

...I dins les coves de can Palomeres
el més ancestral dels rats penats
penja tot un hivern i quan desperta
vola a Malgrat, vola a Malgrat.
No moriran més peixos a la Tordera
acabarà per sempre la foscor,
No moriran més peixos a la Tordera
tornaran els seus antics moradors...
Aquí tenim un fragment de cançó en que la nostra més humil servidora en afers municipals, fa una declaració de principis d'un dels objectius de futur dins el tema “Quatre camins a la Tordera” cantant a duo amb el seu col·lega i amic Valentí Agustí i que no tindria res de particular si no fos que la cançó la varen gravar fa prop de dotze anys, ha passat tot aquest temps i els peixos morts, com cada any, segueixen omplint el delta de la Tordera sense que cap dels dos, en altres temps, "progres polítics" hagin mogut un dit per evitar-ho, és més, amb les seves no actuacions han aconseguit que cada any sigui menor el nombre de peixos i l'estat del riu sigui dia a dia més lamentable. De fet no podem queixar-nos de res quan la principal aportació i única de la nostra servidora és el fragment aquest que us adjuntem i on es desentén de la Tordera i es centra en els rats penats, extraordinària aportació aquesta al corpus ideològic socialista internacional, això sí, feta amb una gràcia i elegància només comparable a la de la nostra molt admirada i alhora noble servidora Duquesa de Alba.
El fragment que podeu escoltar de 1,36 minuts sobre una durada total de 6,15 i que ens hem permès d'estalviar-vos per una qüestió de salut, repeteix 18 vegades, “No moriran més peixos a la Tordera” i un cop fins i tot s'atreveixen a dir “Mireu que està malalta la Tordera”. Sort tenim que els nostres servidors 12 anys enrere ja ho sabien això, no volem pensar en com estaria avui el riu si ho haguessin ignorat. Dotze anys de no fer res en pro del riu tret de cançons i romanços bé podríem anomenar-ho ben legítimament DEMAGÒGIA PEIXATERA, oi?
________
Fotografies extretes del blog: La Natura a la Baixa Tordera de Javier Romera.