Butlletí desinformatiu del PPOE nº. 18

No tots els polítics som iguals (però, agrupadets per famílies, uns som més iguals que altres)

A tots ens han colpit les notícies aparegudes els últims dies sobre els afers de corrupció en diferents àmbits de la política a diferents llocs de l'estat i encara més en la política i societat catalana. Davant d'això us vull demanar perdó pel mal i el desencís que aquests casos provoquen a tota la societat (No estem aquí per perdonar, per aconseguir perdó ha d’anar a l’església).

Ambtot, a mi m'agradaria fer una reflexió que ens portés més enllà (a nosaltres més cap aquí) i ser capaç de fer-vos veure que: No tots els polítics som iguals (però uns són més iguals que altres). La majoria creiem en la política com un servei (per estar-hi anys i anys i discretament forrar-se), com l'instrument per posar-nos al servei de la població, per millorar les nostres (butxaques) poblacions i atendre en la mesura del possible les seves demandes (Riera, Referèndum, ARE...). Tant en Ajuntaments com en Autonomies o en l'Estat, vull creure, he de creure i crec, que la majoria de les persones que es dediquen a la política ho fan honestament i que fan les coses tan ben fetes com saben (aquí a Malgrat per confirmar aquesta afirmació tenim el cas de la Vega i les seves incomparables aportacions a la política i al repartiment del pastís municipal).

La corrupció no és una cosa del nostre temps, és una cosa que s'ha donat sempre. En les dictadures no surten a la llum pública perquè hi ha al darrere una cobertura tan judicial com governamental. Per tant, hem d'estar satisfets que la (pseudo)democràcia que hem aconseguit entre tots faci aflorar aquests casos, i que els membres corruptes siguin expulsats de la política, siguin jutjats i castigats com cal (per jutges no corruptes i veritablement independents dels poders legislatiu i executiu).

Davant d'aquest casos que ens han "alarmat a tots" (a alguns més que a d’altres) es proposen tot un seguit de mesures de més control en les lleis, en fer el patrimoni dels representants polítics més públic, etc. (els mateixos elements socials corruptes faran les noves lleis?) Tot això ajudarà a fer la política més transparent per als que la veien opaca.

Personalment crec que tota mesura és bona, però les lleis ja hi són, el compromís també, el codi ètic ja es va firmar... (l’ètica, científicament se la passen per l’arc de triomf cada vegada que ho consideren oportú) A més de les mesures pel control en la política, també s'ha de incidir en els valors com a norma fonamental de vida, si no, tot control no servirà de res (per això, llestos com som i com ja he declarat fa pocs dies, no som partidaris de tenir una oficina antifrau tocant-nos els bemolls). El que vol aprofitar-se del càrrec sigui el que sigui i de què sigui; el que vol escapar-se de la legalitat, sempre trobarà l'escletxa per sortir-se'n (quina gran obvietat, estem pensant en la legalitat de les mesures preses en contra del ciutadà Ramon Solé), i això no es només per els polítics, que també, sinó per a tots i cadascun de nosaltres.

Per tot això, es fa urgent la correcció ètica per a tota la societat. Els polítics no som una raça a part de la societat (alguns pensem que els que tenim actualment sí que són una raça apart) i si tenim en compte que sortim de la pròpia societat (a voltes ho dubtem, ens semblen zombies), la correcció és urgent per als polítics, però també ho és per a tota la societat. La democràcia només té sentit i s'aguanta si té la base de l'ètica (si pot ser moral millor), l'honestedat i el servei del bé comú: sinó, no té futur (farem una riera coberta per demostrar, jejeje, jijiji!, que interès privat i comú van a l’uníson). En aquest moment de crisi econòmica, de descrèdit i de crispació política, de dificultats familiars, de crítica facilona (és facilona per què ni dissimulen, actuen descaradament), de desorientació general (els únics desorientats són la gent del PSC), hauríem entre tots a ajudar a que política sigui com no pot ser d'altra manera, el contracte de servei públic (vuit anys màxim, no dinou) amb la ciutadania, i, per sobre de tot, d'integritat i responsabilitat personal (està ben clar que, on no n’hi ha, no en pot rajar). Per això també calen mesures de la societat, respectant la classe política i animant-la (això a Malgrat, perquè també en aquest sentit, s'ha de reflexionar. La democràcia sense la classe política tampoc és possible (certament, però, no cal confondre política amb saqueig sistemàtic del poble).

Conxita Campoy i Martí

Alcaldessa de Malgrat de Mar

alcaldia@ajmalgrat.cat

Comentaris de Malgratot