen tifarades a la recerca dels seus tangibles guanys. Al capdavant de tot aquest gran escàndol de governabilitat local hi trobem el PSOE amb la inefable alcaldessa Campoy que ha fet possible aquest lamentable i esperpèntic miracle que té tota la pinta que s’acabarà com el rosari de l’aurora. Per tothom és coneguda la dimensió del gran escàndol de la construcció al nostre poble mentre els sistemes democràtics de control estan de vacances, passant de tot, prenent el sol. Potser ja fora hora que finalment fessin una ullada a Malgrat. Quedarien/m sorpresos de tot el que es pot arribar a entaforar sota la catifa consistorial.

Pels neguitosos que no disposin de 30 minuts per escoltar la vàcua xerrameca pepoeista, hem elaborat un resum de dos minuts amb la intenció d’estalviar temps als oïdors.

El virus antidemocràtic "3A"

Perill pel Maresme?: el virus “3A”, ha nascut a Malgrat.

Aquest virus “3A” és l’Actitud Autoritària a l’Ajuntament. I s’ha descobert recentment, quan s’ha impedit l’entrada al Ple de l’Ajuntament de Malgrat d’un ex-treballador acomiadat el juny de 2008.

Reprodueixo els meus articles a la revista Som-hi! de Malgrat dels mesos de setembre i octubre on es poden observar els detalls d’aquest virus. També, el comunicat conjunt dels grups de l’oposició. Si alguna persona està interessada en més informació pot consultar als grups municipals de l’oposició (CIU, ERC, ICV-EuiA), o posar-se en contacte amb mi (soleramon@hotmail.com).

El meu desitg democràtic és que cap persona del Maresme es trobi en la mateixa situació que jo: acomiadat per demanar l’aplicació del conveni laboral de l’Ajuntament, i amb l’entrada prohibida als plens municipals, per evitar les seves protestes.

Hi ha persones que creuen que haig de limitar la meva lluita als tribunals, als que evidentment he anat, però la gravetat d’aquest comportament de l’equip de govern requereix que se’n doni la màxima informació per acabar amb aquest tipus de comportaments antidemocràtics.

Maresme, octubre 2009.

___________________

Imprès repartit per Ramon Solé als plens municipals de Pineda i Palafolls.

La por a la llibertat

La por del grup socialista a la democràcia

per Víctor Alexandre

divendres, 30 octubre 2009

Hi ha moments a la vida en què resulta inevitable sentir vergonya aliena; són situacions en què el comportament de tercers resulta tan esborronador que no podem evitar experimentar una visible incomoditat. I això és el que vam sentir la immensa majoria de les persones que omplíem la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Cugat el passat 19 d'octubre quan es va votar la moció relativa a la consulta sobre la independència de Catalunya. La votació d'aquesta moció, que va ser aprovada amb el suport de CiU, d'ICV i d'ERC i els vots en contra del PP, és a dir, amb el consens del 75% dels representants de la ciutadania, va tenir una imatge galdosa protagonitzada pel grup socialista. Va ser quan aquesta formació es va negar a votar adduint que respecten la consulta, però que no en comparteixen la finalitat. És a dir, el mateix plantejament que el Partit Popular però amb la diferència que aquest partit no se n'amaga. D'això, però, el Partit Socialista en diu "abstenció passiva". De la vulneració del reglament -que no admet cap més opció que el sí, el no o l'abstenció-, els representants santcugatencs de la formació que lidera José Luis Rodríguez Zapatero, amb José Montilla com a delegat a Catalunya, en diuen "abstenció passiva". Magnífic. I per acabar-ho d'adobar, es van treure de la màniga una moció en defensa de l'Estatut. El mateix Estatut que 48 hores després de ser aprovat pel Parlament va patir un atac en forma de 62 esmenes a càrrec d'aquest mateix partit amb José Montilla al capdavant. Més magnífic encara. La magnificació del cinisme, n'hauríem de dir.

Curiosa, per altra banda, l'excusa de mal pagador del grup socialista per no quedar alineat al costat del Partit Popular, perquè, si el seu respecte per la consulta és tan gran, com és que ni tan sols es digna votar-la? I si, com diu, no la vota perquè no en comparteix la finalitat, quina millor manera d'expressar aquesta opinió que votant-hi en contra o abstenint-s'hi. O és que potser el grup municipal té greus contradiccions que no sap com resoldre i per dissimular-les es veu obligat a vulnerar el reglament? Doncs no, no sembla que es tracti de contradiccions sinó més aviat de vergonya que tothom sàpiga que en aquesta qüestió, com en tantes altres que afecten Catalunya, el Partit Socialista no es diferencia en res del Partit Popular.

Ben mirat, cal patir un dèficit molt gran de cultura democràtica per arribar a menysprear el dret a la llibertat d'expressió dels altres només perquè el pensament d'aquests altres no coincideix amb el nostre. Què és, si no, la democràcia? En democràcia es pot preguntar tot, absolutament tot, ja que és justament per mitjà del vot que expressem la nostra opinió. Es pot tenir una opinió contrària i votar-hi en conseqüència, naturalment que sí, però no es pot estar en contra del dret a consultar aquesta opinió. I això és el que es votava en la moció de Sant Cugat: el dret a consultar l'opinió dels santcugatencs sobre la independència de Catalunya. El passat 19 d'octubre, per tant, el ple de l'Ajuntament va posar en evidència els qui només accepten el joc democràtic quan aquest és favorable als seus interessos.