Mirada retrospectiva i fanatisme* social

*FANATISME m.
Qualitat de fanàtic; entusiasme cec i obstinat; cast. fanatismo. Lliurant-la abans de tot dels vells fanatismes qui la mantenen atrassada, Rosselló Many. 185. Entrava en son temple amb l'ardent fanatisme del neòfit, Oller Febre, i, 5

Al poble de Malgrat el cec fanatisme que practiquen una part important dels seus veïns ve de molt lluny i això es desprèn d’aquest article  de Josep Costa i Ribas publicat al periòdic nacionalista La Falç. 
Avui, igual que fa 93 anys, seguim sota l’imperi del mateix fanatisme radical i xaró de que ja es feia ressò i denunciava l’autor d’aquest interessant article en aquells convulsos anys. Fixem-nos en la denuncia que fa l’autor sobre la falta d’escoles al municipi i de com, semblantment a fa un segle, les nostres portentoses i planificadores autoritats pretenen fer un ARE de cinc-centes vivendes sense tenir previst aquest augment de població ni en serveis, ni en sanitat ni en educació... Clar que, sembla ser, el tema educatiu ja el contemplen, perversament i d’amagat, prioritzant subtilment l’ensenyament privat per sobre del públic.

Fa 93 anys l’autor ja ens alertava sobre els perills del fanatisme religiós, polític i personal que observava al seu voltant. Res o molt poc ha canviat el nostre poble de Malgrat al respecte quan veiem, i hem de patir encara, un govern de persones inútils pel càrrec que ocupen i encimades per fanàtiques forces alienes a la realitat i als interessos locals. Un seguici constantment sota sospita, mediatitzat, alienat i farisaicament pervers que no aspira a altre cosa que no sigui la perpetuació dels seus privilegis de classe. Ells ho anomenen Partit Socialista Català (PSC), nosaltres en diem:  Partit Popularment Obscè i Estraperlista ecspanyol (PPOE).

Ja n’hi ha prou, hem de dir prou a tanta ignomínia i menyspreu per part dels nostres autistes i engalipadors governants.

 

Recons de l’ánima

Sadollant-se a doll d’amor i frases respectuoses. LA FALÇ va festejar, enèrgica i clamorosa, la primera urpada al caciquisme...! Com aixamplen el cor arreu les bones obres! ¡Com van quedant gravades dins mi aquelles estones, en que ens veiem dolçament bresolats en un ambient de amor gran i redemptor! ¡Com han quedat esculpides dins mi, aquelles paraules, de conhort, de encoratjament, impulsores de fer mes camí en el camp de la cultura, que ‘ns dirigiren, a tota vents i a totes veus, nostres diputats, nostres protectors, nostres volgudes autoritats dels pobles veins Pineda i Calella... ¡Com m’ha captivat aquella dolça espectació dels nostres germans catalans i malgratencs que concorregueren amatens a dita festa, anelosos de infiltrar-se en nostre auriola de amor patri! Però amb tot i el ser tots, tan ben observats, tan admirablement acompanyats, de persones tan volgudes, mon cor, allí dins hi anyorava quelcom, hi anyorava la presencia d’aquelles persones, que intenten i procuren intencionadament o ignocentment, destruir nostre obra, despreciar nostres fets...

¡No sigueu fanátics!

¡No sigueu sorvilistes!

¡Cumpliu vostres deurers!

¡Feu valer vostres drets!

Ahont éreu vosaltres que tan ens desprecieu¡ Ahont éreu vosaltres que no sabeu capir, els resultats profitosos que vos donarán nostres desferres! Perqué no venieu a sentir les paraules redemptores, que tenien de fer en nosaltres una transformació complerta! Lluny esteu, sempre allunyan-vos de tothom que vos prediqui amor! ¿Perqué no veniu a sadollar-vos de nostres doctrines? Perque lo que mou vostres fets no es cap ideal perque no es cap impulsió propia... perque es solsament un fanatisme que os fa esclaus de la persona que tan aduleu, una persona qu’es vostre rutina, qu’es vostre enderrocament... ¡ai de vosaltres si sou fanàtics! Eix fanatisme vos taparà vostres ulls... afogarà ‘ls batecs de vostre cor, matarà vostres sentiments d’amor i com pedra empesa, per fatal carrera, anireu rodolant, fins a estimbar-vos en el precipici, que será el fossar, do vostra actuació desastrosa i planyidera!

Y aquestes persones que vos han fet ésser fanàtics, amb mirada estoica y despreciativa mirarán vostra caiguda, i encare sobre el fossar de vostre mort espiritual, posarán la llosa de l’ignorancia, perque no pogueu jamai, tindre forses per aixecarvos-en, i tirar sobre sos cossos, ‘l terrible anatema de vostra eterna agonía...

Perque haveu de ésser tan servils, germáns meus, amb aqueixes ruins persones! ¡perque heu de cumplir les fatals ordres que vos donen! ¡vos amanyaguen dolçament, vos fan promeses de coses que vos usurpen i vosaltres sens dar-vos-en compte, seguiu com ignocents anyells ses doctrines enganyoses! i perque... perque ho feu? Perque vos han fet un favor, fent-vos avans el perjudici! ¡perque vos allugereixen els pagos e impostos locals, carregant-los sobre les espatlles de vostres germáns, que voleu fruir de sos drets i complir vostres debers! ¡No... no podeu capir la responsabilitat que recau sobre vosaltres! ¡vosaltres sou els causants de nostre enderrocament, vosaltres sou els que amb vostra poca compenetració, en dies electorals, mateu els sants i sagrats esforsos dels que volen viurer, dels que tenim ansies de progrés, de llibertat! ¡Vosaltres no sabeu capir que vos falta ensenyança, no sabeu capir que la falta d’aquest element vos fa anar a raurer als peus de qui vos ho quita... no sabeu capir que quan vos fa aquell mínim favor, vos ha fet ja el perjudici de matar-vos la manera de fer-vos-el vosaltres mateixos... privant-vos de l’instrucció no saben capir que vostres fills creixen ignorants i que un cop crescuts tiraran sobre vosaltres la culpabilitat de sa ignorancia, “no compreneu que hi ha persones que els priven de lo que tan a dreta llei los hi pertoca... i vosaltres en pago els aduleu eixes persones, i les hi doneu inconscientment vostre graó de sufragi per manténdrels sempre, sempre dalt del seu prestigi i poder.

¡Mireuvos Pineda! I veureu el batlle señor Serra i Moret, que fomenta les escoles, que procura per son diminut poble una culta biblioteca, que trevalla per cumplir amb son deurer.

¡Mireuvos Calella! I veureu el señor Angel Cabutí, que com autoritat gelosa de son deurer trevalla junt amb sos companys per conseguir a Calella son poble, un esdevenir gran.

¡Mireuvos nostre districte! I veureu la deficiencia en vers los altres que ‘l circunden... i ansiareu les mans, el cor, l’efecte del nostre diputat electe senyor Regué; ansiareu la prompta representació vostra en persona que dignament vos representi, i que sia un ver defensor de vostres fruits i furs com ho es el senyor Rosés. ¿Perqué els detesteu? Perque quins vos manen vos ho diuhen, no perque vostres cors vos ho dictin... ¡en nostra festa teníeu que sentir-los! ¡allí havieu de jutjar-los!... ¡per aixó mon cor’ vos hi anyorava!

I per últim ¡mireuvos Malgrat!... ¿i que hi veureu? ¡potser... res! Vostre fanatisme vos entela la vista, no veieu que a Malgrat li falten escoles per vostres fills, li falten lliçóns exemplars de vostres direccións... penseu que encara sou a temps a reinvidifiacar-vos... nostre poble, nostres llars, vostres fills, vos ho imposen, per els cumpliments de vostres deurers, per els espectes de vostres drets, al nostre crit de protesta que diu: Complín nostres deurers, volém nostres drets i el día que ‘l senyor vos aconselli traïdorament que no atengueu, que desprecieu el crit de LA FALÇ... digueu-li “S’ha acabat ja nostre paràlisis ¡volém ser lliures! Volém ensenyança per nostres fills, volém que nostra actuació local siga progresiva...” i el día que se vos cridi, per més que siga LA FALÇ qui ho faça... acudiu al seu crit de convocatoria, i coadjuvant en sa obra redemptora... penseu sempre, que un poble, com mes ansies te de llibertad, mes gran es, i que ‘l mes gran obstacle per arrivar a sa grandesa, es que los seus ciutadans sien fanàtics.

Josep Costa i Ribas

La Falç. Malgrat, 7 de maig de 1917.