diumenge, 8 de març del 2009

De potes, banyes i lliçons


Aquí tenim una altre excel·lent lliçó magistral del nostre insigne regidor de finances i jubilat a estones perdudes on, amb aquella gràcia i elegància que li és característica, ens ensenya amb una aritmètica inintel·ligible pels vulgars malgratots, mesells com som de mena, la nul·la importància que tenen per a ell els 18.000 euros de l'ala que tan pot ser que hi siguin, com que no, diu que no té importància, total, deu pensar, un euro per persona per 4.000 euros al mes, com més o menys els meus ingressos mensuals, no impedeixen a ningú d'arribar a fi de mes. Els seus raonaments, per captar-los en tota la seva magnitud, hem de tenir clar que són socialistes i obrers, els mateixos que han esgrimit els experts economistes de la seva secta que ens han fotut en una crisi monumental i que nomes se'ls hi acut de dir, més o menys: Tranquil poble tranquil, que tenim la solució per sortir-ne reforçats d'aquest mal tràngol, l'aritmètica no és discutible, impostos, taxes i l'IPC van a missa i els tributs i diferencials fan d'aplicats escolanets assistents de les nostres raons, d'on s'en dedueix clarament que els nostres sous ni perillen ni es desvaloritzen, clar que estem parlant dels nostres de sous, no dels vostres, somiatruites, que sou una colla d'il·lusos! Ja ho sabeu, apreneu la lliçó i sumeu, resteu, multipliqueu, dividiu i si tot plegat ho enteneu, ens ho dieu.

Sobre l'obsessiva voluntat de tirar endavant aquest ARE que ens volen encolomar per regidorial decret, se n'ha parlat molt, tant per part dels membres del govern com de l'oposició, però el que més ens sorprèn i desconcerta és que, en un projecte d'aquesta magnitud, la regidora suposadament implicada en el tema per les seves responsabilitats en sostenibilitat i urbanisme, no ha dit ni mu, no ha obert boca, ningú sap el que ella en pensa, sempre ha estat l'alcaldessa, responsable d'habitatge, qui ha monopolitzat el debat, fet que ens duu a preguntar-nos per quins enigmàtics motius la regidora Merida mai, que sapiguem encara, ha manifestat el seu parer i arguments en defensa del projecte ARE.
Podria ser per no cremar-se com a futurible alcaldessa donada l'inviabilitat del projecte i arribar així, vestida de blanc, verge i pura a eleccions?, podria ser que no sap, no opina, per directe dictat de la regidora superiora, la del más mijor?, podria ser perquè de sostenibilitat i d'urbanisme no en té ni remota idea del que signifiquen i faria el més lamentable dels ridículs si es defineix al respecte?, podria ser que la seva funció a l'ajuntament sigui només la d'encarregar adhesius i fer de "florero"? Algú té respostes als enigmes que s'ens plantegen? És ben bé que de primer fiquen la pota i després posen la banya i al poble que el don...


8 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc entes que alguns tertulians de la radio plegan perque els marca massa el pas,i no els deixa parlar de malgrat,telefonada de Valentin i rasss que t'hen vas.Awquest es un dels drets a decidir que donen.


Jo vull la comisio antifrau que no vol la Conxita,i perque ella no la vol?

Anònim ha dit...

la gravació no es pot escoltar va a mil revolucions

Anònim ha dit...

Jo ho escolto bé. Deu ser cosa del teu connector d'àudio. El que va a mil revolucions és el secretari llegint l'acta, el pobre no deu cobrar hores extres i té pressa per plegar.

Anònim ha dit...

Hi havia una vegada un llenyataire que vivia amb la seva dona al llindar del poble i tenia set fills. Però allò que tenia més amoïnat el llenyataire era el seu fill petit era tant menut i tant delicat de salut que li havien posat el malnom de GRAUPERET. Fins i tot els seus pares i molta gent de la vila pensaven que era una mica babau.
En GRAUPERET ajudava a la seva mare sempre, feia fotos, escrivia en un blog feia fotos i feia fotos i deia mentides moltes! Però quan sortia al carrer a fer les fotos com que era tant menut i la gent no el veia. cantava: patim patam patum homes i dones de cap D’ERC no trepitgeu en GRAUPERET
Un dia va sortir a fer unes fotos per el seu blog i quan ja era molt lluny tocant la casa d’un veí del poble es va posar a ploure com mai i en GRAUPERET es va refugiar sota un arbre majestuós i bonic, el llindar de riera. L’arbre era una acàcia ja sabeu aquest arbre tant valuós i centenari dels pobles del mediterrani, frondosos i amb aquella flor tant maca que quan floreixen semblen ametllers. Bé, continuar plovent i plovent i l’aigua pujar per sobre del nivell molt ràpid en GRAUPERET i tota una colla de gent del cap D’ERC i també algun okupa i CIUtadà més que no sabien ven bé de que anava l’historia quedaren coberts d’aigua i la forta corrent es va emportar en GRAUPERT i tota aquella gent riera avall. Sort que dies abans havien arreglat un tram de aquella riera i baixava un tronc talat que la corrent arrossegava i en GRAUPERET i tota aquella gent si van poder agafar i el van fer servir de barca fins que van arribar a la sorra i van anar a la sal assecar-se ! Vet aquí un gat vat aquí un gos aquest conte ja s’ha fos
“ moraleja” no hi ha mal que per bé no vingui

Anònim ha dit...

A les hores, l'alcalde del poble va arribar-se fins al lloc on es trobaven els nàufrags i es va adonar que l'arbre havia salvat la vida d'aquella gent, perquè l'aiguat s'havia endut pont i formigó a mar. Va veure molta altra gent que s'havia pogut agafar a les branques de les acàcies i que gràcies a això no havien estat arrossegats per la corrent. Entre plors va demanar perdó per totes les mentides escampades durant tant i tant de temps pel poble contra aquella pobra gent. Finalment s'havia adonat que sort dels arbres. Sort d'aquells pobres arbres que havien salvat la vida als seus pobres conCIUtadans. De sobte es va adonar de l'absurd de tot l'odi acumulat per 4 arbres que res li havien fet. Va entendre que els arbres eren éssers vius que no es podien tallar de qualsevol manera i que calia respectar-los. Va entendre que hi ha una mesura per a totes les coses. I així, per fi, va retornar la pau i concòrdia al poble. Aquell alcalde es va retirar i es va dedicar a fer d'ADF voluntari, mentre un altre va ocupar el seu lloc, i tothom va viure tranquil, sense denunciar-se, sense rancúnies, sense amenaces. Fins i tot et podies saludar pel carrer. En fi, el poble va recobrar la pau que mai hauria d'haver perdut. Conte contat, conte acabat.

(mira no m'agraden ni suporto els contes sense final feliç....)

Anònim ha dit...

Este no es pas el Graupere, payasos me semble mes el que te el careto gravat.

Anònim ha dit...

Quina importància té si el blog és d'un o és d'altre, no veig cap argument enlloc que desmenteixi els argument o enfoc del fil inicial. El que sí veig és que certa gent té coïssors molt importants, i ja se sap que si et pica, rasques, o dit en l'imperial llengua seva, "ladran, luego cabalgamos". De res.

Anònim ha dit...

PAYASO