I surt tota ampla, Ella, la ex alcaldessa en funcions per tres dies, recent arribada de Seynod, i comunica al poble de Malgrat que han decidit destinar l’espai de Ca l’Arnau com espai per a impartir cursets d’idiomes, res de música, ho han decidit i “punto”. “És lo que toca”, i ara ens assabentem que ja fa dos anys que estaven barrinant con finalitzar amb una activitat a la que l’ajuntament tenia que anar afegint diners sense treure’n cap benefici per la pèssima gestió duta a terme des de el primer dia. És el que passa i s’ha de fer (diuen) quan es gestiona un negoci, quan no dona beneficis: es tanca i “punto”, dit en llenguatge pepoeista tant ric en termes grandiloqüents i buits de contingut sorgits de la seva boca com són: ordenança, dibuix, germanor, subvencions, solidaritat, ajuts, convivència, conveni marc, protocols,... misèries d’uns, vergonya aliena d’altres.
Aquest gran guinyol en que s’ha convertit el nostre ajuntament (PPOE) cada cop queda més clar qui són els titelles, qui el titellaire i qui no pinta res i per tant ni tant sols té entitat per sortir al cartell de promoció del lamentable espectacle.
I per combatre l’estrès provocat per un excés extrem de treball se’n van tant ricament sis dies de vacances a compte del poble no un sinó tres regidors i la mestressa de palau amb tot pagat més dietes i complements, ja no ve d’aquí, no reparen en despesa, la crisi no els afecta, ells leviten en primera classe i les legacions a l’estranger han de ser de pes i de categoria. Pel que sembla ja tenen tots els deures fets, totes les martingales en marxa i la situació municipal és per tirar coets de celebració davant de tanta excel·lència en gestió. La vegaregidora Mega se l’han endut a Seynod de passeig per fer bulto, esport, i donar més pes a la legació malgratenca -suposem- i imposar seriositat, severitat i rigor amb el seu marcial esguard de typical spanish guàrdia civil.
No tenen diners per donar continuïtat a l’escola musical de Ca l’Arnau, donar ajuts per llibres escolars o a les entitats locals o mantenir i ampliar els cursos de català, però sí en tenen per fer viatges de plaer (??? €), barraques petanqueres (70.000 €) o un festival de música de bandes i corals (77.000 €), com sabem, d’arrelada i llarga tradició al nostre poble. Resumint: Viva la Pepa! que qui dia passa any empeny, que ens descomptin les ballarugues realitzades i olé fandango i olé!
S’omplen la boca amb consells de contenció en la despesa dels particulars mentre ells no reparen en dilapidar l’erari públic a l’engròs i sense mirar prim. Sort que d’aquí poc temps, tal i com van les coses, quan tinguin que fer l’ERO a l’ajuntament i justificar -males llengües diuen que està per caure- per què cal acomiadar a una part de la plantilla, els hi podran explicar el màgic encís de l’alta Savoia a la tardor,l’intensa fragància dels seus boscos, i lo bé que s’hi menja tot l’any. Encara acabaran tots els estupefactes oïdors ovacionant als seus grans servidors del poble, que uns han escollit i a d’altres ens toca d’aguantar.
Dels mateixos creadors del sensacional pla de mobilitat ara ens arriba la convocatòria de la setmana gran del mateix nom per poder glorificar les excelses virtuts del destarotador pitafi.
Cap ciutadà malgratenc, tret dels nou regidors del PPOE, ignora les dificultats de desplaçar-se en cotxe, moto o bicicleta pel poble i la despesa afegida en concepte d’energia que comporta. Triplicar la distancia a recórrer en els desplaçaments diaris habituals sembla ser que és una bona forma de físicament mantenir-se en forma si el desplaçament es fa en bicicleta i una solució contundent per superar la crisi augmentant el consum, en tres vegades més combustible del que caldria emprar, si s’apliqués el pensament coherent.
Ara pretenen que participem en una pantomima de procés sobre energia sostenible mentre ells, els principals autors de la pallassada, normativitzen i pontifiquen, conjuntament amb empreses alienes a la realitat local, sobre les virtuts del suposat i excels pla de mobilitat viaria. S’ha de tenir la cara més dura que en Millet per afirmar que les virtuts del pla, el poble les entendrà i valorarà quan finalitzi la seva execució, tal i com va afirmar fa poc temps l’alcaldessa Campoy.
Algú de la Casa Gran s’ha preguntat el per què cada dia són més els ciclistes que circulen contra direcció? i als que felicitem i encoratgem a seguir per aquesta via de desobediència cívica per haver estat capaços de plantar cara a la manca de sentit comú manifestada sobradament per les nostres suposades “competents” autoritats.
Incloure dins d’aquesta setmana “Els ratpenats, els senyors de la nit” així com no tallar cap carrer al trànsit per a l’ús distés dels vianants, com també el fet de fer una bicicletada popular amb un itinerari que transcorre principalment per Santa Susanna per no entrar en conflicte amb els cotxes del poble, deixa ben clar les elevades prestacions en imaginació d’aquesta tropa per dotar d’activitats l’esdeveniment.
Enhorabona!!! Han aconseguit un any mes superar-se en despropòsits.
Ens agrada llegir opinions tant assenyades, elaborades i poc habituals com les que fa Àstrid Bierge en els seus articles de col·laboració al Singulardigital.cat. La seva descripció del que és i s’ha convertit el PSC no té palla, va directe al gra. Malgrat de Mar n’és la constatació fefaent d’aquest fenomen de ruptura amb la realitat social que l'envolta i que indefectiblement els portarà a l'abisme per molt que baladregin els seus sectaris seguidors coneguts entre nosaltres com a PPOE Malgrat. L'onze de setembre van demostrar, amb escreix, que entenen ells per poble i on situen les seves prioritats.
El PSC, si segueix així, d’aquí a no gaire serà un partit de segona com el PP. El PSC de caire obiolista estimava Catalunya, amb totes les limitacions que vulguis i a la seva manera sotmesa i sapastre però en el fons se l’estimava. La seva ideologia aglutinadora recollia els vots de la immigració espanyola d’esquerres i també els d’aquells catalanistes que creien en una Espanya progressista i federal. Ara el PSC sovint actua com un partit de dretes, i a més, en ell ja no queda ni rastre d’aquest amor per Catalunya, sinó que estima Espanya amb una fidelitat total. Ells critiquen l’extremisme però ells també són un extrem, i això ara ja ho veu tothom. Cada cop, doncs, l’electorat potencial del PSC s’anirà empetitint. La gent amb una mínima sensibilitat catalanista s’ho pensarà dues vegades, abans de votar-los a les properes eleccions. Montilla, Zapatero i els seguicis d’ambdós en són els responsables. A les generals encara els queda molta vida gràcies a la por que fa el PP, però en tot cas els resultats de les eleccions generals no són importants pel destí de Catalunya, que depèn només de Catalunya. Així, a les autonòmiques, cada cop més els votants del PSC seran sobretot els espanyols, els espanyols espanyols, els exclusivament espanyols, com els del PP. I d’aquests, per sort, no n’hi ha tants. Sovint es recorda que l'independentisme no convenç encara la majoria social. D’acord, però l’espanyolisme encara té menys representació. Al mig hi ha molta gent que no simpatitza ni amb una opció ni amb l’altra, però tenint en compte que la tendència és que els dos bàndols cada cop siguin més definits i deixin menys espai per l’ambigüitat, al final tots els indecisos hauran d’acabar triant. No podem estar així per sempre, aquí al final algú haurà de guanyar el torcebraç, i hi ha un sentiment generalitzat -que jo comparteixo- que no queden tants anys perquè arribi aquest final. Encara que el PSC s’acabés reformulant i s’apartés de l’extremisme actual, Espanya no es reformularà mai. Les aspiracions federalistes que el PSC pogués tornar a recuperar, doncs, potser marejarien uns anys més la perdiu, però al final la gent les acabarien associant amb la política-ficció, que és el que són, i el partit hauria de tornar a fer el que ja va fer quan va triar Montilla: triar Espanya. Com que el federalisme és impossible, en l’eix nacional els partits cada cop s’acosten més als pols i cada cop s’hi acostaran més: o Catalunya o Espanya. Cap a on es decantaran els catalans que voldrien una Catalunya sense estat però respectada? No se sap, però l'independentisme té dos trumfos molt importants: Espanya ens roba diners i drets democràtics. A la gent no se la pot estafar eternament, i és per això que jo crec que si fem les coses una miqueta bé, aquesta guerra centenària l’acabarem guanyant nosaltres.
Sembla ser que en els últims ajuts de la Unió Europea, a través dels fons europeu de desenvolupament regional (Feder), als quals concorria Malgrat de Mar en la categoria de pidolaires professionals reincidents, les coses no varen anar com tenia previst la plana major del govern municipal -qui collons deuria haver fet el guió?-, com ja va anunciar el secretari general de Governació a l’afirmar que: “s’han rebut menys diners que en altres convocatòries”.
La cara d’esglai que li va quedar a la nostra il·lustríssima alcaldessa al escoltar la quantitat d'euros que correspon a Malgrat (225.000 €) parla per si mateixa de l’enorme decepció i contratemps que aquests europeus de m... han ocasionat al poble de Malgrat, això sí, ella, l’il·lustra representant del nostre municipi, aferrada al casc pertinent va aconseguir que se li atorgues, a manera de desgreuge, el casc en propietat i en previsió de la que li caurà al damunt el dia que comuniqui al poble, als veïns del barri antic en concret, la quantitat de diners que hauran de pagar de la seva butxaca en contraposició al que han pagat els veïns del carrer Hug Descolomer que es fotran un immens fart de riure per la dimensió de la tragèdia aliena. Això sí, sempre els hi queda el recurs de pagar part de l’obra amb el fastuós i enteranyinat crèdit de sis milions d’euros concedit a compte de l’auditori, i és que a projectes fantasmes, cobriments amb formigó i martingales grosses, grosses de debò, som sens dubte els millors especialistes professionals del Maresme.
Desprès de tot un estiu de patrullar pels carres de Malgrat, desprès d’haver augmentat la plantilla en consonància a l’augment estacional de població, desprès de fer i cobrar hores extres a cor que vols i a un preu estratosfèric, ara resulta que la nostra magnífica policia municipal encara no ha aconseguit atrapar a cap cràpula-autor d’aquestes lamentables pintades i sancionar-lo amb el repintat de les múltiples parets que donen al visitant la justa imatge de indiferència i apatia del nostre ajuntament per posar solució i aturar el vandalisme grafiter.Entenem que aquesta, esperada per molts, reforma de les escales del carrer Hug Descolomer, al no haver-hi inauguració amb actuació de pallassos per fer-se la foto de rigor i amb assistència de tot el seguici oficial de gent important a l’acte, no cal pintar i adecentar mínimament cap paret, re!, que es fotin, que quedi com està i que siguin els mateixos veïns els que se les pintin quan vulguin, faltaria més! ...i és que senyors de l’ajuntament, no s’amoïnin, no ens cal veure cap foto d’inauguració per què pensem que aquí, novament, han quedat tots plegats sobradament retratats amb el resultat final obtingut. Tot això sense entrar a parlar del grau de satisfacció dels veïns del carrer un cop han vist finalitzada l’esperada reforma i el poc cas que se’ls hi ha fet tot i haver estat convocats a participar en el projecte inicial de reforma. Altre cop ens trobem davant del conegut fenomen paranormal de la participació ciutadana de la senyoreta Pepis. Exemplar!
Qui diu que al nostre poble encara ens manca un museu? Algú pot informar-nos si es pot visitar l'interior d’aquesta magnífica i eclèctica casa-museu del nostre municipi i quins continguts s’hi exposen?
Aquí teniu un recull de fotografies de diversa procedència de la festiva jornada d’ahir a Arenys de Munt. Gràcies a la presència dels amics de la Conxita i al posicionament del propi PSC enfront de la consulta (NO), la jornada va tenir uns moments d’autèntic deliri emocional i popular atiat per la insensata i patètica provocació falangista. Tota aquesta gent afectada pels darrers tics franquistes (PPOE) estan acollonits i saben que, per ells, res no va bé però que no poden ignorar per més temps l’autèntic sentit del terme democràcia. Amèrica i el món sencer ens observa i sota la seva tutela tenim la sensació de que ahir va començar definitivament la nostra independència.
In - inde - independència ja!!!
Traducció: anglès » català per Google
Català Ciutat vots per la independència d'Espanya
The New York Times Per REUTERS
Publicat: 13 setembre 2009
MADRID (Reuters) - Els habitants d'una petita ciutat espanyola va votar el diumenge a la regió de Catalunya per a separar-se de Espanya, en una enquesta que, encara que simbòlica, se suma a la pressió sobre el govern de minoria espanyola en la seva lluita per combatre la recessió.
El referèndum a Arenys de Munt vi com el govern socialista d'Espanya, claus d'una decisió judicial pel Tribunal Constitucional d'Espanya per anul.lar una llei especial que estableixi els límits de l'autonomia català a l'Estat espanyol.
Molts catalans, inclosos els membres de català de la decisió d'Espanya el Partit Socialista consideren que aquesta decisió tindria en compte les aspiracions legítimes d'un poble amb centenars d'anys d'identitat separada i que conserva el seu propi idioma.
El primer ministre espanyol José Luis Rodríguez Zapatero necessita aprovar els augments d'impostos per tirar de dèficit pressupostari d'Espanya de tornada cap a objectius europeus, potser sense el suport dels legisladors nacionalistes català al parlament.
Més del 96 per cent dels vots a Arenys de Munt estaven a favor de Catalunya, convertint-se en un Estat independent dins de la Unió Europea, un portaveu municipal.
"Aquest és un triomf per a la democràcia", va dir l'alcalde local, Carles Mora, que té al voltant d'una ordre judicial que prohibia les autoritats municipals de l'organització el vot no vinculant per la celebració fora de les oficines oficials. Al voltant del 40 per cent dels 6.500 de la ciutat els votants elegibles van participar en el referèndum.
Destacats membres del moviment d'independència de Catalunya es van reunir a Arenys de Munt per a la votació de diumenge, percebent una oportunitat de portar les seves reivindicacions en l'agenda política.
Unes poques desenes de membres del grup d'extrema dreta de la Falange. una força poderosa durant la dècada de 1930 a Espanya de la Guerra Civil, però ara marginats i febles, onejaven banderes espanyoles i fer salutacions feixistes darrere d'un gran cordó policial protegeix d'un professional molt més burleta multitud independència.
De Catalunya, en comú amb altres regions espanyoles, ja gaudeix d'una àmplia autonomia en àrees com l'educació i la salut. Igual que al País Basc, els successius governs regionals han promogut l'idioma i la cultura local en les últimes dècades, provocant la ira Heartlands català d'Espanya.
“No hem de tenir pors, perquè la por el que fa és emmanillar-nos, atemorir-nos, frenar-nos, i el que no hem de fer és tenir por”. Amb aquestes paraules el batlle d'Arenys de Munt, Carles Mora, ens convida i anima a assistir demà a la festiva jornada en que per primer cop un poble del nostre país pot manifestar quina és la seva voluntat de pertinença a una estat. Un amic ens ha fet arribar un poema musicat i pensat especialment per l’ocasió que du per titol: “Campanes de llibertat” amb música d’Albert Maynou amb lletra de Jordi Bilbeny i interpretat per Raquel Xiberta amb voluntat de compartir-ho amb tots vosaltres i que ens plau complaure i oferir-vos-el.
13 DE SETEMBRE: FESTA DE LA DEMOCRÀCIA
PARTICIPATIVA A ARENYS DE MUNT
El 13 de setembre a Arenys de Munt tindrà lloc la primera Consulta per la Independència
de Catalunya que es fa al nostre país. Donat que la importància i el ressò que ha tingut
aquesta iniciativa, molts ciutadans d’arreu de Catalunya s’aproparan a la nostra vila per
compartir i gaudir d’un dia històric per a l’independentisme i per a la democràcia
participativa.
La Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència ha coordinat diferents
actes musicals, culturals, però també dinars populars amb entitats i grups de dins i fora
d’Arenys de Munt, perquè tothom pugui gaudir i participar de la festa de la democràcia del
13 de setembre.
Els actes previstos pel dia 13 de setembre són:
- A partir de les 10h, actuacions musicals de Gerard Sesé, Oriol Ribes, Titot Ribera i
David Rossell.
- Dinar Popular amenitzat amb els grups Relk i Lád Cúig.
- Recitacions poètiques a partir de les 15h. Tot seguit música amb Skafam, Cesc
Freixes i Jordi Batista.
- A les 17 h, geganters i bastoners des de la Plaça de l’Església fins a l’Eixample.
- Posteriorment les actuacions de Fèlix Foll, Narcís Perich i Núria Inglès.
Tothom hi és convidat. Us hi esperem!
Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència del 13 de setembre del 2009
Demà s’obre una escletxa d’esperança i de nosaltres depèn que no es torni a tancar. Si encara us falten raons per estar presents a la festa d'Arenys heu de saber que el PSC ha recomanat als arenyencs a votar NO al referèndum en una mostra més de la seva coneguda coherència.
El web del nostre Ajuntament i l'11 de setembre. Els webs dels Ajuntaments veïns. Amplieu la imatge i veureu que tots organitzen actes institucionals. Aquí teniu a la responsable del sarau desfermat i podeu escoltar les seves lamentables justificacions.I és que de nou ens demostren que Malgrat és diferent.
Al·legar que no hi ha pressupost per organitzar cap acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya qualifica sobradament a tota aquesta secta de personatges, a quin més gris i grotesc, que ocupen l’ajuntament aliens del tot al glatir del poble. Ells, que practiquen un separatisme esquizofrènic i ultra, allunyat de la realitat local, els hi deu semblar d’allò més normal d’organitzar pel dia 4 de setembre i sense que vingui a tomb de res, un acte, això sí, molt cultural, diuen les que hi entenen en cultura, i que ha costat al poble de Malgrat la gens menyspreable quantitat de 8.655 €, el que equival a 1.454.040 de les antigues ptes., un acte en el que hi varen assistir, suposem, totes les patums de la cultura malgratenca, encapçalades per la inefable alhora que sinistra regidora de cultura i el concepte que ella en té del que és la CULTURA, que se’n devia fotre tres tasses de danses, afamada de comunió com està amb les cultures i tradicions més alienes a la nostra realitat local. Espaterrant èxit que quedarà per sempre més en el seu full de serveis al partido.
Cada dia estan pitjor, no en tenim cap dubte, no és que hagin perdut el nord, que també, sinó que ara no tenen ni brúixola per buscar-lo i d’aquesta manera tenim assegurada una erràtica transició circular en busca d’un objectiu que només complau als membres de la secta i als seus abjectes esbirros (PPOE a l'engròs) delerosos de rebre mensualment la corresponent moma*.
*Allò que hom dóna o rep per damunt del que és la llei.
Tenim l'immens plaer d'anunciar-vos, per a d'aquí tres dies, l'inesperat i sorprenent retorn de la nostra admirada i nostrada Mosca collonera amb les seves incomparables contribucions a la salud mental de tots els malgratencs-ques en aquests dies en que el nostre govern local, intrèpid ell, navega sense rumb i contra onatge amb ferma voluntat de que els hi toqui la rifa i solucionin la gran crisi que, ells solets, tant metòdica i profesionalment han confeccionat amb l'inestimable col·laboració de la gran mega-regidora Vega. Ben retrobat i a la feina!, que n'hi ha molta i per a tots, tot Fotent país.
Aquí podeu veure la pàgina del web del PSC amb la convocatòria dels actes que preparen pel proper dia 11 de setembre, actes alternatius, com veiem, als que celebra el poble de forma quasi unitària i en el que nomes i falten ells, els enemics declarats del poble, el PPOE roig i gualda en ple. Alerta!, espavileu, avui és l'últim dia per apuntar-se a la magna celebració.
Aquí podeu escoltar tot el passat Ple municipal i fruir dels divertits esquetxos sobre nudisme i homosexualitat, sobre la recepció de la TDT per l'eminent regidor Puignou i el Viñolas mostrant-nos el seu saber com arquitecte. Divertidíssim tot plegat.
Finalment, i no podia ser d'altre manera, el nostre heroi local Ramon Solé ha tingut a bé lliurar en ma a la nostra alcaldessa Campoy i acólits de govern del merescut guardó d'una pila de garrofes al que s'han fet mereixedors per la seva lamentable actuació en l'acomiadament del treballador i que ens costarà a tots els malgratencs la modesta quantitat de 21.000 € o el que és el mateix el sou d'un any, aproximadament i sense dietes, de la nostra mega regidora A. Vega. Que en plena crisi l'ajuntament llenci els diners de la forma amb que ho fa i ho faci en nom nostre, del poble, és un motiu d'escàndol públic pel qual tindrien que dimitir tots, després de restituí en el seu lloc de treball a qui mai no haguessin tingut que separar. Proposem a R. Solé, com a desgreuge, l'ocupació del càrrec de nou alcalde del poble de Malgrat. Ell ha demostrat tenir tot el que s'ha de tenir per fer-ho extraordinariament millor i sense esforçar-se gens que la que actualment ostenta, lamentablement, el càrrec.
Este cuadro es el fruto de cientos de decisiones políticas que tienen nombres y apellidos
A los gobernantes, hoy, les enseñan una sola cosa: aguantar el chaparrón de las crisis relatadas por los medios como si no fuera con ellos. Les entrenan a resistir hasta que pasa la ola y, luego, ya se verá. La realidad es un dato marginal que depende de los tiempos y la intensidad de las noticias. Por ejemplo: se publican imágenes de una Barcelona muy degradada y alguien le dice al alcalde: "Tranquilo, dentro de cuatro días no se hablará del tema". Y el alcalde, que ve peligrar su silla, respira aliviado y, luego, triplica el presupuesto de propaganda y se felicita por lo bien que lo está haciendo su equipo. No es sólo el alcalde de Barcelona, hay un patrón general de conducta basado en la autocomplacencia y el rechazo histérico de cualquier crítica. Son varios los alcaldes socialistas de la generación Hereu que están llevando nuestras ciudades a un callejón sin salida, movidos por una sola ideología: el crecimiento a toda costa. Llámenlo porciolismo de buen rollo. Acostumbrados a vivir rodeados de pelotas y paniaguados que les ríen las gracias, estos ediles no se enteran de nada. Como me dijo un alto funcionario: "Tanto les da una cosa como la otra". Y, mientras, el ciudadano va soportando, como puede, el desastre.
¿Por qué Barcelona ha llegado a este punto? Se puede hablar de normas, de competencias, de recursos, de personal y de mil y un detalles. Pero así sólo daremos palos de ciego. El origen está en las ideas, que es lo que informa las políticas que, finalmente, se hacen en un lugar determinado. ¿Qué piensan sobre la libertad, sobre la seguridad, sobre la eficacia, sobre los derechos, sobre los deberes, sobre la responsabilidad y otros conceptos los que ahora rigen los destinos de la capital catalana? El retablo de las maravillas en que se ha convertido hoy Barcelona es el fruto trabajosamente elaborado de centenares de decisiones políticas que tienen nombres y apellidos. El cuadro que contemplamos no es un fenómeno natural, responde a la cristalización de prioridades y de inversiones que - lo repito-emanan de ideas que - nadie se llame a engaño-conocemos perfectamente cuando vamos o no vamos a votar.
Quieren, algunos, que el gran debate sea sobre si las prostitutas deben ejercer en la calle, en pisos discretos o en locales con letreros de neón. No caigan en la trampa: el alcalde y sus concejales se esconden detrás de esta cortina de humo, hasta que amaine. Hablemos, por favor, de la otra prostitución, la de las ideas y los programas, la de las palabras y los conceptos, la de los compromisos incumplidos de una izquierda oficial esclerótica, cínica, soberbia y conservadora, que se ha olvidado de defender a la mayoría y que, desde hace muchos años, no sabe ni quiere identificar a los verdaderos débiles.
A su lado, el triste comercio carnal alrededor de la Boqueria es casi un programa infantil.
Ja tenim a l’advocat de l’estat, o el que ve a ser el mateix "la Brunete", posant en evidència l’elevat grau de democràcia que Franco en va llegar en la figura del rei i de tota la tropa de trepes socialistes que no admeten que el poble opini sobre el seu futur i ho faci en llibertat. La salvaguarda dels valors i principis nacionals estan per damunt del que n’opini el poble i així ho entenen i volen tots aquests hereus del franquisme que durant anys han estat cofois comptant amb que el poble català mai més despertaria del seu llarg malson. La indissoluble unitat d’ecspaña trontolla amenaçada pel contuberni judeo-masònic dels pobles i que molt concretament té localitzat el seu epicentre a Arenys de Munt, poble d’origen de tota una caterva de xusma indesitjable i estrafolària, diuen, que amb les seves consultes -no vinculants- posa en qüestió l’últim que en queda d’un imperi, quasi galàctic, que fins fa poc no si ocultava mai el sol i que ara fot aigües per tots cantons. Quin fàstic de gent aquesta que defensa aquest lamentable concepte de raquítica democràcia repugnantment orgànica i l’actual estatus quo en que ens trobem immersos per real decret del Borbó de torn.
Com sempre, aquí a Malgrat som avançats en el temps i de ja fa anys fruïm de viure en l’avantatge que comporta fer-ho governats per una secta de personatges descatalogats en el temps (PPOE) però que encara penosament sobreviuen disposats a escampar malt rotllo arreu mentre nosaltres els hi ho permetem. I a sobre tenen la particularitat d’indignar-se d’allò més quan se’ls titlla de feixistes. Quin morro!
Volem referèndum a Malgrat i comprovar quin és el seu concepte de democràcia.
I surt tota ampla, Ella, la ex alcaldessa en funcions per tres dies, recent arribada de Seynod, i comunica al poble de Malgrat que han decidit destinar l’espai de Ca l’Arnau com espai per a impartir cursets d’idiomes, res de música, ho han decidit i “punto”. “És lo que toca”, i ara ens assabentem que ja fa dos anys que estaven barrinant con finalitzar amb una activitat a la que l’ajuntament tenia que anar afegint diners sense treure’n cap benefici per la pèssima gestió duta a terme des de el primer dia. És el que passa i s’ha de fer (diuen) quan es gestiona un negoci, quan no dona beneficis: es tanca i “punto”, dit en llenguatge pepoeista tant ric en termes grandiloqüents i buits de contingut sorgits de la seva boca com són: ordenança, dibuix, germanor, subvencions, solidaritat, ajuts, convivència, conveni marc, protocols,... misèries d’uns, vergonya aliena d’altres.
