diumenge, 29 de març del 2009

Xa-la-la-la-la i Olé!


Res hauria d'impedir que, a semblança de Torredembarra, nosaltres també pugem, aprofitant el regal desaprofitat que representa tenir La Pilona al nostre municipi i a fi de donar-li una utilitat i treure'n un rendiment, instal·lar-hi un toro d'Osborne ara que estan essent vilipendiats i eradicats del nostre territori per part del malvat escamot terrorista Timbaler del Bruc. Que no pagaria un turista espanyol comme il faut per delectar-se d'un dia de platja acompanyat d'aquest símbol identitari tant totèmic i tant d'ells. Si l'escultura de Bartolozzi està realitzada a partir de l'alfabet grec, alfa i omega, nosaltres aquí tenim de l'alfabet llatí aquestes tres lletres de tel·lúric ressò com són, O, L, É, que donen sentit idiosincràtic i aglutinen el més profund sentit d'identitat espanyola així com el tarannà desinhibit, entusiàstic, franc i participatiu dels nostres integristes governants. De tirar-se endavant aquesta nostra altruista proposta-dibuix caldria fer-ne un estudi en profunditat del projecte i que donades les seves característiques, no dubtem que comptaria amb la col·laboració financera desinteressada i il·lusionada del PSOE, del PP, de les FAES i fins i tot de la COPE, per tant no és agosarat de pensar que, amb tantes aportacions, el projecte sortiria de franc al poble alhora que catapultaria a la nostra modesta i empantanegada industria turística cap a un futur de meravelles i de beneficis estratosfèrics incalculables per enveja de pobles veïns i tot això sense necessitat d'acollir-nos als segells de qualitat, d'excel·lència, de turisme familiar, ni propostes d'escoles d'idiomes ni res de res... amb el que tenim, sense reformar res, amb tot el “cutrerio” patrimonial nostre, aquestes ingents gernacions de futurs turistes ja en tindrien prou per passar un memorable dia d'èxtasi místic a primera línia de platja tot escoltant la catatònica programació de l'incomparable emissora, Ràdio Malgrat, la seva! com si diguéssim.


divendres, 27 de març del 2009

Enric Duran, llibertat


Des d'aquí el nostre suport i solidaritat amb algú que de segur ho està passant malament per haver tingut la gosadia de plantar cara al sistema i denunciar-ne les seves misèries i perversions. Persones com ell i la seva lluita son les que ens transmeten, encara, l'esperança d'aconseguir un món millor. Trobem a faltar entre les nombroses consignes proclamades la de demanar presó per el polítics corruptes i aprofitats que amb les seves incompetents intervencions desacrediten i atempten contra la democràcia i la confiança que se'ls hi ha donat. Molts mitjans s'han quedat només amb les imatges de l'estreptease integral, sense difondre el contingut íntegre de la performance i que és el veritablement important, s'han quedat amb l'anècdota del festiu acte escenificat davant la Borsa de Barcelona, convertint una representació de cinc minuts de durada en un de trenta segons. Aquí podeu veure el vídeo sencer.
Enric Duran, llibertat!!!

dijous, 26 de març del 2009

!!!?!$?€&%€€€€€€€€€€):·)

Seguim igual o pitjor amb la mijor a jutjar per les paraules que podeu escoltar, tot en obres, en dibuix, en projecte, estudi o per iniciar. El que sí que ens queda clar és que avui s'ha pres les pastilles, encara que potser s'ha excedit en la dosificació, com sinó s'explica que sigui capaç de reconèixer que últimament no entén certes polèmiques i que si li costa d'entendre és que potser és curta i això ho porta la maguda de la via del tren del 25 anys vista a pesar dels flejos sueltus de les alucinacions dels semaforus, debedes que es donen en el pernil nou i jo no sé que dir, d'on es dedueix que tinguem unes bones dies i anem, anem. Resumint, els temes s'eternitzen i algunes persones també, pensem nosaltres. !!!?!$?€&%€€€€€€€€€€):·

A sac amb els estudis


Finalment i després de llegir aquest divertit article del diari “El Punt” hem entès quins son els veritables motius que porten a l'alcaldessa de Malgrat a plantejar l'urgent ampliació de l'ajuntament per sobre de les peixateries velles i és que ja se sap que amb tants estudis, dibuixos i DVD's com ens toca pagar i traginar als soferts malgratots al cap dels anys, per aconseguir que tot empitjori notablement, la nostra Casa Gran necessita més espai i més armaris on arxivar els materials acumulats i poder justificar en un futur, ja molt proper, una despesa sumptuària i un embolicament de troca completament innecessaria. I és que la burocràcia socialista és la més científica del món a l'hora de justificar banalitats, barbaritats i incompetències, llàstima que no puguem veure les factures de tanta disbauxa d'estudis, seria una experiència quasi bé orgàstica.


Estudis

Hi ha estudis que no tenen res a veure amb l'ensenyament. A menys que l'estudi no l'encarregui la conselleria d'educació. Les entitats públiques són una gran font d'ingressos per a les empreses que es dediquen a fer estudis. Al cap i a la fi, un estudi no té cap altre objectiu que donar xifres, percentatges i metres quadrats a allò que ja se sabia prèviament. Perquè un estudi sigui vàlid, ha de coincidir plenament amb el que s'havia pressuposat en un principi. En tots els ajuntaments proliferen els estudis de tota mena. Un pavelló d'esports és insuficient per a la població? Cal fer-ne un estudi. Allò que era una evidència i que tothom sabia es torna una certesa quan se n'ha fet un estudi, encarregat a una empresa privada, que ho demostra amb xifres concretes. Fet i pagat l'estudi, és hora de posar-se mans a l'obra i extreure'n resultats. Per això caldrà encarregar un estudi (si l'inicial no ho ha fet) que concreti possibles solucions al problema. El nou estudi apuntarà tres solucions possibles a tenir en compte. Pagat aquest nou estudi serà el moment d'encarregar-ne tres de nous, un per cada solució proposada, perquè una empresa privada estudiï quina de les tres propostes és econòmicament més viable. Finalment, pagats tots els estudis, el consistori haurà d'assumir que el pressupost municipal no pot assumir el preu de la proposta recomanada. No hi fa res. Caldrà encarregar un nou estudi a una altra empresa privada perquè dibuixi el mapa d'optimització de recursos esportius existents al municipi mentre, per altra banda, el consell comarcal encarregarà un estudi a una empresa privada per tal de valorar la possibilitat de mancomunar serveis esportius entre poblacions veïnes. I com que tots els estudis s'hauran fet en previsió de deu anys vista, quedaran invalidats automàticament l'endemà mateix de les pròximes eleccions municipals.

El Punt – Martí Rosselló. 22-03-09

dimecres, 25 de març del 2009

The last major deposition

L'última parida, i no donem l'abast amb tanta, la remodelació del barri antic, una hipoteca de futur que Ella, la mas mijor, abans de ser jubilada i sacralitzada, pensa, llega als pobres veïns flagel·lats per la crisi i que pobrets, tindran que pagar de les seves butxaques per molt escurades que les tinguin en temps en que demanar un crèdit es converteix en un despropòsit per l'actitud gasiva dels banquers. De segur que tots voldríem una remodelació del barri antic, però no a qualsevol preu ni amb un estudi-comedia previ fet pels de sempre -garantia de supernyap- i que camuflat de participació ciutadana ja està dat i beneit. Les repercussions de futur que Malgrat haurà de pagar i patir per tanta supèrbia seran cataclismàtiques i lligaran de mans i peus les possibilitats de governar a qualsevol col·lectiu de gent que en un futur accedeixi a fer-ho. Aquesta dona és un càncer maligne i com a tal l'única solució és l'extirpació immediata d'aquest focus infectiu que només irradia necrosis social i destrucció al seu voltant. Malgrat té que reaccionar d'una vegada i aturar aquest personalista i ofensiu projecte Campoy.

dilluns, 23 de març del 2009

Delinqüents medi ambientals habituals


Si ens pensàvem que amb l'ARE aquesta gent del PSOE-PP aturarien les seves ànsies de destrucció territorial i tales masives, anàvem ben errats en l'apreciació. Van desbocats a la recerca de realitzar nous abocaments massius de ciment i formigó per, suposem, donar sortida a les seves més elementals pulsions fisiològiques, el seu cos els hi ho demana com l'aire que respiren, no poden evitar-ho, ells son així i així ho anuncia la seva espectacular regidora de MEDI AMBIENT i futura alcaldessa, diuen, que ens barra, i ja es tenir-ne molta de barra, fins i tot el dret de passejar per l'indret. Sensacional!

Enhorabona herois, amb l'extermini de l'últim bosc que ens queda, missió acomplerta, o encara no???

diumenge, 22 de març del 2009

De dimitits prematurs i del respecte degut


Gustosament demanaríem a tot el personal que ocupa els càrrecs de govern al nostre ajuntament la seva immediata dimissió a l'haver demostrat amb escreix al llarg del temps i a rel de la decisió de postular-se per acollir una ARE al nostre poble sense tenir en compte el parer del mateix al respecte. Hem dit que “demanaríem” la dimissió al càrrec sinó fos perquè sabem que és impossible que cap d'ells dimiteixi d'enlloc, ja van dimitir el mateix dia que varen ocupar el càrrec que ocupen per servir-se'n vilment d'ell en profit propi i del partit, no en profit del poble de Malgrat.

Aquest afany malaltís i immoral de promoure la construcció massiva i el creixement urbanístic desmesurat, descompensat i insostenible que Malgrat ve sofrint al llarg dels últims anys de la ma dels mateixos actors que amb impertorbable afany ens han situat en un estat de crisi econòmica total, fent possible una densitat d'immobiliàries i bancs superior a la de Marbella, fa que, ignorats, menystinguts i decebuts pels nostres representants legals, nosaltres, malgratots tots, hagem perdut el respecte que sabem hauria de rebre la més alta institució del poble i per extensió els seus representants. Sàpiguen que s'ho han guanyat a pols i així de clar ho volem manifestar, sàpiguen d'una vegada que el respecte d'un poble no es compra, com fan habitualment, sinó que es guanya dia a dia fent les coses bé i pensant en les persones que hi viuen, vivint amb el poble, no al marge ni a costa d'ell, i molt menys pensant en els interessos de diputacions, estadístiques i partits. Sabem, per tot el que hem dit abans, que no dimitiran, fa d'anys que varen dimitir, per tant, els hi demanaríem humilment que intentin passar el més desapercebuts possible els propers dos anys, que és el que els hi queda de bicoca, i a la espera que sigui el mateix poble el que els dimiteixi, aquest cop sí d'una vegada per totes, per ser-lis totalment inútils en els càrrecs que ocupen i haver-se convertit, amb el pas del temps, en "la crosta nostra” de Malgrat.


divendres, 20 de març del 2009

De passeres i meravelles


Bucòlica passera Campoy

- Estira, estira fort, ai, ai! Narcis que caic, que caic! Aguanta una mica que quasi bé ja ets dalt, així, així, veus com sí que pots!

- Uf!, ho veus dona com sí que es podia pujar i accedir al passeig.

- No entenc perquè és tant complicat accedir-hi si fa dies que no plou?

- És que son tots una colla d'inútils, no té cap altre explicació.

Aquest diàleg escoltat a peu d'escenari dels fets, deixa ben clar quin és l'estat d'ànim i el parer de molts dels ciutadans que pretenen fer us del passeig de Llevant un diumenge qualsevol.

Després de fruir durant anys de la sensacional obra d'enginyeria avançada coneguda com “passera Coromines”, repensada i modificada per obsoleta al cap del temps per obra de l'insigne regidor Viñolas, ens trobem de nou amb una nova mostra d'astúcia de cara a enfilar l'estiu que s'apropa amb una nova versió de passera, encara més agosarada que les anteriors i que, al ser de fusta, creiem que aporta plasticitat, elasticitat i sostenibilitat alhora que dota l'espai d'un caràcter bucòlic, molt necessari com sabeu, a parer de l'alcaldessa, a més de ser molt barata. I mentre tant, un any més, seguirem mostrant al món quin és el nostre exclusiu i refinat concepte de turisme familiar i d'excel·lència.

Vaja!, per llogar-hi cadires i riure fins a l'extenuació.

Passera Coromines

Passera Viñolas

dimecres, 18 de març del 2009

Congrés de policies cecs


17-03-2009

Les Policies Locals de Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar i Sant Cebrià de Vallalta conjuntament amb l'Àrea Bàsica del Maresme del Cos d'Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya organitzen una jornada per coordinar actuacions en matèria de protecció del medi natural.

Aquesta jornada pretén ser un espai d'intercanvi d'experiències per dotar i reforçar les pautes d'actuació conjunta i coordinada en la vigilància del medi natural i la detecció de les conductes que atempten contra el medi ambient.

La jornada està dirigida a agents de les policies locals que intervenen en la vigilància del medi ambient i es farà un repàs de la normativa que regula les activitats que poden afectar negativament al medi. Específicament es tractaran aquelles problemàtiques de l'àmbit d'actuació de cadascuna de les policies locals.

La trobada se celebrarà a les dependències de la Policia Local durant tot el matí.

Pur deliri malgratenc!!!


dilluns, 16 de març del 2009

Patrimoni natural trinxat

Polítics retratant-se

LEY 22/1988, DE 28 DE JULIO, DE COSTAS (enllaç directe)

3. Son bienes de dominio público marítimo-terrestre estatal, en virtud de lo dispuesto en el artículo 132.2 de la Constitución:

1. La ribera del mar y de las rías, que incluye:

a) La zona marítimo-terrestre o espacio comprendido entre la línea de bajamar escorada o máxima viva equinoccial, y el límite hasta donde alcanzan las olas en los mayores temporales conocidos o, cuando lo supere, el de la línea de pleamar máxima viva equinoccial. Esta zona se extiende también por las márgenes de los ríos hasta el sitio donde se haga sensible el efecto de las mareas.

Se consideran incluidas en esta zonas las marismas, albuferas, marjales, esteros y, en general, los terrenos bajos que se inundan como consecuencia del flujo y reflujo de las mareas, de las olas o de la filtración del agua del mar.

b) Las playas o zonas de depósito de materiales sueltos, tales como arenas, gravas y guijarros, incluyendo escarpes, bermas y dunas, tengan o no vegetación, formadas por la acción del mar o del viento marino, u otras causas naturales o artificiales.


23. 1. La servidumbre de protección recaerá sobre una zona de 100 metros medida tierra adentro desde el límite interior de la ribera del mar.

2. La extensión de esta zona podrá ser ampliada por la Administración del Estado, de acuerdo con la de la Comunidad Autónoma y el Ayuntamiento correspondiente, hasta un máximo de otros 100 metros, cuando sea necesario para asegurar la efectividad de la servidumbre, en atención a las peculiaridades del tramo de costa de que se trate.


90. Se considerarán infracciones conforme a la presente Ley las siguientes:

a) Las acciones u omisiones que causen daños o menoscabo a los bienes del dominio público marítimo-terrestre o a su uso, así como la ocupación sin el debido título administrativo.

b) La ejecución de trabajos, obras, instalaciones, vertidos, cultivos, plantaciones o talas en el dominio público marítimo-terrestre sin el debido título administrativo.

c) El incumplimiento de lo establecido en materia de servidumbres y de las determinaciones contenidas en las normas aprobadas conforme a esta Ley.


101. 1. Los funcionarios y autoridades correspondientes estarán obligados a formular las denuncias, tramitar las que se presenten y resolver las de su competencia, poniendo las sanciones procedentes.

Polítics retratats

Aquesta classe política que diuen representar-nos i que se suposa haurien de vetllar per el compliment de normatives veiem que desatenen les seves obligacions sistemàticament i permeten el trinxament d'un espai que per a qualsevol poble normal seria la perla i orgull del territori i, per aquest motiu, espai d'especial preservació i cura. Aquí a casa nostre les coses funcionen diferent, als nostres representants polítics no els preocupa gens el que succeeix en un espai relativament apartat del poble i del que a l'estiu en treuen uns notables rèdits en concepte de llicencies d'explotació d'espais que, com veiem a les normatives que adjuntem, haurien de ser públics, sense barreres, sense impediments i de lliure accés a tothom. Les irregularitats que hem observat al intentar, seguint el plafó de l'ajuntament, i a la que us emplacem que seguiu, per tal d'arribar al cap de la Tordera, són una pura burla al ciutadà, una presa de pel monumental. Un accés està inundat i l'altre barrat per un càmping, quedant com a alternativa d'accés el seguiment de la línia litoral des d'el mateix punt on es troba el cartell. Han deixat destruir la pineda que tots recordem i no han mogut ni un dit, han situat fanals elèctrics arran de mar i no ho han vist, han construït arran d'onatge i tampoc ho han vist, han plantat arbres arran d'aigua per vendre més parcel·les d'acampada i ceguesa total, ara bé, el seu full de nòmina a fi de mes sí que el veuen, sí, i segur que riuen molt al adonar-se del molt que cobren en relació al poc que fan. Esperem i desitgem que, per a bé del poble, properament aquesta gent entrin en una fase de profunda crisi de les que en diuen irreversibles. Malgrat no es mereix ésser tant maltractat!

Les fotos antigues virades, incloses a fi d'avaluar la degradació de l'espai, daten de l'any 1975.


dissabte, 14 de març del 2009

Petanca polivalent


Garrofa d'or en l'apartat d'innovació i recerca dels propers premis “Special Olympics” és la proposta que fem en reconeixement a la gran tasca i sensacional idea duta a terme per la regidoria d'esports a l'haver aconseguit de nou catapultar-nos a primer pla d'actualitat amb la seva aportació al foment de la pràctica de l'atletisme per part dels petanqueros i de la petanca per part dels atletes (observeu la foto adjunta que parla per si mateixa), la seva brillant idea de petanca polivalent no ens ha passat desapercebuda i com a gran eina per a la pràctica de l'esport l'hem de valorar. Augurem un brillant futur al nou esport sorgit del laboratori d'idees comandat per l'insigne regidor Viñoles, geni menystingut que en qualsevol poble normal ja ocuparia el seient principal per la seva aguda estultícia en qualsevol dels múltiples camps que domina. Esperem properament -podria ser per la Festa Major-, veure realitzat el nostre somni de contemplar campionats mixtes d'atletisme-petanca amb la participació d'equips tant potents i ben acoblats com les parelles formades per Conxita-Vega, Puignou-Raja, Viñolas-Mérida, Romero-Aubanell i el Valentin d'imparcial d'àrbitre, lo seu vaja. Tenim infraestructura sobrada per convertir el nou i avantguardista esport en l'enveja del món mundial i passar de ser, com som actualment, provincians en tot, a ser elit global i excel·lir com a preeminència esportiva còsmica.

Enhorabona!!!

dijous, 12 de març del 2009

No volen titulars, doncs té!


Aquí teniu l'última gravació, Escola oficial d'idiomes, del Ple municipal del passat dijous ja que les que falten, del punt 1 al 8, no tenen cap interès per ser de pur tràmit, com ho serien tots els plens ordinaris de no portar incorporades les oportunes i elaborades mocions que presenten els diferents grups municipals per a ser literal i sistemàticament trinxades per molt raonades que aquestes siguin i per molt que puguin beneficiar al municipi, ja se sap, aleshores no poden posar-se les medalles d'haver estat els impulsors d'aquestes iniciatives, ells a la seva bola ja que la piconadora del nou a vuit els hi funciona a la perfecció. Lamentable que la regidoria anomenada de Cultura, més que cultura li escau el qualificatiu de cultureta per la seva restrictiva visió del terme, no cerqui titulars, ells fan bondat i no s'indisposen amb les autoritats superiors, el seu servilisme a l'escalafó és absolut, en tenen prou en “treballar” pels fastuosos agermanaments, per mantenir -com si d'una COPE és tractes- Ràdio Malgrat, pels certàmens literaris -Zenobia C.-, per les beques Vila de Malgrat -als amics, clar-, Els Pesolets i Cal Arnau -autèntics pous sense fons de centrifugà diners-, matinals, teatre i concerts -d'espectacular èxit tots ells-, vergonyants, per sectaris, Butlletins municipals... Ho tenen molt clar quan diuen que una cosa és fer demagògia i altre tenir responsabilitats de govern i, afegim nosaltres, altre d'autèntica vergonya és la malaltissa obsessió d'aferrar-se al mànec del paraigua per seguir en el sou i actuar com un real i eficient aspersor d'incultura municipal. Anem bé amb aquesta tropa, ens volen a tots enzes funcionals i en això treballen, perquè en cas contrari no servirien ni per fer d'oposició.


dimarts, 10 de març del 2009

I pel tan... nari-nant!




I anem ja cap al tercer estiu consecutiu en que, gràcies a les sensacionals gestions i savoir-faire de la nostre insuperable Campoy, l'accés a la platja seguirà com està. Escolteu aquest audio del 29-04-08 i podreu adonar-vos de com ha passat juliol, ha passat octubre, ha arribat març i la cosa segueix pintant igual de malament, i es que deixar l'obra pública en mans de segons qui, és garantia d'elasticitat infinita i d'incompliment absolut. No ens atrevim a pensar en el que pot passar en l'hipotètic cas de realitzar-se el desdoblament de la via, al seu pas per la nostra població, mentre aquesta gent segueixi en el gobern. Algú s'hi atreveix?


27.03.2007 - Malgrat de Mar ja té nou pas a nivell
El delegat del govern de l’Estat espanyol, Joan Rangel, presidirà dimecres l’acte de lliurament de l’obra dels passos soterrats que substitueixen el pas a nivell del camí del Pla. L’obra, finançada pel Ministeri de Foment i executada per l’empresa Comsa, ha costat 5.600.000 euros. El delegat, juntament amb representants del Ministeri de Foment, de Renfe, de la companyia Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), de la Generalitat i del consistori malgratenc protagonitzaran l’acte, que començarà a l’Ajuntament amb una trobada a la sala de plens, on tindran lloc els parlaments.

Posteriorment, la comitiva es desplaçarà fins al camí del Pla per fer una visita d'obra i l'obertura oficial dels passos soterrats.

L’Estat ha construït aquest pas doble -un que només permet el pas a vehicles i l’altre, que també és per a l’ús de camions- que substitueix l’antic pas a nivell, que ja ha estat tancat. Paral·lelament, Adif va tancar ahir dilluns el pas a nivell del carrer Abat Oliba, que connecta amb la zona de fàbriques del camí de la Pomereda. L’Estat va condicionar la construcció dels passos soterrats del camí del Pla al tancament del pas de barreres de l’Abat Oliba. L’Ajuntament ja ha fet l’aprovació inicial del projecte de construcció d’un pas soterrat per a vehicles en aquest punt. Les obres, però, no es preveu que comencin fins el proper mes de setembre.

27.03.07 – Diari Maresme


diumenge, 8 de març del 2009

De potes, banyes i lliçons


Aquí tenim una altre excel·lent lliçó magistral del nostre insigne regidor de finances i jubilat a estones perdudes on, amb aquella gràcia i elegància que li és característica, ens ensenya amb una aritmètica inintel·ligible pels vulgars malgratots, mesells com som de mena, la nul·la importància que tenen per a ell els 18.000 euros de l'ala que tan pot ser que hi siguin, com que no, diu que no té importància, total, deu pensar, un euro per persona per 4.000 euros al mes, com més o menys els meus ingressos mensuals, no impedeixen a ningú d'arribar a fi de mes. Els seus raonaments, per captar-los en tota la seva magnitud, hem de tenir clar que són socialistes i obrers, els mateixos que han esgrimit els experts economistes de la seva secta que ens han fotut en una crisi monumental i que nomes se'ls hi acut de dir, més o menys: Tranquil poble tranquil, que tenim la solució per sortir-ne reforçats d'aquest mal tràngol, l'aritmètica no és discutible, impostos, taxes i l'IPC van a missa i els tributs i diferencials fan d'aplicats escolanets assistents de les nostres raons, d'on s'en dedueix clarament que els nostres sous ni perillen ni es desvaloritzen, clar que estem parlant dels nostres de sous, no dels vostres, somiatruites, que sou una colla d'il·lusos! Ja ho sabeu, apreneu la lliçó i sumeu, resteu, multipliqueu, dividiu i si tot plegat ho enteneu, ens ho dieu.

Sobre l'obsessiva voluntat de tirar endavant aquest ARE que ens volen encolomar per regidorial decret, se n'ha parlat molt, tant per part dels membres del govern com de l'oposició, però el que més ens sorprèn i desconcerta és que, en un projecte d'aquesta magnitud, la regidora suposadament implicada en el tema per les seves responsabilitats en sostenibilitat i urbanisme, no ha dit ni mu, no ha obert boca, ningú sap el que ella en pensa, sempre ha estat l'alcaldessa, responsable d'habitatge, qui ha monopolitzat el debat, fet que ens duu a preguntar-nos per quins enigmàtics motius la regidora Merida mai, que sapiguem encara, ha manifestat el seu parer i arguments en defensa del projecte ARE.
Podria ser per no cremar-se com a futurible alcaldessa donada l'inviabilitat del projecte i arribar així, vestida de blanc, verge i pura a eleccions?, podria ser que no sap, no opina, per directe dictat de la regidora superiora, la del más mijor?, podria ser perquè de sostenibilitat i d'urbanisme no en té ni remota idea del que signifiquen i faria el més lamentable dels ridículs si es defineix al respecte?, podria ser que la seva funció a l'ajuntament sigui només la d'encarregar adhesius i fer de "florero"? Algú té respostes als enigmes que s'ens plantegen? És ben bé que de primer fiquen la pota i després posen la banya i al poble que el don...


dissabte, 7 de març del 2009

10Mil a Brussel·les


Mentre un ofensiu nacionalisme ecspanyol ens vol mantenir eternament africans en aplicació del seu carrincló i anacrònic concepte de democràcia orgànica emanada directament del franquisme més caspos, d'altres mirem cap al nord on diuen que la democràcia no és nomes una paraula o un joc de trileros, sinó una realitat. Tots junts, catalans, aconseguirem superar aquesta llarga nit de malson que quatre espavilats anomenen, encara, transició. Visca Catalunya independent i mori el mal govern!!!

MANIFEST DEL 7 DE MARÇ DE 2009
Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.
Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va
gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.
Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més
recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.
Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus
polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de
1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya
van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà
amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.
La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna.
Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.
La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària,
llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida
per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les
nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.
Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los.
Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.
Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte
pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret.
Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar.
Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.
Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!
Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!


divendres, 6 de març del 2009

God bless Malgrat

Un any i mig desprès, els escocells segueixen igual.


Aquí teniu la patètica xerrameca de la "namber guan", també coneguda com la "más mijor" -què hem fet, oh Senyor! per mereixer tanta ignomínia?-, exposant els seus suats criteris de racionalitat medi-ambiental així com les seves fermes conviccions de participació ciutadana amb una transparència meridiana i que fa feredat escoltar-ho, sense equívoc ens mostra, un cop més, quin és el seu nivell d'esperpèntica demagògia que res té que envejar a la d'un Bono qualsevol. Com diu l'autor d'el meu gos i jo en el seu bloc, "God bless Malgrat", perquè molta falta ens fa tenir una ajudeta divina davant tanta prepotència i irracionalitat terrenal espanyola.

dimarts, 3 de març del 2009

Embolica que fa fort

És una apreciació subjectiva nostra la de tenir la sensació de que com més ens informa la nostra alcaldessa, més desinformats estem? Algú més pateix aquest possible trastorn? Llegir també aquesta noticia.

Despertar de un sueño

Enric Sierra L. V. 02-03-09

Hace un año se prometió eliminar las vías del tren de la costa y ahora se anuncia su consolidación

Todavía no hace ni un año que se presentó el plan territorial metropolitano a los alcaldes y en él se prometía la retirada de buena parte de la vía férrea que ahora pasa por la costa norte barcelonesa. El plan que aplaudieron los alcaldes plantea llevar esas vías hacia el interior o bien soterrarlas para facilitar así que los municipios hagan realidad el sueño de muchas generaciones de eliminar una barrera de hierro que pronto cumplirá 200 años. De esta manera, los pueblos recuperarían plenamente su litoral como lo hizo Barcelona antes de los Juegos Olímpicos.

Ese sueño se ha truncado nuevamente. La semana pasada se presentó el plan de inversiones de cercanías, que no incluye para nada lo expuesto en el plan metropolitano, sino que proyecta construir una doble vía junto a la actual entre Arenys de Mar y Blanes. Los alcaldes de la zona afectada se han enterado por la prensa y han quedado tan perplejos que no encuentran palabras con las que explicar a sus ciudadanos este nuevo episodio de flagrante contradicción política. No saben qué decir porque no existe una explicación razonable. ¿Cómo es posible que un gobierno cree una expectativa y a los pocos meses la desmonte con la misma sonrisa en la cara? "Los sueños, sueños son", nos diría Calderón, pero en esta ocasión se está jugando con la esperanza de 400.000 personas a quienes alguien ha mentido.

Para intentar paliar la reacción contraria de los municipios costeros por donde la vía transcurre a escasos metros de sus casas, se han sacado de la manga una coletilla que todavía crea más preocupación. El plan de cercanías dice que la vía se desdoblará "allí donde sea posible". Es decir, que no habrá doble vía en todo el tramo de costa, con lo que el objetivo de aumentar la frecuencia de trenes en la zona queda cuestionado y abre serias dudas sobre si lo que están planteando acabará siendo una chapuza que mantenga hipotecado el territorio y el propio servicio ferroviario.

Hay un silencioso cabreo en el Maresme por parte de los alcaldes afines al Govern y un elocuente mosqueo en los consistorios de otros colores políticos. Ahora esperan que alguien hable con ellos y aspiran a poder negociar los tramos por los que no debe transcurrir la nueva vía. Muchos ven en peligro sus paseos marítimos, enclaves turísticos y edificios de viviendas que podrían quedar afectados. Sería una deferencia que se contara con ellos y no se les diera otra vez la espalda aplicando el criterio del interés general. Quizás viendo venir el temporal, la Generalitat ha hecho coincidir el anuncio de la doble vía con la noticia de que en el 2010 habrá bonificaciones en el peaje de la autopista para los residentes. ¿Será ese el precio para perpetuar el sueño?

dilluns, 2 de març del 2009

Mecanismes del poder absolutista

Ens ha plagut molt llegir aquest article a L.V. de 28-02-09 on hi veiem una analogia clara del que estem vivint al nostre maltractat poble i paralelament també al nostre País, lamentablement encara pendent de normalitzar, i que va per llarg de la ma dels sinistres personatges del PSC-PSOE com ho exemplifica, encara, després de trenta anys de la denominada “democràcia”, l'impossibilitat de llegir l'article en català. Ens ha semblat que La Boetie va ser un avançat visionari del seu temps i va descriure a la perfecció els mecanismes de poder absolutista que trobem fets realitat a Malgrat i a la resta d'aquest nostre País petit. Posem que parla de Malgrat i dels seus cobdiciosos esbirros-esclaus integrants del seguici.

Servidumbre voluntaria
Acabo de leer el sabio texto de Étiennne de la Boétie (1530-1563) titulado Discurso de la servidumbre voluntaria. Ese admirado amigo de Michel de Montaigne muestra, en treinta y tres páginas, los entresijos de la tiranía y la servidumbre voluntaria de los pueblos hacia el tirano. Dice: "No se creerá al principio, pero es verdad que siempre son cinco o seis los que mantienen al tirano, cuatro o cinco los que para él mantienen a todo el país en servidumbre... Estos seis tienen a seiscientos que prosperan bajo su protección y hacen con esos seiscientos lo que ellos hacen con el tirano. Y estos seiscientos tienen bajo ellos a seis mil. A los que han otorgado privilegios y a los que hacen que se les dé o el gobierno de las provincias o el manejo de estas últimas a fin de que favorezcan su avaricia... Grande es el cortejo que viene detrás de todo esto..."


Y así continúa desvelando los procesos por los cuales, los ciudadanos se convierten en siervos de voluntad propia. Es un escrito en defensa de la libertad de pensamiento y de acción frente a los desmanes de los que se creen poderosos por elección divina o quizás tan sólo porque sus segundos de fila se lo adjudican, en su propio beneficio, claro.

Si substituimos el término tirano por el de codicioso, este escrito del siglo XVI estaría al orden del día. No es otra cosa que la codicia, la que ha desplomado todo el sistema financiero mundial. A veces, cuando se nombra la palabra codicia se tiende a pensar que es un vicio pequeño y vulgar y por lo tanto pasajero; nada es más erróneo, la codicia es un pozo sin fondo, no tiene fin porque no es un objeto que alcanzar sino que es una actitud frente a la vida entera. El codicioso quiere todo lo propio y lo ajeno, no soporta que alguien tenga algo que él no tiene - aunque sea fantasmático-,es un pariente muy próximo del envidioso y ya es sabido que la envidia es hija directa del odio.

Y la corrupción sigue a la codicia como un perro a su amo, las personas codiciosas se rodean de adláteres corruptos con los que pueden tejer sus manejos y así se va construyendo una ficción que ostentan como si fuera una realidad. Mas la realidad-real es tozuda y se impone más pronto que tarde y los castillos de naipes se derrumban a la menor brisa de honradez que sople, es decir, a las preguntas de los ciudadanos honestos que quieren saber más allá de esa apariencia.

¿Les suena?

R. MARGARIT, psicóloga y escritora