Pur teatre del dolent

S'ha de tenir el doble de cara que d'espatlla per gosar fer aquestes declaracions en l'últim Butlletí informatiu de l'ajuntament i fonamentar-les en la fe, en la bona fe dels malgratencs que siguin capaços de creure's a ulls clucs, o com imbècils directament, el que aquesta “suposada” regidora manifesta sense aportar-ne cap prova del que diu, cap dada, cap paper, cap document, cap referència, res!, res de res. Si de tots és sabut que la filosofia d'aquesta senyora és mantenir la boca closa, durant quatre anys si fa falta, per allò de que en boca closa no entren mosques però hi pot entrar molta pasta gansa, nosaltres ens preguntem de com és possible que la Sra. Campoy li permeti de mantenir per més temps aquesta ofensiva i lamentable actitud cap a tot un poble que té el dret a saber en que es gasten els seus diners i com es justifiquen les seves “suposades” activitats consistorials. Quants contractes ha gestionat, quants contractes son estrictament de temporada i quants no, quantes persones han aconseguit un treball indefinit o no gràcies a l'ingent feinada d'aquesta servidora municipal, i còmplices, que té a bé de pregonar, que entén ella per gestió? Tenim tot el dret, com a contribuents que som, a saber-ho i la tolerant i passiva actitud dels seus socis de govern cap a aquesta execrable forma de fer política i comportar-se els converteix a ells, suposats socialistes, obrers i catalanistes d'esquerres, diuen, en còmplices complaguts de l'esperpèntica actuació teatral que representen i de la descarada burla de que està sent objecte tot el poble de Malgrat.
Si és lamentable que es pengin medalles sense haver-ne fet cap mèrit, encara ho és més que sigui un mateix el que se les col·loqui amb el vistiplau, tolerància i condescendència de tota una senyora alcaldessa. Sens dubte, això és el "guai" Malgrat real!

Un dos, derecha ar!

Ja és trist que de les moltes coses interessants que hom pot anar a cercar als Països Baixos per satisfer les seves dèries particulars com ara són les flors, les herbes, els colors, les senyoretes..., la nostra alcaldessa i seguici hi vagin només encegats amb l'únic objectiu de regalar al poble de Malgrat, pagant ell, clar, d'uns inoblidables dies de xivarri, timbals i marxes paramilitars. Algú ha preguntat als veïns del poble si aquests dies de bandes i majorets que cada any alegrament ens repeteixen són del seu gust i val la pena mantenir? Que hem fet nosaltres, malgratencs, per merèixer un càstig d'aitals dimensions i suportar les impertinents dèries particulars i compulsives obsessions de les nostres, per anomenar-ho d'alguna manera, melòmanes autoritats?

Tanto tonta, tonta tanto...

Vet aquí que, Ella, la nostra màxima autoritat, vetllant pels interessos del sector turístic i alhora pels aspectes culturals de la vila i els seus súbdits, ha de viatjar, i no ho fa precisament en temps de crisis, amb Ryanair com la Sofía, a Holanda en busca d'ocupació hotelera i contribuir al foment cultural-musical pel poble. De tots és sabuda la gran sensibilitat musical que el conglomerat PPOE aporta a la ciutadania, nosaltres encara recordem la gran kermesse de “Ca l'Arnau” i les escaramusses de la tropa per aconseguir el desallotjament del personal interessat en la seva pròpia formació musical i que els hi va venir d'un pel de veure finalitzada traumàticament la seva dèria formativa.

Atès que la regidora de medi ambient deu estar de vacances o capficada en les properes intervencions de la seva regidoria: el color roig dels propers gomets a regalar o planificant la sens dubte exitosa propera fira del medi ambient i no pot fer la substitució, com a primera tinent d'alcalde a l'absència de la seva superiora, el poble de Malgrat ha de veure consternat i conformat com després de trenta anys d'ajuntaments democràtics, novament i per espai de tres dies el càrrec d'alcaldessa passa de nou a les mans dels genuïns hereus del franquisme més tronat, freaky i caspos, tres dies de disbauxa en que la 2a. tinent d'alcalde farà i desfarà a cor que vols, tant per dins com per fora de l'ajuntament i del poble. Alerta!, aquesta dona amb tres dies pot provocar un realzamiento nazional amb quasi bé totes les de la llei al seu costat.

Esteu avisats!, i tot aquest fenomen serà possible gràcies a les exhibicions de bandes i majorets que properament, i com cada any, ens delectaran de nou amb les seves espectaculars i esplendoroses gràcies i a les gràcies, també, de les nostres gracioses, musicals i abnegades turitats.

Realitat malgratenca. Valga'm Déu quin pastiche de poble!

Mercat de la tela marinera sense Mar

Altre cop i per tercer any consecutiu la nostra portentosa regidoria de Comerç i Turisme manegada per la sublim alcaldessa té a bé regalar-nos de nou una altre fira de la tonteria varia que aquest any han tingut el seny d’anomenar com a Fira d’estiu en lloc de l’aberrant “Mercat del Mar”. Enhorabona! Creiem que gastar-se 7.350 € més els imponderables que no consten a la taula adjunta, com son els dos conjunts musicals que s’anuncien a la pàgina web de l’ajuntament, i fer-ho en plena crisi, ens demostra un cop més que la tant maliciosa crisi és absolutament selectiva i no afecta en res a les nostres espavilades i ben dotades, pecuniàriament parlant, autoritats.

Gastar 1.550 € en lloguer d’un generador elèctric, a peu d’enllumenat públic, és una de les bromes de més mal gust que ens comporta aquesta fira dels bemolls, com ho és també el fet de tenir que pagar a una empresa privada de seguretat per vigilar les parades durant una nit mentre la nostra policia dedica el seu temps a vigilar altres coses més importants, se suposa. En fi, que sigui com cada any un gran èxit i que tot el poble frueixi molt del magne esdeveniment amb que les nostres sagaces autoritats tenen a bé obsequiar-nos cada estiu amb la clara voluntat de que puguem comprar llamins que ens endolceixin la puta crisi que han estat capaços de crear i astutament encolomar-nos com aquell qui no vol la cosa.

Sí ve d'un pam, sí ve d'un pam

Després de la glamorosa inauguració amb pallassos i tot del pas soterrat del carrer Abat Oliba, on per cert, curiosament, no va assistir-hi el regidor d'obra pública Sr. Viñolas, caldria que algun dels superdotats responsables de la infraestructura ens expliques els motius que varen portar a elegir l'alçada de 2,5m. com a suficient per garantir el futur desenvolupament urbà de la zona.
Si Calella va fer en el seu dia un pas de 2,8m. i Santa Susanna de 4m. d'alçada perquè aquí s'ha optat per 2,5m. sabent com se sap que és del tot insuficient per possibilitar el pas de molts vehicles? Com podem veure, impediments tècnics per fer-ho i guanyar 30 cm. no sembla el motiu, el motiu segur que ha de ser un altre i que a nosaltres se'ns escapa. Algú s'atreveix a il·lustrar-nos al respecte?

A los nostres portentosos caps

Tota eixa prosperitat i eixos prohoms polítics amb
èpica reial que no nos meresquem de lo elevat del lo
seu esperit i virtut. I que quan los grans polítics
hòmens de lo dit comtat gran netegin la cosa
sortida del ventre matinera, que lo fesquin ab les
suors de lo nostre esforç, que fan de sobrades com
per arrebossar lo campanari de la seu vella de
Lleida. Mai nos defensaren de tan grans i gordos i
ínclits i de glòria universal. Que llegeixin la lletra
petita d'eixa glòria d'acord los estudiants de lleis
per aprendre a cada ventrada quin fou lo seu
llinatge.

I és que si cada any de lo nostre senyor se nos
emporten més de vintmil arroves i los matemàtics
de les economies licenciats a Cervera nos diuen que
d'ací a cinc o no se sap quants ens retornaran unes
tresmil arroves, doncs lo problema és difícil de
veure si en guanyem o en perdem, quan les arroves
són totes nostres comptades, que fins i tot lo fadrí
de can cuixes, que sols en sabia comptar ab una mà
i que li venien a faltar dos o tres dits d'eixa i l'altra
sempre la tenia fent-se estimar a la seua persona,
doncs ell lo hagués resolt ràpid i ab seguretat. Que
lo déu se nos ha posat de cul i los nostres caps no
arriben a la matemàtica, que som gent menuda. Lo
cap nostre! ai lo nostre cap! que ni los polls ni
altres bestioles lo voldran poblar de la buidor que
portem.

Anònim (Cimera extraordinària)

Decòrum públic PPOE a 70.000€ de totxos

Després d'estar un any marejant la perdiu anant i tornant sobre les suposades virtuts de dotar-nos d'una Ordenança de Civisme que inclús va ésser noticia a diaris d'àmbit nacional per les seves agosarades i originals propostes de convivència, ara resulta, un cop establerta, que la seva aplicació és selectiva i no afecta per igual a tots els malgratencs.

Com podeu comprovar a les fotografies que us mostrem, si teniu carnet de partit PPOE i /o jugueu a petanca, teniu carta blanca per: lluir torç en espais públics, envair abusivament vies de pas per bicicletes o consumir alcohol a qualsevol hora del dia, i tot això amb la total certesa de que les nostres autoritats municipals no sancionaran aquestes activitats inequívocament incíviques per molt que aquestes estiguin especialment indicades com a sancionables a la bíblia de la convivència elaborada pel nostre més insigne pallasso-legislador, autor també d'altres proesses municipals com el lamentable i esotèric Pla de viabilitat que només son capaços d'interpretar correctament els iniciats membres de la secta PPOE i els seus avaladors de la Diputació, Caixa Catalunya i una empresa de senyalització viaria de la que desconeixem el nom però de la que sí sabem que s'està forrant a costa nostre, personatges tant grisos, hilarants i incompetents tots plegats, com dèiem, com els actuals regidors del nostre Ajuntament.

Sabeu com s'anomena a les persones que no tenen vergonya? Doncs això!

Viñolasolutions

La mostra de que els responsables de gestió municipal estan blindats a qualsevol proposta que, segons ells, els hi condicioni el calendari d'intervencions la tenim en aquests quatre arxius d'àudio del passat ple municipal on el nostre mega-regidor de manteniments i petanques varies ens mostra la seva ferma resolució en arrencar panels de terrasses, retirar jardineres del carrer i arranjar plaques de carrer amb el sistema del pegot permanent amb el gran mèrit de fer-ho després de prèviament fotografiar-ho. Posats a demanar, nosaltres ens afegim a la llista de demandes i li suggerim, també, la rectificació d'aquesta placa del carrer Maó que una amiga nostra de dotze anys va detectar passejant pel poble. Això sí, si veu l'arranjament massa complicat de realitzar-lo deixi-ho com està, no fos cas que algú prengui mal en l'intent de millora. I recordi, sobretot calma!

Torre de can Serra

Mostra de la contundent actuació prèvia a la improbable restauració de la torre de can Serra de continuar aplaçant, per pitos i flautes, la posada en marxa de les obres.
Com que les fotos són de fa tres mesos l'estat actual encara és més preocupant del que s'entreveu en les imatges per molt que la senyora Mérida estigui molt tranquil·la al respecte.

Rosari de mentides

La demostració de que aquesta senyora viu als llimbs celestials, aïllada de la realitat del poble i només es nodreix de les confidències que li fan arribar els esbirros del seu seguici, la trobem en el desconeixement absolut que té del que en pensa la gent sobre la seva il·limitada capacitat de mentir, ja sigui sobre l'ARE, la Tordera, la riera, el pelotazo, l'auditori, la torre de can Serra, o..., tot un autèntic rosari de mentides, mitges veritats i/o ocultació d'informació sobre temes que dia rere dia la situen més al costat de la pantomima que de la seriositat.
Porten anys fent tot el consistorialment possible per aconseguir l'esfondrament total de la torre de la vídua de can Sala al·legant els motius més inversemblants que ens podem imaginar i tot per fastiguejar al que considera una obsoleta reclamació de l'oposició o d'una part minoritària del poble que, ves per on, s'entreté a reflexionar i fer evocacions sobre el seu passat en lloc de fruir del meravellós present jugant a la petanca, activitat de futur aquesta que ens voldria veure a tots practicar per aconseguir la tant anhelada pau social al municipi.
Demanem disculpes als que creguin que no hem fet prou justícia gràfica a l'aplicar només un pam de nas al que en la realitat són bastants més.

Sensibilitat lingüística PPOE

Que en aquestes alçades de pretesa democràcia "inorgànica" encara perduri l'inacabable i plúmbic debat sobre normalització lingüística, diu molt poc sobre aquesta democràcia i diu molt poc sobre les autoritats locals que suposadament tindrien que vetllar per la correcta aplicació de normatives encaminades a salvaguardar la llengua pròpia en constant regressió davant del castellà.

Que un partit que governa i s'anomena català doni les constants i reiterades mostres d'indiferència cap a la malmesa llengua catalana amb voluntat de complaure a la majoria espanyola dels seus votants, el situa inequívocament al capdavall del que són les necessitats culturals i socials d'aquest poble.

Que una associació de veïns amb la generosa col·laboració de l'ajuntament editi cartells amb una quota de català de tres paraules per cartell -sud, internacional i fuet- ens mostra clarament la negligència d'uns i altres cap a l'espai que ocupen, cap al país on viuen i ens mostra alhora, amb total claredat, la realitat social que ens envolta.

Que quaranta set anys després de viure i, suposadament conviure, en aquest descompensat país nostre, pendent encara de normalització, hi hagi gent reclamant el respecte a uns suposats drets lingüístics adquirits per manu militari, fa entenedora la reflexió feta per l'escriptor recentment traspassat Baltasar Porcel “Catalunya ha de sortir d'Espanya perquè d'imbècils n'hi ha a tot arreu, però a Espanya encara més“.